10 d’octubre del 2009

SERRES de les MEDES i de FINESTRES ( Garrotxa)





1: La ruta comença a Sant Aniol de Finestres














2: El grup a la font del Socals














3: Sant Joan de les Medes













4: Camins molt ombrívols i de fàcil caminar











5: Coll de la Serrella, 850 m.




6: Grèvol ven florit a la collada de Fontpobra, 875 m.











7: Camins de la serra de Finestres















8: Fageda











9: Faig monumental al Puig del Faig Rodo, 1019 m.











10: Castell i Santuari de Finestres (a la dreta), vist des de el cim del Puigsallança





11: Santa Pau i Parc Natural de la zona Volcànica













12: Cim del Puigsallança, 1026 m.













13: Coll del Forat de la Uella o de Finestres, 855 m.













14: Els singles de Costabella












15: Pujant per el coll del Forat de la Uella al Pedró del Oratori






16: Oratori de Finestres



















17: Santa Maria de Finestres, 880 m.











18: El grup al Santuari de Finestres











19: l’Absis del Santuari de Santa Maria de Finestres, pujant del mas del Raspat











20: El santuari, vist des del mas del Raspat



Descripció de la rutaRuta molt interessant per la serra de les Medes a on visitarem la font basàltica dels Socals, el veïnat de les Medes i l'església de Sant Joan de les Medes. Seguin per la serra de Finestres fent el cim culminant de la serra, el Puigsallança, i visitar el santuari de Santa Maria de Finestres.
Ruta marcada, parcialment amb marques grogues corresponents a la xarxa Itinerannia, de senders per la Garrotxa.
Deixem els cotxes a la esplanada davant el restaurant can Tura a Sant Aniol de Finestres, on dinarem acabada la caminada (1) , i ens dirigim per la carretera enquitranada fins el pont sobre la riera de Llémena, el creuem. El curs d’aigua passa per un llit de roca basàltica, aquí trobem un pòster informatiu de Itinerannia i una cruïlla de camins, a la dreta aniríem a Sant Miquel de Bustins, seguim el camí a l’esquerra, ascendint poc a poc, tenim el riu a l’esquerra i els camps adjacents, la vall s’eixampla.
Continuem camí amunt fins que trobem una bifurcació, a la dreta (camí més fressat), porta al santuari de Finestres i a Mieres, prenem el camí a l’esquerra que davalla acostant-se una altra vegada al riu. Sobre la pista (dreta) deixem la casa de la Granada,ara tenim el Llémena a tocar(esquerra) i a la riba oposada hi ha la finca de la Telleda, amb les instal·lacions de la planta d’embotellament de l’Aigua de Sant Aniol.
Creuem un petit torrent i tot seguit el camí s’enfila per la dreta allunyant-se del riu. Passem per sota de la Casa de la Faja i després de creuar els camps, anem deixant totes les desviacions a la dreta, per entrar, ara, al bosc i acostar-nos altra vegada al riu, que ens queda a sota, encaixonat i embarrancat. Anem pujant xino-xano, sempre seguint la pista principal (i les marques de pintura grogues que esmenàvem al principi), paral·lela a la riera de Llémena, fins a trobar una roca amb la marca de pintura que ens indica, pas barrat. De la pista surt un corriol a l’esquerra, que seguim, i que baixa dreturerament a la riera. La creuem, travessant uns grans blocs de pedra basàltica (un lloc feréstec, ombrívol i engorjat), el corriol ara puja amb forta pendent, fent forces llaçades per salvar els desnivells dels cingles d’aquest indret, fins que trobem una bifurcació, (a l’esquerra ens porta en menys d’un minut a la font dels Socals (2) , la qual es troba enmig d’un semicercle de roques basàltiques, una de la qual té forma de cadira. Tornem a la bifurcació i d’aquí en un altre minut, arribem a una pista, som a una cruïlla que va de les Encies a les Medes, anem seguin les marques de pintura i en 9 minuts arribem a un porxo amb el sostre de cairats de fusta i teula, a on les marques de pintura ens indican el camí a seguir a tocar el porxo ( es el camí de les medes a Santa Maria de Finestres), nosaltres no el seguim, continuem per la pista a l’esquerra del porxo i ara sense cap marca de pintura que ens indiqui el camí (hem de confiar amb el track introduït al GPS)
En 8 minuts arribem a l’església de Sant Joan de les Medes (3) . A títol informatiu diré que aquesta església es troba a tocar a la desapareguda casa del Serrat de les Medes, que es va vendre i desmuntada de soca-rel, i avui es troba a la finca de la Gironella, prop de Les Planes d’Hostoles, que és el primer celler de la Garrotxa amb denominació d’origen.
Un cop passat l’església, la pista es bifurca, agafem a la dreta i entre feixes entrem al bosc d’ alzinars (4) , passem sota el cràter del volcà de Puig Rodó o de Llacunagre (l’olla del volcà, en temps de pluges abundoses, s’omple i forma un petit estany. D’aquí ve el nom de Llacunagre. Seguim la pista, deixant a la dreta la casa Nova de les Medes, arribant al coll del Velló, petit collet sobre la carena, continuem per la pista principal deixant algun q’altre camí que davallen a l’esquerra. Veiem el clot del barranc de Matabous a la nostra dreta i al vessant aposat podem veure el gran casal del Ventós.
Tornem a tenir les marques de pintura grogues, de la xarxa Itinerannia que ens indica el camí a seguir. Deixem la pista i continuem per un corriol a la dreta, que ens fa sortir del bosc, a un pelat de roques (5) , girem a la dreta per salvar un petit cingle i ens plantem al coll de la Serella, és un coll tot pedregós a on arriben uns quants camins. Remuntem unes lloses de pedra i al cap de poc planegem per arribar al coll de Can Tià, tombem a l’esquerra i en pocs minuts arribem a Can Tiá de Fontpobra, masia tancada i construïda amb pedra basàltica, al costat oposat a la casa, veiem una bonica gredera. Aquí ens aturem a esmorzar.
Una vegada recuperat forces, continuem per el camí pujant, entre greda, i circumval·lant l’olla del volcà de Can Tià, fins arribar al coll de Fontpobra, aquí un rètol informatiu ens indica el camí a seguir, per aquesta zona ens sorprèn gratament un munt de grèvols ven florits (6) . Entrem a la serra de Finestres i els boscos canvien de aspecte en vers als boscos trepitjats fins ara, aquest son molt més ombrívols (7) i si fins aquí predominaven les alzines, ara veiem roures i faigs.
Passem el collet de Sant Jordi i entrem per una bonica fageda (8) a la serra del Grau. El camí puja decididament entre faigs i roques fins que ens topem amb una roca amb forma de “menhir”, el camí de la dreta ens porta a una zona de faigs monumentals (9) i al cim del Puig del Faig Rodo. Girem sobre els nostres passos fins l’ esmentat “menhir”i ara en front nostra un corriol en pujada ens deixa al cim culminat de aquesta sortida: el Puigsallança. Vèrtex geodèsic de I’IGC. També hi ha un petit pessebre metàl·lic del grup l’Albada (1991), la vista panoràmica é impressionant: Mieres, el castell i santuari de Finestres (10) el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa (11) , Rocacorba, el far, els cingles d’Aiats i Cabrera, el puigsacalm el Pirineus etc etc...Fem les fotos de rigor (12) i comencem a baixar decididament entre mig de boscos molt atapeïts, el corriol fa moltes llaçades per suavitzar una mica la baixada, aquesta zona és coneguda amb el nom del Baixant del Bou. Entre mig del bosc, alguna clariana es permet contemplar el paisatge i se’ns presenta davant nostra el coll del Forat de la Uella o de Finestres(13) , emmarcat entre roques formant una bretxa, o els impressionants cingles de Costabella (14) .
Arribat al coll del Forat de la Uella, teníem dos alternatives, una era passa per el pedró i oratori de finestres i l’altre, per un camí que passa per sota del oratori perden alçada per tornar a puja fins el santuari. En Pep, l’avi Joan i Jo varem optar per la primera opció i fen una petita grimpadeta sense cap complicació (15) , pujàvem al pedró i passant per l’oratori (16) , per un camí totalment pla arribarem al santuari de Santa Maria de Finestres (17) .
Al Santuari ens tornem a fer una foto de grup a la esplanada-placeta on hi ha el refugi lliure i la porta d’entrada a l’antiga hostatgeria, amb vistes al cingles de Costabella (18) . Passem per un pas obert als murs del santuari i ens situem a la part posterior, a la base de l’absis (19) , seguim les marques de pintura grogues (que ens portaran fins a Sant Aniol) entrem a un corriol, que en forta pendent, ens deixa al mas de El Raspat, mas abandonat en un replà de la carena, voltat de prats i d’alzinar, davant del mas passa una pista molt ven fressada, que seguim molt poca estona, una cruïlla ens indica que a l’esquerra aniríem a Mieres, girem a la dreta, direcció Sant Aniol de Finestres fins la alçada de una bassa que en queda al costat esquerra, girem la vista per contemplar la silueta del Santuari sobre el penya-segat (20) . Aquí comença un corriol (al principi està força brut degut a les fortes nevades caigudes a primers d’any), superat aquest primer tram la resta de corriol està perfecte, i ens deixa al pont sobre el Llémena a on començàvem la ruta, ara només ens queda fer un bon àpat al restaurant Can Tura i........fins la pròxima.

Desnivell acumulat: 839 m.
Alçada mínima - màxima: 346 m. – 1026 m.
Distància aproximada: 19,37 km.
Temps amb parades : 6 hores 40 minuts
Ruta circular: si
: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=575832

Accessos: Hem de prendre la carretera Gi-531, direcció Sant Gregori i seguir aquesta carretera fins passat Sant Esteva de Llémena, que trobem una cruïlla, hem de seguir recte per la Gi-530, que en un parell de km. ens durà fins a Sant Aniol de Finestres. La carretera Gi-531, gira a l’esquerra per continuar fins a Les Planes d’Hostoles.
Data de la sortida:10/10/2009
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, Je, l’avi Joan, Pep, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Pau, Carmen C, Manel, Ramon, Xavi M. Pastor, Ignasi, Carlos, Quim, Joan i Josep