12 de novembre del 2011

VOLTA AL CATLLARÀS





Serra del Catllaràs

 La Pobla de Lillet, principi i final de la ruta


 Santa Maria de Lillet


 Sant Miquel de Lillet


 Cim del Castell de Lillet


 Xalet del Catllaràs


 El grup al cim del Mirador del Roc de la Lluna


  Mapa de la ruta


 Ruta feta segons GPS


 Altimetria i quilometratge


Veure més fotos: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/VoltaAlCatllarasLaPoblaDeLillet?authuser=0&authkey=Gv1sRgCOqH2KPG1rqo6AE&feat=directlink

Descripció de la ruta
Aquesta ruta la vàrem tenir que escorçar degut a la pèrdua de temps a la carretera d’anar a la Pobla de Lillet, per un percaç de salut del company Josep, que afortunadament ja està solucionat.
La ruta l’iniciem tard, a dos quarts de deu des de la plaça de l’ajuntament pugem pel carrer del Regatell i el carrer de la Font fins al barri de les Coromines, al capdamunt del qual hi ha la capella de Sant Antoni. Aquí uns plafons informatius ens mena a seguint l’antic camí ral de la Pobla a Ripoll que ens porta fins al monestir de Santa Maria de Lillet. Les primeres notícies d’aquest monestir daten del segle IX. El conjunt actual és fruit de diverses construccions dels segles XI, XIV i XVIII. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat. Una mica més amunt, trobareu la petita església romànica rodona de Sant Miquel.
El camí senyalitzat comença a pujar cap a una penya on es veu una creu i restes d’uns murs. Són les restes de l’antic castell de la Pobla, construït durant el segle X i probablement abandonat al segle XIII. En arribar al coll de sota del castell, un petit sender puja fins al castell. La vista des d’aquí és magnífica: ofereix un panorama privilegiat de les serres del Berguedà i del Ripollès, amb la Pobla als vostres peus.
A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades.
Esmorzem i continuem cap al mirador del Roc de la Lluna, però no el fem per el corriol costerut que ens portaria al collet Fred, la marxa la seguint per pista ampla que, tot i que dóna més volta, ofereix dos avantatges: el pendent és més suau i permet visitar una de les bocamines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent metres per veure la bocamina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal retornar a la pista principal i continuar cap amunt.
El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud. Sota el mirador gran hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic.
Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota i el Pla del Catllaràs. Aquí vàrem retallar degut al inconvenient relatat al principi i seguírem per la pista passem per el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra.
La pista segueix per la Baga de Fontanals i el Clot de la Fou A partir d’aquí hem de seguir les marques de pintura vermelles i blanques del GR 4 . A l’esquerra marxa el GR 4.2 que ens portaria a Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, Bagà i Coll de Pal. Seguim en direcció al santuari de Falgars, que es veu davant, citat des del segle X, tot i que l’edifici actual sigui del segle XVII amb algunes restes romàniques. Hi ha una cova de la troballa on, segons diu la llegenda, es va trobar una figura de la verge. Aquesta cova queda una mica allunyada de la ruta. A part de l’església hi ha servei de menjar i allotjament. També hi ha instal•lacions per fer barbacoes.
Des del santuari reculem per reprendre el camí que ja baixa cap a la Pobla per la cresta. En aquest tram passem per tres graus o passos que permeten al camí salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com el camí salva aquests obstacles. Mostra la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota de l’últim o primer grau. El corriol segueix baixant passem per el marge del bosc de Ventaiola i finalment, arribem a la Pobla de Lillet, al punt on havíeu iniciat aquest itinerari.
Ruta feta el 12 de Novembre de 2011 amb una distancia de 19 km i un temps de 5,30 hores.



Desnivell acumulat:  940.10 mts
Alçada mínima – màxima: 727.90 mts – 1550 mts
Distància:  18.96 km.
 Ruta circular:  si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2242174

Accessos: Per arribar des de Barcelona:
Agafar la C-16 fins a Guardiola de Berguedà, on s'ha d'agafar la carretera B-402, fins a La Pobla de Lillet.
També es pot agafar la C-17 per Ripoll.
Des de Ripoll:
Per la C-26, fins a Berga, i des de Berga per la C-16 fins a Guardiola de Berguedà on agafarem la B-402 fins a La Pobla de Lillet.
També és pot venir per la N-152, passant per Campdevànol i Gombrèn i continuar per la GI-401 i la B-402, fins a La Pobla de Lillet.
Des de Puigcerdà:
Per la N-260 i la C-16, passant pel túnel del Cadí.
Des de La Seu d'Urgell:
Per la N-260 i la C-16 pel túnel del Cadí o també per la LV-4008 a Cornellana, Josa i Gósol.


Data de la sortida: 12 - Novembre - 2011
Temps empleat: 5,30 hores
Integrants de la sortida: Salvador, en Joan “Furnet”, Carmen C.  Ramon, Marti, Pep, L’avi Juan, Margarita, Cristobal, Laura i Manel