Balma
dels Ferrers-Pla de Marenyol-Forat de les Tombes-Bufadors de Beví
Pista emporlanada de Santa Maria de Besora a Llaers
l’antiga masia dels Ferrers
la balma del Ferrers
pla de Marenyol
la gran fageda de Bonbac
Forat de les Tombes
Els bufadors de Beví
Mapa de la ruta
Ruta feta segons GPS
 | ||||||||||
| Altimetria i
quilometratge Veure més fotos: https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6036388092684674577?authkey=CPjDoInl8qjSEQ
Descripció de la ruta
Ruta feta el
dissabte 21 de Juny 2014 amb un temps empleat per realitzar-la de 5,30 hores
Una excursió molt interessant que ens ha
permès conèixer una zona plena de referències. La zona de Besora i Llaès és
d’una riquesa immensa, que cal conèixer i gaudir.
Balmes dels Ferrers
-pla de Marenyol-fageda de Bonbac i Forat de les Tombes i Bufadors de Beví
Al final de Santa
Maria de Besora, un trencant a mà esquerra amb un indicador que ens informa que
aquest es el camí de Ripoll passant per Llaers, es una pista “emporlanada” que
agafem fins la cruïlla del camí de l’ermita de Sant Mohí ( pal informatiu),i
que es troba a 300 metres abans de arribar al coll de Beví.
Una vegada
aparcats, ens dirigim cap als Ferrers, direcció Santa Maria de Besora, fins la
cruïlla amb la entrada dels terrenys d’aquest edifici.
La casa nova dels Ferrers mostra un innegable
presència, però l’antiga masia, té un aspecte imponent. D’ella s’ha de fer
referència tot citant a Marià Vayreda, que va anar-hi a curar-se d’alguna
ferida o malaltia durant la darrera carlinada ja que la casa era condicionada
com hospital de sang carlí. Vayreda explica que “a les nits d’hivern, podien
los malalts sentir los llops udolant a sota les finestres“. Sense deixar, però,
de citar la germana Àngela, “jove, d’uns vint-i-sis anys, era d’una hermosura
verdaderament notable, i la fama de la seva bellesa anava de boca dels
oficials, amb caràcters de llegenda”.
Passem davant la
l’antiga masia, i ben aviat trobem un petit caminoi a la dreta que mena fins el
paratge de la font dels Ferrers: taula i bancs de pedra i la font (ara
seca), tornem al camí i tot pujant
visitem la balma del Ferrers, (dic la Balma perquè aquest sector de muntanya
tenim problemes amb la cobertura del GPS i tan sol vàrem trobar una. La idea
era visitar les dos dels Ferrers i la de la Burra...(des de aquesta tribuna
demano a qui correspongui intenti senyalitzar-les), dons son uns indrets dignes
de ser visitats, ja que donen una idea molt clara de com tenien que viure
alguna gent de aquestes contrades.
Seguim pujant fins
el pla de Marenyol amb una presència
molt grata, totalment verda i pasturada per vaques. Resulta sorprenen trobar a
aquesta alçada (uns 1.100-1.175 m alt) espais cultivables en extensió.
Ja de baixada
passem per la gran fageda de Bonbac, on hi ha el Emprius de Llaès, propietat de
l’ajuntament de Ripoll. És una de les fagedes més importants i interessants
(comparable a la d’en Jordà o la Grevolosa), zona protegida com a reserva
forestal per l’ajuntament de Ripoll, amb el suport de la Diputació de Girona.
Dins la fageda de Bonbac anem a la recerca del
Forat de les Tombes. Mereix també una
visita, encara que resulta difícil de localitzar si no coneixes el lloc, ja que
abans, com a referència per trobar-lo, hi havia un gran faig, el faig de les
Tombes, que va caure el 1982 degut a una forta nevada primaveral que el va tombar,
(he marcat amb un waypoint la petita cruïlla i el punt on es troba el Forat, no
gaire apartat del camí principal)
Endinsar-se en aquest forat sempre provoca una sensació d’aventura,
malgrat que si coneixes el seu recorregut, no té cap dificultat. És una cavitat
de relatives bones dimensions (13 metres de profunditat, 11 metres d’alçada del
sostre i 45 metres de recorregut). Excavada als anys quaranta, el Forat de les
Tombes va donar restes del neolític inicial (3.000-2000 a. de C.)
Ara ens queda, potser,
la part més interesant de la sortida...els bufadors de Beví El recorregut pel
camí que recorre la part nord de la serra dels Bufadors és un goig amb
infinitats de talaies per gaudir de un paisatge i unes panoràmiques encisadores
. L’espai dels Bufadors sempre és ple d’un encanteri. Al final de l’enfonsament
tectònic, es van formar els bufadors que són uns forats o escletxes per on surt
corrent d’aire. Mereix la caminada pel meravellós indret on es troben els
forats, ja que la seva situació a la part baga de la serra dels bufadors fa que
s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i
una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o
menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha al terra. Si ens hi
acostem notarem que el aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula
en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem
més forats. Alguns d’ells han estat ressenyats per experts espeleòlegs. Aquí el
terreny és inestable i no s’aconsella entrar dins els bufadors. És un indret de
gran bellesa que té un aire màgic.
Visitats el
bufadors sortim de la serra de Bufadors pel camí de l’ermita de Sant Mohí, ara
ens queda fer aquesta llarga pista fins a on tenim els cotxes i anar a fer un
bon dinar a la Cabanya del Mir i donar per finalitzada aquesta interesant
sortida.
|
