5 d’abril del 2008

EL FERRAN i la BALMA del CORNETA
Desripció ruta : Des de Oix, ja veiem el destí de la sortida...”El Ferran” que s’alça imponent amb la seva cresta per sobre la vall (1). Aparquem els cotxes a la plaça de l’església (2) i comencem a caminar per la carretera que ens portaria a Baget, passem davant “el castell de Oix” (la seva estructura quadrada es divisa abans de arribar al poble. Fou aixecat al segle XV pels senyors de Bestrecà, els quals anteriorment ocupaven el castell situat al cim de la muntanya del mateix nom).
Al cap de uns 500 metres, deixem la pista asfaltada i seguim recte per la pista forestal, passem primer una granja a l’esquerra i més tard el mas de turisme rural de Can Pei, a partir d’aquí la pista s’estreny i el pis està en males condicions per turismes, nomes es apte per vehicles 4x4. Seguim la pista que ressegueix la riera d’Oix, passem el Pont Trencat (3), desprès del pont la pista gira a l’esquerra, hem caminat 3 km. fins el pont Trencat (molta gent arriba fins al pont amb cotxes per extraviar-se el tram de pista, es opcional).
Al arribar a la corba d’esquerra, surt un corriol que segueix recte i a on trobem un rètol informatiu amb l’enunciat de Mare de Déu d’Escales, penjat d’una alzina (4). Al cap d’una estona deixem un corriol a la dreta,(tornarem per aquí), travessem la riera de Baget, tot seguint les fites, el corriol passa tocant el molí d’Escales i s’enfila fins el collet del Puig, a l’esquerra deixem el corriol que utilitzarem per la tornada que ve del Pas dels Lliberals, seguim recte en direcció a Santa Maria d’Escales que ja veiem al fons.
La Església de Santa Maria d’Escales(5)(6) es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 metres per sobre del riu, a l’esquerre de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget) , que forma en aquest indret un profund engorjat ,el Grau d’Escales, també conegut com el Salt dels Lliberals per què durant la tercera guerra carlina hi estimbaren un escamot de voluntaris de l’altre bàndol. Molt a prop hi ha la Cova dels Encantats. Va ser parròquia fins el s.XIV i posteriorment santuari amb tradició popular (era molt concorregut l’aplec de la Mare de Déu d’Agost) . Fins a èpoques recents hi residia un ermità. L’estat de conservació és excel·lent. Davant hi ha un edifici que era l’estança de l’ermità , en el qual els baixos havien servit de botiga de productes que es feien a la vall i a l’hostal. Ara és fa servir com a refugi (7).
El camí segueix per les feixes superiors per uns alzinars fins arribar al Mas del Maranyó abans hem deixat un corriol a l’esquerra que ens portaria directament al Coll de Terres. No passem davant el mas i seguim per un corriol ven marcat, que fent moltes giragonses per guanyar alçada enmig del bosc, ens porta al Coll de la Bassa (8) a on tenim una vista excel·lent del Bestracà (9)Esmorzem aprofita’n que és un coll molt solejat. Tenim un corriol que s’enfila per mig del bosc i que agafarem una vegada visitem la Balma del Corneta.
Al final del coll, resseguim una paret rocosa, per agafar un corriol a la dreta amb baixada , al cap de uns 8 minuts de seguir unes marques vermelles, trobem una creu vermella al terra que ens indica que hem de deixar el corriol, girant a la dreta, per baixar amb dos minuts(10) a la Balma del Corneta (11). Fotos a dojo(12) i refem el camí fins el Coll de la Bassa per agafar el corriol que aviem vist abans
Passem per Planseserres, vorejant el Puig, per comença a baixar fins el Coll de Terres, aquí trobem una cruïlla de camins, a l’esquerra va directament al Maranyó, a la dreta al Pont d’en Valentí per el Grau de Sadidorta, nosaltres seguim recte, primer per un corriol amb un pas artificial de pedra bastant aeri sense complicacions(13) i poc abans d’arribar al cim per un pedregam entre boixos, fins assolir el cim (983 m).
Des de el cim tenim unes vistes magnifiques, el Bassegoda, el puig de Sant Marc, de lesBruixes, Comanegre, El Mont ,Bestracà, i per sota nostre la cresta del Ferrant (14) , Oix, la vall d’Hormoier i de Beget amb els Pirineus al fons (15)Desprès de gaudir de les vistes,y fer les fotos de rigor (16), reculem uns 25 metres per el pedregam per agafar el corriol (17) de l’esquerra que baixa decididament, (hi ha un parell de passos que cal anar en compte), en menys de mitja hora arribem a Talaixà (18),des de a on veiem el Ferran amb un altre perspectiva (19).
Des d’aquí, surten mols camins, (a Sant Aniol per el Salt de La Núvia, al pont d’en Valentí i Sadernes, Sant Marc i el Comanegre). Nosaltres agafem el GR-11 que queda a la nostra esquerra que baixa fins Hortmoier per el Mas El Vaquer, Seguim durant uns 5 minuts el GR-11, fins que en una corba a la dreta, un corriol que ressegueix el torrent del Vaquer amb marques vermelles segueix recta, aquest es el camí que hem de agafa.
El primer tram es un mica perdedor, però el camí es fa mes evident mes endavant, hem de tenir amb conte de baixar amb el torrent del Vaquer, sempre a la nostra dreta, i per sota nostra. Passem per sota la cresta del Ferran, baixem sense pausa fins a la Vall d’Hortmoier, a on una cruïlla,ens fa girar a l’esquerra, aquí comença el Pas dels Lliberals(20),un camí estret (1 metre) arran de una cinglera amb una barana de pedra, a on la riera de Baget, la tenim mols metres avall. El camí ressegueix ara la riera d’ Oix, Tornem a passar davant el molí d’ Escales i travessem la riera anant per la riba esquerra (dreta nostra), per cercar la cova d’Escaldes, que trobem a peu de camí, seguim el camí fressat fins la riera d’Oix que travessem un altre cop per sortir al Pont Trencat, ara només hem de seguir la pista de tornada a Oix i donar per acabada la sortida amb un bon dinar al restaurant Can Bundancia.i........fins la propera sortida.

Desnivell acumulat: 1147 mts.
Alçada mínima-màxima: 349 mts.-983 mts.
Distància aproximada: 16 km.
Temps amb parades : 6 hores, 40 minuts
Ruta circular: si

Accessos: Agafem la autovia del eix Pirinenc A-26 de Banyoles a Olot, Surtin de la A-26 cap a Castellfollit, sota el cingle abans d'arribar al poble, surt la carretera GIV-5221 fins a Oix a on deixem els cotxes aparcats a la plaça davant la església.

Data de la sortida: 05 – Abril - 2008

Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, Fina, Carmen C, l’avi Joan, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Xevi i Jose

15 de març del 2008

PUIGSACALM ( per la canal fosca i les Olletes)





1: Preparats per començar la sortida











2: Vista de la cinglera a conquistar










3: Pòster informatiu del camí a seguir










4: El camí passa per boscos de roures i alzines










5: El grup als peus del Puig de Soi




6: Pujant per la carena del puig de Soi










7: La roca anomenada “el Barret”










8: Primer passamà i passarel-la de la ruta










9: Entrant a la canal amb el camí molt dreter ut










10: El tram més dificultós







11: Aquets pas sembla ven ve una ferrata











12: Més passos equipats










13: La Vall d’en Bas, vista des de la balconada de la cinglera









14: La campana del escolà










15: Altre pas entre la canal






16: Últim pas equipat al collet entre les Agulles de Santa Magdalena i el Puig Corneli









17: L’ermita de Santa Magdalena, pujant al Puig Corneli










18: Cim de Puig Corneli










19: Camí del coll de Juanetes, presidits per el Puig dels Llops i el Puigsacalm










20: Fageda a tocar el cim del Puig dels Llops





21: Cim del Puig dels Llops











22: Cim del Puigsacalm










23: Pòster informatiu amb un munt de rètols










24: Zona de les Olletes










25: Exterior de l'ermita de Nostra Senyora de les Olletes
PUIGSACALM ( per la canal fosca fins a les Olletes )
Descripció de a ruta :
Ascensió de fort desnivell, ha on a la Canal Fosca o Nova ,(a la part final de la cinglera), ens hem de ajudar de ganxos i passamans de ferro clavats a la roca, més propis d’una via ferrata, per superar algun tram vertical que puja espectacularment. No és gens recomanable per a persones que pateixin vertigen o fòbia a l’alçada i perillós en cas d’haver-hi el terreny moll. Cal anar molt en compte amb la caiguda de pedres.
Sortim del aparcament del restaurant de Can Barris (1) i seguim la carretera direcció a Coll de Bracons durant mig quilòmetre, fins a trobar un corriol a la dreta marcat, que el seguim i que ens porta a la sortida del Joanetes, tenim al davant la cinglera que formen els cims del Puigsacalm, el Puig dels Llops, el Puig Corneli i les agulles de Santa Magdalena amb quasi 900 metres de desnivell (2). Ja veiem doncs, de quin mal hem de morir: encarar-nos en línia recta cap a la paret i després pujar per vés a saber on.
Ens topem amb un primer pòster informatiu, que no hem de seguir i que indica: Les Olletes i Santa Magdalena, per les Olletes. El segon pòster el trobem uns quants metres més endavant i aquest si és el que hem de seguir i que indica: Santa Magdalena i Les Olletes per Barret (3).Així dons , seguim aquesta pista fins arribar a Sant-Romà i passat el mas, deixem la pista, per continuar per un camí , senyalitzat amb marques de pintura vermelles i una fita al seu inici.
El camí, ben fressat i sense perdre les marques de pintura, s’enfila per boscos de roures i alzines(4) fent continues ziga-zagues fins al Puig del Soi (5). Aquí deixem els boscos enrere i continuem pel llom de la carena fins al peu de la cinglera (6), on una pedra de considerables dimensions amb una pintada ens indica que se anomena “el barret” (7)
Superem la roca per la dreta i trobem un primer passamà de ferro i una palanca metàl-lica, que no suposa cap perill (8). Aquí és troba un camí a la dreta que ressegueix la carena (el farem de tornada), hem de anar a l’esquerra i passar per sobre el “Barret”, el camí busca l’inici de la canal entre un bosc de boixos.
Un cop dins la canal, la inclinació augmenta(9) i ens haurem d’ajudar dels boixos i d’algun ganxo. Poc després trobem el tram més dificultós, amb un pas per una passarel-la metàl-lica que flanqueja la paret(10), per enfilar-se verticalment per uns ganxos molt ben ancorats a la roca(11). Algun pas amb ganxos més(12), ens porta a un punt a on surt un corriol a la dreta que va fins una espectacular aresta com una balconada enmig de la cinglera, i que algú es permet desafiar el vertigen per fer dentetes a casa amb alguna fotografia de la Vall d’en Bas(13) i a on trobem una campana anomenada “del escolà” (14) (l’esperit del escolà errant, fa acte de presencia i ens posseeix , fen-nos tocar la campana com a bojos).
Seguim pel fons de la canal que es va estrenyen cada cop més i una sèrie de passamans (15) ens permet arribar fins al collet entre les Agulles de Santa Magdalena i el Puig Corneli. D’aquí per l’esquerra, superant un altre pas amb ganxos(16) el camí puja per bosc fins a sortir als plans entre l’ermita i els repetidors(17).
Pugem al cim del Puig Corneli sense complicacions(18), passant per costat dels repetidors. Ara tenim el Puig dels Llops i el Puigsacalm sobre nostre(19). Baixem al Coll de Joanetes on un pòster informatiu ens indica el camí a seguir fins al Puigsacalm, passant per el Puig dels Llops amb un temps de 30 minuts.(creiem que el temps queda una mica curt).
Deixem la part solejada i ens endinsem a l’obaga, donant la volta per darrere del Puig dels Llops. Pugem per el camí anomenat “els allissais”, ens trobem de ple dins d’una fageda com
tantes d’aquesta zona, entre la Garrotxa i Osona(20). Després d’un fort desnivell ascendent, i ja a ple sol, ens enfilem pel llom estret del Puig dels Llops fins el cim(21).
Del Puig dels Llops i en 15 minuts arribem al cim del Puigsacalm, fem les fotos de rigor(22) i baixem per on hem pujat fins al coll de Joanetes, i des de aquí a l’ermita de Santa Magdalena.
Seguim la pista forestal que surt de la mateixa ermita i en 5 minuts trobem un altre pòster informatiu amb un munt de rètols(23). Seguim el camí que es indica a Sant Privat, a Les Olletes i a Joanetes. A continuació un preciós camí de bosc, amb moltes giragonses, per dintre el torrent de les Olletes, ens porta, en mitja hora fins a l'ermita de Nostra Senyora de les Olletes(24). Aquesta capella està excavada a la roca i tot i que el culte es anterior, l’actual capella és del 1895(25).Des de les olletes en avall, caminem uns 150 metres a peu pla, fins que a mà dreta hi ha una marca groga en un faig, costa una mica de veure, també hi ha una llosa allargada al marge del camí. El camí es evident un cop el seguim, passa pel coll del forn i voreja tot el cingle per sota. En algun punt és devé una mica perdedor pro, hem de tenir comte de anar seguint la cinglera per arribar al barret( és el camí que deixàvem a la dreta al principi de la canal Nova). A partir de aquí hem de desfer el camí de pujada fins a Joanetes.

Desnivell acumulat: 1422 metres
Alçada mínima-màxima: 543 m. – 1515 m.
Distància aproximada: 12 km.
Temps amb parades : 7 hores
Ruta circular: parcialment

Accessos: S’ha de arrivar a Joanetes que està situat a la comarca de La Garrotxa. Des del 1970 pertany al nou municipi de La Vall d'En Bas. Està situat al sector muntanyós que separa la plana d'en Bas de les valls de Vidrà i Torelló. Deixem els cotxes al ampli aparcament del restaurant Can Barris, ha on després dinarem.

Data de la sortida: 15 – març - 2008
Integrants de la sortida: Loli, Contxita, Carmen C. Fina, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Alfred, Jose, Manel i Xevi