16 de maig del 2009

CANET D´ADRI - ROCACORBA






1: Sortin de l´aparcament de l’església de Sant Vicenç de Canet











2: Des de la carretera s’albira el destí d’aquesta ruta












3: El camí passa fregant uns camps de conreus, tot just travessar la riera “el Risseç”, al Pla de Can Pou








4: Rètol indicatiu del corriol de pujada, situat darrera el Mas Verd











5: El corriol es devé costerut i molt ombrívol






6: Pòster informatiu del diferents camins que porten a Rocacorba










7: Coll de la Creueta i Rocacorba












8: Detall de la façana de Santa Maria de Rocacorba












9: L’església de Santa Maria i el Puigsou, 992 m. amb les antenes de telecomunicacions












10: El grup al cim del rocam de l’església de Santa Maria






11: Entrada a la cova de la Mare de déu











12: Dins la cova











13: El camí és devé a vegades, una mica perillós











14: El camí passa força estona entre parets de roques i la riera de Rocacorba, i molt ombrívol










15: Una de tantes vegades que hem de travessar la riera de Rocacorba








16: Entre roselles a prop de Canet











17: Arribant a Canet d’Adri









18: Visitant la Font de la Torre i les gorgues de la riera de Canet









19: La Font de la Torre











20: La Font de la Torre

CANET D´ADRI - ROCACORBA

Ruta circular amb unes vistes impressionants des de dalt de Rocacorba, la majoria del recorregut passa dins de bosc amb corriols molt ombrívols. La ruta és llarga però es pot fer en un matí, no té dificultat tècnica, algun tram, és devé aeri i el qui pateixi de vertigen s'ho pot passar malament. Val a dir que no hem trobat cap mapa indicatiu de la ruta, però navegant per la “xarxa” baix trobar la ruta que volíem fer i precisament de un company del mateix poble de La Bisbal d’Empordà, en JoDu, al que agraeixo per penjar-la.
La ruta és aconsellable, fer-la amb GPS, dons la primera i última part és una mica perdedora.

El enllaç es: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=255721
........... Comencem a caminar des de l’església de Sant Vicenç de Canet (1) , per la carretera direcció a Adri, aquí tenim una molt bona vista de la muntanya de Rocacorba (2) , a 0,575 km del punt de partida, girem a la esquerra i agafem un camí que ens porta a una fondalada i que ens fa creuar la riera el Rissec, surtin de la fondalada, hem de passar per el límit de uns camps de conreu amb un verd espectacular (3) , estem al Pla de Can Pou. Passem sota el Mas de Can Pou i més endavant pel costat del abandonat mas de Can Madoixa, portem 4.5 km. Ara ens dirigim al Pla del Mas Verd, per passar per davant de Can Martí i el Mas Verd , una vegada passat el Mas Verd, per darrera, trobem el indicador de la entrada al corriol que ens portarà a dalt de Rocacorba (4) , camí senyalitzat amb marques blanques i grogues.
El corriol és devé a vegades costerut i a la part de dalt una mica aeri i molt ombrívol, és perfecte en dies de força sol (5). A mitjan pujada, trobem una cruïlla i un pòster informatiu amb diferents camins de pujada a Rocacorba(6) . El camí passa sota els cingles del Mas Verd i de sobte, quasi per art de màgia, sobre nostre apareix la impressionant pedra de Rocacorba i, damunt seu, l'ermita amb la casa de l'ermità.
Som al Coll de la Creueta i Rocacorba, 912 m. (7) Al coll hi arriba una pista que es desprèn de la que puja al Puig Sou (El cim mateix, 992 m. on hi ha el vèrtex geodèsic, es troba dins les instal·lacions dels repetidors), i que continua sota la roca cap a Serralta i Canet d'Adri. Som a dalt la carena i la vista s'eixampla amb una panoràmica extraordinària. En primer terme tenim Banyoles, amb el seu estany i tot el pla. Més enllà, de NE a SE, el Canigó, les Alberes, tot l'Empordà, la badia de Roses, Girona, les Gavarres i gairebé tot el Gironès.
Ens dirigim al santuari de la Mare de Déu de Rocacorba, al que accedim per unes escales desprès de obrir i deixat tancat un portal de ferro (ordre expressada en forma de cartell, al portal), el recinte en molt bonic amb racons molt ben conservats (8) El santuari de la Mare de Déu de Rocacorba està situat en un penyal del massís que porta el mateix nom, a 929 metres d’altitud. El primer document on apareix data del 1161. Tot i que inicialment va ser l’església del Castell de Rocacorba, (Consta documentat que el 1065 aquí hi havia un castell, que va perdurar alguns segles), posteriorment es va anar obrint al poble. A l’interior s’hi venera una còpia de l’antiga imatge de la Mare de Déu de la Pera, l’original de la qual es conserva al Museu Diocesà de Girona. Si vols visitar-ne l’interior has de demanar la clau al rector de la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles, o pujar-hi coincidint amb la missa que s’hi celebra cada primer diumenge de mes, a l’hivern a les 17:00 de la tarda i a l’estiu a les 18:00.
Pugem al rocam sobre l’església, esmorzem, fem fotos a dojo (9)(10) i continuem la marxa, tornem al Coll de la Creueta i des de aquí surt un corriol senyalitzat amb un pòster informatiu amb el indicatiu de Granollers de Rocacorba – Olot, seguim amb les marques de pintura blanques i grogues.
Comencem a baixar per un corriol molt ven marcat i a 6 minuts del coll veiem a mà dreta unes feixes i, a sobre, una petita construcció, on hi ha la font de Rocacorba, amb una aixeta. L'aigua no sembla de gaire confiança. En 2 minuts més, ens topem, també a mà dreta, amb uns indicador que ens informen de la entrada a una cova (11) , rebusquem entre les motxilles una llanterna fins a trobar-la i com a nens amb joguina nova, fem una petita descoberta de la cova (12) . Estem a la Cova de la Mare de Déu. 880, m. Diu la tradició que aquí s'hi va trobar la imatge de la Mare de Déu de Rocacorba.
Seguim les marques de pintura, ara el camí per moments es fa dificil i és devé complicat, però sense gaire perir (13) , fins arribar al veïnat de Rocacorba: Can Vives i Can Mitjà, 741 m. Aquestes dues cases es troben en una vall petita i arrecerada. Fa poc que van ser abandonades del tot, però ara les estan rehabilitant. Les deixem a la dreta i, seguim per la pista, fins arribar al Clot de Can Vives i trobar la riera de Rocacorba que no abandonarem fins a prop de Canet
El corriol és llarg, ombrejat i mol frondós, a vegades és passa entre parets de roques i el sot de la riera (14) , d’altres la hem de travessar (15) , sempre tenint el sentir comú de seguint el curs de la riera de Rocacorba.
Sortim del bosc i després de travessar per darrer cop la riera, arribem a un camí ample i molt fressat, passem davant uns camps de conreu plens de roselles que ens tempta a fer moltes fotos (es nota la primavera) (16) , estem al veïnat de Veïnera. Més endavant trobem el masos de Cal Ferriol i Cal Ros, anem seguint la pista que en poca estona en deixa després de 6 hores a Canet d’Adri(17).
Després de dinar, varen fer una ruta turística a la Font de la Torre i gorgues de la riera de Canet.... Sortint del paratge de davant de l’església, passem davant del restaurant i girem a la dreta com ens indica un plafó turístic, en direcció al camí de la Font de la Torre. Baixem per un caminoi arreglat fins a les gorgues de la riera de Canet, úniques a la zona volcànica catalana de tipus alveolars, fruit de l’erosió i la posa al descobert de la seqüència de materials volcànics. S’hi ha construït una sínia, una passera i un circuit que facilita la visita per grups reduïts. Allà barem fer l’itinerari senyalitzat fins arribar a la resclosa i travessar la riera, tot reculant per sobre del pont i, de pujada, tornar a l’inici del caminoi específic.(18-19-20).......Fins la pròxima

Alçada mínima - màxima: 940 m. – 240 m.

Distància aproximada: 18,24km

Temps amb parades : 6 hores

Ruta circular: si


Accessos: La ruta comença al poble de Canet d’Adri

Data de la sortida: 16-05-09

Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C. Jose, Fina, Xevi, Nuri, Eugeni, Maria, Ricardo i Mireia

2 de maig del 2009

SANT LLORENÇ DE MUNT I L ´OBAC






1: Comencem la ruta al Coll d’Estenalles, 876 m.










2: Des de el Coll de Garganta 896 m. tenim una bona vista del Montcau, 1056 m.










3: Alguns camins i paratges ens recorda molt als de Montserrat










4: Corriols molt fresats, a la carena de la Castanyera












5: Tenim al davant el Turó de la Pola, 929 m. (el camí passa just per sota)







6: El grup al Coll de Tres Creus, 874 m. amb Montserrat de testimoni










7: La Mola a la nostra dreta











8: Hem passar sota el Castellsapera, 939 m.












9: A la alçada de La Barata, entrem a la llera de la riera de les Arenes (ara seca)










10: Els Cingles dels Cavalls





11: Can Pobla amb el camí de la canal











12: El Santuari de Sant Llorenç del Munt, a la Mola, des de el camí dels Monjos











13: El Grup al Santuari, dalt la Mola, 1107 m.










14: En Toni, Joan “Fornet” i Pep a la taula d’orientació a la Mola amb el Montcau al fons











15: El Morral del Drac, 968 m.








16: Els Òbits










17: Font Flàvia











18: Coll d’Eres, 942 m.











19: Al cim del Montcau, 1056 m.










20: Camí de baixada del Montcau fins el Coll d’Estenalles

SANT LLORENÇ de MUNT i L´OBAC

Itinerari circular que ens dóna una visió molt general del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Nosaltres el fem en sentit contrari al camí normal de la Mola per el Coll d’Eres, passarem per el Coll de Boix, tot seguin el GR-5 i un tros del camí Ral

Descripció de l’itinerari.
Deixem el vehicle a l’aparcament habilitat dalt del Coll d’Estenalles (873 m) (1) . Al peu de unes escales trobem un rètol amb la direcció a seguir per anar a: Mura, Coll de Boix (seguint el GR-5) i la oficina del parc de la Mata.(seguim aquesta direcció), travessem la barrera per a vehicles i marxem per la pista que mena a l’ermita de Sant Jaume i la casa de la Mata. Abans d’arribar-hi abandonem la pista i marxem per un corriol, sempre seguint els senyals de GR-5. Davallarem al Coll de la Garganta Aquí tenim una magnífica vista del Montcau(2) i marxem en dirección al xalet de Coma d’en Vila sense arribar-hi, per aquesta zona el camí transcorre per camí de roques que ens dona la sensació de estar dins la muntanya de Montserrat (3) , ens desviem per sota del xalet i anem a parar al Coll de Boix, 878 m. passant per uns bonics i ben fressats corriols (4) on hi ha un encreuament de diversos camins que recorren el parc.


Del Coll marxem en dirección al Castellsapera, per una carena que ens permet veure el vessant occidental del parc: Vacarisses, el Turó del Pujol, el Paller de Tot l’Any… passem per la falda del Turó de la Pola o del Coll de Tres Creus, 929 m. (5) i arribem al Coll del Tres Creus a on deixem el GR-5. Des de aquest coll tenim una magnifica vista de la muntanya de Montserrat i convida a fer-se una foto de tot el grup (6).
Ara agafem un corriol que surt per la nostre esquerra i que passa als peus del Castellsapera 939 m. (Des de el Coll de Tres Creus, surt un altre corriol que en 10 minuts ens portaria al cim).

Passat las parets del Castellsapera tenim La Mola al davant nostre (7) i una vista general de Sant Llorenç de Munt. Abastem l’encreuament amb el Camí Ral de Barcelona a Manresa.
(S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Pel parc natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut.)
A nosaltres ens cal seguir el Camí Ral pel corriol de l’esquerra, al peu del Castellsapera. El camí (senyalitzat precàriament amb pintura blava i fites ) segueix rodejant la falda del Castellsapera (8) , encarant-se al Coll del Mal Pas del General i perdent alçària ràpidament en dirección sud-est, per anar a cercar la carretera de Matadepera a Estenalles. Aquest punt molt mal senyalitzat i hi trobem diversos corriols, alguns son drecera del principal. Cal guiar-se pel sentit comú, prendre el camí més fressat. Arribats a la carretera hem de seguir-la a la dreta durant uns 200 m. fins a La Barata.
El hostal de la Barata (650), potser el més famós de tots els hostals del camí Ral, aquest mas sempre ha estat un dels més importants del massís. Un document del segle XIII testimonia la compra d'un tros de terra situada al peu del camí Ral (al terme de Matadepera) per part d'en Ramon Barata. Fins ben entrat el segle XV, però, no consta com a hostal. Tot i la importància i la bona reputació d'aquest hostal, la tradició atribueix a un hostaler de la Barata relacions amb alguns bandolers del camí Ral. Es deia que l'hostaler es comunicava amb els saltejadors mitjançant un codi de senyals basat en la col·locació i el color de les peces de roba dels estenedors. Amb aquest codi transmetia als bandolers les dades necessàries perquè assaltessin els viatgers que l'hostaler seleccionava.

A l’alçada d’aquest antic hostal hem d’anar a buscar la llera de la Riera de les Arenes (seca) (9) i seguir-la en dirección a Matadepera. És un tram vantant llarg i molt “ensopit ”pro és la alternativa de no fer un bon tram de carretera. Trobem una pista que a l’esquerra marxa cap el Gabí, més endavant una altra pista surt, també per l’esquerra, en dirección a La Garrigosa: ( si pugéssim a la carretera per aquest punt, trobaríem el àrea d’Esplai del Torrent de l’Escaiola). Nosaltres hem de seguir la pista un tram, fins que es bifurca i agafem el ramal de la dreta en lleugera baixada. Desprès de superar el torrent, gira 180º fins a creuar-ne una altra, que hem de seguir a l’esquerra, des de aquest punt tenim una vista espectacular del cingles dels Cavalls, que formen el massís de la Mola (10) , en poca estona arribem fins a Can Robert.

Per la esquerra de la casa marxa la pista que, mena a Can Pobla. Quasi enganxada a la paret i pel mateix costat surt una drecera d’aquesta pista, que passa per les tombes de Can Robert. Quan la drecera ens torna a deixar a la pista per segon cop, la seguim fins arribar a Can Pobla, a on acaba la pista i a on la majoria de excursionistes que només volen pujar a la Mola el fan des de aquí. Tenim dos itineraris per pujar: Per la canal de can Pobla (11) i per camí dels Monjos.
Nosaltres agafem aquest últim, un camí en forta pujada i format per molts esglaons desiguals i que se es uneix al que bé de Matadepera (PR-31). Surtin del bosc, albirem el Monastir (12) i en pocs minuts arribem al cim de la Mola.
El Monestir d'estil romànic que es distingeix per la seva austeritat arquitectònica. Consagrat a sant Llorenç al segle XI, presenta una senzilla estructura de tres naus amb absis i un creuer amb cimbori al centre. Dels pocs elements ornamentals que presenta, cal destacar els relleus de franges i arcs cecs que decoren les façanes dels absis. El conjunt de l'edifici està erigit amb pedra tosca extreta de la mateixa muntanya.
Dinem al restaurant de La Mola, al recinte del Monestir, fem les fotos de rigor (13) i des de la mateixa terrassa del edifici amb una taula d’orientació semblant a una roda, tenim una molt bona vista del recorregut que ens queda, fins assolir el cim del Montcau (14) .

Ens posem en marxa i en poca estona arribem al morral del Drac, 968 m. (15) . Aquest és un bon exemple de monòlit, una de les formes més peculiars del relleu d'aquest massís. Les figures capritxoses que l'erosió ha modelat en aquestes masses rocoses són l'origen d'un gran nombre de topònims: el Cavall Bernat, el Paller de Tot l'Any o la Castellassa. El morral del Drac deu el seu topònim a una llegenda que explica com els moros van portar un drac a Sant Llorenç que tenia horroritzada tota la comarca. Després de doblegar tots els cavallers que s'hi enfrontaren, el comte de Barcelona el va ferir de mort en aquest monòlit.
Seguim camí, fins trobar un rètol que ens indica la direcció dels Obits (a la dreta)i cap allà anem. Les balmes del massís han estat secularment aprofitades per construir-hi habitacles obrant tan sols al cantó obert de la roca. Aquestes edificacions, que permetien combinar les necessitats econòmiques amb les defensives, van proliferar força durant la turbulenta edat mitjana. Les balmes obrades dels Òbits pertanyen a un mas de dues estances amb dos pisos. El primer pis es destinava al corral i el segon, a l'habitatge (16).
Seguim el curs de la cinglera, passem per la font Flàvia (17), i tornem un altre vegada al camí anomenat la Carena del Pagès, que és un agradable camí molt planer que, sempre en dirección nord, ens mena fins al Coll d’Eres, 942 m. (18)D’aquí surt una pista enquitranada però tallada al trànsit que ens retornaria al Coll de Estenalles. I des de el mateix Coll d’Eres, comença la pujada fins al cim del Montcau, 1056 m. En 10 minuts de forta pujada arribem al cim (19) , ara només ens cal admirar el immens paisatge. Si a l’anada des del Coll de Boix hem pogut observar la banda occidental i des de la Mola hem tingut una visió àmplia i general, sobretot del Vallès, aquest camí ens descobreix la part més oriental del parc i la conca del Ripoll: Sant Feliu del Racó, Sant Llorenç Savall, Granera i l’amplia zona afectada pel gran incendi de l’estiu del 2003.
Toca baixar i el fem per un corriol (20) que mena fins la pista enquitranada, a prop del Coll d’Estenalles, al que arribem i donem per acabada aquesta llarga però esplèndida sortida.......fins la pròxima.


Alçada mínima – màxima: 572 m. – 1107 m.

Distància aproximada: 21 km.

Temps amb parades : 10 hores, ( 2 hores per dinar al restaurant del Santuari )

Ruta circular: si


Accessos: L'excursió s'inicia al Centre d'Interpretació del Coll d'Estenalles (PK 14,8 de la carretera de Matadepera a Mura).

Data de la sortida: 02-05-09

Integrants de la sortida: Loli, Conxita, Je, Pep, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Fina, Xevi, Ramon