26 d’abril del 2008

MONTSERRAT ( Travessa ELS FRARES ENCANTAS - ELS ECOS






1: Sortida des de Santa Cecilia










2: Cruïlla de la Canal de la Font de la Llum










3: En Josep i la Carmen al GR-172











4: La Roca Foradada i la Cadireta









5: Pas estret abans de arribar a la font del Coll del Porc




6: La font del Coll del Porc










7: El Coll del Miracle










8: Pas entre roques










9: Las marques de pintura blaves son ven visibles










10: Pas entre roques









11: Pas entre roques











12: Miranda dels Aurons










13 Vista de la regió dels Frares









14 En Pep , en Salvador i el grup prenent el sol sota les Roques dels Aurons










15: L’ermita de Santa Cecilia vista des del cim





16: Pas entre roques










17: Pas entre roques , ara les marques de pintura son vermelles.










18: La Carmen a pres mal










19: Arribada dels Graes










20: Un membre dels Graes i el metge reconeixen a la Carmen





21: Moment del trasllat
















22: Arribant a La Salamandra














23: El estret pas de La Salamandra













24:Baixant al torrent del Migdia i rètol “cutrillo” indicant el Montgròs i la font de la Cadireta










25:La canal de la font de la Llum


MONTSERRAT ( Travessa ELS FRARES ENCANTATS - ELS ECOS )
Descripció ruta : Des d'aquest escrit vull enviar una forta abraçada a la nostra companya Carmen C. que va patir un petit ensurt en aquesta sortida i vam necessitar la intervenció dels Grae amb el seu helicòpter, per evacuar-la. També felicitar, per la labor realitzada, al cos de bombers Grae de rescat de muntanya.
Sortim de l’aparcament que hi ha davant de l’ermita de Santa Cecília, travessem la carretera (1) i agafem un camí que puja a buscar el lloc on es creuen dues línies elèctriques, on enllacem amb el GR-172 i el seguim cap a ponent(dreta), fins arribar a un pal elèctric en una petita carena per sobre de la canal de Sant Jeroni. Aquí el GR baixa i travessa la canal, pro nosaltres no varen veure aquestes marques i continuarem pujant per un corriol cada vegada més costerut fins que ens adunarem que estàvem dins la canal de Sant Jeroni.
Girem sobre els nostres passos buscant las marques del GR fins a trobar-les . A partir de aquí només hem de seguir-les.
Deixem la canal i a uns 30 minuts ens topem amb la cruïlla que ens indica: la canal de la font de la Llum a l’esquerra, Santa Cecilia per on hem vingut, i recte can Massana per on hem de seguir(2).
Portem uns 40 minuts des de la cruïlla de la canal de la font de la Llum seguin el GR-17 (3) quant davant nostre apareixen la Roca Foradada i La Cadireta (4) , som a la plaça de Catalunya, necessitem uns quants minuts més per trobar una roca al terra que ens indica “el coll del Porc” girant a l’esquerra. El GR-172 segueix a la dreta, així dons deixem el GR i ens enfilem cap el Coll del Porc. El camí puja per una solana i és devé estret i aeri (5) , ens topem amb la font del Coll Porc (6) i amb 20 minuts més el Coll.
Toca esmorzar i agafar forces per el que ens queda. Amb la panxa plena continuem per la nostra esquerra, segons hem arribat (Sud-est), seguin les marques ara blanques i grogues, fins arribar al Coll del Miracle (7).
Abans de arribar al coll, a l’esquerra un camí baixa per la canal del Miracle que deixem. Passat el coll i al cap d’un metres trobem una cruïlla, el camí a la dreta, baixa decididament,seguin el PR i passant per el Coll de les Comes. Nosaltres seguim el camí de l’esquerra que s’enfila cap amunt(és el Pas de l’Esfinx, aquí comença realment el motiu de aquesta sortida, passar per un munt de passos un chic compromesos amb petites grimpades (8) .
Una pintada al terra ens indican: Ecos, i unes marques de pintura de color blau ven visibles ens convida a seguir-les (9) , ens encaminem cap a els Aurons.
El camí baixa i puja constantment (10) , passant per sobre la característica roca erosionada montserratina, que, ajudant-nos a vegades de mans i peus, anem fent via (11) .
Tot grimpa’n arriben al Aurons i en Pep, l’avi Joan i jo, pugem al cim de la Miranda dels Aurons(12) , des d’on tenim una vista impressionant de las regions dels Frares (13) , i de Les Agulles, la resta del grup descansa a Les Roques dels Aurons, baix un sol de justícia (14) .
Des de les Roques dels Aurons la vista de les muntanyes i camins sota el massís de Montserrat amb l’ermita de Santa Cecilia al fons (15) ens deixa bocabadats .
Seguim amb les nostres grimpadetes i rosegades de cul (16) , Des de Els Aurons les marques de pintura son vermelles. El camí s’enfila per una nova canal i continuem fent la pujadeta i la baixadeta que pertoca a cada moment (17) .
En un punt en que, parado xicament no i avia cap perill aparent, la Carmen, va relliscar (18) amb tan mala fortuna que la cama, al caure li quedà sota el cós, trencant-se, la tíbia i el peroné. Vista la gravetat de la lesió, trucàrem al 112 i el cos dels bombers de rescat de muntanya: Grae (19) amb un metge,és va fer càrrec. La van reconèixer (20) i van decidir traslladar-la al hospital amb helicòpter (21) .
Passat aquest mal moment, haviem de seguir, doncs, ens encaminem cap als Ecos, ara trobem pintura de color blanca, pugem una estreta canal i ens topem amb un mur de roca i una altra cruïlla.
A l’esquerra pujaríem al Eco superior per la Miranda dels Ecos i el pas equipat. Girem doncs a la dreta, direcció sud, pugem el coll de la Roca del Migdia, amb unes meravelloses vistes, ara el camí baixa decididament per la canal fins a trobar el PR, sota mateix del Montgròs.
Baixem per el camí en direcció al Torrent del Migdia(22), passem per la canal de la Salamandra, curiós pas estret entre dues parets de roca(23).
Arribem a la Canal del Migdia(24), i enfilem cap amunt, primer trobem a la dreta el camí de Sant Jeroni passant per el Carmell (PR), seguim pujant ja sense marques,fins al Portell del Migdia, tenim el camí al Ecos per la canal dels Micos a l’esquerra.
A partir d’aquí el camí baixa vertiginosament per la canal de la Llum(25). Fem una parada per visitar la font de la Llum que es troba en l'únic encreuament que hi ha baixant , gira’n a l’esquerra , abans de trobar el GR-172.
Una vegada visitada la font, girem sobre els nostres passos i continuem baixant fins trobar la cruïlla que aviem vist al principi de la ruta. Estem dins el GR, l’hem de seguir a la dreta, desfent el camí de anada fins a l’ermita de Santa Cecilia a on donem per acabada aquesta accidentada pro molt interessant sortida.

Desnivell acumulat: 800 m.
Alçada mínima - màxima: 686 m.- 1183 m.
Distància aproximada: 9 km.
Temps amb parades : 5 hores 50 minuts el recorregut,(a més 2 hores per efectuar el rescat)
Ruta circular: si

Accessos: Pugem de Monistrol de Montserrat cap el monestir (carretera BP-1121), fins a trobar la cruïlla a Can Maçana i el Bruc (carretera BP-1103), que agafem fins arribar al refugi Santa Cecilia o Bartomeu Puiggròs, amb un ampli aparcament i centre de nombroses excursions.

Data de la sortida: 26 – Abril - 2008

Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Carmen C. Jose, Fina, Xevi i Ramon

5 d’abril del 2008

EL FERRAN I LA BALMA DEL CORNETA





1: El Ferran amb la seva cresta i Oix als peus










2: A punt de marxa










3: El pont Trencat.










4: Rètol informatiu del camí a seguir










5: Santuari Mare de Déu d’Escales









6: La Mare de Déu d’Escales










7: Entrada al refugi, sobre el santuari










8: Coll de la Bassa










9: Puig de Bestracà, 1058 metres










10: Arribant a la Balma del Corneta






11: Dins la Balma del Corneta










12: El grup i la Balma del Corneta










13: Últims trams de pujada per fer cim










14: La Cresta d’en Ferran










15: La vall d’Hormoier i de Beget amb els Pirineus al fons




16: El grup al cim d’ el Ferran










17: Reculant per el pedregam per agafar el corriol de baixada, amb el Bassegoda majestuós










18: Arribant a Talaixà










19: El Ferran des de Talaixà











20: El Pas dels Lliberals

EL FERRAN i la BALMA del CORNETA
Desripció ruta : Des de Oix, ja veiem el destí de la sortida...”El Ferran” que s’alça imponent amb la seva cresta per sobre la vall (1). Aparquem els cotxes a la plaça de l’església (2) i comencem a caminar per la carretera que ens portaria a Baget, passem davant “el castell de Oix” (la seva estructura quadrada es divisa abans de arribar al poble. Fou aixecat al segle XV pels senyors de Bestrecà, els quals anteriorment ocupaven el castell situat al cim de la muntanya del mateix nom).
Al cap de uns 500 metres, deixem la pista asfaltada i seguim recte per la pista forestal, passem primer una granja a l’esquerra i més tard el mas de turisme rural de Can Pei, a partir d’aquí la pista s’estreny i el pis està en males condicions per turismes, nomes es apte per vehicles 4x4. Seguim la pista que ressegueix la riera d’Oix, passem el Pont Trencat (3), desprès del pont la pista gira a l’esquerra, hem caminat 3 km. fins el pont Trencat (molta gent arriba fins al pont amb cotxes per extraviar-se el tram de pista, es opcional).
Al arribar a la corba d’esquerra, surt un corriol que segueix recte i a on trobem un rètol informatiu amb l’enunciat de Mare de Déu d’Escales, penjat d’una alzina (4). Al cap d’una estona deixem un corriol a la dreta,(tornarem per aquí), travessem la riera de Baget, tot seguint les fites, el corriol passa tocant el molí d’Escales i s’enfila fins el collet del Puig, a l’esquerra deixem el corriol que utilitzarem per la tornada que ve del Pas dels Lliberals, seguim recte en direcció a Santa Maria d’Escales que ja veiem al fons.
La Església de Santa Maria d’Escales(5)(6) es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 metres per sobre del riu, a l’esquerre de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget) , que forma en aquest indret un profund engorjat ,el Grau d’Escales, també conegut com el Salt dels Lliberals per què durant la tercera guerra carlina hi estimbaren un escamot de voluntaris de l’altre bàndol. Molt a prop hi ha la Cova dels Encantats. Va ser parròquia fins el s.XIV i posteriorment santuari amb tradició popular (era molt concorregut l’aplec de la Mare de Déu d’Agost) . Fins a èpoques recents hi residia un ermità. L’estat de conservació és excel·lent. Davant hi ha un edifici que era l’estança de l’ermità , en el qual els baixos havien servit de botiga de productes que es feien a la vall i a l’hostal. Ara és fa servir com a refugi (7).
El camí segueix per les feixes superiors per uns alzinars fins arribar al Mas del Maranyó abans hem deixat un corriol a l’esquerra que ens portaria directament al Coll de Terres. No passem davant el mas i seguim per un corriol ven marcat, que fent moltes giragonses per guanyar alçada enmig del bosc, ens porta al Coll de la Bassa (8) a on tenim una vista excel·lent del Bestracà (9)Esmorzem aprofita’n que és un coll molt solejat. Tenim un corriol que s’enfila per mig del bosc i que agafarem una vegada visitem la Balma del Corneta.
Al final del coll, resseguim una paret rocosa, per agafar un corriol a la dreta amb baixada , al cap de uns 8 minuts de seguir unes marques vermelles, trobem una creu vermella al terra que ens indica que hem de deixar el corriol, girant a la dreta, per baixar amb dos minuts(10) a la Balma del Corneta (11). Fotos a dojo(12) i refem el camí fins el Coll de la Bassa per agafar el corriol que aviem vist abans
Passem per Planseserres, vorejant el Puig, per comença a baixar fins el Coll de Terres, aquí trobem una cruïlla de camins, a l’esquerra va directament al Maranyó, a la dreta al Pont d’en Valentí per el Grau de Sadidorta, nosaltres seguim recte, primer per un corriol amb un pas artificial de pedra bastant aeri sense complicacions(13) i poc abans d’arribar al cim per un pedregam entre boixos, fins assolir el cim (983 m).
Des de el cim tenim unes vistes magnifiques, el Bassegoda, el puig de Sant Marc, de lesBruixes, Comanegre, El Mont ,Bestracà, i per sota nostre la cresta del Ferrant (14) , Oix, la vall d’Hormoier i de Beget amb els Pirineus al fons (15)Desprès de gaudir de les vistes,y fer les fotos de rigor (16), reculem uns 25 metres per el pedregam per agafar el corriol (17) de l’esquerra que baixa decididament, (hi ha un parell de passos que cal anar en compte), en menys de mitja hora arribem a Talaixà (18),des de a on veiem el Ferran amb un altre perspectiva (19).
Des d’aquí, surten mols camins, (a Sant Aniol per el Salt de La Núvia, al pont d’en Valentí i Sadernes, Sant Marc i el Comanegre). Nosaltres agafem el GR-11 que queda a la nostra esquerra que baixa fins Hortmoier per el Mas El Vaquer, Seguim durant uns 5 minuts el GR-11, fins que en una corba a la dreta, un corriol que ressegueix el torrent del Vaquer amb marques vermelles segueix recta, aquest es el camí que hem de agafa.
El primer tram es un mica perdedor, però el camí es fa mes evident mes endavant, hem de tenir amb conte de baixar amb el torrent del Vaquer, sempre a la nostra dreta, i per sota nostra. Passem per sota la cresta del Ferran, baixem sense pausa fins a la Vall d’Hortmoier, a on una cruïlla,ens fa girar a l’esquerra, aquí comença el Pas dels Lliberals(20),un camí estret (1 metre) arran de una cinglera amb una barana de pedra, a on la riera de Baget, la tenim mols metres avall. El camí ressegueix ara la riera d’ Oix, Tornem a passar davant el molí d’ Escales i travessem la riera anant per la riba esquerra (dreta nostra), per cercar la cova d’Escaldes, que trobem a peu de camí, seguim el camí fressat fins la riera d’Oix que travessem un altre cop per sortir al Pont Trencat, ara només hem de seguir la pista de tornada a Oix i donar per acabada la sortida amb un bon dinar al restaurant Can Bundancia.i........fins la propera sortida.

Desnivell acumulat: 1147 mts.
Alçada mínima-màxima: 349 mts.-983 mts.
Distància aproximada: 16 km.
Temps amb parades : 6 hores, 40 minuts
Ruta circular: si

Accessos: Agafem la autovia del eix Pirinenc A-26 de Banyoles a Olot, Surtin de la A-26 cap a Castellfollit, sota el cingle abans d'arribar al poble, surt la carretera GIV-5221 fins a Oix a on deixem els cotxes aparcats a la plaça davant la església.

Data de la sortida: 05 – Abril - 2008

Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, Fina, Carmen C, l’avi Joan, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Xevi i Jose