Via Ferrata La Cala del Moli
el grup al complet al Mirador de les Triadores
plànol de la via
començament de la via ferrada
travessant un dels ponts de la via
contrallum
franqueig
penjats als illots
extraplom
penjada sobre el mar
via ferrada segons GPS
|
Enllaç per veure la
pel·lícula de la sortida: https://vimeo.com/128280093
|
Descripció de la ruta
Ferrata feta amb un temps per realitzar.la de 1,30 hores.
Es tracta d’una via
ferrada que consta de dos trams, el primer transcórrer entre diferents illetes
ha on uns ponts tibetans i nepalesos ens ajudaran a passar d’una banda a
l’altre, i el segon tram es tracta d’una paret on posarem més a prova la nostra
força. La roca de granit ataronjada i esquitxada de quars i la varietat
cromàtica del mar, converteixen aquesta ferrada no molt complicada en una de
les més boniques de Catalunya.
Amb els seus
quatre-cents vuitanta metres de recorregut i vint de desnivell, una aproximació
de dos minuts, una dificultat baixa-mitja i cinc ponts, es tracta d'una ferrada
apta per a tots els públics el principal atractiu, sens dubte, és la seva
ubicació: els penya-segats de la Costa Brava, el que la converteix en l'única
del món que discorre sobre el mar i des de la qual, entre canvi i canvi de
mosquetó, pots distreure la vista observant tot el que depara la mediterrània.
Segons indica el
seu panell informatiu, han passat 8 anys des que la via ferrada Cala del Molí
fos tancada al gener de 2005 per motius tècnics, o per falta d'entesa entre
Albert Gironès, el seu ideòleg i equipador, i l'Ajuntament de Sant Feliu de
Guíxols, pel que fa a temes de responsabilitat civil en cas d'accident. Arran del canvi de govern local al maig de
2011, les negociacions van poder ser reconduïdes i com a resultat, es tornava a
reobrir la via ferrada.
Per accedir-hi, s'ha de prendre el passeig
marítim en direcció al Club Nàutic, passat la rotonda i jardins de Juli
Garreta, agafem el carrer a l’esquerra (carretera de Sant Feliu de Guíxols a
Sant Pol de Mar). Entre els hotels que indiquen cap a ella, hi ha el Hipòcrates
Curhotel. Uns centenars de metres
després, un revolt tancat cap a l'esquerra l'envolta i s'ha de prendre el
carrer que sorgeix a mà dreta a meitat de la marrada, de nom Sicília i que
condueix sense pèrdua a l'inici de la via ferrada ja que és un carrer sense
sortida. Una construcció blanca amb arcs
i teulada anomenat Mirador de les Triadores és el nostre destí final
Com m'han dit que està força concorreguda, hem
quedat amb les companyes i companys sortir d’hora de la Bisbal, així dons a les
7 emprenem camí a Sant Feliu de Guíxols, cosa que arribem mig horeta mes tard,
ens comencem a equipat en el Mirador de les Triadores i un cop col•locats
l'arnès, el kit de via ferrada i el casc, fer l'aproximació a través del
GR-92. Estem parlant de tan sols un
parell de minuts de baixada a través d'uns graons i de recórrer un estret
sender per la part alta del penya-segat en ple bosc de pins, i que aquesta
època de l'any està infestat de colònies
de gavines en període de cria.
La via ferrada està assentada en un paratge de
gran bellesa paisatgística, amb una pineda mediterrània ben conservat que
arriba fins al mar i bells penya-segats.
La seva zona marina, destaca per la presència de nombrosos esculls fruit
de milers d'anys d'erosió marina sobre les roques i penya-segats, amb un fons
marí força ric i no massa profund, que el fan ideal per a la pràctica del
submarinisme.
Un cop dita aquesta
mena de introducció, tan sols ens queda fer la via Ferrada:
La descripció que
seguidament us relato de la via crec que és pura anècdota, dons només cal
enganxar els mosquetons a la línia de vida i segui.la, però com encara tinc
trams frescos a la memòria i amb l’ajuda de un munt de fotografies que vaig
fer, me atreveixo a comentar, per sobre, el que us trobareu si, com nosaltres,
decidiu encertadament, fel.la.
Cal baixar uns vint
metres, fins al nivell del mar, primer seguint un sender i en la part final a
través de terreny rocallós en què cal utilitzar les mans i com no, ancorats al
cable de línia de vida, en total, uns quaranta o cinquanta metres de
tranquil•la progressió, ara comencem a tenir vistes de la via ferrada
Estem envoltats de
gavines per tot arreu, es tracta del "gavià argentat" (gavià argentat
o del Caspi), segons el planell informatiu.
Aquestes aus solen ser monògames de per vida i posar tres ous per temporada,
alguns dels quals ja han donat lloc a pollastres que als 35-45 dies ja podran
començar a volar..
Un cop arribat al mar, que avui es mostra ben
tranquil, comença la via ferrada.
Ens ancorem al
cable de vida per iniciar la marrada de dues grans roques. Ens crida l'atenció
la lluentor dels ancoratges i cable de
vida...estan impol•luts!!! per estar exposat al ambient corrosiu marí. Aquest
primer tram no presenta cap mena de dificultat.
Un segon tram en el qual cal fer una lleugera
força de braços per compensar el pes del cos, per un petit “desplome”, dóna
accés als dos primers ponts: un tauló de fusta de poc més de dos metres i un
tibetà de uns cinc metres de longitud després del qual anem guanyant alçada
progressivament, per tornar a baixar fins casi tocar l’aigua del mar.
Un tercer pont, aquest més curt i nepalès,
permet tornar des de la segona mola rocosa fins a la primera, per a poc després
concloure la marrada d'ambdues.
Després de la
marrada a les dues moles rocoses disposades sobre el mar, i que hem fet al
principi, s'accedeix al penya-segat de la línia de costa, d'unes desenes de
metres d'alçada. En aquesta part de la
via ferrada, visible des de les moles rocoses, es troben el final del primer
tram, la via d'escapament i el començament del segon tram, en el qual es troben
els passos més difícil de tota la via ferrada. Es comença amb una petita pujada
seguida d'un flanqueig d'una desena de metres sense grapes per als peus. El terreny de progressió no les fa
necessàries i un pot avançar amb relativa comoditat.
Un franqueig de
noranta graus de la paret condueix a través d'un terreny més accidentat i
proveït de grapes a un racó del penya-segat en el qual trobem el quart pont,
tibetà i de major longitud que els anteriors, uns set metres
Després del pont,
amb una curta pujada a través d'unes grapes es conclou el primer tram de la via
ferrada; la meitat de la feina ja està
feta. Aquí trobem la via d'escapament, evidentment
no li fem cas e iniciem la part més complicada de la ferrada.
A diferència del
primer, aquest segon tram està catalogat com de dificultat mitjana. En tot cas, el que és evident és que ara toca
afrontar una de les parets més aèries i complicades de tot el recorregut,
encara que per aeri no s'ha d'entendre un pati sinó més distància amb
l'aigua. La característica principal
d'aquesta part del recorregut és l'ús d'unes grapes per a les mans que tenen
aproximadament mig metre de longitud, és a dir, són anormalment llargues. A diferència de grapes per als peus, molt més
petites. A vegades la sola de les botes,
ha de agafar-se a la roca, i com millor es faci menys força de braços caldrà
realitzar. En avançar una estona amb el
cos tirat cap a enrere, podria ser útil ancorar amb una cinta per descansar,
però la inclinació tampoc és molta i en el meu cas no em sembla necessari. Un ascens en diagonal amb la paret
extraplomada, unit a la solana, fa que comencem a suar la cansalada. Una vegada passat el franqueig, els passos no
son tan complicats
Un cop creuat el pont, la via discorre per uns
penya-segats que cada vegada està més allunyats de la Cala del Molí i les
vistes i el mar s'obren cap a la Cala de l'Ametller. Aquest penya-segats amb sensació d'alçada, però
que en cap moment es de perill, ans al contrari un sentiment de pena perquè
sabem que aquesta magnifica via ferrada està arribant a la fi, mentre les
gavines continuen a la seva, emetent uns sons molt intensos i a molt poca
distància nostra, potser que les deixem descansar.
|
Desnivell acumulat: 94 metres |
|
|
Alçada mínima - màxima: 4
metres – 6 metres |
|
|
Distància aproximada: 0,73
km. |
|
|
Ruta circular: si |
|
|
Track
ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9665718 |
|
