Santa
Coloma de Farners – Balcó i gorgs de Penjacans – Castell i Ermita de Farners –
Pas o Cova de l’Os – Parc de Sant Salvador
Aparcament del Parc de Sant Salvador, començament i final de la ruta
Font Picant
Castanyer centenari
Caminant dins la llera de la riera
Salt i gorg del Diable
el grup al castell de Farners
el pas de l’Os
Mapa de la ruta
Ruta feta segons GPS
Altimetria i
quilometratge
Descripció de la ruta
Introducció de la
ruta (estret d’internet)
"El sot de
Penjacans és un dels indrets més desconeguts i feréstecs del terme de Santa
Coloma de Farnés. Encerclat pels rocams del Turó del Vent i Roca Guillera, es
presenta com a fondalada infranquejable. Dins del sot, el color del verd domina
el paisatge. El verd de la molsa sobre les pedres. El verd de les fulles tapant
el cel. El verd de les falgueres, galzerans, ridortes i esbarzers barrant el
pas. La llum es fa impenetrable. La humitat i el soroll de l’aigua inunda
l’atmosfera. En la soledat del torrent, el més petit soroll anòmal, dispara
l’adrenalina i fa aixecar els pèls de punta. Et sents poca cosa. Et sents dins
de la terra. A la part més oculta del sot es nota una presència sobrenatural.
No és estrany que els noms d’aquests llocs fantasmagòrics facin referència al Diable,
a l’Infern o les Bruixes.
El torrent de
Penjacans, neix als plans de Santa Victòria de Sauleda i fins a Can Planes
Vell, serpenteja tranquil. L’antic camí d’Arbúcies a Santa Coloma, resseguia el
torrent en aquest primer tram. És a partir de Can Planes Vell i sobre tot a
sota La Casilla, on comença a fer una fonda i fosca clotada amb un seguit de
salts i gorgs, enmig de parets verticals de granit. A la part més fonda s’hi
troba el Gorg del Diable, amb un salt d’aigua d’uns 15 metres. Recomanable la visita
després d’un dia de pluja. Ja al tram final un seguit de tolls conviden al
bany. Acaba el torrent, donant les seves aigües a la riera Major, prop del Molí
d’en Massaneda."
Descripció de la
ruta
Iniciem aquesta
ruta circular a l’aparcament del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de
Farners.
Després de passar
el pont seguim el passeig a mà dreta, al costat i seguint la riera de Santa
Coloma, al final del passeig es troba la font Picant (s’ha de baixar a tocar la
riera per veure el raig). Deixant enrere la font comença un caminet que seguim
fins a arribar a una carretera asfaltada. Caminem durant un quilòmetre per
aquesta carretera fins a trobar una pista a mà esquerra, que assenyala la ruta
de les deu ermites amb marques blanques. Hem de seguir la pista amb decidida
pujada, passem a tocar d’un castanyer centenari. La pista amb un desnivell de
pujada constant ens enfil.la fins a
trobar unes marques vermelles a la
nostra dreta (s`ha d’anar amb compte de no passar el camí, dons les marques
estan un xic amagades), per aquí s’arriba al balcó de Penjacans que ens
permetrà contemplar molt belles vistes i després al punt més baix dels gorgs.
NOSALTRES NO VÀREM
AGAFAR AQUEST CAMÍ, vàrem seguir caminant uns 50 metres mes, fins arribar al
coll entre el turó del Vent i el Castell.
Al coll agafem un
corriol a ma dreta (es el camí “oficial” de sortida dels Gorgs) i el seguim
fins a trobar la riera i el primer gorg, per nosaltres, (segons totes les
descripcions de la ruta aquet es el gorg de dalt) i a partir d’aquí tota la
ruta transcorre dins del torrent de
Penjacans, ruta que es torna una mica caòtica, baixant riera avall, (algun tram
amb força desnivell i alguna que altre “grimpadeta”), caminem entre rocs,
torrents d’aigua i una atapeïda vegetació que fa difícil que penetri la llum
(avui si, ens sentim tots, una mica Indiana Jones). Seguim tota la estona
marques de pintura verd-pistatxo.
Passem per el
espectacular Salt i gorg del diable, seguint el torrent avall, trobem altres
gorgs, fins que les marques de pintura (ara vermelles) ens fan pujar per un
camí...hem sobreviscut als rocs, al aigua i a la foscor del paratge. Val a dir
que aquesta ruta, dins el torrent, es inviable ferla en dies de molta pluja, i
al ser tan atapeït i ha molt poca cobertura de GPS.
Seguim el camí fins
el balcó de Penjacans, una talaia espectacular que em permet contemplar molt
belles vistes, seguim camí fins sortir a la pista principal, (allà a on vàrem
trobar les primeres marques de pintura i vàrem rebutjar)
Pugem altre vegada
al coll des del qual vàrem començar la visita als gorgs i seguint pista i
marques de pintura vermella arribem als castell de Farnés
El castell té una
superfície de 200 m² en planta trapezial irregular. De la primera època
constructiva es conserven el amples mur baixos (uns 4 metres, amb una ampliació
de 2 metres datada en el segle XIV-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de
diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d'accés situada a 7 metres de
terra. L'accés principal del castell és una porta a l'oest, amb arc de mig punt
rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A
tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els
murs estan rematats amb merlets
Amb les portes
obertes, vàrem podrem visitar l’interior del castell i contemplar la magnifica
restauració que s’hi ha fet.
Sortint del
castell, una curta i fàcil grimpada ens permetrà coronar el cim del turó del
Vent (441 m) i gaudir de la visió de la fortificació i de l’Ermita.
Baixem a l’Ermita
de la Mare de Déu de Farners, part de la qual conserva la construcció original
romànica del s. XII i des d'on es pot contemplar perfectament el castell.
Des de l'Ermita
baixem seguint les indicacions del pal informatiu (camí vell de Farners)
direcció la bassa d'en Camps (senyals vermells) fins a trobar un petit
desviament a la dreta, on seguim marques verd-pistatxo que ens porta també a la
bassa d'en Camps passant pel pas de l'Ós (pas relliscós, equipat amb una corda,
al meu parer, molt mal posada)
El Pas o Cova de l’Os és una torrentera
bastant espectacular amb unes parets de penyes a cada costat de força
alçada...Si als gorgs ens vàrem sentir tots una mica Indiana Jones, aquí, amb
més raó, tot i ser un xic perillós, tots anàvem amb compte i va ser força
divertit.
Superat el pas de
l’Os, seguim baixant cap el camí, passem per la bassa de Can Camps, fins el
camí on em començat, deixant enrere la font picant i el passeig i arribant al
punt d’inici.
NOTA:
l’espectacular d’aquesta sortida és l’aigua, però a la vegada és un veritable
problema. Cal tenir present que si ha plogut molt és millor ajornar la sortida
doncs la riera i les torrenteres per on es passa poden anar molt plenes.
|
Desnivell acumulat: 428 metres |
|
|
Alçada mínima - màxima: 67
metres – 430 metres |
|
|
Distància aproximada: 11,45 Km. |
|
|
Ruta circular: si |
|
|
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8339313 |
|
