Peratallada-Llabià-Ullastret-Peratallada
Peratallada, començament i final de ruta
Carrers de Peratallada
la porta del Fossat de Peratallada
l’església de Sant Esteve de Peretallada
l’estany de Ullastret i Llabià sobre el turó
el pont romà que formava part de l'antic camí d'Empúries que es dirigia a Ullastret
La ciutat ibèrica d'Ullastret
L’església d’Ullastret
Ruta feta segons GPS
Veure més fotos:
https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/5996312324786053425
Descripció de la ruta
L’home del temps,
predeia per aquest cap de setmana, pluges abundants, per això, hem decidit fer
una caminada tranquil•la amb vistes de que si l’encertava no tinguéssim
problemes per recular rebent la mínima aigua possible...
Així dons, deixem
els cotxes a Peratallada, ha on només
s’hi pot entrar caminant. Afortunadament, el cotxe s’ha d’aparcar abans de
creuar les portes de la vila. Carrerons estrets, de pedra, façanes amb heures,
patis interiors, queden protegits per les muralles i el fossat que els
envolten. En els darrers anys han proliferat els restaurants, les terrasses i
les botigues de productes artesanals, però respectant l’arquitectura medieval.
És un bon lloc per a una passejada romàntica i un bon sopar.
Sortim de
Peratallada per la porta del Fossat i passem a l’altra banda de la carretera
per arribar davant l’església de Sant
Esteve de Peretallada. Sant Esteve és l’església romànica protegida com a bé
cultural d'interès local del municipi de Forallac.
Al costat de
l’Església seguim un camí que passa davant Can Mosca amb una suau pujada fins
l’alçada del puig Mosca i a on el camí planeja, passant per la masia de la barraca d’en Vinyoles i
arribant a la carretera que va de Palau Sator a Ullastret. Tenim al davant la
granja Coll a on temps enrere, (afortunadament), criaven i sacrificaven visons
per aprofitar les seves pells per fer abrics...
Estem dins el que
se anomenava l’Estany d’Ullastret. Alimentat per les aigües del Daró i per
altres recs i torrents de la seva conca, l'estany d'Ullastret tenia una
superfície aproximada de d'uns 3 km quadrats. S'estenia al peu de l'antic
poblat ibèric de la tribu dels indigets, el "Puig de Sant Andreu",
situat a 53 m d'altura màxima sobre el nivell del mar. Les excavacions i
recerques han comprovat que comunicava amb el mar a través d'un seguit
d'embassaments litorals i que hi havia dues illes al llac, L’Illa d'en
Reixac", situada a 400 m al nord-est del Puig de Sant Andreu i a 13 m
d'altura màxima, era un segon poblat ibèric. L'existència de l'estany
assegurava l'aigua, la caça i la pesca als habitants dels poblats. L'altra
illa, l'actual "Puig d'en Serra", esdevingué la necròpolis o cementiri
dels dos poblats dels ibers. Igual que altres zones humides de Catalunya,
l'estany d'Ullastret fou dessecat entre el final del segle XVIII i el segle XIX
amb un sistema de canals. L'antiga conca lacustre fou convertida en camps de
conreu. Malgrat això encara avui, en èpoques de fortes pluges, l'extensa àrea
que ocupava l'antic llac es torna a omplir d'aigua.
Ara el camí és totalment planer, caminant per
sota i paral•lel al camí de Peratallada a Llabià, dins l’estany, fins al
Llogaret de Llabià, una entitat de població del municipi de Fontanilles Enfilat
dalt d'un turó, entre Serra de Daró i Gualta, és el millor punt de guaita sobre
l'antic estany, des del mirador s'hi pot distingir Sant Iscle d'Empordà, Serra
de Daró, Parlavà, Ullastret i el seu poblat ibèric al puig de Sant Andreu per
una banda i Torroella de Montgrí, Ullà,
Bellcaire, Albons, Roses, Sant Pere Pescador..per l’altra. Els colors dels
camps conreats i l'harmonia dels mateixos són un relaxant per al cos i la ment.
Si la vista que ofereix Llabià és excepcional, el poble també té el seu encant,
A la plaça de Catalunya, un rellotge de sol marca l'hora (solar), Podem
arribar-nos fins a la placeta de l'Església de Sant Romà.. església edificada
entre els segles XII o XIII, si bé anteriorment aquest joc ja apareix citat en
alguns documents, el que fa pensar que va existir un temple anterior. Té una única nau acabada en un absis
semicircular. Aquesta nau està coberta amb volta apuntada. Com succeeix en la
majoria de temples de l'Empordà, va ser sobrealçat i fortificat tardanament,
com es pot observar clarament en l'absis.
Passem pel carrer del Mar (un dels més estrets). Al final d'aquest hi ha
una plaça-aparcament. A la sortida del poble direcció Serra de Daró ens dóna la
benvinguda amb un poema de mossèn Pere Ribot:
LLABIÀ
Poema al peu de la Creu de Terme
Dolç i obert com una mà
el poblat de Llabià
us dóna la seva imatge:
suavitat del paisatge
i l’ajut de sant Romà,
l’església i el repòs
de l’esperit i del cos.
Cor obert com una brasa
de servei d’amor us diu,
Primavera, hivern i estiu:
-Entreu, que ja sou a casa.
Mn. Pere Ribot
El camí segueix
avall fins a mig camí de la baixada, que tombem a l’esquerra per arribar al mas
de la Bomba... Al mas de la Bomba hi ha la maquinària que permetia el drenatge
de l'estany, podia tardar més d'un mes en treure-la. El rec Traient és el que
permet la dessecació de l'estany ja que està situat al centre de la conca i
porta les aigües cap al mas de la Bomba.
Seguint el camí la
ruta ens permet observar el pont romà que formava part de l'antic camí
d'Empúries que es dirigia a Ullastret. Al costat del pont hi ha la font de la
Roqueta que brolla per un canot prou gruixut. L'entorn ha estat condicionat.
Seguim el camí que
ens ha de portar a Ullastret i en poca estona arribem a l’entrada del poblat
ibèric... La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu, és
el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba
en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibèrica dels
indigets. La seva gestió depèn del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El 2012 el
govern de Catalunya inicià el procediment per a declarar-ne la zona bé cultural
d'interès nacional.
Un camí a la
sortida del poblat ibèric, ens deixa en un tres i no rés a Ullastret. Unes
muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i
costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte
sobirà d'un castell actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla
es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes
per dos arcs apuntats. Aquest es el nostre destí per fer un bon most... el
restaurant can Quel, un bon entrepà, regat amb bon vi, un cafetó i algun
“xupito” per treure’ns la fred.
Ens queda travessar
la carretera de La Bisbal a Serra de Daró y passar per el barri de la
Fontsanta, per caminar per el fons de la vall direcció Peratallada que arribem
en poc menys d’una hora, i sense caure
ni una gota d’aigua...caram!! amb el home del temps...donant per finalitzada
aquesta cultural sortida.
| Desnivell acumulat:
195 metres |
|
| Alçada mínima - màxima: 1 metre – 95 metres |
|
| Distància aproximada: 14,55 Km. |
|
| Ruta circular: si |
|
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6165155 |
