23 de maig del 2015

MONTSERRAT – EL BRUC  - TORRENT DE LES GRUTES – COVA DE L´ARCADA - CANALS DELS FRARES – ELS PALLERS




Foto del grup abans de començar la caminada



arribant als contraforts de la muntanya


cova de l’Arcada 








pas equipat al torrent de les grutes








Grau dels Barrots





un altre pas equipat 





 part del grup a prop del refugi Vicenç Barbé



Mapa de la ruta     




Ruta feta segons GPS




Altimetria i quilometratge











Enllaç per veure la pel·lícula de la sortida:



Descripció de la ruta

Ruta feta el 23 de Maig de 2015 i vàrem necessitar un temps de 6,15 hores per realitzar-la

Avui hem anat a caminar...per cinquena vegada, a Montserrat i es que no ens cansaríem mai de fer-lo, si no fos per el desplaçament, a part del seu Monestir disposa d'un entorn espectacular tant si estàs a prop com si mires tot el massís des de molts indrets de Catalunya. Tota la muntanya fa uns 10 kilòmetres de llarg i 5 d'ample, per tant, ens ofereix infinitat de possibilitats per a tots els gustos, fins i tot per als escaladors més exigents.
Ruta circular per la part de Les Agulles i els Frares Encantats amb algun tram tècnic com passos ferrats i amb corda-cadena fixes, amb un grau de dificultat mig; això sí, ruta no apta per persones amb vertigen. Si és fa a l'estiu s’ha de portar aigua amb quantitat per mancança de fonts. Fet amb un pas molt tranquil, gaudireu de les formes capritxoses de les roques que fan que Montserrat sigui un espectacle únic al món.
Aquesta ruta la va oferir el nostre amic Santi, que juntament, amb els seus company de “los jueves al sol”...grans coneixedors de Montserrat, ens varen acompanyar. I abans de fer un petit relat de la sortida, des de aquesta tribuna vull donar les gracies per el bon fer i el bon rollo que tenen tant el amic Santi, com en Pep, la Noe, la Miriam la Viqui, la Merilyn i en Josa...gracies a tots i espero poder tornar, tan jo, com la resta del grup, a caminar pregats, per qualsevol racó de Catalunya.
Feta la introducció i els agraïments, la nostra aventura comença al poble del Bruc ha on agafem el camí de can Salses i Masia el Castell, just al costat de les escoles publiques del Bruc i ens arribem fins la Plana Llarga, aparquem els cotxes i comencem a caminar tot travessant uns camps d’oliveres que just acaben de solcar. Per la gent que no coneix la contrada pot ser una mica confús, dons han llaurat fins i tot els corriols per passar. Hem de acabar de travessar tot els camps d’oliveres per agafar el corriol de la cova de l’Arcada...ja som en terreny de la muntanya, el corriol va pujant progressivament per anar a buscar el Coll de Xincarró, tenim el Torrent del Tambor per sota nostra i de seguida veiem el punt més emblemàtic del torrent...la Roca del Tambor,  (vies d'escalada esportiva de nivell molt alt).  Ens i acostem per veure la roca d’a prop i tornem a la ruta per passar per la Font del Xebret, ara, completament seca.
El camí va fem alguna que altra llaçada i amb unes magnífiques vistes de les parets d’El Vermell de Xincarró. Tot xino-xano i sense adonar-nos arribem a la cova de l’Arcada, una immensa esllavissada que ha format la cova, que més pròpiament és una balma. A mesura que més entrem dins la muntanya, més dreta està...ens acostem al Torrent de les Grutes, es nota la humitat, aquí el sol amb prou feines entra.
Passem al costat de una balma anomenada “la estació d’Assarriar”,  una petita balma sota un gran bloc on antigament hi havia la base dels carboners que treballaven per tota aquesta zona i on els rucs tenien aixopluc a l’espera de ser carregat per traginar el carbó..
El camí puja paral·lel al torrent i més endavant s'engorja una mica arribant al pas ferrat del torrent de les Grutes: una micro-ferrata consistent en un petit mur d'uns cinc metres equipat amb uns graons de ferro.
Aquest és un curt tram equipat pel Grup Cavall Bernat durant l’hivern del 2003, dins mateix del llit del torrent de les Grutes, que serveix per passar sense complicacions un ressalt, que antigament era possible superar amb l'ajuda d'algun tronc.
Sortim del Torrent de les Grutes i anem a trobar el camí, (ara més transitat), del Pas del Princep, tirem amunt fins arribar al Coll del Port, ha on ens aturem per fer l’esmorzar i recuperar forces...a partir d’aquí, queda el més dur i a la vegada més divertit. (per alguns). Uns quants metres amunt des del Coll del Port trobem el Grau dels Barrots, un angle díedre obert molt vertical de uns 10 metres, que està equipat amb travessers de ferro, ganxos  i una cadena que ens permeten superar-lo, es més espectacular que difícil. En Pep i en Santi, a més, han penjat una corda per si algú la necessités...la intenció es bona però no sabem que els de l’Empordà estem fets de un altra pasta...jejeje. Poc a poc, tothom va superant aquest pas, que en total, per aquesta sortida, érem 34 companys.
Recordo que estem dins els Frares Encantats, més amunt tenim un altre pas equipat amb una cadena que anem solucionant, un rere l’altre. Seguim pujant fins l’Enclusa i passem per un pas molt estret, ara de baixada, i comencem el descens de unes quantes canals equipades amb cordes amb nusos...que divertit¡¡¡, no se els demés però jo tinc els genolls i els colzes ratllats per les parets de pedra (aquest deu de ser el peatge que hem de pagar per gaudir de aquest entorn).
Arribem a l’alçada de la Monja i tirem fins el Dit, per retrobar el camí del Pas del Príncep. Ara amb camí més fresat, baixem fins el refugi Vicenç Barbé, abans de arribar al refugi, tenim unes vistes sobre Les Agulles, impressionants.
Ja amb camí de baixada per el torrent de les Boïgues, direcció al Bruc, passem per l’Era dels Pallers, amb unes magnífiques vistes dels Pallers i ens endinsem en el Torrent de la Diablera per sortir de ell i començar a caminar per una ampla pista que ens porta al punt que vàrem començar la caminada.
De la Plana Llarga ens acostem a Collbató per anar a dinar al restaurant l’Illa i retorn a casa donat per finalitzada aquesta interesant i excitant sortida.
Fins la propera.  


Desnivell acumulat: 1128 metres
Alçada mínima - màxima: 517 metres – 1129 metres
Distància aproximada: 11,42 quilometres
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9861539


17 de maig del 2015

                              XVII MARXA DEL PUIG RODÓ  ( CORÇÀ)








preparats per fer la marxa






can Fuertes






pou de Glaç del bosc de Puntuí


Santa Cristina de Corçà





Forn rajoler de Can Llobet





riera del Rodonell





Font d’en Lilou


Mapa de la ruta     



Ruta feta segons GPS



Altimetria i quilometratge







  Veure més fotos: 

https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6169518701040800241




Descripció de la ruta

Avui tocava anar a caminar a Corçà amb motiu de la seva XVII marxa del Puig Rodó.

Marxa, com sempre molt ven organitzada i com sempre, amb molt de treball realitzat, per dissenyar i netejar els camins per on any rere any els amics de la organització ens fan passar, aprofitant al màxim els voltants de Corçà.
La marxa, com totes les anteriors, ha sortit des de la plaça de la Vila a l’abric dels seus centenaris plàtans, travessem la carretera de Palamós, com sempre s’ha dit...(ara la C-66), passem al costat de la sala polivalent i anem a buscar el Rissec, per el Mas Mata i Mas Gironès, travessat el Rissec, caminem per l’extrem del polígon industrial Rissec fins la alçada de Torreguinalda, que tombem a la dreta per pujar fins els dominis de Can Fuertes...ara tot tancat i barrat.
Baixem per l’antic camí fins a tocar l’entrada del polvorí de Vacamorta. Aquí caminem per un antic llit d’un rierol, que ens fa agafar alçada progressivament fins la part final, que per ben poc, ens hem d'ajudar amb les mans, per crestejar. Hem sortir als dipòsits d’aigua de la mancomunitat de municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (altra vegada, als límits de Can Fuertes).
Toca baixar i u fem per el caminoll que surt del dipòsit i passa per el bosc  de Puntuhí, casi a tocar el mas de La Torre i passant per costat del pou de glaç del bosc de Puntuhí. Travessem un altra vegada el Rissec i arribem a la ermita de Santa Cristina ha on està instal·lat el primer control de avituallament.
 Santa Cristina de Corçà és una ermita romànica del segle XII. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. La construcció consta d'una sola nau i absis de planta amb tendència a la forma de ferradura.
Un cop beguts...(d’aigua), reprenem el camí, travessant la carretera de Monells (GIV-6702) i agafem la direcció de Santa Cristina per el camí paral·lel a la carretera i a la alçada del barri, tombem a l’esquerra per caminar per un corriol dintre de bosc que ens fa sortir a Can Vaca i d’aquí al Coll dels Quatre Camins, havem passat per el segon avituallament.
Estem a la pista que ens portaria a Planils. Tant punt deixem el Coll ens topem amb el forn rajoler de Can Llobet, restaurat no fa gaire temps. Seguim pista avall (direcció Planils) uns 100 metres i ens desviem a la dreta, per caminar dins el bosc de Planils i dirigir-nos a la cirereta d’aquesta marxa...un camí recuperat dins la riera de Rodonell...(des de aquí vull felicitar als organitzadors per la tasca feta de recuperació de antics camins). No coneixia aquest camí, ni tan sols la riera, per està sempre tapada de romegueres i bardisses, la veritat es que en va sorprendre gratament, fins i tot per la quantitat d’aigua que porta i els gorg existents.
Aquest camí desemboca a la Font d’en Lilou, ara el camí es torna enfilar passant per les restes d’un forn de Calç, sota el Mas Güell, mas que passem al costat per anar a trobar altre vegada la riera de Rodonell, ara a prop del mas Vidal o a Can Casadevall, al barri de Anyells, el camí segueix la riera i hem crida l’atenció un sobreeixidor d’aigua d’uns quants metres d’alçada, existent a pocs metres del pont de la carretera de Palamós (C-66) que ens deixa a l’altra banda, entrant a Corçà per la ermita i carrer de Sant Sebastià, arribant altre vegada a la plaça de la Vila ha on ens espera un entrepà de botifarra, un bon glop de cava i un cafè, donant per acabada aquesta interesant marxa...fins la propera.      


Desnivell acumulat:  297 metres
Alçada mínima - màxima: 32 metres – 115 metres
Distància aproximada: 12,68 quilometres
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9730436

9 de maig del 2015

Via Ferrata La Cala del Moli







el grup al complet al Mirador de les Triadores








 plànol de la via






començament de la via ferrada   






travessant un dels ponts de la via








contrallum






franqueig






 penjats als illots






extraplom






 penjada sobre el mar
 



via ferrada segons GPS











Enllaç per veure la pel·lícula de la sortida:  https://vimeo.com/128280093

Descripció de la ruta

Ferrata feta  amb un temps per realitzar.la de 1,30 hores.

Es tracta d’una via ferrada que consta de dos trams, el primer transcórrer entre diferents illetes ha on uns ponts tibetans i nepalesos ens ajudaran a passar d’una banda a l’altre, i el segon tram es tracta d’una paret on posarem més a prova la nostra força. La roca de granit ataronjada i esquitxada de quars i la varietat cromàtica del mar, converteixen aquesta ferrada no molt complicada en una de les més boniques de Catalunya.
Amb els seus quatre-cents vuitanta metres de recorregut i vint de desnivell, una aproximació de dos minuts, una dificultat baixa-mitja i cinc ponts, es tracta d'una ferrada apta per a tots els públics el principal atractiu, sens dubte, és la seva ubicació: els penya-segats de la Costa Brava, el que la converteix en l'única del món que discorre sobre el mar i des de la qual, entre canvi i canvi de mosquetó, pots distreure la vista observant tot el que depara la mediterrània.
Segons indica el seu panell informatiu, han passat 8 anys des que la via ferrada Cala del Molí fos tancada al gener de 2005 per motius tècnics, o per falta d'entesa entre Albert Gironès, el seu ideòleg i equipador, i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, pel que fa a temes de responsabilitat civil en cas d'accident.  Arran del canvi de govern local al maig de 2011, les negociacions van poder ser reconduïdes i com a resultat, es tornava a reobrir la via ferrada. 
 Per accedir-hi, s'ha de prendre el passeig marítim en direcció al Club Nàutic, passat la rotonda i jardins de Juli Garreta, agafem el carrer a l’esquerra (carretera de Sant Feliu de Guíxols a Sant Pol de Mar). Entre els hotels que indiquen cap a ella, hi ha el Hipòcrates Curhotel.  Uns centenars de metres després, un revolt tancat cap a l'esquerra l'envolta i s'ha de prendre el carrer que sorgeix a mà dreta a meitat de la marrada, de nom Sicília i que condueix sense pèrdua a l'inici de la via ferrada ja que és un carrer sense sortida.  Una construcció blanca amb arcs i teulada anomenat Mirador de les Triadores és el nostre destí final

 Com m'han dit que està força concorreguda, hem quedat amb les companyes i companys sortir d’hora de la Bisbal, així dons a les 7 emprenem camí a Sant Feliu de Guíxols, cosa que arribem mig horeta mes tard, ens comencem a equipat en el Mirador de les Triadores i un cop col•locats l'arnès, el kit de via ferrada i el casc, fer l'aproximació a través del GR-92.  Estem parlant de tan sols un parell de minuts de baixada a través d'uns graons i de recórrer un estret sender per la part alta del penya-segat en ple bosc de pins, i que aquesta època de l'any està  infestat de colònies de gavines en període de cria.
 La via ferrada està assentada en un paratge de gran bellesa paisatgística, amb una pineda mediterrània ben conservat que arriba fins al mar i bells penya-segats.  La seva zona marina, destaca per la presència de nombrosos esculls fruit de milers d'anys d'erosió marina sobre les roques i penya-segats, amb un fons marí força ric i no massa profund, que el fan ideal per a la pràctica del submarinisme.
Un cop dita aquesta mena de introducció, tan sols ens queda fer la via Ferrada:
La descripció que seguidament us relato de la via crec que és pura anècdota, dons només cal enganxar els mosquetons a la línia de vida i segui.la, però com encara tinc trams frescos a la memòria i amb l’ajuda de un munt de fotografies que vaig fer, me atreveixo a comentar, per sobre, el que us trobareu si, com nosaltres, decidiu encertadament, fel.la.   
Cal baixar uns vint metres, fins al nivell del mar, primer seguint un sender i en la part final a través de terreny rocallós en què cal utilitzar les mans i com no, ancorats al cable de línia de vida, en total, uns quaranta o cinquanta metres de tranquil•la progressió, ara comencem a tenir vistes de la via ferrada
Estem envoltats de gavines per tot arreu, es tracta del "gavià argentat" (gavià argentat o del Caspi), segons el planell informatiu.  Aquestes aus solen ser monògames de per vida i posar tres ous per temporada, alguns dels quals ja han donat lloc a pollastres que als 35-45 dies ja podran començar a volar..
 Un cop arribat al mar, que avui es mostra ben tranquil, comença la via ferrada.
Ens ancorem al cable de vida per iniciar la marrada de dues grans roques. Ens crida l'atenció la lluentor  dels ancoratges i cable de vida...estan impol•luts!!! per estar exposat al ambient corrosiu marí. Aquest primer tram no presenta cap mena de dificultat.
 Un segon tram en el qual cal fer una lleugera força de braços per compensar el pes del cos, per un petit “desplome”, dóna accés als dos primers ponts: un tauló de fusta de poc més de dos metres i un tibetà de uns cinc metres de longitud després del qual anem guanyant alçada progressivament, per tornar a baixar fins casi tocar l’aigua del mar.
 Un tercer pont, aquest més curt i nepalès, permet tornar des de la segona mola rocosa fins a la primera, per a poc després concloure la marrada d'ambdues. 
Després de la marrada a les dues moles rocoses disposades sobre el mar, i que hem fet al principi, s'accedeix al penya-segat de la línia de costa, d'unes desenes de metres d'alçada.  En aquesta part de la via ferrada, visible des de les moles rocoses, es troben el final del primer tram, la via d'escapament i el començament del segon tram, en el qual es troben els passos més difícil de tota la via ferrada. Es comença amb una petita pujada seguida d'un flanqueig d'una desena de metres sense grapes per als peus.  El terreny de progressió no les fa necessàries i un pot avançar amb relativa comoditat. 
Un franqueig de noranta graus de la paret condueix a través d'un terreny més accidentat i proveït de grapes a un racó del penya-segat en el qual trobem el quart pont, tibetà i de major longitud que els anteriors, uns set metres
Després del pont, amb una curta pujada a través d'unes grapes es conclou el primer tram de la via ferrada;  la meitat de la feina ja està feta.  Aquí trobem la via d'escapament, evidentment no li fem cas e iniciem la part més complicada de la ferrada.
A diferència del primer, aquest segon tram està catalogat com de dificultat mitjana.  En tot cas, el que és evident és que ara toca afrontar una de les parets més aèries i complicades de tot el recorregut, encara que per aeri no s'ha d'entendre un pati sinó més distància amb l'aigua.   La característica principal d'aquesta part del recorregut és l'ús d'unes grapes per a les mans que tenen aproximadament mig metre de longitud, és a dir, són anormalment llargues.  A diferència de grapes per als peus, molt més petites.  A vegades la sola de les botes, ha de agafar-se a la roca, i com millor es faci menys força de braços caldrà realitzar.  En avançar una estona amb el cos tirat cap a enrere, podria ser útil ancorar amb una cinta per descansar, però la inclinació tampoc és molta i en el meu cas no em sembla necessari.   Un ascens en diagonal amb la paret extraplomada, unit a la solana, fa que comencem a suar la cansalada.  Una vegada passat el franqueig, els passos no son tan complicats
 Un cop creuat el pont, la via discorre per uns penya-segats que cada vegada està més allunyats de la Cala del Molí i les vistes i el mar s'obren cap a la Cala de l'Ametller. Aquest    penya-segats amb sensació d'alçada, però que en cap moment es de perill, ans al contrari un sentiment de pena perquè sabem que aquesta magnifica via ferrada està arribant a la fi, mentre les gavines continuen a la seva, emetent uns sons molt intensos i a molt poca distància nostra, potser que les deixem descansar. 


Desnivell acumulat: 94 metres

Alçada mínima - màxima: 4 metres – 6 metres

Distància aproximada: 0,73 km.

 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9665718