27 de juny del 2009

Excursió amb familia per els EMPEDRATS ( BAGÀ)





1: El Pedraforca















2: Casa de colònies el Pedraforca a Saldes, Alt Berguedà










3: Casa de colònies "el Pedraforca" a Saldes (Alt Berguedà )













4- Els Empedrats de Bagà














5- Els Empedrats de Bagà






6- Els Empedrats de Bagà













7- Els Empedrats de Bagà











8- Els Empedrats de Bagà











9- Els Empedrats de Bagà












10- Els Empedrats de Bagà







11- Els Empedrats de Bagà












12 Els Empedrats de Bagà












13: Els Empedrats de Bagà












14: Tarda de relax i piscina











15: Festa disco - pachangera





16: Festa disco - pachangera












17: Festa disco - pachangera










18: Els cingles de Valcebre, des de la carretera











19- visita al Museu de les mines de Cerc











20- visita al Museu de les mines de Cerc






21- visita al Museu de les mines de Cerc













22 visita al Museu de les mines de Cerc












23: visita al Museu de les mines de Cerc











24: Fotos de grup de despedida











25: Fotos de grup de despedida
No sabíem quina excusa donar per reunir la major part del grup del HH amb família i..... celebrar el tercer aniversari de les sortides dels HH, ens va sembla una bona idea.
Així, es va fer una convocatòria per passar un cap de setmana a la casa de Colonies Pedraforca, a Saldes (Alt Berguedà), presidit per el majestuós Pedraforca (1) , amb una notable asistencia.
Com a resum de la estada :
Arribàrem el divendres tarda, a la casa de colònies (val a dir que varem ser molt ben atesos pels germans que la porten), assignació del llits,(lliteres), per dormir(tots a la mateixa sala), sopar (2-3)descoberta de la zona, i després, muntar el equip de música per fer probes de so al local que tenen per fer festes.
Dissabte, ens llevem d’hora i els que no estaven tocats per alguna lesió, ens dirigim a Bagà per fer una excursió als Empedrats. Ruta molt divertida i refrescant, dons el camí travessa el riu de Bastareny moltes vegades i aquest any porta molta aigua.
Sortim de Bagà i prenem la carretera que va a Gisclareny, un parell de quilometres enllà en un revolt tancat segueix la carretera asfaltada, nosaltres la deixem i seguim rectes per una pista de terra en bon estat que va resseguint el curs del Bastareny durant tres quilometres,Arribem a Mas del Puig, just al costat del camí hi ha una font. Al començament del camí hi ha uns indicadors als llocs on podem anar i els temps. El camí porta al refugi de Sant Jordi i al Coll del Pendís per si volem pujar al Cadí o al Moixeró.Nosaltres ens limitarem a fer els Empedrats i continuar un bon tall de corriol que porta fins al refugi de Sant Jordi, fins que, decidirem girà cua i tornar per el mateix camí. El camí es molt agradable, ressegueix el torrent .Més amunt ens trobem un indicador per anar al Bullidor de la Llet, ens desviem per beure aquest brollador d’aigua que surt de entre mig de pedres amb una força impressionant Hem desmarco del grup i segueixo pujant a través del bosc , en fort pendent (fora de camí), fins unes obertures a la roca de la mateixa muntanya. La petita cova ha estat excavada per l'aigua, com que soc un tafaner en vaig ficar fins a dins, la cova puja i es fa estreta, hi ha un forat que puja vertical, fa cosa pensar que podria haver-hi una avinguda sobtada d'aigua. Baixo i torno al camí que hem porta als Empedrats.
Travessem el riu i ens comencem a internar en el congost, el camí es fa tortuós i no està de més de portar uns pals que ens ajudi a creuar una i altre vegada el riu i a serpentejar per entre les roques.En un tram a peu pla ens trobem amb una preciosa cascada i un gorg d'aigües cristal·lines aquest lloc del riu està sovint ple de gent dels càmpings de la vall, seguirem força estona pujant i travessant el riu fins que decidirem tornar (aquesta era las condicions de la sortida). Per fer aquesta excursió, varem trigar tres hores i mitja, físicament no es gaire cansada, hi ha algun tram sobretot quan creuem el riu i dintre al congost,que no és que sigui perillós però no hem de perdre la concentració, els excursionistes habituals no tenen cap dificultat.(4-5-6-7-8-9-10-11-12-13)
Una vegada feta la excursió, dinem i tarda de relax, amb “solei” i piscina(14), a mitja tarda baixàrem a Berga a fer un tom per els seus carrers i visitar el museu de la Patum.
Després de sopar començava la festa a la sala que tenen per aquestes ocasions. Musica “disco-pachangera” i força “gintonics”, fins que el cos aguantà (15-16-17).
El diumenge visitàvem el museu de les mines de Cercs (molt recomanables) (18-19-20-21-22-23) , tornàvem a la casa de colònies per dinar i fer unes quantes fotos del grup (24-25) donant per acabada aquesta estada que espero tornar a repetir el pròxim any....... només ens queda el viatge de tornada a La Bisbal i........fins la pròxima sortida.

13 de juny del 2009

Volta a la SERRA de BESTRACÀ ( OIX)






1: La ruta comença dins el poble de Oix











2: El Montpetit, 898 m. i el Montmajor, 1075 m. vis des de el camí de pujada











3: El camí puja per el clot de les Bruixes amb moderada pendent












4: El mas de el Peirer












5: El mas Bestracà i l’ermita de Sant Andreu de Bestracà






6: Pòster informatiu al coll de Bestracà













7: L’ermita de Sant Andreu de Bestracà










8: La Vall d’Hortmoier al fons amb la silueta del Bassegoda i el Ferran amb les crestes











9: El grup a prop de el cim












10: El Puig del Comanegra, 1557 m. vist des de el Bestracà






11: El cingles del Barrancot i de Migdia sota nostra












12: Las restes del castell de Bestracà, al cim











13: El cim del Bestracà, 1058 m. amb el vèrtex geodèsic










14: Mas de les Feixanes











15: Cirerer silvestre de can feixanes







16: Crestes i cim d’ el Ferran des de Hortmoier













17: Sant Miquel d’Hortmoier al peus de el Tossal Gros












18: Refrescar-nos a la riera de Beget











19: Pòster informatiu a la vall












20: Riera de Beget, presidits per el cingles de Migdia, el Tossal Gros i el Tossal de Meians
Volta a la SERRA de BESTRACÀ ( OIX)

La serra de Bestracà (Mestrecà segons la parla de la gent de la contrada) s’alça al nord del poble i domina la vall. Presenta alçades superiors als 900 metres amb tres cims. El seu cim tot i no ser un dels més alts de la comarca de la Garrotxa, és un dels millors exemples del que representa el terme definit com: Alta Garrotxa, una terra feréstega, plena de cingleres arreu i que ens ofereix unes impressionants panoràmiques sobre un dels indrets més colpidors del país.

Comencem la ruta al poble d'Oix, deixem el cotxe a la plaça major del poble, just davant l'església, enfilem el carrer de l’església i el carrer nou que no el deixem fins les darreres cases d'Oix , En el carrer nou trobem una font, seguim el carrer a l’esquerra fins a trobar un indicador que assenyala el camí a seguir (a la dreta) (1) . arribem a una pista de terra que s'enfila per l'esquerra. El camí és fressat i no té pèrdua. De fet cal anar seguint el rost que tenim davant nostre. A la nostre esquena és veuen majestuosos el Montpetit i el Montmajor(2) Continuem pujant cada vegada amb una mica més de pendent (3) . Enlairada, podem veure la carretera asfaltada que va d'Oix a Beget. Seguim amunt fins trobar aquesta carretera que només la travessem Continuem per la pista de terra que s'obre just al davant i que ens portarà a la masia del Pairer (4) . Aquesta, és una casa de pagès impressionant, amb un grup d'arcades al sud que li dóna un aspecte senyorial, per bé que el seu estat deixa molt que desitjar.Continuem per la pista cap al Coll de Bestracà, ara en suau pendent. Sortint del Pairé ja veiem en tota la seva llargària la serra de Bestracà, amb el cim a la part més occidental. Arribant al coll, un pòster informatiu ens indica els diferents camins a seguir (5) . Ja fa estona que veiem la casa de Bestracà i l'església de Sant Andreu (6) . Al coll, s'hi troben els antics corrals de la casa. Enfilem cap a la casa i l'església, que arribem en poca estonaSant Andreu de Bestracà (7) . Església romànica d'un absis, ben restaurada, del 979, però reedificada als s.XII i XIII No hi barem poder entrar ja que la porta, que està orientada al sud, estava tancada. A partir de aquí, el tram final fins el cim és molt dret. El camí surt de la part de darrera de l'església, passant per davant d'una soca molt grossa, tocada per un llamp. I va pujant fins el cim de la carena per un camí ben fressat i molt ben definit. Anem travessant alzines fins arribar a un pas de roca. Ara comença la part més aérea i divertida. Cal anar en compte en segons quins llocs. No és que sigui perillós però no hem de perdre la concentració ja que a la nostra dreta hi podem veure unes impressionants cingleres que cauen sobre la vall d’Hortmoier. Ens aturem a esmorzar només arribar a la carena i vist el paisatge que ens presentava varen fondre la targeta de memòria de la càmera de fotos...al grup (8) , a la vall d’Hortmoier, al fons amb el Puig del Bassegoda i el Ferran amb les seves impressionants crestes(9) , als vessants del Comanegra (10) , que cauen retallats sobre la vall d’Hortmoier i el torrent encaixonat de la riera de Beget. També de tota la serralada a un i altre costat, des del Montfalgars, als pics de les Bruixes i de Sant Marc, fins a la collada de Talaixà , i els cingles del Barrancot i de Migdia (11) al nostres peus.....impressionant. Ara només ens cal anar seguint el caire amb compte fins fer cim.
Al cim del Bestracà, 1058 m. no disposa de bona vista i caldrà cercar aquí i allà el millor indret per tal de gaudir de la panoràmica que la muntanya ens ofereix. Dalt de tot hi ha les runes d'un antic castell medieval (12) . El primer noble del que s’en té coneixença es d’en Bernat de Bestracà a l’any 1010. Diversos llinatges es succeïren fins el 1462 , en que els remences van assaltar el castell i empresonar al seu senyor, en Berenguer de Barutell. Posteriorment, la nissaga es traslladà a la plana d’Oix lluny del niu d’àligues,i el castell començà a enrunar-se. Al cim també hi ha un vèrtex geodèsic (13) .

Descendim pel costat nord, per un camí al començament força costerut, però que després es fa més bo. Arribem al La Portella, pas estret on trobem un camí que ve del coll de Bestracà. El seguim a la dreta, i anem baixant per l’obaga del Bestracà, entre espessa vegetació. Ara som als plans de la Campassa, amb una petita bassa. Aquí hi arriba una estreta pista, però no l’agafem, sinó que continuem a la dreta, per on segueix el nostre camí, fins que més avall enllaça amb aquesta pista. No la seguim gaire estona, ja que al primer revolt pronunciat, l’abandonem i continuem recte. El nou camí ens porta a la casa de les Feixanes (14) . Arribem a l’era de la casa, que es troba en ruïnes. Enllacem amb el GR-11 i el PR-186 que seguim tots dos a la nostra dreta (el GR-11, devalla més endavant fins a Talaixà i el PR-186,blanc i groc, ens deixarà a Oix). Només ens queda seguir la pista, fins a Hortmoier, travessant al costat de algun camp de conreu abandonat (un de aquest camps trobem un enorme cirerer ple de cireres que ens convidà a tastar-les(15).
Arribats a Hortmoier, sortim del bosc, se ens presenta davant nostra las impressionants parets de les crestes i cim del Ferran (16) i a la nostra esquerra el pla de Plansesilles amb els monumentals roures (catalogats) i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier al peus del Tossal Gros (17) , església romànica esmentada ja el 977. Fou possessió de Cuixà, i al s XIV formava una parròquia, però des del s XVIII depenia ja de la d'Oix. Guardava el notable Sant Crist d'Hortmoier.
Al arribar a la riera de Beget no resistim la temptació de banyant-se a les gorges (18).Una vegada refrescats continuem el camí, fins la palanca del Samsó a on el GR-11 trenca a l’esquerra, indicat en un pòster informatiu (19) , nosaltres hem de seguir recte, seguint el curs de la riera que cada vegada la tenim més avall, arribant a un punt a on tenim una magnifica vista de la riera amb els cingles de Migdia, el Tossal Gros i el Tossal de Meians (20) . Ens resta seguir la pista, ara resseguint la riera de Oix fins al mateix poble i donar per finalitzada aquesta interessant sortida.....Fins la pròxima.


Desnivell acumulat: 990 metres

Alçada mínima - màxima: 378 metres – 1058 metres.

Distància aproximada: 15 km.

Temps amb parades : 5,30 hores

Ruta circular: si


Accessos: des de Castellfollit de la Roca agafem la GIV-5221 que en 9 km en deixa a Oix

Data de la sortida: 13-06-2009

Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, Pep, Salvador, Toni, Carmen C. Nuri i Xevi