(17)Desgrimpant
(18)Baixant la temuda tartera e Bassegoda per la vessant sud
(19)Mare de deu de les Agulles
(20)Corral de an Agustí
(21)Can Agustí als peus del Martanyà, 1030m.
15 de desembre del 2007
BASSEGODA
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Sortim en cotxe del camping de Sadernes per la pista que passa a tocar la capella de Santa Cecilia, i que resegueix el Llierca, al poc passem el Pont de Valentí, a la nostre esquerra, deixem el cotxe al quart aparcament i veurem que tot just al seu davant surt una pista que baixa cap a l’esquerra, barrada amb una cadena. Seguim per aquesta pista avall i creuem la riera. Passem pel costat de La Farga i del Molí de Riu (unes ruïnes a esquerra i dreta de la pista). Una mica més avall del Molí ,veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquestes marques ens indiquen que travessant el riarol a la dreta de la pista i al costat de un rètol informatiu, ens endinsem en un corriol. Aquest pas es opcional (podem seguir per la pista), però si us agrada més caminar per corriols que per pistes no cal que us ho penseu gaire ja que aquest corriol s’endinsa al bosc i fa el recorregut molt agradable. Quan portem uns 25 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània. El camí que seguirem esta situat a la nostra dreta remuntan la riera de Sant Aniol. Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí ple de pedres. El camí està arranjat, ja que s’ha fet un pas de fusta nou per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu a la zona del Goleró. Ara aquí han fet un pont penjat de cables i fustes per pasar(1). Abans hi havia un fràgil pont fet amb dos troncs (força insegur). Ja ens acostem al GR11( 2 ) i passem per una zona mes oberta, fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera, anomenada “el Prat”( 3 ). Caminem una estona mes i arrivem al Coll del Molí on trobem uns rètols que ens indiquen un munt de destins que podem escollir (França, Sadernes, , Montagut, Oix Tortellà, Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Bassegoda). Ara només cal tombar a la nostra dreta i seguir els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. A poca distància del rètol que hem esmentat el GR11 gira a la nostra dreta i travessa la riera per començar a pujar tot fent ziga-zagues. El pendent del camí comença a ser fort (tot i que de bon fer) i comencem a guanyar alçada tot caminant pel bosc. A la nostra esquerra apareix el agrest perfil del Puig d’en Coll (4), que pot contemplar-se perfectament des de la tartera que hem de travessar (5). No cal que ens preocupem per la tartera, al menys en temps sec és fàcil de creuar ja que el camí que hem de seguir estar molt marcat i les pedres d’aquesta part estan ben asentades. Seguim el corriol sense pèrdua i arribem al Coll Roig. Aquí ens aturem a fer un petit mos i refer forçes , una mica més enllà trobem el mas de Can Principi (6). La pujada es suavitza i ja tenim a la nostra dreta, una vista en primer terme del cim del Bassegoda. El camí es torna a endinsar al bosc i la pujada es fa més intensa, al final de la pujada sortim a una pista on un rètol ens indica el camí a seguir (Mare de Déu del Mont, Sadernes i Albanyà a la dreta). En direcció contrària (cap a França) el Canigó és ja visible. Estem al Coll del Principi (7) …Seguim la pista a la dreta fins al coll de Bassegoda a on trobem una placa en memória d’en Fonsu de Lliurona, “el darrer trovador de la Garrotxa” i un pal indicador del últim tram abans de arribar al cim, caminem una estona i arribem al Pla de la Bateria (8) des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó… mentre que a la nostra esquerra es fa evident la pujada final (i forta) al Bassegoda. Cal que girem a l’esquerra i comencem a pujar sense presa…. però sense pausa.En arribar a dalt de tot només cal seguir les fletxes verdes pintades a les roques i arribarem a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 15 metres en total. No té cap dificultat, ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes (10-11-12-13). El cim el podem considerar el Balcó de l’Alta Garrotxa, i el panorama és tan espledorós com imaginàvem .A més el cim està plé d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…(14-15). Després de gaudir del paisatge i menjar una mica, ens disposem a baixar pel vessant sud. Per això hem de desfer la grimpada i girar cap a la nostra dreta en acabar i seguir un corriol que s’endinsa en la tartera.(16-17). El camí de baixada de la tartera és ben marcat i assenyalat amb fites. Tot i això la baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. (18) En arribar al Coll de Riu enllacem amb una pista, hem de pendre la pista de baixada, en direcció oest segons el rètol que hi ha,cap a Sant Jaume de Llierca.Seguint la pista aball trobarem un rètol a la dreta que ens fa entrar a un corriol que s’endinsa al bosc per tal d’arribar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Agulles (romànica del s.XII) (20). El camí torna a endinsar-se al bosc i continua descendint fins arribar al Collet del Vinardell, un bonic prat al mig dels arbres, cal seguir les fites que trobem entre la catifa d’herba per sortir poc després als prats que envolten Can Agustí, un bonic mas als peus del Martanyà (21). Seguim la pista que s’endinsa per la castanyeda de Can Agustí i continua baixant, arribem a un punt on un rètol ens indica que si deixem la pista per seguir un camí a la nostra esquerra podem arribar a Sant Feliu de Riu. Nosaltres seguim la pista que ara és ja emporlanada en molts punts fins arribar al aparcament a on tenim el cotxe………….
Pujada acumulada: 1190 m
Alçada mínima-màxima: 343-1373 m
Distància aproximada: 17,30 km
Temps amb parades: 7h 15m
Ruta circular: Si
Accessos:Per la A-26 des de Besalú, abans de Castellfollit en dirigim a Montagut i Sadernes, seguir per la pista fins el pla de Riu (pista apta per turismes amb molt de compte), Data de la sortida: 15 desembre de 2007
Integrants: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí i Salvador
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Sortim en cotxe del camping de Sadernes per la pista que passa a tocar la capella de Santa Cecilia, i que resegueix el Llierca, al poc passem el Pont de Valentí, a la nostre esquerra, deixem el cotxe al quart aparcament i veurem que tot just al seu davant surt una pista que baixa cap a l’esquerra, barrada amb una cadena. Seguim per aquesta pista avall i creuem la riera. Passem pel costat de La Farga i del Molí de Riu (unes ruïnes a esquerra i dreta de la pista). Una mica més avall del Molí ,veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquestes marques ens indiquen que travessant el riarol a la dreta de la pista i al costat de un rètol informatiu, ens endinsem en un corriol. Aquest pas es opcional (podem seguir per la pista), però si us agrada més caminar per corriols que per pistes no cal que us ho penseu gaire ja que aquest corriol s’endinsa al bosc i fa el recorregut molt agradable. Quan portem uns 25 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània. El camí que seguirem esta situat a la nostra dreta remuntan la riera de Sant Aniol. Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí ple de pedres. El camí està arranjat, ja que s’ha fet un pas de fusta nou per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu a la zona del Goleró. Ara aquí han fet un pont penjat de cables i fustes per pasar(1). Abans hi havia un fràgil pont fet amb dos troncs (força insegur). Ja ens acostem al GR11( 2 ) i passem per una zona mes oberta, fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera, anomenada “el Prat”( 3 ). Caminem una estona mes i arrivem al Coll del Molí on trobem uns rètols que ens indiquen un munt de destins que podem escollir (França, Sadernes, , Montagut, Oix Tortellà, Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Bassegoda). Ara només cal tombar a la nostra dreta i seguir els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. A poca distància del rètol que hem esmentat el GR11 gira a la nostra dreta i travessa la riera per començar a pujar tot fent ziga-zagues. El pendent del camí comença a ser fort (tot i que de bon fer) i comencem a guanyar alçada tot caminant pel bosc. A la nostra esquerra apareix el agrest perfil del Puig d’en Coll (4), que pot contemplar-se perfectament des de la tartera que hem de travessar (5). No cal que ens preocupem per la tartera, al menys en temps sec és fàcil de creuar ja que el camí que hem de seguir estar molt marcat i les pedres d’aquesta part estan ben asentades. Seguim el corriol sense pèrdua i arribem al Coll Roig. Aquí ens aturem a fer un petit mos i refer forçes , una mica més enllà trobem el mas de Can Principi (6). La pujada es suavitza i ja tenim a la nostra dreta, una vista en primer terme del cim del Bassegoda. El camí es torna a endinsar al bosc i la pujada es fa més intensa, al final de la pujada sortim a una pista on un rètol ens indica el camí a seguir (Mare de Déu del Mont, Sadernes i Albanyà a la dreta). En direcció contrària (cap a França) el Canigó és ja visible. Estem al Coll del Principi (7) …Seguim la pista a la dreta fins al coll de Bassegoda a on trobem una placa en memória d’en Fonsu de Lliurona, “el darrer trovador de la Garrotxa” i un pal indicador del últim tram abans de arribar al cim, caminem una estona i arribem al Pla de la Bateria (8) des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó… mentre que a la nostra esquerra es fa evident la pujada final (i forta) al Bassegoda. Cal que girem a l’esquerra i comencem a pujar sense presa…. però sense pausa.En arribar a dalt de tot només cal seguir les fletxes verdes pintades a les roques i arribarem a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 15 metres en total. No té cap dificultat, ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes (10-11-12-13). El cim el podem considerar el Balcó de l’Alta Garrotxa, i el panorama és tan espledorós com imaginàvem .A més el cim està plé d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…(14-15). Després de gaudir del paisatge i menjar una mica, ens disposem a baixar pel vessant sud. Per això hem de desfer la grimpada i girar cap a la nostra dreta en acabar i seguir un corriol que s’endinsa en la tartera.(16-17). El camí de baixada de la tartera és ben marcat i assenyalat amb fites. Tot i això la baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. (18) En arribar al Coll de Riu enllacem amb una pista, hem de pendre la pista de baixada, en direcció oest segons el rètol que hi ha,cap a Sant Jaume de Llierca.Seguint la pista aball trobarem un rètol a la dreta que ens fa entrar a un corriol que s’endinsa al bosc per tal d’arribar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Agulles (romànica del s.XII) (20). El camí torna a endinsar-se al bosc i continua descendint fins arribar al Collet del Vinardell, un bonic prat al mig dels arbres, cal seguir les fites que trobem entre la catifa d’herba per sortir poc després als prats que envolten Can Agustí, un bonic mas als peus del Martanyà (21). Seguim la pista que s’endinsa per la castanyeda de Can Agustí i continua baixant, arribem a un punt on un rètol ens indica que si deixem la pista per seguir un camí a la nostra esquerra podem arribar a Sant Feliu de Riu. Nosaltres seguim la pista que ara és ja emporlanada en molts punts fins arribar al aparcament a on tenim el cotxe………….
Pujada acumulada: 1190 m
Alçada mínima-màxima: 343-1373 m
Distància aproximada: 17,30 km
Temps amb parades: 7h 15m
Ruta circular: Si
Accessos:Per la A-26 des de Besalú, abans de Castellfollit en dirigim a Montagut i Sadernes, seguir per la pista fins el pla de Riu (pista apta per turismes amb molt de compte), Data de la sortida: 15 desembre de 2007
Integrants: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí i Salvador
17 de novembre del 2007
BALANDRAU - FONTLLETERA
1: Pòster informatiu al inici de la ruta
2: Punt de sortida
3: Arriban a la Collada del Moro amb la vista del Balandrau, Fontlletera i Coll dels tres Pics
4: El Castell dels Moros
5: Bassa glaçada
16: La placa sobre el petit pedestal, (la vista dels cims és espectacular)
17: El camí dels enginyers amb les gorgues del Freser i els Torreneules
18: El grup al cim
19: vista del Puig de Fontlletera per la part que hem pujat
20: Som a la pista que hem de seguir, fins el Collet de la Gralla ha on tenim el cotxe.
BALANDRAU- FONTLLETERA
Descripció de la rutaLa sortida, tot i ser a ple hivern la fem sense gota de neu a la muntanya, pro amb una fred intensa. La ruta comença més amunt de Tregurà de Dalt. Per arribar-hi cal travessar aquest veïnat i la carretera per la que hem pujat fins ara, és transforma en pista que hem de seguir amunt durant uns 6.5 km fins el Collet de la Gralla.
En arribar al Collet, prenem un camí que surt per la dreta i que té el indicador: "Fontlletera - Clot de la Congesta" (1) tot just a peu de pista i que és el punt de sortida de la nostra excursió.
Un altre rètol ens indica que si seguim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribarem a Pardines, i un tercer rètol ens indica que també podem anar al refugi de Coma de Vaca passant per el Coll Dels Tres Pics.
A finals de l’any 2000 (30/12/2000), es va produir una terrible tragèdia aquesta zona: 8 muntanyencs que intentàvem pujar al pic van perdre la vida per un brusc canvi de temps. En qüestió de minuts, amb un matí assolellat, després de una intensa nevada, va donar pas a un fort vent huracanat “El Torb” (de fins a 180 km/h), i la temperatura va descendir fins els -16ºC. Es van produir allaus i despreniments de plaques de glaç que sepultaren als muntanyencs.
Comencem la ruta per un camí ample que puja suaument(2) i que de seguida gira en direcció nord. En pocs minuts arribem a la Collada del Moro. El Puig de la Fontlletera, el Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles(3). En arribar a aquest punt veiem dos petits promontoris de roques anomenats Castell dels Moros(4), i una mica més amunt una bassa que estava ven glaçada (l’Avi, és passejava per sobre) (5). El camí per aquí es molt suau i agradable, i, com uns dels reptes de avui, és pujar al puig de la Fontlletera, i no ha hi a cap corriol marcat, decidim abans de arribar a la Collada de la Fotlletera, tirà per dret i que cada un passi per ha on cregui més convenient(6).La pujada és forta i sostinguda(7) fins al cim(8), pro per la vista que hi ha, ens a valgut la pena el esforç. Tenim als nostres peus, a 580 metres per sota el refugi del Coma de Vaca(9), que no fa gaires dies dinàvem a dintre, tota la Serra del Catllar a la nostre dreta, amb la coma del Freser i els pics de Bastiments, del Freser i de l’Infern. Més a l’esquerra el Puigmal i Fontalba,(10) al altra banda el Balandrau a la mateixa alçada nostra i fins i tot la plana de Vic amb el característics camps de núvols(11).Esmorzem ràpidament perquè” fa una fred que pela” i comencem la baixada amb molt de compte(12) cap el Coll del Tres Pics. El camí és molt dreter ut amb moltes giragonses i amb molt pedruscall fins al Coll(13).Al Coll del Tres Pics hi ha una caseta amb una antena i unes plaques solar, que ens serveix de paravents momentani(14).
Ens queda pujar en direcció a Tres Pins i fer el cim del Balandrau, que, desprès de fer la pujada de Fontlletera, el Balandrau no ens a sembrat gaire fort. Al cim ha hi a força gent i com elements de cim, tenim un bloc geodèsic(15) i una placa (sembla de escaiola amb relleu) sobre un petit pedestal(16). La vista des d’aquest cim és privilegiada i podem gaudir d’una àmplia panoràmica. Des de el cim, a més de la vista que teníem del Fontlletera, podem veure part del camí dels enginyers amb les gorgues del Freser, els Torreneules i alguns cims de la vall de Núria(17).
Desprès de la foto de rigor(18), decidim tornar per el Coll dels Llenyassers,(19) per la vessant sud-est del Balandrau. Camí entre prats amb una pendent considerable. Passem el coll de la Canya i busquem el camí més adient per baixar fins la pista forestal on havíem deixat el cotxe i que sempre la tenim a la vista . Tot travessant el torrent de Roques Blanques sortim a la pista per el Pla Comdal(20). Ara toca caminar per la pista durant una mitja hora fins arribar al cotxe i donar la sortida per acabada després de fer un bon dinar a Tregurà.
Desnivell acumulat: 1062 metres
Alçada mínima-màxima: 1924 m. – 2584 m.
Distància aproximada: 16 km.
Temps amb parades : 4 hores
Ruta circular: si
Accessos: Hem de arribar fins a Tregurà de Dalt, aquest nucli i el de més avall, (Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix) pertany al terme municipal de Vilallonga de Ter. Per tal d’arribar-hi només cal travessar la població de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases i girar al primer trencant a l’esquerra ( està perfectament indicada). Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista practicable amb qualsevol tipus de turisme anant amb compte.
Data de la sortida: 17 – Novembre - 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Salvador i Toni
Descripció de la rutaLa sortida, tot i ser a ple hivern la fem sense gota de neu a la muntanya, pro amb una fred intensa. La ruta comença més amunt de Tregurà de Dalt. Per arribar-hi cal travessar aquest veïnat i la carretera per la que hem pujat fins ara, és transforma en pista que hem de seguir amunt durant uns 6.5 km fins el Collet de la Gralla.
En arribar al Collet, prenem un camí que surt per la dreta i que té el indicador: "Fontlletera - Clot de la Congesta" (1) tot just a peu de pista i que és el punt de sortida de la nostra excursió.
Un altre rètol ens indica que si seguim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribarem a Pardines, i un tercer rètol ens indica que també podem anar al refugi de Coma de Vaca passant per el Coll Dels Tres Pics.
A finals de l’any 2000 (30/12/2000), es va produir una terrible tragèdia aquesta zona: 8 muntanyencs que intentàvem pujar al pic van perdre la vida per un brusc canvi de temps. En qüestió de minuts, amb un matí assolellat, després de una intensa nevada, va donar pas a un fort vent huracanat “El Torb” (de fins a 180 km/h), i la temperatura va descendir fins els -16ºC. Es van produir allaus i despreniments de plaques de glaç que sepultaren als muntanyencs.
Comencem la ruta per un camí ample que puja suaument(2) i que de seguida gira en direcció nord. En pocs minuts arribem a la Collada del Moro. El Puig de la Fontlletera, el Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles(3). En arribar a aquest punt veiem dos petits promontoris de roques anomenats Castell dels Moros(4), i una mica més amunt una bassa que estava ven glaçada (l’Avi, és passejava per sobre) (5). El camí per aquí es molt suau i agradable, i, com uns dels reptes de avui, és pujar al puig de la Fontlletera, i no ha hi a cap corriol marcat, decidim abans de arribar a la Collada de la Fotlletera, tirà per dret i que cada un passi per ha on cregui més convenient(6).La pujada és forta i sostinguda(7) fins al cim(8), pro per la vista que hi ha, ens a valgut la pena el esforç. Tenim als nostres peus, a 580 metres per sota el refugi del Coma de Vaca(9), que no fa gaires dies dinàvem a dintre, tota la Serra del Catllar a la nostre dreta, amb la coma del Freser i els pics de Bastiments, del Freser i de l’Infern. Més a l’esquerra el Puigmal i Fontalba,(10) al altra banda el Balandrau a la mateixa alçada nostra i fins i tot la plana de Vic amb el característics camps de núvols(11).Esmorzem ràpidament perquè” fa una fred que pela” i comencem la baixada amb molt de compte(12) cap el Coll del Tres Pics. El camí és molt dreter ut amb moltes giragonses i amb molt pedruscall fins al Coll(13).Al Coll del Tres Pics hi ha una caseta amb una antena i unes plaques solar, que ens serveix de paravents momentani(14).
Ens queda pujar en direcció a Tres Pins i fer el cim del Balandrau, que, desprès de fer la pujada de Fontlletera, el Balandrau no ens a sembrat gaire fort. Al cim ha hi a força gent i com elements de cim, tenim un bloc geodèsic(15) i una placa (sembla de escaiola amb relleu) sobre un petit pedestal(16). La vista des d’aquest cim és privilegiada i podem gaudir d’una àmplia panoràmica. Des de el cim, a més de la vista que teníem del Fontlletera, podem veure part del camí dels enginyers amb les gorgues del Freser, els Torreneules i alguns cims de la vall de Núria(17).
Desprès de la foto de rigor(18), decidim tornar per el Coll dels Llenyassers,(19) per la vessant sud-est del Balandrau. Camí entre prats amb una pendent considerable. Passem el coll de la Canya i busquem el camí més adient per baixar fins la pista forestal on havíem deixat el cotxe i que sempre la tenim a la vista . Tot travessant el torrent de Roques Blanques sortim a la pista per el Pla Comdal(20). Ara toca caminar per la pista durant una mitja hora fins arribar al cotxe i donar la sortida per acabada després de fer un bon dinar a Tregurà.
Desnivell acumulat: 1062 metres
Alçada mínima-màxima: 1924 m. – 2584 m.
Distància aproximada: 16 km.
Temps amb parades : 4 hores
Ruta circular: si
Accessos: Hem de arribar fins a Tregurà de Dalt, aquest nucli i el de més avall, (Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix) pertany al terme municipal de Vilallonga de Ter. Per tal d’arribar-hi només cal travessar la població de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases i girar al primer trencant a l’esquerra ( està perfectament indicada). Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista practicable amb qualsevol tipus de turisme anant amb compte.
Data de la sortida: 17 – Novembre - 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Salvador i Toni
Subscriure's a:
Missatges (Atom)