Hostal de la Vall del
Bac-Bodelquer - El Talló -
Sant Andreu de
Porreres - Sant Miquel de la Torre
Foto del grup abans de començar a caminar
Pas del Bodelquer i cingles de Tremolers
Coll Sagordi
els cims de l’Alta Garrotxa
Faig monumental abans de coronar el Talló
el grup al cim del Talló
el grup a Sant Andreu de Porreres
Mapa de la ruta
Ruta feta segons GPS
Altimetria i
quilometratge
Veure més fotos: https://plus.google.com/u/0/photos/112934715530670458635/albums/6124681540093276337
Descripció de la ruta
Ruta feta el 28 de
Febrer del 2015, i vàrem necessitar un temps de 6,10 hores per realitzar-la
Avui hem anat a
caminar a un indret recòndit, ha on la solitud i el silenci no interromp la
meravellosa banda sonora del bosc. Hem caminat pel cor de la Vall del Bac i hem
pujat a un dels seus dos cims més emblemàtics, El Talló, tot i que la seva
alçada és de poc més de 1200 m presenta unes vistes magnífiques sobre tot el
Pirineus, sobre la Vall del Bac, la Vall de Carrera, i sobre una bona part de
l'Alta Garrotxa. visitant, a més, dos de les seves ermites romàniques, la de
Sant Andreu de Porreres i la de Sant Miquel de La Torre.
Antigament aquesta vall havia estat un
formiguer de carros, traginers i ramaders, ja que formava part del la carrerada
de marina que anava d'Olot a Camprodon, unint les muntanyes del Ripollès
(pastures d'estiu) amb l'Empordà (pastures d'hivern). Des del 2003, la vall del
Bac gaudeix de la carretera asfaltada que comunica Sant Pau amb Castellfollit,
però aquesta no l'utilitza pràcticament cap vehicle, fora els caçadors i els
bojos per les muntanyes com nosaltres.
L'obertura de la carretera per la vall de Bianya i la desaparició
d'aquests tradicionals oficis, va fer caure aquesta menudeta vall en el més
absolut oblit.
El punt de
referència històric de aquesta Vall, és l'hostal de la Vall del Bac. Aquest fou
un dels hostals més antics de Catalunya (consta com a hostal ja al segle XVII)
i punt de parada obligat per a traginers i ramaders. A més va esdevenir una
referència en cuina de muntanya. Va romandre obert fins a mitjans de la primera
dècada d'aquest segle, amb l'Anna Barluenga, la darrera hostalera. Diuen que
s'hi podia menjar de primera. (Llàstima que ja no hi hem arribat a temps).
L'itinerari
l’iniciem al ja comentat l’Hostal de la Vall del Bac, , on tenim un ampli espai
on aparcar i també una font on podrem agafar aigua abans de començar la nostra
ruta. Prenem la pista de terra que passa just per darrera l’hostal i girem a
l’esquerra, en direcció a la masia de Cal Ferrer (les antigues escoles de la
Vall del Bac), a la dreta podem observar les masies de la Coromina i Can Biel. Seguim
un munt de marques de pintura...les del GR83,(Mataró-Canigó) Grogues de la
xarxa Itinerannia, verd i vermell de les rutes de l’Alta Garrotxa i al Seguer
de Pera, ens deixa la GR83 i s’uneix les blanques i grogues del PR186.
Seguim el sender
que s'obre a mà dreta de Cal Ferrer i, a través del lateral d'un prat, sortim a
les gorges del molí de la Coromina amb poca aigua, passat la porta de ferro que
serveix com a tanca arribem al molí de la Coromina, reformat i en força bon
aspecte. Seguint les marques, baixem les escalinates del costat del molí i
travessem un rierol sec. A partir d'aquí s'inicia el esplèndid corriol que
endinsarà a l'estret de Bodelquer, camí molt ben treballat, enmig d'un
encisador alzinar, aquest, va prenent alçada i es va arrapant a les parets de
l'estret. Davant nostre les espectaculars cingleres dels Tremolets els
contraforts del Puig Montmajor (Bo de la Creu). Arribem a un punt en que les
marques ens indiquen un gir brusc a l'esquerra. Això és degut a que l'antic
camí es va perdre per una forta esllavissada, l'any 1989. Som al mirador de la Miranda, cal acostar-nos al
caire de les roques per veure una esplèndida vista del Montmajor, de la
fondalada de la riera d'Oix i de les Planes del Seguer. Retornats a la cruïlla
del gir brusc, tirem decididament amunt. Passem per la font del Seguer, transformada en antic safareig o obi i avui
completament eixuta. Uns quants minuts ens separen de la masia del Seguer de
Pera, mas abandonat als anys 60, i que actualment torna a estar habitat.
Aquí, un pal
indicador de la xarxa Itinerannia i la del GR83, ens indiquen la direcció a
seguir "Camprodon a 5:50
hores", per la pista que surt a l'esquerra de la casa. També trobem les
marques grogues i blanques del PR-186 (com ja vaig fer esment abans). Seguim la
pista una bona estona i arribem al Mas del Cortal, edifici en runes i més amunt
al Coll Sagordi amb una magnífica explanada. Aquí un altra pal informatiu ens
indica el camí a seguir fins al Talló amb unes marques de pintura verd i
vermell?? Potser son de la xarxa de rutes del consorci d’Alta Garrotxa...,
també tenim les grogues de la Itinerannia i les grogues i blanques del
PR186...com per perdre’ns!!!.
Seguim a l'esquerra
fins a un petit prat (la collada del Cortal), on abandonem la pista per seguir
les marques a través d'un esplèndid sender , que entre boixos i alzines ens
dur a través de les feixes abandonades del Camp de la Solana. Les vistes
comencen a ser fantàstiques sobre la riera d'Oix i les muntanyes que
l’envolten. Uns passos per sobre les cingleres de la Màniga , del
pujant del Matxo i pujant del Burro, ens fan enlairar ràpidament i sense
dificultat ja que, si bé són costeruts, es troben ben empedrats i
treballats. Entre roures monumentals sortim del bosc, som als solanets de Llonganya. Girem a mà dreta per un camí
amb forta pujada, però ràpidament ens du a una pista superior. La prenem a mà
dreta, i no abandonarem les marques de PR. Ens trobem als plans de Resclusanys.
Hem de anar amb
comte de trobar la entrada a un corriol a l’esquerra del camí que agafem i ens porta al coll del Faig. A partir d'aquí, abandonem el PR, i sense un camí massa
marcat, tirem amunt per una bonica i densa fageda amb dos espectaculars faigs
monumentals que hi trobem abans de fer el cim. Seguim amunt, fins que trobem un
sender carener que ja ens dur fins al cim del Talló.
És l’hora de
esmorzar i de gaudir de aquestes meravelloses vistes que ens ofereix el cim.
Tothom vol endevinar el que des de aquesta impressionant talaia herbada es
veu... Oix, Castellar, Bianya, d'en Bas, Molló, Rocabruna... els pics de l’Alta
Garrotxa: Montmajor, Comanegra, Puig de les Bruixes, Bestracà, Ferran,
Bassegoda, Guitarriu, el Mont i els Pirineus
des del Taga i la serra Cavallera, Puigmal, Balandrau, Bastiments, Gra
de Fajol, Costabona Canigó
etc.etc...Formidable.
Foto de grup i
reprenem el nostre camí creuant els
prats fins la collada de Resclusanys, seguim el camí (de Resclusanys a Oix)
direcció al Puig Ou uns 300 metres, ha on girem a l’esquerra, canviant
completament el sentit de la marxa, caminant per un camí que deixem a la
primera corba ( 130 metres) per baixar a la font de Resclusanys convertida
també en safareig. Seguim un llarg corriol que passa just entre el puig del
Talló i del puig Ou, seguint el Torrent de Porreres i que desemboca al mas Triadur en runes, com molts masos de la zona. Aquí hem trobat uns cavalls salvatges guapíssims pasturant.
Seguim camí fins el
Collet del Triadur. A la dreta del coll, veiem l’església de Sant Andreu de
Porreres. El camí fa 200 metres en baixada (que hem de tornar pujar) L’església
romànica es va edificar durant el segle XII. La primera referència documentada
és de l'any 946. De la seva estructura és important l'absis semicircular i la
porta d'entrada. Ha estat recentment restaurada i fa goig de veure.
Tornem a pujar fins
el Collet del Triadur i seguim el camí avall fins trobar la estructura de una
casa ven acabada de façana, que sembla fan servir els cavalls per dormir als
baixos. Aquí el camí es torna corriol costerut i pedregós que ens fa baixar de
valent per el Serrat d’en Guilla. Hem de anar amb comta de no passar-nos una
cruïlla a l’esquerra, que es el camí que es porta a la Torre i que passa per el
torrent de la Garfera. Al torrent observem les curioses formacions de la roca
en aquest punt: els gours, petits dics naturals escalonats formats per
precipitació de carbonat càlcic. Del torrent sortim a uns prats ha on els
cavalls de la Torre campen lliurament . Passem davant el cementiri i arribem a
l’ermita de Sant Miquel de La Torre, última fita d’avui. Sant Miquel de la Torre, és una Església que
també rep el nom de Sant Miquel d'Avellanacorba, Sant Miquel de Vellanacorba i
Sant Miquel de Sacorba. Es troba situada just a tocar de la masia coneguda com
la Torre de la Vall del Bac, nom que per si sol ja evoca l'origen de l'edifici:
un vell castell medieval que fou patrimoni de la família Bac. És un monument
inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És d'estil
romànic de finals del segle XII inici del XIII tot i que va tenir alguna
reforma el segle XVIII. És un senzill temple d'una sola nau amb campanar
d'espadanya sense diferenciació pel que fa a l'absis o capçalera.
Feta la visita
tornem al camí que baixa fins a travessar la riera de la Vall del Bac, just a
Cal Ferrer, agafem els cotxes a l’hostal de la Vall del Bac, que ens espera una
cerveseta ven freda i un bon dinar a Can Bundancia, amb el bon rollo que ens
caracteritza i parlant de la propera, que ja està a tocar.
Salud
companys.
Desnivell acumulat: 861 metres |
|
Alçada mínima - màxima: 532
metres – 1283 metres |
|
Distància aproximada: 16,13 Km. |
|
Ruta circular: si |
|
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9067080 |