10 de enero de 2012

EQUIP HH

Aquest és un blog on hi ha un grup d´amics que estimem la natura, i solem fer una o dues caminades al mes . En Salvador més els seus coneixements de muntanya , fan que passem i disfrutem de llocs on la naturalesa encara està força ben conservada.
Les nostres sortides estan més detallades en l ´apartat  altres trekkings dels HH ".
Esperem que us agradi i us serveixi.
LES NOSTRES SORTIDES ( cliclar en el mesos per veure)







2011 
 Desembre : VIDRÀ - PIC de les ÀLIGUES - SALT del MOLÍ ( Garrotxa)
 Novembre : Volta al CATLLARÀS ( Berguedà)
 Octubre : Volta a la SERRA CAVALLERA ( Ripollès)
Setembre : BORES d´en MASARELLA -  la TUTA - AIATS - CABRERA ( Garrotxa)
Juliol :  Semi nocturna  PALAFRUGELL - PALAMOS ( Baix Empordà)
Juliol : CALES de BEGUR ( Baix Empordà)
Juny : L´ESCALA ( cala MONTGÓ - cala FERRIOL ) i 2ª sardinada (Alt Empordà)
Maig : PORT de la SELVA- CASTELL de S. SALVADOR - S. PERE de RODES (Alt Empordà)
Abril : OIX - pas BOLDEQUER - MONTMAJOR ( Alta Garrotxa)
Març : LLAÉS - BAUMES del TEXIDOR - CASTELL de MILANY (Ripollès)
Febrer : HOSTALETS d´en BAS - GRAU d´OLOT - LA SALUT (Garrotxa)
Gener : TOSSA de MAR - PUIG de ses CADIRETES - SANT GRAU ( Baix Empordà)

2010
Desembre : PONT d ´en VALENTÍ - BAUMES D´UJA ( Garrotxa)
Novembre : OSOR - SANT MIQUEL de SOLTERRA ( Guilleries)
Octubre : MAÇANET de CABRENYS -Les SALINES -ROC de FRAUSA (Alt Empordà)
Setembre : Refugi MARIAILLES - CANIGÓ
Juliol: Ruta zona Platja CASTELL (Baix Empordà)
Juny : NÚRIA ( de NOUFONTS a la COMA del CLOT )
Maig : Rasos de TUBAU i torrent de ESTIULA
Maig : Travessa MONGRÍ - l´ESCALA (Empordà)
Abril : Del PUIG SALLFORT a la MASSANA ( ALBERA)
Març : TAVERTET - SAU - SOT de BALÀ - TAVERTET (Osona)
Febrer : BEUDA - MARE de DÉU del MONT per SEGUERÓ (Garrotxa)
Febrer :GAVARRES ( matinal familiar)
Gener : SANT PRIVAT d´en BAS - ESCLETXES D´EUGA - SALT del SALLENT (Garrotxa)

2009
Desembre : VOLTA i cim del BASSEGODA ( Garrotxa)
Novembre : MONTSERRAT ( Santa CECILIA al MONTGROS per el pas de la PORTELLA)
Octubre :SERRES de les MEDES i de FINESTRES ( Garrotxa)
Setembre
: ESTANY LAURENTI i ROC BLANC (ARIÉGE) FRANÇA
Agost : VALLTER - COSTABONA - ROCA COLOM (Ripollès)
Juliol : NÚRIA - CARENÇA - THUÉS (Ripollès)
Juny : VOLTA a la SERRA de BESTRECÀ ( Alta garrotxa)
Juny : EMPEDRATS ( BAGÀ) 3 er aniversari dels HH
Maig : SANT LLORENÇ de MUNT i L ´OBAC
Maig : CANET D´ADRI - ROCACORBA ( Gironès)
Març : HOSTALETS d´en BAS - CABRERA - AIATS ( Garrotxa)


2008
Desembre : MATAGALLS (Montseny) per Viladrau
Novembre:SERRA DE MONTGRONY ( Ripollès)
Octubre: RUPIT ( Roques encantades)
Agost : TOUBKAL ( MARROC)
Juliol : ELS CIMS de VALLTER (Ripollès)
Juny : L´OLLA de NURIA
Maig : LES SALINES - ROC de FRAUSA ( Alt empordà)
Abril : EL FERRAN i la BALMA del CORNETA ( Garrotxa)
Abril : MONTSERRAT ( Travessa els FRARES ENCANTATS - els ECOS )
Març : PUIGSACALM ( per la CANAL FOSCA - LES OLLETES )
Febrer : COMANEGRA ( Pic de les Bruixes)
Gener : ALBERA ( Camí de l´aigua )

2007
Desembre : BASSEGODA
Novembre: BALANDRAU - FONT LLETERA
Octubre : NÚRIA (camí dels INGENIERS - COMA de VACA - GORGUES del FRESSER )
Setembre : NURIA - CARANÇAR- THUÉS
Juny : COMA D´ORRI-ULLDETER
Maig : MOTSERRAT (Sant CECILIA - Sant GERONI )
Maig : CAP DE CREUS ( travessa PORT DE LA SELVA - CADAQUES )
Març : TAGA
Gener : MONTSENY ( TURÓ DE L´HOME i les AGUDES )

2006
Desembre : PUIGNEULOS ( sortin desde RECASENS )
Octubre : PUIGSACALM ( desde COLL de BRACONS al SALT del SALLLENT )
Juliol : CARLIT
Juny : PEDRAFORCA

2005
Juliol : CANIGÓ

10 de diciembre de 2011

VIDRÀ - PIC DE LES AGUILES - SALT DEL MOLÍ



   Vidrà, principi i final de la rutaBalma de la Vila


 L’Hort de Getzemani


 Balma de la Comassa


 El grup a Sant Bertomeu de Covildases


 El cim del Pic de les Àligues


 El Salt del Molí


 Mapa de la ruta


 Ruta feta segons GPS


 Altimetria i quilometratge




Descripció de la ruta
Ruta feta el 10 de Desembre de 2011 amb un temps total de 7,30 hores
Deixem el cotxes al aparcament del hostal Serrasolsas de Vidrà, al barri de la Creu de l’Arç, a on està el roure monumental de la Creu de l'Arç. Comencem a caminar just a tocar la fàbrica serradora, on un pòster informatiu ens indica el camí a seguir fins l’Hort de Getsemaní, tot seguint el GR (senyals blanques i vermelles)i el PL local (blanques i verdes), aquestes ens portaran fins a can Mic, passant per les baumes de la Vila i l’Hort de Getsemaní.
El camí comença de baixada fins travessar la pista forestal de la Vila Vella i tot seguit a creuar el riu Ges.
Enfilem ara una pista forestal per la part obaga i poc desprès arribem en una cruïlla de camins. Aquí hi veiem diversos rètols amb el nom de Bac dels Rònecs i Hort de Getzemaní.
Seguim els senyals verds i blancs. Passem una tanca molt estreta i entrem al bosc. És un camí força estret que va vorejant la riera dels Rònecs.
Anem guanyant alçada i seguidament arribem a una pista construïda per facilitar l’explotació forestal. Més endavant la abandonem i seguim per un corriol, que s’enfila decididament i anem a sortir al Collet de la Fenaiola a 1.004 m. Grans vistes sobre la Serra de Curull. Seguint els senyals ens porten, per un corriol ven fressat, (aquí vàrem perdre la senyal de GPS, i he tingut que retocar el trak en aquest punt), davant una cruïlla amb un rètol metàl•lic: Bauma de la Vila (esquerra) o bé L’Hort de Getsemaní i Rònecs (dreta). Seguim cap a l’esquerra fins arribar a la riera i al costat mateix i veiem la Bauma de la Vila.
Aquesta balma està situada en un lloc molt humit i feréstec. Formada per varies cavitats i conserven encara parets i pilars. S’hi poden observar diferents estances, totes elles en ruïnes, La balma té 50 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d’alçada. Era habitada encara en el 1.880.
Per anar a l’Hort de Getsemaní, cal desfer el camí fins arribar al rètol de nou. Seguim cap a l’esquerra. Travessem un torrent i tot seguit un filat i per un terreny assolellat en forta pujada arribem a unes antigues feixes on al damunt i situada en un terreny pla hi ha la casa dels Rònecs. Aquesta casa està enrunada però es conserven les parets i l’obertura de les portes. Els Rònecs va ser construïda en aquest lloc potser per aprofitar alguna de les grans roques com a paret d’algun corral o de la mateixa casa. Al costat mateix de la casa hi ha un pla i el lloc s’anomena: l’Hort de Getsemaní.
El lloc és totalment feréstec i molt enfonyat. Un lloc ple de misteri i encant, encastat entre unes penyes enormes cobertes de vegetació. Aquest indret era l’hort de la casa dels Rònecs.
Desprès d’observar tots el voltants, continuem seguint els senyals del PL i pujant en direcció cap a la carena arribem a una gran esplanada amb força vegetació. Deixem el PL en trobar una tanca de filferro a la dreta. Passem la tanca i entre boixos davallem cap a la casa de Can Mic.
Can Mic és una masia deshabitada a 1.215m d’alçada. Situada enlairadament entre dues fondalades. Té al costat les ruïnes de la casa de Sant Tomàs, que deu el nom a un antic priorat de frares.
Ara caminem per una pista, que en poca estona ens deixarà a la masia de Sant Bertomeu, però abans, trobem una font a ran de camí, que més de una font sembla un abeurador i just al darrera trobem la balma de la Comassa, aquesta sense vestigis humans però que cal la pena visitar.
Tot seguit arribem a la masia de Sant Bertomeu i a l’ermita de Sant Bertomeu de Covildases a on esmorzem.
Retornem fins la masia per agafar un camí que ens condueix directament al coll de Sant Bertomeu, per dins d’una exuberant fageda, el corriol passa per un seguit de colls, dins la Serra Curull: coll de Gallina, collet de la foradada, coll de Joan i coll de la Coma del Coll a on un indicador ens marca el camí a seguir per fer el cim del Puig de les Àguiles, Puig que assolim desprès de una curta però intensa pujada i una petita “grimpadeta”. Magnifiques vistes.
Tornem fins el coll de la Coma del Coll, aquí tenim dos opcions: una es baixar per la baga de Curull fins la pista de Sant Bertomeu i l’altra és la que vàrem fer (passar per el mas de Salgueda) Seguim dons cap a l’esquerra per un corriol planer enmig de la fageda. En poca estona arribem al coll del Puig de Curull i seguim el traçat d’un corriol molt fresat en fort descens. El camí ressegueix el vessant de la muntanya entre boixos i una fantàstica fageda. Cal estar atents a les fites que es van trobant al llarg de la baixada; en força llocs és un xic perdedor. L’indret és molt emboscat i exuberant. Passem pel costat de la font de l’Abeurador a 1.120 m. Situada a la dreta del camí. Hi ha una pica que recull l’aigua que hi surt. El camí va seguint en fort descens fent llaçades. En alguna clariana enmig de la roureda podem veure la masia de la Salgueda.
Arribem a Can Salgueda a 990 m. Important masia deshabitada i formada per tres edificacions. Dues en estat força precari i una tercera ben conservada. La casa llueix un escut i amb finestres ben treballades. Una mostra clara de la importància d’aquesta masia.
Pel cantó de llevant surt una pista que marxa pel marge esquerre del torrent de Salgueda, i que seguim. Bon tros enllà canviem de marge creuant el torrent a gual. Ben aviat abandonem la pista per un corriol, fressat i evident, que s’enfila a mà dreta
El corriol va virant a nord, endinsant-se pel marge esquerre del Riu Ges. A mesura que ens enfilem veiem a l’esquerra el Santuari de Bellmunt. Quan comencem a baixar per entre la fageda som al Clot del Pollastre. Quan per l’esquerra se’ns ajunta un camí i recuperem els senyals grocs i blancs del PR C-47, un rètol ens indica que som a l’alçada del Salt el Molí. Una curta i forta baixada ens menarà al toll. Un espectacle que no podem perdre’ns. El molí aprofitava dues vegades l’alçada del salt.
Aquest salt està situat en un lloc espectacular. L’aigua es despenja des d’una alçada de 30 m. i rebot en una profunda gorja..

Recuperem el camí en direcció nord i al cap de poc arribem al Pont de Salgueda. Pont romànic d’àmplia arcada. A l’altre marge, deixem les marques de pintura del PR C-47 i prenem el camí de l’esquerra, en fort pendent fins a una torre de la xarxa elèctrica. Desprès, ja més planerament i per camí ben fressat, abastem l’estació depuradora. D’aquí continuem per pista anat a passar pel costat de la casa Cavaller de Vidrà i finalment retrobem la plaça del roure monumental de la Creu de l'Arç, a on dinem molt be (però una mica tard) al restaurant Serrasolsas
Magnífica sortida amb una pila de llocs per visitar, sense gaires desnivells (fora el cim del Puig de les Àguiles), un xic llarga però que val la pena fer.



Desnivell acumulat:  729.80 mts

Alçada mínima – màxima: 813 mts. – 1332 mts.

Distància: 20 km.  

 Ruta circular:  Si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2312067


Accessos:  Vidrà, Accés per la carretera C-17 Barcelona-Puigcerdà, desviar-se a Sant Quirze de Besora direcció Vidrà. Estació ferrocarril a Barcelona i Puigcerdà a Sant Quirze de Besora, 13 km.
Accés a la Garrotxa per pista transitable amb turisme. 22 Km. 45 min. Vidrà-Ciuret-St. Privat d'en Bas

Data de la sortida: 10 – desembre - 2011
Temps empleat: 7.30 hores
Integrants de la sortida: Loli, Carmen P, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Pep , Marti, l’avi Juan, Pastor, Xevi M., Gregori, Ramon, Jose J. Gabi i Maribel

12 de noviembre de 2011

VOLTA AL CATLLARÀS





Serra del Catllaràs

 La Pobla de Lillet, principi i final de la ruta


 Santa Maria de Lillet


 Sant Miquel de Lillet


 Cim del Castell de Lillet


 Xalet del Catllaràs


 El grup al cim del Mirador del Roc de la Lluna


  Mapa de la ruta


 Ruta feta segons GPS


 Altimetria i quilometratge


Veure més fotos: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/VoltaAlCatllarasLaPoblaDeLillet?authuser=0&authkey=Gv1sRgCOqH2KPG1rqo6AE&feat=directlink

Descripció de la ruta
Aquesta ruta la vàrem tenir que escorçar degut a la pèrdua de temps a la carretera d’anar a la Pobla de Lillet, per un percaç de salut del company Josep, que afortunadament ja està solucionat.
La ruta l’iniciem tard, a dos quarts de deu des de la plaça de l’ajuntament pugem pel carrer del Regatell i el carrer de la Font fins al barri de les Coromines, al capdamunt del qual hi ha la capella de Sant Antoni. Aquí uns plafons informatius ens mena a seguint l’antic camí ral de la Pobla a Ripoll que ens porta fins al monestir de Santa Maria de Lillet. Les primeres notícies d’aquest monestir daten del segle IX. El conjunt actual és fruit de diverses construccions dels segles XI, XIV i XVIII. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat. Una mica més amunt, trobareu la petita església romànica rodona de Sant Miquel.
El camí senyalitzat comença a pujar cap a una penya on es veu una creu i restes d’uns murs. Són les restes de l’antic castell de la Pobla, construït durant el segle X i probablement abandonat al segle XIII. En arribar al coll de sota del castell, un petit sender puja fins al castell. La vista des d’aquí és magnífica: ofereix un panorama privilegiat de les serres del Berguedà i del Ripollès, amb la Pobla als vostres peus.
A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades.
Esmorzem i continuem cap al mirador del Roc de la Lluna, però no el fem per el corriol costerut que ens portaria al collet Fred, la marxa la seguint per pista ampla que, tot i que dóna més volta, ofereix dos avantatges: el pendent és més suau i permet visitar una de les bocamines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent metres per veure la bocamina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal retornar a la pista principal i continuar cap amunt.
El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud. Sota el mirador gran hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic.
Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota i el Pla del Catllaràs. Aquí vàrem retallar degut al inconvenient relatat al principi i seguírem per la pista passem per el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra.
La pista segueix per la Baga de Fontanals i el Clot de la Fou A partir d’aquí hem de seguir les marques de pintura vermelles i blanques del GR 4 . A l’esquerra marxa el GR 4.2 que ens portaria a Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, Bagà i Coll de Pal. Seguim en direcció al santuari de Falgars, que es veu davant, citat des del segle X, tot i que l’edifici actual sigui del segle XVII amb algunes restes romàniques. Hi ha una cova de la troballa on, segons diu la llegenda, es va trobar una figura de la verge. Aquesta cova queda una mica allunyada de la ruta. A part de l’església hi ha servei de menjar i allotjament. També hi ha instal•lacions per fer barbacoes.
Des del santuari reculem per reprendre el camí que ja baixa cap a la Pobla per la cresta. En aquest tram passem per tres graus o passos que permeten al camí salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com el camí salva aquests obstacles. Mostra la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota de l’últim o primer grau. El corriol segueix baixant passem per el marge del bosc de Ventaiola i finalment, arribem a la Pobla de Lillet, al punt on havíeu iniciat aquest itinerari.
Ruta feta el 12 de Novembre de 2011 amb una distancia de 19 km i un temps de 5,30 hores.



Desnivell acumulat:  940.10 mts
Alçada mínima – màxima: 727.90 mts – 1550 mts
Distància:  18.96 km.
 Ruta circular:  si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2242174

Accessos: Per arribar des de Barcelona:
Agafar la C-16 fins a Guardiola de Berguedà, on s'ha d'agafar la carretera B-402, fins a La Pobla de Lillet.
També es pot agafar la C-17 per Ripoll.
Des de Ripoll:
Per la C-26, fins a Berga, i des de Berga per la C-16 fins a Guardiola de Berguedà on agafarem la B-402 fins a La Pobla de Lillet.
També és pot venir per la N-152, passant per Campdevànol i Gombrèn i continuar per la GI-401 i la B-402, fins a La Pobla de Lillet.
Des de Puigcerdà:
Per la N-260 i la C-16, passant pel túnel del Cadí.
Des de La Seu d'Urgell:
Per la N-260 i la C-16 pel túnel del Cadí o també per la LV-4008 a Cornellana, Josa i Gósol.


Data de la sortida: 12 - Novembre - 2011
Temps empleat: 5,30 hores
Integrants de la sortida: Salvador, en Joan “Furnet”, Carmen C.  Ramon, Marti, Pep, L’avi Juan, Margarita, Cristobal, Laura i Manel

8 de octubre de 2011

VOLTA A LA SERRA CAVALLERA


Veure més fotos: 


Descripció de la ruta
Estem tips de veure la Serra Cavallera, des de la zona de Sant Joan de les Abadesses i cap a Camprodon, sortint del túnels de Collabòs, quan passem amb el cotxe i sempre ens quedem admirats de contemplar-la. El dissabte dia 8 d’octubre però la vàrem trepitjar, sortint de Llanars direcció Camprodon fins al Coll de Pal. Primer seguint les marques de pintura groga de la xarxa Itinerannia PR C-189 fins el coll Gener i arribant al coll seguint el PR C-190. Durant tota l'estona cal seguir aquesta carena que gairebé travessa la comarca. Això si, cal suar una mica ja que arranquem d'uns 940 metres per arribar als 1.900 de la Pedra dels Tres Bisbes. De seguida que sortim comencem a pujar metres, primer plens de vegetació i mica en mica l'anem deixant. Amb un kilòmetre arribem al coll del Gener i ja hem passat els 1.100 metres. Anirem vorejant primer els termes de Camprodon a l'esquerra i Llanars a la dreta. Llavors Vilallonga de Ter i més endavant a l'esquerra Ogassa. No cal dir que les vistes son impressionants, tot el Pirineu, el Canigó, Coll d'Ares, el Comanegra, el Bassegoda ... una vista de 360 graus. I també podem anar veient tots els pobles de la zona. Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter (Abella, Tregurà) i més amunt Sant Joan de les Abadesses, Pardines i Planoles. La carena segueix pujant i a estones ens farà baixar una mica i tornar a pujar. Al Serrat dels Evangelis punt geodèsic. Ens resten 15 minutets més per assolit la pedra dels Tres Bisbes que fa referència al punt d'unió que antigament marcava els tres bisbats de la zona: el de Girona, el de Vic i el de l'Urgell. Aquí per fi s’acaba la pujada. (Ull, nosaltres vàrem vorejar el cim de la Pedra dels tres Bisbes i per tan sense arribar al Coll del Pal, decidirem tirar pel dret i baixar el Tarter de Pòrtoles fins el pla de l’Estevenet, cal dir que la baixada va ser molt bestia amb un desnivell de vertigen). Una vegada al pla de l’Estevenet i la Collada Verda ens topem altra vegada amb el PR C-189,(Pal informatiu R99-Font dels Ocells), el camí passa per els Plans, lloc de pastures amb un gran nombre de vaques i cavalls pasturant. .
Poc després prendrem una pista que baixa fins el poble de l'Abella (1210m.). i d’aquí, seguint un camí paral•lel a la carretera ens porta a La Roca (1070m.), travessem el poble i al fons hi trobem la baixada per agafar el camí que porta a Llanars (995m) a on donem per acabada aquesta entretinguda sortida amb un bon dinar.



Desnivell acumulat:  876.20 metres

Alçada mínima – màxima: 942.20 metres – 1900 metres

Distància aproximada:  19.23 km.

 Ruta circular:  si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2127300


Accessos: La ruta surt i finalitza des de Llanars (Carretera de Camprodon a Setcases)
Data de la sortida: 8 d’Octubre de 2011
Temps empleat: 7 hores
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C.  Ramon, Josep J, Gregori, Marti, Xevi M, l’Avi Joan i la Isa