Tapis - Sant Cristòfol dels Horts - Castell de Bac Grillera - Castell del Bac - Ermita del Fau-Sant Pere dels Vilars
La serra de Bac Grillera
Ermita de Sant Cristòfol dels Horts
Magnífiques vistes
el grup al cim del Castell de Bac Brillera
la pujada al Castell del Bac
Ermita de la Mare de Déu del Fau
Ermita de Sant Pere dels Vilars
Mapa de la ruta
Ruta feta segons GPS
Altimetria i quilometratge
Veure més fotos:
https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6112406950802846145
Descripció de la ruta
Ruta feta el 24 de
Gener de 2015, i vàrem necessitar 7 hores per realitzar.la.
A l'extrem
nord-occidental de l'Alt Empordà hi trobem una zona de muntanyes escarpades que
ens recorda la morfologia de l'Alta Garrotxa. De fet, passem per la zona límit
entre l'Empordà, la Garrotxa i el Vallespir, seguint la Serra de Bac de
Grillera que s'alça d'est a oest. L’indret és un espai inclòs a l'PEIN de
l'Alta Garrotxa, tot i pertànyer a la comarca de l'Alt Empordà, aquesta zona és
també coneguda com les Garrotxes de l'Empordà. Es troba a la capçalera de la
vall de la Muga, entre Maçanet de Cabrenys i Albanyà,. La carena d'aquesta
serra, que s'enfila per sobre dels 1000 metres, és escarpada i una mica aèria.
Per la seva situació, ofereix unes vistes excel•lents cap al Massís de les
Salines, Pirineus/Canigó, Bassegoda i tots els cims de l’Alta Garrotxa,
l'Albera, la badia de Roses o el Cap de Creus, el Montgrí, etc.etc.etc.
Descripció de la
ruta:
L’home del temps
anunciava tramuntana als dos extrems del país pel cap de setmana, ja hem veus a
mi “acollonit”...justament aquest cap de setmana que hem de fer la ruta de
Tapis, al Alt Empordà...el país de la tramuntana!!!. El trajecte fins a Tapis
el vaig passar mirant la punta dels arbres per si es bellugaven per el efecte
del vent, i caram si es movien, cuejaven
de un costat al altre de la carretera...però al arribar a
Tapis...miracle!!!, la tramuntana s’havia convertit en una suau brisa, freda
això si, però molt tolerable.
Apart dels meus
incondicionals companys de trescada, que mes, rere mes, m’acompanyen, per
aquesta sortida hem tingut l’honor de caminar junts amb el Santi, en Pere i en
Josep...Grans caminadors...benvinguts!!!.
Sortim, dons, de
Tapis, caminant uns metres per la carretera en direcció a Costoja(França) fins
que trobem un camí a l’esquerra a la alçada de Can Xicó, passem davant de Cal
Senyor, amb suau baixada fins la riera dels Horts. Ara el camí comença a pujar
suaument, travessant varies vegades la riera fins arribar a un petit
encreuament a la dreta amb marques de pintura color vermell/morat...es un
costerut corriol que puja decididament per el Clot de la Cullera fins el Coll
dels Horts, (també es pot seguint caminant per la pista i aniríem al Coll dels
Horts però donant més volta).
Al Coll dels Horts un pòster informatiu
de la xarxa de senders Itinetannia, amb marques de pintura grogues ens
conduiran durant la resta de trajecte fins arribar altra vegada a Tapis.
Així dons seguim la
traça direcció Sant Cristòfol dels Horts que arribem amb poca estona, però
abans una imatge ens envaeix els ulls...el poble de Costoja (Vallespir) sobre
un turó envoltat de muntanyes i com a fons el Costabona i les Esquerdes de
Rojà, completament nevades...de postal!!!.
L’ermita de Sant
Cristòfol dels Horts, està documentada des de l'any 990. Actualment l'església,
que és d'una nau i té absis semicircular amb porta a migdia, està molt enrunada
sobretot al sector occidental de la nau, el qual es pot datar del segle XI. El
tram de llevant de la nau i l'absis mantenen les voltes i els arcs apuntats que
corresponen a una obra del segle XII, bastida amb grans carreus escairats.
Al costat de
l’ermita i seguint un corriolet, arribem al mas dels Horts, un edifici força
gran i que encara conserva alguna part de les seves estructures amb peus.
Ara caminem a
solell entre alzines i roures i tot pujant arribem al Collet de la Fiola,
magnífica plana assolellada e impressionant talaia de tota l’alta Garrotxa.
Arrecerat per els contraforts de la Serra de Bac Grillera, es troba el mas de
la Fiola, (be, les quatres parets exteriors i un parell de columnes interiors).
El camí el tenim a
tocar el mas, pujant amb força desnivell per els Moixals de la Fiola, unes
clarianes amb matolls. Al arribar a la zona boscosa, HEM DE ANAR MOLT EN COMPTE
AMB LES MARQUES DE PINTURA, sobre una pedra hi ha unes que marquen dos
direccions (Esquerra i Dreta), si agaféssim la de la dreta, passaríem per sota el Castell de Bac Grillera
i del Castell del Bac, arribant al Coll del Fau. Nosaltres hem de seguir a
l’esquerra, “pujant amb ràbia” amunt fins el cim i punt geodèsic del Castell de
Bac Grillera (1056 m), sostre de la sortida i cim més alt de la Serra. No cal
dir que les vistes son impressionants,(quin dia més generós).Seguint la carena ens acostem al Castell del
Bac (1017 m), segon cim del dia i al que accedim amb una curta grimpada i un
tram equipat amb cadenes, la grimpada no és molt llarga però impressionant,
aquí les vistes son de 360º
Seguim carenat i
abans de arribar al Coll del Fau, el caminoi ens endinsa dins una
Diaclassa: que és una fractura en les
roques que no va acompanyada de lliscament dels blocs , que determina, no sent el
desplaçament més que una mínima separació transversal. Es distingeixen així de
les falles, fractures en què sí que hi ha lliscament dels blocs. Són
estructures molt abundants. Són deformacions fràgils de les roques, hem de anar
amb compte amb els furats existents.
El Coll del Fau es
a tocar i aquí un rètol ens indica el
camí de l’ermita de la Mare de Déu del Fau, que tenim a pocs passos. L’ermita,
ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle
XV. d'una sola nau amb absis de planta
semicircular capçat al sud-est, que ha patit diverses reformes i refeccions al
llarg del temps. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que la
coberta de l'absis no es pot apreciar degut al gran retaule que ocupa tot
l'espai. L'arc triomfal, és de perfil apuntat. Els murs laterals de la
nau presenten una cornisa motllurada que ressegueix el perímetre. Sota
d'aquesta, als laterals de l'absis, hi ha dos arcs de mig punt oberts als murs
els quals no estan marcats en planta. Hi ha dues portes per accedir a
l'interior. La del frontis és d'obertura rectangular, amb els brancals bastits
amb carreus desbastats i la llinda plana arrodonida, amb un arc de descàrrega
superior bastit en pedra petita ben escairada. A l'extrem de llevant de la
façana hi ha el campanar d'espadanya, d'un sol arc. Tot l’exterior a estat
restaurat recentment. Al costat de
l'església hi ha l'antiga casa de l'ermità, pràcticament enderrocada i que
actualment s’estan fent treballs de paleta.
Retornem al Coll
del Fau i comença la llarga baixada fins Sant Pere dels Vilars, pel camí trobem
dos Teixos monumentals (el segon, diuen, que fins i tot Mil•lenari) i dels
Teixos a la font del Bac i la seva monumental alzina. Caminem per una pista
adient per 4X4 fins la collada del Gessos, un paratge de pedra rogenca que
sembla de un altra planeta, seguim pista fins que les marques de pintura ens
fan davallar per el corriol del Gessos, amb forta pendent amb el terra ple de
fullaca que ens fa anar amb compta de no tenir un accident.
Sortint del corriol
ens topem de cares amb la barriada dels Vilars, un conjunt de masies al voltant
de l’ermita de Sant Pere dels Vilars. Sant Pere és una esglesiola d'una nau amb
absis trapezoïdal. L'absis correspon al període pre-romànic (s. VIII-IX);
mentre la nau, notablement descentrada respecte a la capçalera, és d'època més
tardana. La volta de la capçalera pre-romànica dels Vilars és quelcom
ultrapassada. L'arc triomfal té la mateixa forma. És sostingut per pilars
rectangulars i posseeix impostes en secció de bisell. Les dovelles són ben
tallades; en els pilars o muntants hi ha carreus ben tallats. En el mur de
llevant i en el de migdia d'aquest absis hi han sengles finestres de doble
biaix; llurs arcs, de mig punt, són fets amb petites lloses”. Llàstima que era
tancada i no la vàrem poder visitar.
El camí que ens ha
de portar a Tapis ara es fa llarg i carregós, però l’aguantem pensant que a
Tapis ens espera un bon dinar. Dinar que es va convertir amb una festa de molt
bones intencions, convidant als companys a la propera sortida, que ben segur
esperen amb candeletes.-
| Desnivell acumulat: 904 metres | |
| Alçada mínima - màxima: 580 metres – 1053 metres | |
| Distància aproximada: 17,44 Km. | |
| Ruta circular: si | |
| Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8780002 |
