Lamanère
Catalunya Nord (França)-Torres de Cabrenç-Naixement de la Muga
Lamanère (Catalunya nord)
el grup abans de sortir
1ª torre...torre nord o de senyals
2ª torre...torre central o la presó
3ª torre...recinte principal
camí del naixement de la Muga
naixement de la Muga
Mapa de la ruta
Ruta feta segons GPS
Altimetria i
quilometratge
Enllaç per veure la pel·lícula de la
sortida: https://vimeo.com/136393782
Descripció de la ruta
Aquesta sortida ens
ha servit per desvetllar l’historia de les torres de Cabrenç, vestigis d’un antic castell, el més important
de l'Alt Vallespir, a més de poder gaudir de les impressionants vistes sobre
els Pirineus i l’alta Garrotxa, (cosa que no hem pogut fer a causa del cel
ennuvolat amb que s’ha llevat el dia), tot caminant per ombrívoles i
fresques fagedes, des de el poble
francès de Lamanère (La Menera en català)
Cabrenç o Torres de
Cabrenç (Tours de Cabrenç en francès) és una fortificació ara força enrunada al
terme municipal de Serrallonga (Vallespir), just a l'abrupte cresta que fa de
partió amb la comuna de Lamanère.
“Lamanère (o La
Menera) és un poble situat a 777 metres d'altitud, de no gaire més de 60
habitants, a l'aiguabarreig dels torrents de "le Taix" i "le
Lamanère". És conegut arreu del país gal per ser la “commune” més
meridional de tota la França continental, (ven be que està situat en un
cul-de-sac) De fet, precisament el
Comanegra és el punt francès més meridional, i va passar a formar part d'aquest
país després del Tractat dels Pirineus. El seu nom prové de les antigues mines
d'or, plom i ferro, encara que la “commune” també va destacar per la seva
fàbrica d'espardenyes. Avui dia l'economia s'enfoca al turisme. L'església és
d'origen medieval, però apareix profundament transformada. Al costat de la
porta hi ha una font, bon lloc per refrescar-se. MOLT IMPORTANT... Si voleu
visitar la torre de Senyals, heu de demanar la clau a la botiga/bar/restaurant,
etc.etc.etc del poble que es troba a peu de carretera i en front de
l’església...no s’ha de pagar res, no més cal emplenar amb les teves dades un
curt formulari i deixar el DNI que es recull a la tornada de les claus.
Així, dons, deixem
el cotxe a l'aparcament del poble un cop hem passat aquest i el pont sobre el
riu le Taix. Un cop preparats, tornem al
poble fins l’església, agafem el Carrer de Dalt amb indicacions de la ruta, i
el seguim. Cal esmentar que rere l’església està el cementiri que ens dona la
benvinguda amb un monument als caiguts del poble a la primera guerra
mundial...seguim pujant passant per el veïnat de la font de Dalt i la placeta
de la font de Dalt. Ja som fora el poble i el camí puja entre frondoses
rouredes i atapeïts faigs...la nit anterior va ploure i això li don un colors
al bosc magnífic. Travessem un camí que baixa a Can Niol i seguim pujant bosc
amunt, en tot el camí anirem trobant indicadors de les torres de Cabrenç a més
de marques de pintura grogues i vermelles. Ara un camí ampla ens mena a una entrada a la gran finca de les
Estanoses, amb un gran portal de ferro i ha on un enorme bisó dissecat o de
fibra, ens dona la benvinguda...o no!. Algun company s’ha atrevit a toreja’l...
i ell, ni cas.
Al costat del
portal agafem a mà esquerra un corriol on ens duu al Coll de les Estones, sota
el Puig Ballador excel•lents vistes des d'aquest indret. El camí es molt
costerut, fins arribar a la carena ha on son les torres datades de l'any 990,
aquesta carena fa tres bonys de roca i en cada bony hi ha una torre.
La 1ª Torre, (La
torre Nord o de Senyals),
Torre
septentrional: La torre nord, del segle catorzè, és dalt del cim més al nord a
1.291 metres d'altitud. Fa 12 metres d'alçada i exteriorment és de planta
hexagonal. Tota ella està envoltada per una fossa. Aquesta torre l’han bategada
com la Torre de Senyals, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb
les torres de Mir, del Cos i de Vetera. Del conjunt d'edificis que formen el
castell, aquesta és la part més ben conservada, a més d'haver-ne restaurat murs
i obertures, i d'haver-hi fet una passera, una escala d'accés i un mirador a la
part superior, ens permet admirar el grandiós paisatge, que ara ens comença a
deixar veure el núvols.
Torre central: La
2ª ( la presó) té set cares també irregulars, la porta molt enlairada i al
davant hi queden restes d'edificacions. Tant aquesta com la primera són
tancades. La torre mitjana culmina una penya a 1.310 metres d'altitud, a 100
metres al nord del castell, i és una part d'un conjunt d'edificacions, format
per la torre, de sis costats, i una segona torre annexa. La tradició popular
diu que hi havia la presó dels barons.
La 3ª torre (Castell o recinte principal) no és
ben bé una torre, si no les restes d'una volta, on al costat hi ha una taula
d'orientació i a sota resta d'una muralla. És també el cim de la sortida 1.326
metres i un de 100 cims de la Feec. Per bé que quasi no en queden elements,
sembla que es componia d'una sala-torre, a la part nord del recinte, i un ampli
clos, tancat per la muralla d'1,5 metres de gruix però no gaire alta gràcies
als cingles de 20 a 40 metres que hi ha al dessota i que ja són prou defensa.
La baixada es fa
per una canal, amb forta pendent, fins el pla del Castell, aquí trobem una
cruïlla, cap a la dreta va a Lamanère. Nosaltres la seguim cap a l’esquerra uns
3 minuts fins que trobem, a la nostra esquerra, un indicador del camí a
Costoja. Seguim per aquest camí que transcorre per una humida fageda fins que
arribem a un punt on desapareix el bosc per donar pas a un paisatge que sembla
estret de una pel·lícula de ciència-ficció, amb una terra vermella molt solcada.
Arribem al caire del serrat que forma aquest canvi de conca: a l’altra banda
del caire s’hi troba el naixement del Muga i una placa que ho assenyala.
Muga significa
frontera o límit i constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer
francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus
(roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l'Albera). La Muga desemboca al
golf de Roses, després de 58 km. Des del caire podem contemplar el naixement de
un riu (La Muga) i el podem seguir tota l’estona per la vall que ha donar
forma, fins la seva mort a Empuriabrava.
Visitat el
naixement de la Muga tornem fins el pla de Castell i baixem per el camí del
torrent del pla del Castell fins a Lamanère, ha on desprès de deixar la clau de
la torre de senyals al “Bistrot de Pays” i prendre unes “birres” agafem els
cotxes i seguint aquestes sinuoses carreteres, ens plantem a Tapi per fer un
bon dinar, donant per acabada aquesta interesant ruta...fins la propera.
| Desnivell acumulat: 1.388 metres |
|
| Alçada mínima - màxima: 739
metres-1.319 metres |
|
| Distància aproximada: 14,54 quilometres |
|
| Ruta circular: si |
|
| Track
ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10394943 |
|
| Data de la sortida: 25 Juliol
2015 |
