MONTSERRAT ( Travessa ELS FRARES ENCANTATS - ELS ECOS )
Descripció ruta : Des d'aquest escrit vull enviar una forta abraçada a la nostra companya Carmen C. que va patir un petit ensurt en aquesta sortida i vam necessitar la intervenció dels Grae amb el seu helicòpter, per evacuar-la. També felicitar, per la labor realitzada, al cos de bombers Grae de rescat de muntanya.
Sortim de l’aparcament que hi ha davant de l’ermita de Santa Cecília, travessem la carretera (1) i agafem un camí que puja a buscar el lloc on es creuen dues línies elèctriques, on enllacem amb el GR-172 i el seguim cap a ponent(dreta), fins arribar a un pal elèctric en una petita carena per sobre de la canal de Sant Jeroni. Aquí el GR baixa i travessa la canal, pro nosaltres no varen veure aquestes marques i continuarem pujant per un corriol cada vegada més costerut fins que ens adunarem que estàvem dins la canal de Sant Jeroni.
Girem sobre els nostres passos buscant las marques del GR fins a trobar-les . A partir de aquí només hem de seguir-les.
Deixem la canal i a uns 30 minuts ens topem amb la cruïlla que ens indica: la canal de la font de la Llum a l’esquerra, Santa Cecilia per on hem vingut, i recte can Massana per on hem de seguir(2).
Portem uns 40 minuts des de la cruïlla de la canal de la font de la Llum seguin el GR-17 (3) quant davant nostre apareixen la Roca Foradada i La Cadireta (4) , som a la plaça de Catalunya, necessitem uns quants minuts més per trobar una roca al terra que ens indica “el coll del Porc” girant a l’esquerra. El GR-172 segueix a la dreta, així dons deixem el GR i ens enfilem cap el Coll del Porc. El camí puja per una solana i és devé estret i aeri (5) , ens topem amb la font del Coll Porc (6) i amb 20 minuts més el Coll.
Toca esmorzar i agafar forces per el que ens queda. Amb la panxa plena continuem per la nostra esquerra, segons hem arribat (Sud-est), seguin les marques ara blanques i grogues, fins arribar al Coll del Miracle (7).
Abans de arribar al coll, a l’esquerra un camí baixa per la canal del Miracle que deixem. Passat el coll i al cap d’un metres trobem una cruïlla, el camí a la dreta, baixa decididament,seguin el PR i passant per el Coll de les Comes. Nosaltres seguim el camí de l’esquerra que s’enfila cap amunt(és el Pas de l’Esfinx, aquí comença realment el motiu de aquesta sortida, passar per un munt de passos un chic compromesos amb petites grimpades (8) .
Una pintada al terra ens indican: Ecos, i unes marques de pintura de color blau ven visibles ens convida a seguir-les (9) , ens encaminem cap a els Aurons.
El camí baixa i puja constantment (10) , passant per sobre la característica roca erosionada montserratina, que, ajudant-nos a vegades de mans i peus, anem fent via (11) .
Tot grimpa’n arriben al Aurons i en Pep, l’avi Joan i jo, pugem al cim de la Miranda dels Aurons(12) , des d’on tenim una vista impressionant de las regions dels Frares (13) , i de Les Agulles, la resta del grup descansa a Les Roques dels Aurons, baix un sol de justícia (14) .
Des de les Roques dels Aurons la vista de les muntanyes i camins sota el massís de Montserrat amb l’ermita de Santa Cecilia al fons (15) ens deixa bocabadats .
Seguim amb les nostres grimpadetes i rosegades de cul (16) , Des de Els Aurons les marques de pintura son vermelles. El camí s’enfila per una nova canal i continuem fent la pujadeta i la baixadeta que pertoca a cada moment (17) .
En un punt en que, parado xicament no i avia cap perill aparent, la Carmen, va relliscar (18) amb tan mala fortuna que la cama, al caure li quedà sota el cós, trencant-se, la tíbia i el peroné. Vista la gravetat de la lesió, trucàrem al 112 i el cos dels bombers de rescat de muntanya: Grae (19) amb un metge,és va fer càrrec. La van reconèixer (20) i van decidir traslladar-la al hospital amb helicòpter (21) .
Passat aquest mal moment, haviem de seguir, doncs, ens encaminem cap als Ecos, ara trobem pintura de color blanca, pugem una estreta canal i ens topem amb un mur de roca i una altra cruïlla.
A l’esquerra pujaríem al Eco superior per la Miranda dels Ecos i el pas equipat. Girem doncs a la dreta, direcció sud, pugem el coll de la Roca del Migdia, amb unes meravelloses vistes, ara el camí baixa decididament per la canal fins a trobar el PR, sota mateix del Montgròs.
Baixem per el camí en direcció al Torrent del Migdia(22), passem per la canal de la Salamandra, curiós pas estret entre dues parets de roca(23).
Arribem a la Canal del Migdia(24), i enfilem cap amunt, primer trobem a la dreta el camí de Sant Jeroni passant per el Carmell (PR), seguim pujant ja sense marques,fins al Portell del Migdia, tenim el camí al Ecos per la canal dels Micos a l’esquerra.
A partir d’aquí el camí baixa vertiginosament per la canal de la Llum(25). Fem una parada per visitar la font de la Llum que es troba en l'únic encreuament que hi ha baixant , gira’n a l’esquerra , abans de trobar el GR-172.
Una vegada visitada la font, girem sobre els nostres passos i continuem baixant fins trobar la cruïlla que aviem vist al principi de la ruta. Estem dins el GR, l’hem de seguir a la dreta, desfent el camí de anada fins a l’ermita de Santa Cecilia a on donem per acabada aquesta accidentada pro molt interessant sortida.
Desnivell acumulat: 800 m.
Alçada mínima - màxima: 686 m.- 1183 m.
Distància aproximada: 9 km.
Temps amb parades : 5 hores 50 minuts el recorregut,(a més 2 hores per efectuar el rescat)
Ruta circular: si
Accessos: Pugem de Monistrol de Montserrat cap el monestir (carretera BP-1121), fins a trobar la cruïlla a Can Maçana i el Bruc (carretera BP-1103), que agafem fins arribar al refugi Santa Cecilia o Bartomeu Puiggròs, amb un ampli aparcament i centre de nombroses excursions.
Data de la sortida: 26 – Abril - 2008
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Carmen C. Jose, Fina, Xevi i Ramon
Descripció ruta : Des d'aquest escrit vull enviar una forta abraçada a la nostra companya Carmen C. que va patir un petit ensurt en aquesta sortida i vam necessitar la intervenció dels Grae amb el seu helicòpter, per evacuar-la. També felicitar, per la labor realitzada, al cos de bombers Grae de rescat de muntanya.
Sortim de l’aparcament que hi ha davant de l’ermita de Santa Cecília, travessem la carretera (1) i agafem un camí que puja a buscar el lloc on es creuen dues línies elèctriques, on enllacem amb el GR-172 i el seguim cap a ponent(dreta), fins arribar a un pal elèctric en una petita carena per sobre de la canal de Sant Jeroni. Aquí el GR baixa i travessa la canal, pro nosaltres no varen veure aquestes marques i continuarem pujant per un corriol cada vegada més costerut fins que ens adunarem que estàvem dins la canal de Sant Jeroni.
Girem sobre els nostres passos buscant las marques del GR fins a trobar-les . A partir de aquí només hem de seguir-les.
Deixem la canal i a uns 30 minuts ens topem amb la cruïlla que ens indica: la canal de la font de la Llum a l’esquerra, Santa Cecilia per on hem vingut, i recte can Massana per on hem de seguir(2).
Portem uns 40 minuts des de la cruïlla de la canal de la font de la Llum seguin el GR-17 (3) quant davant nostre apareixen la Roca Foradada i La Cadireta (4) , som a la plaça de Catalunya, necessitem uns quants minuts més per trobar una roca al terra que ens indica “el coll del Porc” girant a l’esquerra. El GR-172 segueix a la dreta, així dons deixem el GR i ens enfilem cap el Coll del Porc. El camí puja per una solana i és devé estret i aeri (5) , ens topem amb la font del Coll Porc (6) i amb 20 minuts més el Coll.
Toca esmorzar i agafar forces per el que ens queda. Amb la panxa plena continuem per la nostra esquerra, segons hem arribat (Sud-est), seguin les marques ara blanques i grogues, fins arribar al Coll del Miracle (7).
Abans de arribar al coll, a l’esquerra un camí baixa per la canal del Miracle que deixem. Passat el coll i al cap d’un metres trobem una cruïlla, el camí a la dreta, baixa decididament,seguin el PR i passant per el Coll de les Comes. Nosaltres seguim el camí de l’esquerra que s’enfila cap amunt(és el Pas de l’Esfinx, aquí comença realment el motiu de aquesta sortida, passar per un munt de passos un chic compromesos amb petites grimpades (8) .
Una pintada al terra ens indican: Ecos, i unes marques de pintura de color blau ven visibles ens convida a seguir-les (9) , ens encaminem cap a els Aurons.
El camí baixa i puja constantment (10) , passant per sobre la característica roca erosionada montserratina, que, ajudant-nos a vegades de mans i peus, anem fent via (11) .
Tot grimpa’n arriben al Aurons i en Pep, l’avi Joan i jo, pugem al cim de la Miranda dels Aurons(12) , des d’on tenim una vista impressionant de las regions dels Frares (13) , i de Les Agulles, la resta del grup descansa a Les Roques dels Aurons, baix un sol de justícia (14) .
Des de les Roques dels Aurons la vista de les muntanyes i camins sota el massís de Montserrat amb l’ermita de Santa Cecilia al fons (15) ens deixa bocabadats .
Seguim amb les nostres grimpadetes i rosegades de cul (16) , Des de Els Aurons les marques de pintura son vermelles. El camí s’enfila per una nova canal i continuem fent la pujadeta i la baixadeta que pertoca a cada moment (17) .
En un punt en que, parado xicament no i avia cap perill aparent, la Carmen, va relliscar (18) amb tan mala fortuna que la cama, al caure li quedà sota el cós, trencant-se, la tíbia i el peroné. Vista la gravetat de la lesió, trucàrem al 112 i el cos dels bombers de rescat de muntanya: Grae (19) amb un metge,és va fer càrrec. La van reconèixer (20) i van decidir traslladar-la al hospital amb helicòpter (21) .
Passat aquest mal moment, haviem de seguir, doncs, ens encaminem cap als Ecos, ara trobem pintura de color blanca, pugem una estreta canal i ens topem amb un mur de roca i una altra cruïlla.
A l’esquerra pujaríem al Eco superior per la Miranda dels Ecos i el pas equipat. Girem doncs a la dreta, direcció sud, pugem el coll de la Roca del Migdia, amb unes meravelloses vistes, ara el camí baixa decididament per la canal fins a trobar el PR, sota mateix del Montgròs.
Baixem per el camí en direcció al Torrent del Migdia(22), passem per la canal de la Salamandra, curiós pas estret entre dues parets de roca(23).
Arribem a la Canal del Migdia(24), i enfilem cap amunt, primer trobem a la dreta el camí de Sant Jeroni passant per el Carmell (PR), seguim pujant ja sense marques,fins al Portell del Migdia, tenim el camí al Ecos per la canal dels Micos a l’esquerra.
A partir d’aquí el camí baixa vertiginosament per la canal de la Llum(25). Fem una parada per visitar la font de la Llum que es troba en l'únic encreuament que hi ha baixant , gira’n a l’esquerra , abans de trobar el GR-172.
Una vegada visitada la font, girem sobre els nostres passos i continuem baixant fins trobar la cruïlla que aviem vist al principi de la ruta. Estem dins el GR, l’hem de seguir a la dreta, desfent el camí de anada fins a l’ermita de Santa Cecilia a on donem per acabada aquesta accidentada pro molt interessant sortida.
Desnivell acumulat: 800 m.
Alçada mínima - màxima: 686 m.- 1183 m.
Distància aproximada: 9 km.
Temps amb parades : 5 hores 50 minuts el recorregut,(a més 2 hores per efectuar el rescat)
Ruta circular: si
Accessos: Pugem de Monistrol de Montserrat cap el monestir (carretera BP-1121), fins a trobar la cruïlla a Can Maçana i el Bruc (carretera BP-1103), que agafem fins arribar al refugi Santa Cecilia o Bartomeu Puiggròs, amb un ampli aparcament i centre de nombroses excursions.
Data de la sortida: 26 – Abril - 2008
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Carmen C. Jose, Fina, Xevi i Ramon
