15 de març del 2008

PUIGSACALM ( per la canal fosca fins a les Olletes )
Descripció de a ruta :
Ascensió de fort desnivell, ha on a la Canal Fosca o Nova ,(a la part final de la cinglera), ens hem de ajudar de ganxos i passamans de ferro clavats a la roca, més propis d’una via ferrata, per superar algun tram vertical que puja espectacularment. No és gens recomanable per a persones que pateixin vertigen o fòbia a l’alçada i perillós en cas d’haver-hi el terreny moll. Cal anar molt en compte amb la caiguda de pedres.
Sortim del aparcament del restaurant de Can Barris (1) i seguim la carretera direcció a Coll de Bracons durant mig quilòmetre, fins a trobar un corriol a la dreta marcat, que el seguim i que ens porta a la sortida del Joanetes, tenim al davant la cinglera que formen els cims del Puigsacalm, el Puig dels Llops, el Puig Corneli i les agulles de Santa Magdalena amb quasi 900 metres de desnivell (2). Ja veiem doncs, de quin mal hem de morir: encarar-nos en línia recta cap a la paret i després pujar per vés a saber on.
Ens topem amb un primer pòster informatiu, que no hem de seguir i que indica: Les Olletes i Santa Magdalena, per les Olletes. El segon pòster el trobem uns quants metres més endavant i aquest si és el que hem de seguir i que indica: Santa Magdalena i Les Olletes per Barret (3).Així dons , seguim aquesta pista fins arribar a Sant-Romà i passat el mas, deixem la pista, per continuar per un camí , senyalitzat amb marques de pintura vermelles i una fita al seu inici.
El camí, ben fressat i sense perdre les marques de pintura, s’enfila per boscos de roures i alzines(4) fent continues ziga-zagues fins al Puig del Soi (5). Aquí deixem els boscos enrere i continuem pel llom de la carena fins al peu de la cinglera (6), on una pedra de considerables dimensions amb una pintada ens indica que se anomena “el barret” (7)
Superem la roca per la dreta i trobem un primer passamà de ferro i una palanca metàl-lica, que no suposa cap perill (8). Aquí és troba un camí a la dreta que ressegueix la carena (el farem de tornada), hem de anar a l’esquerra i passar per sobre el “Barret”, el camí busca l’inici de la canal entre un bosc de boixos.
Un cop dins la canal, la inclinació augmenta(9) i ens haurem d’ajudar dels boixos i d’algun ganxo. Poc després trobem el tram més dificultós, amb un pas per una passarel-la metàl-lica que flanqueja la paret(10), per enfilar-se verticalment per uns ganxos molt ben ancorats a la roca(11). Algun pas amb ganxos més(12), ens porta a un punt a on surt un corriol a la dreta que va fins una espectacular aresta com una balconada enmig de la cinglera, i que algú es permet desafiar el vertigen per fer dentetes a casa amb alguna fotografia de la Vall d’en Bas(13) i a on trobem una campana anomenada “del escolà” (14) (l’esperit del escolà errant, fa acte de presencia i ens posseeix , fen-nos tocar la campana com a bojos).
Seguim pel fons de la canal que es va estrenyen cada cop més i una sèrie de passamans (15) ens permet arribar fins al collet entre les Agulles de Santa Magdalena i el Puig Corneli. D’aquí per l’esquerra, superant un altre pas amb ganxos(16) el camí puja per bosc fins a sortir als plans entre l’ermita i els repetidors(17).
Pugem al cim del Puig Corneli sense complicacions(18), passant per costat dels repetidors. Ara tenim el Puig dels Llops i el Puigsacalm sobre nostre(19). Baixem al Coll de Joanetes on un pòster informatiu ens indica el camí a seguir fins al Puigsacalm, passant per el Puig dels Llops amb un temps de 30 minuts.(creiem que el temps queda una mica curt).
Deixem la part solejada i ens endinsem a l’obaga, donant la volta per darrere del Puig dels Llops. Pugem per el camí anomenat “els allissais”, ens trobem de ple dins d’una fageda com
tantes d’aquesta zona, entre la Garrotxa i Osona(20). Després d’un fort desnivell ascendent, i ja a ple sol, ens enfilem pel llom estret del Puig dels Llops fins el cim(21).
Del Puig dels Llops i en 15 minuts arribem al cim del Puigsacalm, fem les fotos de rigor(22) i baixem per on hem pujat fins al coll de Joanetes, i des de aquí a l’ermita de Santa Magdalena.
Seguim la pista forestal que surt de la mateixa ermita i en 5 minuts trobem un altre pòster informatiu amb un munt de rètols(23). Seguim el camí que es indica a Sant Privat, a Les Olletes i a Joanetes. A continuació un preciós camí de bosc, amb moltes giragonses, per dintre el torrent de les Olletes, ens porta, en mitja hora fins a l'ermita de Nostra Senyora de les Olletes(24). Aquesta capella està excavada a la roca i tot i que el culte es anterior, l’actual capella és del 1895(25).Des de les olletes en avall, caminem uns 150 metres a peu pla, fins que a mà dreta hi ha una marca groga en un faig, costa una mica de veure, també hi ha una llosa allargada al marge del camí. El camí es evident un cop el seguim, passa pel coll del forn i voreja tot el cingle per sota. En algun punt és devé una mica perdedor pro, hem de tenir comte de anar seguint la cinglera per arribar al barret( és el camí que deixàvem a la dreta al principi de la canal Nova). A partir de aquí hem de desfer el camí de pujada fins a Joanetes.

Desnivell acumulat: 1422 metres
Alçada mínima-màxima: 543 m. – 1515 m.
Distància aproximada: 12 km.
Temps amb parades : 7 hores
Ruta circular: parcialment

Accessos: S’ha de arrivar a Joanetes que està situat a la comarca de La Garrotxa. Des del 1970 pertany al nou municipi de La Vall d'En Bas. Està situat al sector muntanyós que separa la plana d'en Bas de les valls de Vidrà i Torelló. Deixem els cotxes al ampli aparcament del restaurant Can Barris, ha on després dinarem.

Data de la sortida: 15 – març - 2008
Integrants de la sortida: Loli, Contxita, Carmen C. Fina, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Alfred, Jose, Manel i Xevi

2 de febrer del 2008

COMANEGRA (Pic de les Bruixes)






(1)Abans de caminar varem fer un bon esmorzar











(2)El grup esmorzant











(3) les basses de Monar










(4) Vistes del Puig de les Bruixes i el Puig de Sant Marc













(5) tirolina del Monar








(6) Fi de la pista forestal i començament del corriol de pujada











(7) Retol informatiu










(8) el grup pujant per Ras de Malpas










(9)Passant per Pla de la Serra










(10)travessat la fageda de la lleixa de la Vaca







(11) El Comanegra desde el Puig de les Bruixes










(12)Cim del Puig de les Bruixes










(13)Pujant el tram final del Comanegra












(14) Cim del Comanegra











(15) Vessant nord del Comanegra amb boscos de Faig






(16) El grup al cim del Comanegra











(17)Les basses de Monar i els cotxes desde els Triaders










(18) Baixant per els Triaders










(19)La Roca











(20)Fent xupitos






(21) Al restaurant amb les ampolles de " xupitos"






















(22)Per pair el dinar , varem fer el cim de la Roca







Descripciò de la ruta
Aproximació a la Bassa de Monars.Aquesta ruta parteix de la Bassa de Monars i puja fins el pic de les Bruixes tot travessant boscos de roures. Tot seguit, i resseguint la carena,és passa per prats de muntanya i fagedes fins arribar al cim del Comanegra ,per tornar pels prats amb forta pendent fins a la bassa de Monars. Deixem els cotxes al peu del Comanegra, al davant de la Bassa de Monars (3). Al ser una ruta curta avui no ens hem llevat d’hora, i ,al arribar hem esmorzat abans de fer la caminada (1-2).Tot seguit, amb la panxa plena, seguim la pista forestal, cap a l’Est i de seguida podem veure el Pic de les Bruixes en aquesta direcció (4).La pista baixa decididament i en poc menys d’un quilòmetre arribem a la seva finalització. Abans però, haurem passat per sota d’una tirolìna(5) que serveix (o servia) per transportar material a Monars (Monars està situat uns 300 metres més avall a la nostra dreta). En finalitzar la pista(6) trobem dos rètols indicatius(7). El camí es desvia cap a la dreta i està indicat per senyals blanques i grogues. Indica la ruta al Puig de les Bruixes i de Sant Marc. Nosaltres seguirem el camí cap a Maians que es desvia a l’esquerra (en direcció nord-est) i puja fins al Plà de Serra. Aquest camí està indicat per marques verdes i vermelles i puja decididament (8) per el Ras de Malpàs fins el Pla de la Serra, ara estem a dalt de la carena(9). Només cal seguir la carena per la senda que se’ns presenta al davant. Algunes marques verdes i taronges ens ajudaran a seguir el camí correcte que passa en algun punt de la fageda(10), que s’exten a la vessant nord. En el moment en que nosaltres vam passar,calia anar amb molt de compte per la fageda, ja que la gran quantitat de fulles que hi havia al terra feien que fos molt senzill patir una relliscada, cosa que va passar més d´una vegada. Poc a poc hem anat guanyant alçada i ens anem apropant al pic de les Bruixes .El camí no té pèrdua perquè el cim es veu perfectament i només cal seguir el sentit comú per arribar-hi. Per fer el cim (tot i tenir-lo a tocar), haurem de fer una curta però forta pujada.La vista des del cim és tot el que esperàvem.Als nostres peus, hi ha la vessant de l’Alt Empordà, veiem boscos de faigs i al fons el Canigó. A l’oest tenim el Comanegra com a protagonista de la panoràmica…(11). El cim és basicament un pas estret i llarg (12).Ara toca baixar i desfer el camí, tot resseguin la carena, fins el Pla de la Serra, es tracta d’una zona on el prat és més evident. Hem de seguir la carena fins al final del prat. Hem d’anar amb compte i no anar pel camí que baixa cap a la pista forestal on tenim el cotxe (que és per on hem pujat), per tant no ens hem de desviar cap a la nostra esquerra i estar atents ,ja que si notem que el camí fa baixada, haurem de recular… El camí correcte el distingirem per unes fletxes taronges que comencen poc abans d’una feixa amb una placa de “caça controlada”. En pocs minuts passem la Jaça dels Xais ,la coneixerem per la gran quantitat de excrements de xai ,i una mica més enllà la fageda. Dins la fageda només cal que seguim les fletxes taronges i que remuntem el fort pendent que hi trobarem. El pendent és fort però curt i es fa sense problemes. El camí surt de la fageda i ens regala unes magnífiques vistes, poc després s’hi torna a endinsar i el camí es torna planer. Ja estem gaire bé al cim del Comanegra, pocs metres més enllà, trobem el punt geodèsic que assenyala la part més alta ,i uns metres a l’oest veiem la creu que corona el cim.(13-14-15-16)Des d’aquí veiem perfectament la Bassa de Monars(17). Baixarem directament pels prats de la falda del Comanegra, anomenat els Triaders (18). No cal que ens preocupem gaire per trobar les marques que ens indiquen el camí de baixada, ja que la bassa sempre la tenim a la vista i per tant només cal buscar el camí que ens dicti el nostre sentit comú.Al ser una sortida familiar, tot el grup varem anar a dinar a La Roca per continuar la festa i aprofitar el bon rollo existent (19-20-21-22)

Pujada acumulada: 467 m.
Alçada mínima-màxima: 1250 m.-1557 m
Distància aproximada: 8 km
Temps amb parades : 3h
Ruta circular: Si

Com arribar-hi
Per arribar a les Basses de Monar ,cal anar per la carretera de Camprodón a Molló-(C-38) direcció França fins a la cruïlla,a má dreta de Rocabruna-Beget. Passat Rocabruna i seguint direcció a Beget, a uns 2 km de Rocabruna, veurem una pista a la nostra esquerra. La pista fa pujada i podrem veure un gran dipòsit de ciment. Hem de seguir aquesta pista durant uns 7 quilòmetres, al 2,8 km. passem per l’Oratori de Can França i el mas de Can França (3,7 km), travessarem una porta metàlica, que hem de deixar en la mateixa posició que la trobem, fins arribar a la Bassa de Monars (7,7 km)


Data de la sortida: 2 febrer de 2008

Integrans: Loli, Carmen P, Contxita, Je, Rosario, Mavi, Carmen C, Fina, Mari, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, Alfred, Joan “Furnet”, Carlos, Pau, Xevi, Jose de la Roca

12 de gener del 2008

CAMÍ de L´AIGUA ( ALBERA)






(1) Coll de Vallauria( FRANÇA) ..........principi i fi de la ruta











(2) Coll de Vallauria ( FRANÇA)