Estany de Banyoles, principi i final de ruta
bora l’estany
Banyoles i estany des de el mirador de Sant Patllari
Sant Patllari
foto de grup a Sant Patllari
Les Estunes
Aiguamolls de la Puda
Mapa de la ruta
Ruta feta segons GPS
VEURE MÉS FOTOS :https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/5868206702365898657?authkey=CN3J2pDW8Z_deg
Descripció de la ruta
Ruta sense grans
complicacions, per pujar fins el santuari de Sant Patllari, Santuari del
municipi de Porqueres (Pla de l'Estany), situat sobre Pujarnol, al cim de la
serra de Sant Patllari (654 m), contrafort de la serra de Rocacorba. Amb els
al•licients, a més de fer cim i admirar les vistes que ens ofereix el lloc,
descobrirem un lloc encantat...Les Estunes i caminarem plàcidament envoltats
d’aigua i aus dins els aiguamolls de la Puda.
Deixem els cotxes
davant el camp de futbol del Banyoles, al costat del Estany, per començar a
caminar tot seguint el llac fins passat l’estanyol del Vilar per agafar un camí
existent entre el restaurant la Masia i el càmping el Llac, al que voltem per
darrera fins el seu acabament a la carretera del Castell i Santa Maria de
Porqueres. Aquí tombem a l’esquerra fins trobar la carretera Gi-524 que va de
Banyoles a Olot, que travessem i ens comencem tímidament a enfilar per el camí
de Can Brugada, un seguit de masies amb una pista asfaltada que anem seguint
fins arribar a la masia de El Mas. Aquí s’acaba el asfaltat i comença la pista
que seguim fins assolir la nostre fita d’avui...Sant Patllari. Abans un pòster
informatiu ens indica el camí del mirador de Sant Patllari, no es el punt més
alt de la contrada però és el punt des d'on es pot veure mitjanament bé el
estany de Banyoles. Vistes les vistes tornem a la cruïlla del pòster informatiu
i seguim pujant fins poc abans de arribar al santuari, que ens desviem uns 20
metres dins el bosc per visitar la “pedra de la Mà de Déu”, un bloc de pedra
amb unes curioses marques. Tornem al camí i ara si...hem arribat al cim de Sant
Patllari amb el Santuari, el refugi i el punt geodèsic.
Al cim de la Serra
de Sant Patllari es troba aquesta ermita romànica datada el 1.327, per bé que
l'edifici actual fou refet al s XVIII. A l'indret de la capella hi hagué una
antiga fortalesa (dita Specula el 1182). És una església petita, d’una sola nau
i absis semicircular amb campanar d’espadanya, amb una petita edificació
adossada a mode de refugi. Les vistes sobre la contrada són espectaculars: Al
nord veiem totes les Alberes, el Canigó i part dels Pirineus, amb molta neu
encara, a més, veiem tot el Pla de l’Estany, les serralades litorals i la
Mediterrània. Al sud distingim tota la plana del Gironès i les Gavarres, mentre
que a ponent, a banda de la propera serra de Rocacorba, gaudim de les muntanyes
del Collsacabra i la Vall de Campmajor fins la Garrotxa
Hora d’esmorzar,
fer les fotos de rigor i tornem a baixar, que el fem per el mateix camí de
pujada fins passat la cruïlla del mirador de Sant Patllari (uns 500 metres),
tombem a la nostra dreta per seguir aquest camí que ens portarà al pla, just al
costat del mas Vilauba...davant nostra tenim la carretera GIV-5247 que ens
portaria a Pujarnol i al altre costat, el barri de Miànigues. Anem resseguint
el bosc fins travessar un petit rierol que seguim per el seu marge fins entrar
dins un bosc amb encant...el bosc de les Estunes.
El paratge de les
Estunes és un espai de gran valor natural i així ho revela la seva declaració
com a geòtrop, espai d'interès geològic, i la inclusió en el PEIM. És un bosc amb petja humana. Un verdader bosc
encantat: la natura hi ha posat els elements i les formes, l'imaginari popular
l'ha fet seu amb llegendes i altres referències a un passat d'oficis i formes
de vida molt properes a la natura. El bosc de les Tunes, que amb els anys i
l'ús de la paraula va derivar a Estunes, forma part del municipi de Porqueres,
a tocar de Banyoles. És un dels paratges més singulars de l'Estany.
Documents del segle
XIII ja en parlen. La vegetació, centenària, ha crescut sobre dipòsits de
travertins, aquestes roques valorades per escultors i artesans de la pedra.
Roques que, en aquest lloc estrany i com a efecte de terratrèmols prehistòrics,
s'han obert en escletxes immenses que formen coves i passadissos (alguns són
galeries de 30 metres de llarg) que conviden a entrar-hi. Compte amb els
ratpenats, no els agrada que els molestin. Va ser aquí on el 1887 un picapedrer
va trobar un dels vestigis d'home de Neandertal més antics de Catalunya: la
mandíbula de Banyoles. La vegetació és espessa i els arbres, alzines i roures
de fins a 20 metres d'altura, dibuixen una formes realment suggeridores. Per a
la gent de la zona, que hi passeja des de sempre, no hi ha cap dubte: les
Estunes són el palau de les fades.
Sortint de les
Estunes, ens cal travessar la carretera de Banyoles a Olot, la GI-524 que ja
travessàrem al principi de la ruta i caminar uns 100 metres direcció Olot fins
arribar a un portal de ferro corredís, just al costat del portal hi ha una
porta petita de jardí que hem de obrir per passar a l'altra banda i entrar així
als Aiguamolls de la Puda, un espai natural on s'ha recuperat part de la fauna
i flora, entre elles, la reintroducció de la cigonya blanca, una plàcida
caminada entre passeres i pont de fusta per travessar els aiguamolls i ha on
també visitem els estanyols del Montalt, Petit de Montalt i de la Cendra,
avants de arribar al ruïnós balneari de la Puda i la Font Pudosa, (aquí tots
toquen l'aigua però cap beu). Ens queda caminar pel passeig de la Font Pudosa i
passeig de Dalmau per arribar als cotxes i donar per acabada aquesta variada
sortida, després d’un bon dinar al restaurant Les Estunes de Miànigues.
Desnivell acumulat: 462,10 metres |
|
Alçada mínima – màxima: 153,00 metres – 648.10 metres |
|
Distància: 15.99 km. |
|
Ruta circular: si |
|
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4319173 |