23 de març del 2014

Cingles del Far-Grau de Santa Anna-Castell de Fornils-Grau i cova de Goleró





aparcament del Far, començament i final de ruta





Ermita de Santa Anna





baixant per el grau de Santa Anna





  l’església parroquial de Sant Martí Sacalm





Sant Pau de la Coma, amb l’Agullola al fons



  El grup a Can Sant Pau de la Coma





El castell de Fornils





La cova, anomenada del Goleró o d’en Salvi




 Ruta feta segons GPS









Altimetria i quilometratge










Descripció de la ruta

  Esplèndida caminada pels cingles del Far.

 Deixem el cotxes al aparcament del Santuari de la Mare de Déu del Far.  Amb una espessa boira que no augurava un bon dia per caminar (per sort  ens vàrem equivocar).   Comencem a caminar per la carretera que ens portaria al coll de Condreu, fins la ermita de Santa Anna. Petita capella situada al peu del camí. Consagrada el 1498 com Santa Anna del Munt. Amb una atri d’entrada i reposador de peregrins for refeta el 1640. Del costat mateix surt el corriol que salva la cinglera llevantina pel grau de Santa Anna. Aquest històric grau comunica el Far amb la Vall d’Hostoles i forma part del camí ral de Sant Benet (terme de Susqueda) al Far. Conserva encara trams empedrats. 
Una vegada al pla ens dirigim fins a Sant Martí Sacalm... El poble de Sant Martí Sacalm o Cantallops centra el pla de Sant Martí, als peus de la gran talaia del Far. Comprèn un petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1197, de la que en resta una part romànica del segle XII, havent estat del tot transformada al segle XVII. Al costat hi ha el cementiri. Actualment tota la façana de l’església l’estan rehabilitant.
Seguin la marxa per una pista molt agradable de caminar, arribem a Can Santpau o Sant Pau. Aquest antic mas, ara deshabitat, documentat ja el 1269 i conegut també com a Sant Pau de la Coma. Te una petita capella annexa dedicada al seu patró. Hi gaudim d’una bona perspectiva amb el Pla de Fàbregues i l’Agullola, els cingles de Pujolràs i de la Casadavall, el Grau del Goleró per on haurem d’enfilar-nos desprès, al fons de la vall i tota la cinglera ponentina del Far que també resseguirem. Al porxo cobert, fem l’esmorzar i les fotos de grup.
El següent punt de pas es el castell de Fornils... Anomenat també castell del Roure o de Sant Pau, és documentat el 1177. No és encimbellat, sinó al fons de la clotada sobre un petit puig al vessant esquerre de la vall, entre les Gleies (antigament, les Esglésies) i la Triola. En lamentable estat ruïnós, conserva encara una torre circular escapçada, i una sala amb restes de volta i murs espitllerats que en revelen l’antiga importància com a centre jurisdiccional feudal que comprenia les parròquies de Susqueda i Sant Martí.
Retornem al camí principal  i ara toca caminar entre feixes mirant sempre de anar en direcció al mas que tenim a sobre nostre que no es altre que La Triola, bonica masia en bon estat de conservació, habitada i amb animals de granja  Per sota el mas i amb alguna fita que ens va indican el camí, ens acostem al bosc, mirant de dret cap al saltant del Goleró que albirem al fons de la clotada. Les fites ens menen per un camí de bast que ens endinsa a l’alzinar, passant pel costat d’antigues carboneres. Amb moderat pendent de molt bon fer, ens anem acostant a la part més rosta del camí on comença el grau del Goleró. Just arribar al Grau, un escrit a la roca amb l’anunciat: “COVA” ens indica el punt per el que en de baixar. Hem de baixar uns 50 mts (amb molta pendent  i de mal baixar, sort dels arbres que ens ajuden a conservar la verticalitat) fins arribar a l'entrada de la cova, al fons del torrent.
La cova, anomenada del Goleró o d’en Salvi, té  una  galeria que manté unes proporcions bastant àmplies. Durant els primers 100 m. gairebé es pot anar ben dret, S’ha de anar amb molt de compte amb les roques del terra, algunes amb molta inclinació i molles, perill de fer una relliscada. Al fons i ha  una altra galeria encara més àmplia on hi trobem una important colònia de ratpenats. La resta, on  la galeria es fa més estreta i hi ha sifons d’aigua, (cal deixar-ho als experts, als espeleòlegs). Des del punt de vista geomorfològic es tracta d’una cavitat força interessant. Els fenòmens clàstic tenen molta importància en tot el desenvolupament, així com les empremtes de corrent que es poden veure a molts llocs de la galeria, tant a les parets com al sostre. Pel contrari, els espeleotemes es troben bastant localitzats.
Acabada la visita a la cova, tornem al grau per supera’l  entre llaçades suportades per contraforts i protegides de l’erosió per empedrat. El camí es fa més planer desprès de passar una tanca. Per entremig d’una boixeda abastarem el pla.
Caminem fent tot el Pla de l’Om fins arribar al bosc,  seguint una tanca pels animals. Hem de obrir la porta(filferro) tenint cura de tancar-la. Encetem un tram de la ruta molt bonic caminant per una lleixa amb l’estimball a mà dreta i la resta de la cinglera sobre els nostres caps. Passem per algunes balmes i gaudirem de magnífiques vistes sobre la vall de Fornils i els cingles de Rupit amb la figura omnipresent de l’Agullola. Als nostres peus hi veurem la Triola, de on hem pujat. El camí és entre planer i de suau pendent. Més endavant ens  farà allunyar alguns metres del cingle. Abans de arribar al santuari seguint el corriol, ens tornem a abocar a la cinglera en una mena de balcó natural que és el millor mirador d’aquesta part del recorregut.
Ens calen uns 7 minuts  per arribar al Santuari  de la Mare de Déu del Far i acostar-nos al mirador del far per fer l’última foto de grup, havent fet 16 km. empleat un temps total de 6 hores, 20 minuts. Per arrodonir aquesta fantàstica sortida ens arribem fins el restaurant de la Devesa de Pruit per fer un molt bon àpat
Desnivell acumulat:  630 metres
Alçada mínima - màxima: 116 metres – 1181 metres
Distància aproximada: 16,1 Km.
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6439297


9 de març del 2014

Muntanyes d'Ullà-Castell del Montgrí-ermita de Santa Caterina






 començament de la ruta, amb un dels puig de Ullà que hem fe pujar





Pedrera d’Ullà





 Puig Anell, o Puig Rodó


par de la Muntanya de Montgrí amb el seu castell






coll de Santa Caterina o de la Creu





Castell del Montgrí





ermita de Santa Caterina






barraca o cabana de pastor



Ruta feta segons GPS








Altimetria i quilometratge



Descripció de la ruta
Excel•lent excursió circular que ens a permet, en una matinal, recórrer en part  el tram més feréstec del Massís muntanyós del Montgrí, que engloba els cims de Puig Anell, o Puig Rodó, a la muntanya d'Ullà fins el Castell de Montgrí i d’aquí tornant enrere fins el coll de la Creu, baixant  a Santa Caterina.
Ruta semblant a la d’alta muntanya amb un desnivell considerable al inici de la ruta per pujar a la Muntanya d’Ullà amb molta pedra, però amb la recompensa de les vistes, i que si el dia ho permet, són espectaculars. El massís del Montgrí domina les planes dels dos Empordà i ens deixa contemplar, pel sud, les Gavarres i el Montseny, per l'est gaudim de les vistes de la Muntanya de Begur, el mar Mediterrani, les Illes Medes i Roca Maura, més al nord contemplem la totalitat de la Badia de Roses, El Paní, la muntanya de Verdera, la Serra de l'Albera, la de les Salines ... Si seguim girant mirem bocabadat el Massís del Canigó, tot el cordal del Pirineu fins al Puigmal...impressionant!!!.
El recorregut no presenta dificultats remarcables, excepte al començament, fins al Puig Anell o Puig Rodó, encara que des de l'aparcament fins a la part superior de la pedrera d'Ullà no ha de crear problemes, ja que la pista és clara i no trobem desviaments que ens compliquin la caminada. A partir de la Pedrera d'Ullà sí que es més fatigós caminar entre pedres i matolls. Arriba un moment que el camí es perd entre tanta pedra. Tot i això no ens  hem de preocupar ja que del que es tracta és d'anar guanyant alçada dirigint-nos cap a una mena de cim que tenim just a sobre nostre. Per a això haurem de seguir el rastre d'una sèrie de fites de pedra que de tant en quan trobem escampades per tota la pujada i que lògicament nosaltres també hem contribuït fent alguna de aquestes més visibles. Aquestes fites segueixen, més o menys, la línia de la carena de la muntanya i que ens permet anar trobant el camí. Arribem també a perdre aquest rastre de senyals, però ara si que no tenim problemes ja que l'objectiu a aconseguir el tenim a la vista, (i com a alta muntanya a vegades el cim que tu veus no es el que has de aconseguir) i hem de baixar fins un coll per tornar a pujar, ara si, fins el Puig Rodó d’Ullà 308 metres, marcat amb un punt geodèsic. Seguim com fins ara, recorrent la carena per anar a baixar al coll de Santa Caterina. També durant aquest trajecte hem d’extremar l'atenció, tant per no perdre peu entre tanta pedra, com per trobar el camí correcte que ens porti al Coll. No és complicat el fer-ho, però si requereix atenció ja que el terreny pot ser bastant perdedor encara que per alguna cosa ha de servir el sentit de l'orientació, tenint el punt de destinació a la vista. Un cop hem arribat al Coll de Santa Caterina s'acaban els nostres problemes, si és que els hem tingut. Ja ens trobem sobre el GR92 i ho hem de seguir fins el castell. Avui el dia acompanya amb un bon sol escalfant el ambient i s’ha notat les ganes de la gent per sortir...aquest tram de camí avia overbooking per pujar. “Hem pensat fer un escrit a qui correspongui proposant instal•lar un xiringuito de fer creps i xurros amb algun cafè o si més no cerveses ben fresques...obtindrien la primera pela”. Fora conya, creuem el sender que, provinent de Torroella de Montgrí es dirigeix a Santa Caterina i ens dirigirem a la base de la muntanya de Montgrí. El GR comença a ascendir cap al cim fent una sèrie de llaçades que faciliten el trànsit entre tanta pedra. Podem seguir el traçat del GR o podem fer ús de les dreceres existents. Si fem ús d'aquesta última tècnica haurem de vigilar de no desviar-nos cap al Cau del Duc. Per a això haurem de agafar sempre les dreceres que van en sentit ascendent, mai els que planegen. Un cop hem arribat al cim aprofitem per fer una visita a les instal•lacions del castell, esmorzem (no i havien ni creps ni xurros!!!) i tornem a baixar fins el coll de la creu. Ara en dirigim per el camí que mena a la nostra dreta fins a la ermita de Santa Caterina, que arribem per un camí molt més plàcid que la resta del fet fins ara.
L'ermita de Santa Caterina, enclavada al bell mig del massís del Montgrí, fou fundada cap a l'any 1392, pels frares de Montserrat Bartomeu Cabotes, Pere Trasió i Berenguer Desguell, en honor a Santa Caterina d'Alexandria, co-patrona de Torroella de Montgrí Durant els S.XVII i XVIII, la fam, guerres i pestes converteixen Santa Caterina en un lloc excel•lent de devoció popular; és per això que el dia 25 de novembre, diada de la Santa, s'hi celebra un aplec en honor seu, a qui s'atribueix la salvació del poble de Torroella de Montgrí d'aquests estralls.
Feta la visita agafem la pista que  des del fons de la vall es pot accedir amb vehicles fins al paratge de l’ermita. La pista encaixonada a banda i banda per les muntanyes del Montgrí va baixant  suaument i ens permet observar moltes feixes de pedra seca que indiquen l'antiga presència de la viticultura, probablement abandonat a causa de la plaga de la fil•loxera de finals del segle XIX. Les cabanes de pastors són habituals i usualment adossades a murs de pedra seca, alguna restaurada de nou. I tot caminant “ fen.la petar” i agafant algun que altre espàrrec, arribem al paratge a on aviem deixat els cotxes, donant per finalitzada aquesta interesant i pedregosa sortida. 
  
Desnivell acumulat: 492 metres
Alçada mínima - màxima: 79 metres – 303 metres
Distància aproximada:9,1 Km.
 Ruta circular: si


Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6319715