Monells-Millás-Planils-Corçà
Palanca sobre el Rissec a Monells
el estanyol de Cal Carbó a Millars
la curiosa fita de pedra dels tres termes,( Madremanya-Pubol-Corçà),
el bosc de Planils
pou de glaç
veïnat de Santa Cristina de Corçà
ermita de Santa Cristina de Corçà
els magnífics carrerons de Monells
Ruta feta segons GPS
 | ||||||||||
| Altimetria i
quilometratge Veure més fotos : https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/5996303206681546305
Descripció de la ruta
Plàcida sortida per
la zona de Monells, Millars, Cassà de Pelràs, Planils i Corçà.
Hem deixat els
cotxes al costat del Rissec a Monells, avui la sortida la hem fet tota seguida,
acabant força tard per
l’esmorzar... La ruta a transcorregut
per camins amples, on la conversa fluïa sense parar i on els bassals de l’aigua
caiguda en aquests dies ens feien fer alguna exhibició de verticalitat, i com
no podia ser d'altra manera, també hem caminat per estrets senders, alguns de
les quals l’hem trepitjat per primera vegada, (sempre hi ha algun per
descobrir).
Hem visitat el
estanyol de Cal Carbó a Millars. Al wikipedia hem parla un xic d’aquest bassal
i del que fos antigament: El nom del
lloc de Millars, situat a un quilòmetre escàs de Madremanya, va tenir diverses
denominacions: «Villa Miliasa» (881),«Milars» (1065), «Mias» i
«Milliare»(1279).Segons Jaume Marquès Casanovas (professor del seminari de
Girona i canonge de la catedral): «el fons del vall fou antigament un llac, el
qual fou dessecat pels volts del segle X i a partir d'aleshores va ser
construït el castell de defensa i l'església de la seva dependència, Sant Iscle
i Santa Victòria, de la qual hi ha notícies l'any 1387 sobre el modest temple
que es trobava aleshores arruïnat.
Hem passat també per la curiosa fita de pedra
dels tres termes,( Madremanya-Pubol-Corçà),
hem caminat pel bosc de Planils, un bosc de pins bastant alts... El grup
de cases i masos que es troben al camí de Corçà a Cassà de Pelràs, allà on neix
el Rodonell, es coneix com el veïnat de Planils... És característic d’aquest
indret l’ús de la pedra basàltica, grisa i negra, per a la construcció. Una
pedra com la que s’ha extret molts anys de la pedrera de Terra Negra--- En
aquesta zona hi ha una colada volcànica provinent del Montori de Rupià que, en
l'àmbit geològic, forma part de la zona volcànica de la Garrotxa. Una
mostra d’aquestes construccions la trobem
en dues antigues masies molt properes entre si, el mas Martí del segle XVIII a Cassà de Pelràs i
el mas Savalls a Planils, aquest últim , és una masia fortificada i declarada
com a bé cultural d'interès nacional. També foren aixecats amb pedra volcànica
els masos de can Llobet, el mas Mascarós o al mas Pons, tots ells dels segles
XV-XVI. És en aquest mateix barri on hi ha una construcció singular, el
safareig públic conegut com el Biber, construït el 1894 i reformat l’any 1919,
avui dia en desús.
Continuada la
marxa, passem per un pou de glaç just al costat de la font de Lilou al nucli de
masies de Anyells (Corçà) i com a colofó, abans d'arribar a Monells i esmorzar
al restaurant de el Roure Blanc, hem visitat la petita ermita dedicada a Santa
Cristina. És d’estil romànic del segle XII. Consta d’una nau acabada en un
absis semicircular. A la part frontal hi ha una porta d’arc de mig punt amb grans dovelles, una finestra en
espitllera i acaba amb la base d’un campanar d’espadanya. Al lateral hi ha una segona porta
rectangular. Les restes trobades fan pensar que fou construïda damunt d’un
temple anterior del temps dels romans.
Una vegada
esmorzats/dinats per l`hora de fer-lo, agafem els cotxes tornant a la Bisbal
per donar per finalitzada aquesta ruta.
|
