13 de febrer del 2010

BEUDA- MARE DE DÉU DEL MONT PER SEGUERÓ




Beuda i l’església de Sant Feliu, aquí comença la ruta
















El Noguer de Segueró












El Mont amb el Santuari de la Mare de Déu










Part del grup a l’oratori de Sant Miquel










Capella de l’Anunciació de Falgars





Alzina de la Santíssima Trinitat o Aulina de les tres branques



















Font de Falgars






La neu envaeix la part alta de la ruta















Santuari de la Mare de Déu del Mont















Record a Mossèn Cinto Verdaguer







Foto de família amb Mossèn Cinto











Entrada a la Capella









Abadia benedictina de Sant Llorenç de Sou














Abadia benedictina de Sant Llorenç de Sou














El grup .Abadia benedictina de Sant Llorenç de Sou





Font de Sou












Font de la Rocapastora














Plànol de la ruta









Ruta feta segons GPS










Altimetria i quilometratge

Sortim de Beuda (338 m d'altitud). Passant per la plaça de l'església parroquial fins el Pla del Bosc, seguim el GR-2, que ens porta fins al veïnat de Segueró. Passem darrere les parets de Can Noguer que, tot seguin el GR-2, ens anirà mostrant el perfil fins a contemplar un majestuós edifici que durant els segles XVIII i XIX fou una de les primeres cases del Principat. Mossèn Cinto Verdaguer, mentre es va estar al Mont, va fer repetides visites a aquesta casa i escriví: (recordeu: "Si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l'Espona de Saderra").. La font que queda sota mateix de la pista un cop passada la casa porta el nom del poeta. El Noguer, amb unes quantes masoveries i l'Església formen l'agregat de Segueró
Tot just al darrera i sobre de Can Campmol, (a mà esquerra de la carretera), comença el corriol que hem de seguir, no costa de trobar ja que hi ha un rètol (Mare de Déu per Falgars) que ens n’indica el punt on comença. Pugem seguint els senyals grocs per una pineda.
Quant portem una estona de pujada, comencem a trobar alzines; el pi va perdent força en aquesta cara de la muntanya. Anem caminant, direcció nord, enmig d'una vegetació pròpia de l'alzinar: hi trobem el marfull, l'aladern, el ginebre i el càdec. tot pujant ens porta fins el Pedró de Sant Miquel. Aquest pedró és molt a prop de la carretera que puja al Santuari. Així, en 5 minuts sortim a la carretera. Aquí ens topem amb l’alzina Reclamadora, una de tantes alzines de grans dimensions de aquestes contrades. Som a la carretera asfaltada que des de Cabanelles va fins dalt la Mare de Déu del Mont. Cal que seguim pujant per la carretera durant un quilòmetre. És una carretera molt estreta i amb molts de revolts en la que no es fa pesat caminar. Arribem a una corba molt pronunciada d’esquerra on un rètol situat al davant d’un gran roure, anomenat: Roure Socablanc ens indica que cal que l’abandonem la carretera per prendre una pista a la dreta. Just a sobre del rètol hi ha un senyal que prohibeix el pas de vehicles excepte als veïns. Aquí ja veiem marques verdes i vermelles que juntament amb les grogues ens indicaran el camí fins el Santuari.
Agafem una pista sense asfaltar que porta a Falgars. Falgars és un mas imponent, originat el segle XIII, que gaudeix d'una panoràmica excel·lent. Prop seu, arran del camí, hi ha la capella de l’Anunciació i una mica més endavant, hi ha una petita construcció que havia estat l'antic rebost de Falgars (la llinda està datada el 1798). seguint la pista, la Font de Falgars (un rètol de l’Ajuntament de Beuda indica que és aigua sense garantia sanitària). Quasi a tocar la font hi ha l’alzina de les tres branques o de la Santíssima Trinitat. Queda a tocar el camí, a mà dreta. El nom li ve per les tres branques que té a tres metres de terra. Un xic més amunt trobem (fora pista) un forn de calç.
Ara ens cal seguir les marques de pintura que ens 45 minuts ens porta al cim del Mont i Santuari de la Mare de Déu.
Una vegada esmorzats i fent les fotos de rigor, gaudint de les enteranyinades panoràmiques que ens permet el dia, comencem el descens. Un rètol ens indica que venim de Falgars per l’esquerra i ara hem de continuar recte direcció Beuda. Seguim corriol avall per travessar un parell de vegades la carretera i arribar a l’Abadia benedictina de Sant Llorenç de Sou, Antic monestir benedictí, conegut a l'edat mitjana com a Sant Llorenç del Mont, que tingué un pes important en la història alt-medieval del comtat de Besalú. Actualment està molt enrunat. L'església, datada al segle XI, és un edifici de planta basilical, amb tres naus, ara sense voltes. La porta principal s'obre a la façana de ponent, la seva forma és molt simple, amb un arc adovellat. El clos monàstic és situat al sud de l’església, en un nivell inferior al de l'església, i s'organitza al voltant del pati del claustre.
Una vegada visitat l’abadia, seguim carretera avall per passar sota la cinglera de Rocapastora i acostar-nos a la font que porta el mateix nom. Uns 100 metres ens separa de la font a la entrada del corriol(ven senyalitzat) que ens portarà altre vegada a Beuda per donar per acabada aquesta interessant excursió, i...fins la pròxima.

Desnivell acumulat: 983 metres
Alçada mínima - màxima: 338 metres – 1177 metres
Distància aproximada: 17.44 quilometres
Ruta circular: si

Albun Picasa :http://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=salva50ypico&target=ALBUM&id=5442695711204922929&authkey=Gv1sRgCIvRx7Glra_OzAE&invite=CIH60-gB&feat=email

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=737806

Accessos: Beuda es troba a 4 quilometres de Besalú per la carretera GI-5234
Data de la sortida: 13–02-2010

Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C. Jose, Fina, Xevi, Manel R, Ramon, Xevi M. Pastor, Jordi, Ignaci, Chavo, Joan fill, Isa, Josep,

7 de febrer del 2010

MATINAL FAMILIAR PER LES GAVARRES





La ruta comença al quilòmetre 6.5 de la GI-660












El camí vell del mas del Forn del Vidre











Ruscos de abelles al costat del camí












Pòster indicatiu al coll de Brego















Vista de l’Empordanet amb la Bisbal d’Empordà a primer terme i com a fons el Montgrí i part de l’Albera.







La font Torroella o el que queda d’ella

















El camí es devé feréstec












Pòster indicatiu al Saplà de can Sàbat
















Pou de glaç de Sant Cebrià dels Alls















Sant Cebrià dels Alls





Preparant per esmorzar














Foto de grup















Vista de la badia de Palamós.















Corriol de la mina














Entrada a la mina





Interior de la mina













Can Bancells














Final de la excursió









Ruta feta segons GPS












Altimetria




Descripció de la ruta

Ruta circular que ens permet, en poc menys de tres hores, passar per un seguit de corriols perduts en l’espessor dels boscos sota el Puig d’Arques.
La ruta comença al camí del mas del Forn del Vidre,(quilòmetre 6,5 de la carretera de la Bisbal a Calonge) pugem als quatre camins del Coll de Bregó per el camí vell i passat el dipòsit d’aigua dels bombers entrem a un corriol que surt a la dreta de la pista principal i passa per sobre les Roqueres d’en Mercader, sortim altre vegada a la pista de Bregó, la travessem per caminar per un llarg i ombrívol corriol que passa per la, ara abandonada, font Torroella i ens deixa al Saplà de Can Sàbat. Aquí ens topem amb el GR( marques de pintura vermelles i blanques) que el seguim a la dreta fins a Sant Cebrià dels Alls.
Sant Cebrià dels Alls era un petit poble conegut amb el nom de Camós de les Gavarres. Està format per una masia fortificada(el castell de Camós), per l’església de Sant Cebrià i per alguns masos dispersos. (Aquí el equip de festes...Chiquito i companyia..ens han preparat un esmorzar de forquilla i ganivet). Després del esmorzar cal continuar amb la panxa plena(sort que ara es de baixada), seguim la pista de Puig d’Arques a l’esquerra uns 500 metres, direcció al coll de la Ganga, fins abans de arribar a can Vergeli. Aquí comença (a la esquerra) el corriol de la mina. El nom li bé perquè existeix una mina construïda al 1950-54 per l’avi Nadal amb la intenció d’extreure plom (matèria utilitzada per el vernís aplicat a la ceràmica de La Bisbal). Actualment hi ha excavada una galeria de uns 20 metres de fundaria, la resta es va fer enfonsar per seguretat. El corriol es llarg, ombrívol i ben definit i ens porta fins a can Bancells i de aquí amb 10 minuts al començament de la ruta.

Desnivell acumulat: 394 metres
Alçada mínima - màxima: 97 metres – 401 metres
Distància aproximada: 12.29 quilòmetres
Ruta circular: si
Data sortida : 07-02-2010

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=728169