24 de gener del 2015



Tapis - Sant Cristòfol dels Horts - Castell de Bac Grillera - Castell del Bac -  Ermita del Fau-Sant  Pere dels Vilars
 



La serra de Bac Grillera









Ermita de Sant Cristòfol dels Horts



Magnífiques vistes





el grup al cim del Castell de Bac Brillera






la pujada al Castell del Bac






Ermita de la Mare de Déu del Fau






Ermita de Sant Pere dels Vilars




Mapa de la ruta




  Ruta feta segons GPS






Altimetria i quilometratge





Veure més fotos:
https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6112406950802846145
  



Descripció de la ruta

Ruta feta el 24 de Gener de 2015, i vàrem necessitar 7 hores per realitzar.la.

A l'extrem nord-occidental de l'Alt Empordà hi trobem una zona de muntanyes escarpades que ens recorda la morfologia de l'Alta Garrotxa. De fet, passem per la zona límit entre l'Empordà, la Garrotxa i el Vallespir, seguint la Serra de Bac de Grillera que s'alça d'est a oest. L’indret és un espai inclòs a l'PEIN de l'Alta Garrotxa, tot i pertànyer a la comarca de l'Alt Empordà, aquesta zona és també coneguda com les Garrotxes de l'Empordà. Es troba a la capçalera de la vall de la Muga, entre Maçanet de Cabrenys i Albanyà,. La carena d'aquesta serra, que s'enfila per sobre dels 1000 metres, és escarpada i una mica aèria. Per la seva situació, ofereix unes vistes excel•lents cap al Massís de les Salines, Pirineus/Canigó, Bassegoda i tots els cims de l’Alta Garrotxa, l'Albera, la badia de Roses o el Cap de Creus, el Montgrí, etc.etc.etc.

Descripció de la ruta:
L’home del temps anunciava tramuntana als dos extrems del país pel cap de setmana, ja hem veus a mi “acollonit”...justament aquest cap de setmana que hem de fer la ruta de Tapis, al Alt Empordà...el país de la tramuntana!!!. El trajecte fins a Tapis el vaig passar mirant la punta dels arbres per si es bellugaven per el efecte del vent, i caram si es movien, cuejaven  de un costat al altre de la carretera...però al arribar a Tapis...miracle!!!, la tramuntana s’havia convertit en una suau brisa, freda això si, però molt tolerable.
Apart dels meus incondicionals companys de trescada, que mes, rere mes, m’acompanyen, per aquesta sortida hem tingut l’honor de caminar junts amb el Santi, en Pere i en Josep...Grans caminadors...benvinguts!!!.  
Sortim, dons, de Tapis, caminant uns metres per la carretera en direcció a Costoja(França) fins que trobem un camí a l’esquerra a la alçada de Can Xicó, passem davant de Cal Senyor, amb suau baixada fins la riera dels Horts. Ara el camí comença a pujar suaument, travessant varies vegades la riera fins arribar a un petit encreuament a la dreta amb marques de pintura color vermell/morat...es un costerut corriol que puja decididament per el Clot de la Cullera fins el Coll dels Horts, (també es pot seguint caminant per la pista i aniríem al Coll dels Horts però donant més volta).
        Al Coll dels Horts un pòster informatiu de la xarxa de senders Itinetannia, amb marques de pintura grogues ens conduiran durant la resta de trajecte fins arribar altra vegada a Tapis.
 Així dons seguim la traça direcció Sant Cristòfol dels Horts que arribem amb poca estona, però abans una imatge ens envaeix els ulls...el poble de Costoja (Vallespir) sobre un turó envoltat de muntanyes i com a fons el Costabona i les Esquerdes de Rojà, completament nevades...de postal!!!.
 L’ermita de Sant Cristòfol dels Horts, està documentada des de l'any 990. Actualment l'església, que és d'una nau i té absis semicircular amb porta a migdia, està molt enrunada sobretot al sector occidental de la nau, el qual es pot datar del segle XI. El tram de llevant de la nau i l'absis mantenen les voltes i els arcs apuntats que corresponen a una obra del segle XII, bastida amb grans carreus escairats.
Al costat de l’ermita i seguint un corriolet, arribem al mas dels Horts, un edifici força gran i que encara conserva alguna part de les seves estructures amb peus.
Ara caminem a solell entre alzines i roures i tot pujant arribem al Collet de la Fiola, magnífica plana assolellada e impressionant talaia de tota l’alta Garrotxa. Arrecerat per els contraforts de la Serra de Bac Grillera, es troba el mas de la Fiola, (be, les quatres parets exteriors i un parell de columnes interiors).
El camí el tenim a tocar el mas, pujant amb força desnivell per els Moixals de la Fiola, unes clarianes amb matolls. Al arribar a la zona boscosa, HEM DE ANAR MOLT EN COMPTE AMB LES MARQUES DE PINTURA, sobre una pedra hi ha unes que marquen dos direccions (Esquerra i Dreta), si agaféssim la de la dreta,  passaríem per sota el Castell de Bac Grillera i del Castell del Bac, arribant al Coll del Fau. Nosaltres hem de seguir a l’esquerra, “pujant amb ràbia” amunt fins el cim i punt geodèsic del Castell de Bac Grillera (1056 m), sostre de la sortida i cim més alt de la Serra. No cal dir que les vistes son impressionants,(quin dia més generós).Seguint la carena ens acostem al Castell del Bac (1017 m), segon cim del dia i al que accedim amb una curta grimpada i un tram equipat amb cadenes, la grimpada no és molt llarga però impressionant, aquí les vistes son de 360º 

Seguim carenat i abans de arribar al Coll del Fau, el caminoi ens endinsa dins una Diaclassa:  que és una fractura en les roques que no va acompanyada de lliscament dels blocs , que determina, no sent el desplaçament més que una mínima separació transversal. Es distingeixen així de les falles, fractures en què sí que hi ha lliscament dels blocs. Són estructures molt abundants. Són deformacions fràgils de les roques, hem de anar amb compte amb els furats existents.
El Coll del Fau es a tocar  i aquí un rètol ens indica el camí de l’ermita de la Mare de Déu del Fau, que tenim a pocs passos. L’ermita, ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV.  d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat al sud-est, que ha patit diverses reformes i refeccions al llarg del temps. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que la coberta de l'absis no es pot apreciar degut al gran retaule que ocupa tot l'espai. L'arc triomfal, és de perfil apuntat. Els murs laterals de la nau presenten una cornisa motllurada que ressegueix el perímetre. Sota d'aquesta, als laterals de l'absis, hi ha dos arcs de mig punt oberts als murs els quals no estan marcats en planta. Hi ha dues portes per accedir a l'interior. La del frontis és d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus desbastats i la llinda plana arrodonida, amb un arc de descàrrega superior bastit en pedra petita ben escairada. A l'extrem de llevant de la façana hi ha el campanar d'espadanya, d'un sol arc. Tot l’exterior a estat restaurat recentment.  Al costat de l'església hi ha l'antiga casa de l'ermità, pràcticament enderrocada i que actualment s’estan fent treballs de paleta.
Retornem al Coll del Fau i comença la llarga baixada fins Sant Pere dels Vilars, pel camí trobem dos Teixos monumentals (el segon, diuen, que fins i tot Mil•lenari) i dels Teixos a la font del Bac i la seva monumental alzina. Caminem per una pista adient per 4X4 fins la collada del Gessos, un paratge de pedra rogenca que sembla de un altra planeta, seguim pista fins que les marques de pintura ens fan davallar per el corriol del Gessos, amb forta pendent amb el terra ple de fullaca que ens fa anar amb compta de no tenir un accident.
Sortint del corriol ens topem de cares amb la barriada dels Vilars, un conjunt de masies al voltant de l’ermita de Sant Pere dels Vilars. Sant Pere és una esglesiola d'una nau amb absis trapezoïdal. L'absis correspon al període pre-romànic (s. VIII-IX); mentre la nau, notablement descentrada respecte a la capçalera, és d'època més tardana. La volta de la capçalera pre-romànica dels Vilars és quelcom ultrapassada. L'arc triomfal té la mateixa forma. És sostingut per pilars rectangulars i posseeix impostes en secció de bisell. Les dovelles són ben tallades; en els pilars o muntants hi ha carreus ben tallats. En el mur de llevant i en el de migdia d'aquest absis hi han sengles finestres de doble biaix; llurs arcs, de mig punt, són fets amb petites lloses”. Llàstima que era tancada i no la vàrem poder visitar.
El camí que ens ha de portar a Tapis ara es fa llarg i carregós, però l’aguantem pensant que a Tapis ens espera un bon dinar. Dinar que es va convertir amb una festa de molt bones intencions, convidant als companys a la propera sortida, que ben segur esperen amb candeletes.-   

Desnivell acumulat:  904 metres
Alçada mínima - màxima: 580 metres – 1053 metres
Distància aproximada: 17,44 Km.
 Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8780002