II Trobada de Wikilocquerus de les Gavarres i  l´Ardenya

Pedralta

El grup abans de sortir

Cova de la Tuna

pujada al Monclar

el grup al cim del Montclar

El Menhir d’Es Terme Gros

vistes de la plana

Mapa de la ruta

Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge

Veure més fotos:

https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6103430471106374241

Descripció de la ruta

Excursió organitzada dins del context del grup Wikilocquerus amb l’afany de posar cara a molts companys que només coneixem per el seu pseudònim a Wikiloc.  amb el següent itinerari al massís de l’Ardenya: Pedralta, Cova La Tuna, coll de Ceps, el Montclar, coll de Sant Baldiri, cova Doble Entrada o de l’Ombra, Puig de Cols (417m), Pedralta.

  

Per arribar a Pedralta, cal entrar a Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Santa Cristina d’Aro i a la tercera rotonda de la baixada a Sant Feliu hi ha un cartell indicador a mà dreta. De la important vila fins a Pedralta hi ha poca estona per una pista asfaltada.

Des de l’aparcament ja es veu la pedra basculant de Pedralta, considerada com la més gran d’Europa, està situada per sobre d’una altra que li fa de base, en la formació típica coneguda com “pedra cavallera”. Com tot el territori que l’envolta és formada de granit de biotita.

Al costat mateix del replà i al davant de la Pedralta, hi ha l’ermita de Pedralta.

Comencem a caminar passant pel costat de la pedra per agafar el corriol que hi ha a la seva dreta, baixem en direcció nord-oest cap el torrent de Molinets que separa la serreta de Pedralta i del Mirador de la muntanya de Can Creixell. És una baixada dreta, (hem de anar amb compte perquè el terra és de Sauló i en molt relliscós...)  tal com seran les nombroses pujades i baixades d’aquesta excursió. Des d’aquesta baixada anem veient més enllà els Carcaixells d’en Dalmau  A mida que anem baixant cap el torrent la temperatura comença a baixar i es nota el fred de la inversió tèrmica dels últims dies.  Arribem al punt més baix de la caminada (63m) a la riera del Vilar envoltats de densa vegetació i comencem a girar cap a sud-oest. Aviat toca tornar a pujar pe anar a visitar la Cova La Tuna. Sembla realment un forat fet per la mà de l’home, fins i tot amb el solc que es veu a la part inferior de l’entrada que indicaria l’existència d’una llosa circular que tancaria l’accés. 

Hem pujat una part de les Costes de Sant Baldiri per baixar i anar a buscar el Torrent del Montclar. Ara tenim a la nostra dreta els contraforts dels Carcaixells.  Seguim pujant fins arribar al coll de Ceps i d’aquest coll al collet del Montclar i als seus peus per començar a pujar. No és una pujada complicada encara que es facin servir les mans. De fet la roca, amb bon calçat, s’arrapa molt bé a les botes.

Dalt del cim hi ha un pal amb una senyera i una estelada, Fem les fotos de rigor i comencem a baixar, dons l’espai allà dalt és molt reduït i nosaltres som molta gent. Tornem al coll de Ceps des d’on hem començat a girar en direcció sud-est i passant pel coll de Sant Baldiri ens hem atansat fins al menhir Es Terme Gros. 

El Menhir d’Es Terme Gros, es troba al coll de l’Escurpi, aquí tenim dos opcions, una, seguir recte en lleuger descens per passar per la creu d’en Barraquer i d’aquí arribar-nos  fins a la cova de Dues Entrades o de l’Ombra. De la cova hem de refer el camí per dirigir-nos en direcció nord cap el sostre de l’Ardenya...el Puig de les Cols (417m) i una vegada fet el cim anar baixant passant per la Roca Verdera i arribant al Coll de Vidre (aquesta opció la varen fer la majoria de companys). .

Altra opció és, al Coll de l’Escurpi agafar un corriol en baixada fins el coll de vidre (aquesta opció serveix per reduir temps o si no es vol pujar al cim del Puig de les Cols, al ser una mica complicat de fer....jo portava els gossos , en Black i en Gin i vaig considerar que ja en tenien prou.)

Del coll de Vidre anem fent camí avall, seguint unes marques de pintura blava fins l’explanada de Pedralta a on tenim els cotxes, fent els últims comentaris, les últimes fotos de comiat i el desig de tornar a caminar tot plegats.    

Desnivell acumulat: 571 metres
Alçada mínima - màxima: 54 metres – 407 metres
Distància aproximada: 11.20 Km.
Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8644076

Balmes de les Baconeres-Sant Miquel de Sorerols-Roques i cova de la Bora Fosca-Cova dels Teixidors 

 Ruta presidida per la boira

 cova de la Baconera

pas sota pedra

 balma gran de la Baconera

Sant Miquel de Sorerols

 Cova dels Teixidors

 foto de grup

 Mapa de la ruta     
 

Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge

Veure més fotos: https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6099828944303547217

Descripció de la ruta

Ruta feta el 20 de Desembre de 2014 i vàrem necessitar 6,15 hores per realitzar-la. 

La Vall de Sau (Collsacabra) conforma un altiplà singular, digne de ser admirat des de qualsevol perspectiva. Els cingles, les aigües abundants, els boscos frondosos i les viles boniques dibuixen un paisatge idíl•lic al llindar oriental d'Osona" Enlairant-se sobre la vall de Sau i la plana osonenca, les cingleres de Tavertet s’alcen imponents oferint un mirador privilegiat i, alhora, preservant els paisatges dels altiplans. No en va, aquest territori, molt poc poblat, ofereix un equilibri perfecte entre els valors naturals i els culturals. És un espai natural amb un gran valor paisatgístic, dominat per un mosaic de boscos, pastures i cingleres espectaculars entre les quals és fàcil veure grans aus rapinyaires.

Com sempre que tenim sortida, la nostra preocupació es el temps del cap de setmana i feia dies que “l’home del temps” predeia anticicló...i això  a aquestes contrades significa boira...malauradament, molta boira.

Així dons la part de la ruta referent al miradors sobre la Vall de Sau a quedat pendent per una altra sortida.

 Ruta extreta del Wikilocquero JEP BOIX: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6516930, molt ben explicada...gracies per penjar-la.

L’inici d’ aquesta ruta és al Pla de Can Codina, a la cruïlla de la carretera BV-5207 que hi ha al Km. 4,5, carretera de l'Esquirol a Tavertet i Cantonigrós, on hi ha una explanada per deixar el cotxe.

Caminem per la pista asfaltada que de seguida es bifurca, on seguim de dret. Deixant a la dreta la pista que baixa a Sant Bartomeu Sesgorgues. El quitrà el deixem un tros més enllà, quan trobem un trencant en forma de Y. Seguim la pista de terra de l'esquerra, deixem la granja de vaques i la casa de Tresserres a la dreta, mes endavant arribem a Can Tafura presidit per una enorme roure i una taula i bancs de pedra a la seva base. Seguim camí fins  un petit munt de rocs, que en aquest cas son les restes del dolmen de Can Tafura. Som a la carena de La Solella de Can Tafura entre els cingles de Sobirana a l'esquerra i el Serrat de Mierons a la dreta.

Continuen carena avall fins que trobem un turó al davant, seguim per l'esquerra uns metres més fins que, a la banda esquerra, unes fites ens fan baixar per un rocam escalat i net. si no fos per les fites, no es seguiria. Cal estar atent a les fites, deixem la baixada a les baumes per acostar-nos a unes roques penjades i amb unes curioses formes excavades sobre elles...son les anomenades Roques Llises. Tornem enrere fins la última fita i baixem a la cova i baumes de les Baconeres, indret molt feréstec i salvatge amb un caos de roques, penyes i amagatalls disseminats pel mig de la vegetació.

Baixem pel mig del rec que neix a sota la balma, per anar a trobar el torrent de les Valls que baixa per l'esquerra. Al torrent, travessem una gran roca per sota, (pas sota pedra) continuem torrent avall uns metres fins una clariana, on el torrent fa un petit salt. Seguim cap a l'esquerra i amunt per arribar a la segona de les balmes de les Baconeres.

No sabria dir quina és més impressionant de les dues. El que si és cert, és que estan en un indret d'una bellesa inusual. Per continuar, pugem cap a l'esquerra de la balma per agafar una petita escletxa a la roca on sembla impossible passar. Es una esquerda molt estreta que fa una “ese” (S) és un pas extraordinari. Passada l'esquerda pugem per un corriol fins trobar una pista que ens porta a l'ermita romànica del s. XI de Sant Miquel de Sorerols, bonic exemplar romànic datat al segle XI, situat dalt d'un turó.

Continuem carena avall, aquí trobem marques de pintura vermella que ens conduiran fins la Cova de la Bora Fosca. Avants  de baixar a la cova, ens acostem fins  els miradors de les roques de la Bora Fosca amb curioses i arrodonides formes. Després de fer una petita exploració (be, el que la boira ens deixava veure) baixem fins la cova de la Bora Fosca. A la cova hi ha una reixa amb cadenat i si es vol visitar s’ha demanar la clau al mas Sobiranes.

Saltem el marge on a sota trobem una pista que seguim cap a l'esquerra, (un xic bruta però el camí ben definit) Travessem el torrent de la Feu i ens enfilem de dret amunt pel bosc, sense camí, unes cintes de marcatge als arbres ens indicaven la direcció a seguir, fins a arribar a unes curioses roques que semblen bolets.

Ara caminem per un estret corriol que ens ateny  fins la cova dels Teixidors. En arribar a unes marques grogues, es baixen uns 50m i es pren una petita sendera que surt a la dreta, entre la boscúria de l'indret, en fort descens. L'entrada de la cova es troba a pocs metres. Bonica cova que es troba en la ribera esquerra del torrent de la Bora Fosca, just enfront de la famosa cavitat. Es tracta d'una cova, amb una sala principal bastant gran d'uns 50m de longitud i uns 10 d'amplària. Al fons la cavitat s'estreny molt i dona pas a un altra sala més petita.

Visitada la cova, tornem enrere fins el camí que portàvem i el seguim fins el paratge de Santa Cília i les seves cingleres on podíem haver contemplar en tota la seva magnitud el Pantà de Sau, el Puig de la Força, el Sot de Balà, el Morro de l’Abella, el Salt de Tirabous etc etc. Però com he explicat al principi de aquesta crònica, la obstinada boira ens va fer la “punyeta”

Seguim el camí que ens porta al Noguer, una impressionant masia i al costat d’ella una senyera amb una base de quatre cares de formigó amb versos dels països catalans incrustats a cada una de les seves cares.

El camí fineix a la carretera de Tavertet i la ruta ens feia pujar a les baumes de la Corbera i al castell de la Fossa, però vàrem decidir deixar aquesta part per un altra sortida amb més bona visibilitat i la resta de la ruta(2 km.) la vàrem fer per carretera, agafant els cotxes per anar a dinar al restaurant de la Devesa de Pruit i desprès de un bon àpat donar per finalitzada aquesta interesant ruta.    

Desnivell acumulat: 437 metres
Alçada mínima - màxima: 612 metres – 831,70 metres
Distància aproximada:16,36 Km.
Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8620047

La Vall - reserva natural de La Massana - Torre de La Massana

La Vall-reserva natural de La Massana-Torre de La Massana

Roc de Montbram i Roc de les Medes

Església romànica de Sant Martin de La Vall

Pujada llarga i costeruda

 Teix monumental

 el grup i les magnífiques vistes sobre la costa vermella

 la gran fageda de la Massana
 

Les barraques de les Colomates

La Torre de la Massana

Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge

Veure més fotos: https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6085237642621464561

Descripció de la ruta

 La reserva forestal de la Maçana, al massís de les Alberes, és un bosc singular, que no ha estat tallat des de fa 120 anys, i que se l’ha deixat créixer en estat natural, sense interferència de cap mena d’explotació forestal o agrícola durant tot aquest període, i amb una minsa explotació ramadera, centrada sobretot als prats superiors, i que ha permès que faigs i roures, principalment, a més d’altres espècies, hagin desenvolupat exemplars espectaculars. L’isolament relatiu del lloc i les condicions d’humitat han creat una zona de forta biodiversitat. Els arbres morts i en descomposició han produït un procés saprofític singular del qual depenen nombroses espècies, en condicions que no es donen en els boscos mantinguts, fet que ha convertit la reserva de la Maçana és una zona de protecció particular a nivell europeu, ja que hi ha poques zones amb unes condicions bioclimàtiques semblants.

 Té igualment un gran interès paisatgístic, pel contrast de la vegetació, el rocam i el relleu. A la tardor la riquesa cromàtica és insuperable.

Aprofitant la tardor, hem anat a admirar aquets magnífics colors de les fagedes, abans que caiguin les seves fulles.  

Per arribar: Carretera del Boulou-Argelès-Sur-Mer, (Roussillon, Catalunya Nord, França).  sortida  per St. André, hem de anar fins el poble de Sorède. Passat el poble agafem una carretera molt estreta que ens deriva fins el veïnat de La Vall. Passat el nucli de cases hem de seguir per una pista de terra uns 500 metres fins una esplanada...es l’aparcament e inici de la ruta.

   Comencem a caminar tornant enrere fins La Vall i l'església de Sant Martí (senyals de pintura groga, que ens guiaran pràcticament tot el camí), baixem i travessem la riera de la Maçana, ens enfilem per un camí de desnivell constant i de paisatge variat que ens permet veure com van canviant les espècies forestals a mida que es guanya alçada: sureres, alzines, roures,  faigs i finalment els prats de pastura amb infinitats de grèvols de formes molt capritxoses creades per la mà de la Tramuntana, per aquí i per allà, ens aniran marcant l'alçada per on passem. En arribar a la cruïlla de camins a prop del Roc de les Medes agafarem el que segueix pujant (direcció sud-est, Puig del quatre termes), Fet quasi tot l'ascens, ens topem amb una zona de prats i aprofitem per accedir al Pic dels Fornets, una petita elevació sobre el terreny amb unes vistes impressionants de tota la costa vermella.

Per arribar al Coll de l’Aranyó, hem de baixar una petita estona i tot seguit entrem dins la fageda de la Massana amb els magnífics colors grocs i vermells de les seves fulles que no ens va defraudar i si, ens va meravellar 

La segona part de l'itinerari recorre els terrenys més elevats del fons de la Vall de la Massana, per la Collada Gran, una ampla i llarga zona de prats alpins, que ens fa baixar progressivament fins  les Barraques de les Colomates, Conjunt de barraques de pastors en un llom herbat. Actualment una està condicionada com a refugi lliure.. El camí segueix baixant i es va fent mes ample i fresat, (trobem senyals de pintura vermella) seguim fins a creuar la riera de la Massana, després va planejant per sobre la riera. A mitja fageda trobem el camí que baixa del Camí de l'Aigua (tornem a trobar senyals de pintura groga, ens acompanyaran fins el final de la ruta, continuem tot passant pel costat de la cabanya de pedra coneguda com el Corral dels Porcs i que també serveix en cas de necessitat com a refugi. Aviat arribem al Coll de la Plaça d'Armes. Estem en una cruïlla de camins, en un bosc de roure i boix grèvol esplèndid, tota una meravella. agafarem el que comença a pujar (direcció nord-Oest) per un alzinar, on el terra està molt degradat  fins a arribar a la Torre de la Maçana.

La torre és un mirador esplèndid i una construcció respectable, que havia arribat a allotjar fins a 33 soldats, i que formava part del sistema defensiu establert per Jaume III de Mallorca i que comptava entre altres amb la torre de Madaloc, ben propera. La vista sobre la vall de la Maçana i de tota la reserva natural és perfecta. Destaquen a l’oest els rocs de Medes i de Montbram, prop dels quals hem passat i de tot el Roussillon i la costa Vermella

 La baixada la farem per la carena, més endavant el camí gira una mica a l'est però aviat torna a la carena i baixa a buscar el Coll de Pomer. Aquí deixarem el camí principal i agafarem el que marxa direcció a l'Oest (a la nostra esquerra) (trobareu fites) baixa pel mig del bosc d'alzines fins a trobar la pista que va a la Vall, la seguim i en poca estona arribem al aparcament dels cotxes, a on dinem de pícnic i donem per finalitzada aquesta impressionant sortida.

Desnivell acumulat:  1048 metres
Alçada mínima - màxima: 233 metres – 1049 metres
Distància aproximada: 15,42 Km.
Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8339732

Santa Coloma de Farners – Balcó i gorgs de Penjacans – Castell i Ermita de Farners – Pas o Cova de l’Os – Parc de Sant Salvador

Aparcament del Parc de Sant Salvador, començament i final de la ruta

 Font Picant

Castanyer centenari

Caminant dins la llera de la riera

Salt i gorg del Diable

el grup al castell de Farners

 el pas de l’Os
 

 Mapa de la ruta     
 

 Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge

Veure més fotos: https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6066780393826296385

Descripció de la ruta

Introducció de la ruta (estret d’internet)

"El sot de Penjacans és un dels indrets més desconeguts i feréstecs del terme de Santa Coloma de Farnés. Encerclat pels rocams del Turó del Vent i Roca Guillera, es presenta com a fondalada infranquejable. Dins del sot, el color del verd domina el paisatge. El verd de la molsa sobre les pedres. El verd de les fulles tapant el cel. El verd de les falgueres, galzerans, ridortes i esbarzers barrant el pas. La llum es fa impenetrable. La humitat i el soroll de l’aigua inunda l’atmosfera. En la soledat del torrent, el més petit soroll anòmal, dispara l’adrenalina i fa aixecar els pèls de punta. Et sents poca cosa. Et sents dins de la terra. A la part més oculta del sot es nota una presència sobrenatural. No és estrany que els noms d’aquests llocs fantasmagòrics facin referència al Diable, a l’Infern o les Bruixes.

El torrent de Penjacans, neix als plans de Santa Victòria de Sauleda i fins a Can Planes Vell, serpenteja tranquil. L’antic camí d’Arbúcies a Santa Coloma, resseguia el torrent en aquest primer tram. És a partir de Can Planes Vell i sobre tot a sota La Casilla, on comença a fer una fonda i fosca clotada amb un seguit de salts i gorgs, enmig de parets verticals de granit. A la part més fonda s’hi troba el Gorg del Diable, amb un salt d’aigua d’uns 15 metres. Recomanable la visita després d’un dia de pluja. Ja al tram final un seguit de tolls conviden al bany. Acaba el torrent, donant les seves aigües a la riera Major, prop del Molí d’en Massaneda."

Descripció de la ruta

Iniciem aquesta ruta circular a l’aparcament del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners.

Després de passar el pont seguim el passeig a mà dreta, al costat i seguint la riera de Santa Coloma, al final del passeig es troba la font Picant (s’ha de baixar a tocar la riera per veure el raig). Deixant enrere la font comença un caminet que seguim fins a arribar a una carretera asfaltada. Caminem durant un quilòmetre per aquesta carretera fins a trobar una pista a mà esquerra, que assenyala la ruta de les deu ermites amb marques blanques. Hem de seguir la pista amb decidida pujada, passem a tocar d’un castanyer centenari. La pista amb un desnivell de pujada constant  ens enfil.la fins a trobar unes marques vermelles a  la nostra dreta (s`ha d’anar amb compte de no passar el camí, dons les marques estan un xic amagades), per aquí s’arriba al balcó de Penjacans que ens permetrà contemplar molt belles vistes i després al punt més  baix dels gorgs.

NOSALTRES NO VÀREM AGAFAR AQUEST CAMÍ, vàrem seguir caminant uns 50 metres mes, fins arribar al coll entre el turó del Vent i el Castell.

Al coll agafem un corriol a ma dreta (es el camí “oficial” de sortida dels Gorgs) i el seguim fins a trobar la riera i el primer gorg, per nosaltres, (segons totes les descripcions de la ruta aquet es el gorg de dalt) i a partir d’aquí tota la ruta transcorre  dins del torrent de Penjacans, ruta que es torna una mica caòtica, baixant riera avall, (algun tram amb força desnivell i alguna que altre “grimpadeta”), caminem entre rocs, torrents d’aigua i una atapeïda vegetació que fa difícil que penetri la llum (avui si, ens sentim tots, una mica Indiana Jones). Seguim tota la estona marques de pintura verd-pistatxo.

Passem per el espectacular Salt i gorg del diable, seguint el torrent avall, trobem altres gorgs, fins que les marques de pintura (ara vermelles) ens fan pujar per un camí...hem sobreviscut als rocs, al aigua i a la foscor del paratge. Val a dir que aquesta ruta, dins el torrent, es inviable ferla en dies de molta pluja, i al ser tan atapeït i ha molt poca cobertura de GPS.

Seguim el camí fins el balcó de Penjacans, una talaia espectacular que em permet contemplar molt belles vistes, seguim camí fins sortir a la pista principal, (allà a on vàrem trobar les primeres marques de pintura i vàrem rebutjar)

Pugem altre vegada al coll des del qual vàrem començar la visita als gorgs i seguint pista i marques de pintura vermella arribem als castell de Farnés   

El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial irregular. De la primera època constructiva es conserven el amples mur baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d'accés situada a 7 metres de terra. L'accés principal del castell és una porta a l'oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els murs estan rematats amb merlets

Amb les portes obertes, vàrem podrem visitar l’interior del castell i contemplar la magnifica restauració que s’hi ha fet.

Sortint del castell, una curta i fàcil grimpada ens permetrà coronar el cim del turó del Vent (441 m) i gaudir de la visió de la fortificació i de l’Ermita.

Baixem a l’Ermita de la Mare de Déu de Farners, part de la qual conserva la construcció original romànica del s. XII i des d'on es pot contemplar perfectament el castell.

Des de l'Ermita baixem seguint les indicacions del pal informatiu (camí vell de Farners) direcció la bassa d'en Camps (senyals vermells) fins a trobar un petit desviament a la dreta, on seguim marques verd-pistatxo que ens porta també a la bassa d'en Camps passant pel pas de l'Ós (pas relliscós, equipat amb una corda, al meu parer, molt mal posada)

 El Pas o Cova de l’Os és una torrentera bastant espectacular amb unes parets de penyes a cada costat de força alçada...Si als gorgs ens vàrem sentir tots una mica Indiana Jones, aquí, amb més raó, tot i ser un xic perillós, tots anàvem amb compte i va ser força divertit. 

Superat el pas de l’Os, seguim baixant cap el camí, passem per la bassa de Can Camps, fins el camí on em començat, deixant enrere la font picant i el passeig i arribant al punt d’inici.

NOTA: l’espectacular d’aquesta sortida és l’aigua, però a la vegada és un veritable problema. Cal tenir present que si ha plogut molt és millor ajornar la sortida doncs la riera i les torrenteres per on es passa poden anar molt plenes.

Desnivell acumulat:  428 metres
Alçada mínima - màxima: 67 metres – 430 metres
Distància aproximada: 11,45 Km.
Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8339313