11 de febrer del 2012

RIELLS del FAI- PUIG GRACIOS- GAU MERCADER- SANT MIQUEL del FAI

        


Cingles de Bertí
                                                                                                 




Turó de les Onze Hores

 


 Santuari, Torre de telègraf i capelleta dePuiggraciós                                                                    











El Clascar












 Foto del grup a El Clascar












 Sant Pere de Bertí











 El grup a Sant Miquel del Fai






Mapa de la ruta










Ruta feta segons GPS








                                                                         Altimetria i quilometratge                                                                                                                                             









VEURE MÉS FOTOS: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/RiellDelFaiCinglesDeBerti?
authkey=Gv1sRgCOHpraSl0sq_4QE#



Descripció de la ruta


Interesant ruta que recorre el sector més ponentí dels Cingles de Bertí, a cavall entre el Montseny i el massís de Sant Llorenç del Munt. Partint de Riells del Fai, pujem a tocar el Turó de les Onze Hores, (El Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí, l'hora de la beguda), així, dons, pugem per la serra de can Tabola i les Costes d’en Quintana. Resseguin els cingles de Bertí, passem per el Collet de Can Tripeta i des de el coll ens arribem al santuari de Puig -Graciós, visitant també, al costat, la torre de Telègraf òptic, una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou, com reflex-en els Goigs. La imatge que es venera, i que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada.

Retornarem al Coll de Can Tripeta per pujar a dal la cinglera per el Grau Mercader, seguint les marques de pintura del PR blanques i grogues (Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puig-Graciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells. Conegut originàriament com a grau de Can Mestret, el grau Mercader rep aquest nom perquè servia per anar els dijous al mercat de Granollers i perquè l'utilitzaven els mercaders per comerciar amb els pagesos dels Cingles. Era el grau més important del poble de Bertí, ja que en el coll de can Tripeta (abans coll de l'Ampolla perquè hi havia una casa amb aquest nom) és on es creuen tots els camins: el de Puig-Graciós cap a l'Ametlla, el de Riells i el de Figaró).

Guanyat els cingle, el camí puja suaument i seguint les marques del PR, passem per el casalot del Clasclar (Antiga domus o casa forta, molt propera a Bertí, esdevinguda masia. hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S’ha identificat com l'antic castell de Bertí, L'edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral•leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab). Acabada la visita al Clasclar ens arribem al llogaret de Sant Pere de Bertí, punt més alt de la sortida. Passat el nucli de Sant Pere, ens topem amb la masia de Can Magre a la esquerra del camí i uns quants metres més enllà deixem la pista per agafar un corriol a mà esquerra amb senyals de pintura blanques i vermelles del GR-5 A partir de Sant Pere de Bertí el camí comença a baixar per anar a buscar el fil del Cingle fins arribar al Santuari de Sant Miquel del Fai.

Sant Miquel del Fai: Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l'església romànica construïda en una profunda balma. Es troba en un bell paratge natural, que el literat, historiador i polític Víctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901), un dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals, va definir com un lloc on "las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vejetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes".

Del santuari baixem per les Costes de Sant Miquel fins a Roca Roja i el caminoi colgat a mig cinglera anomenat Costes d’en Batlles fins la roca El Peller del Boll i baixada final a Riells del Fai a on dinem al restaurant de Can Oliveres, ben a prop del nucli antic...



Desnivell acumulat: 764.80 metres
Alçada mínima – màxima: 305.40 metres – 810 metres
Distància: 19.85 km.
Ruta circular: Si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2497825



Accessos: Riells del Fai des de l'Ametlla del Vallés per la BP-1432, desviament per la BV-1483 a Riells.
Data de la sortida: 11 de Febrer de 2012
Temps empleat: 6,30 hores

Integrants de la sortida: Loli, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Xevi M., Nuri, Ramon, Josep V, Jose S., Margarita, Cristobal, Manel, Laura, Joan R.