MONTSERRAT ( de Santa Cecilia a Sant Geroni)
Diuen que aquesta es la manera d’arribar al cim, totes les altres son postisses i poc elegants.
Sortim de l’aparcament que hi ha al davant de l’ermita de Santa Cecília en direcció Can Maçana, tot seguint la carretera, fins que arribem en uns minuts a unes escales a l’esquerra(1) i un cartell que ens indica el canal de la Llum. Aquí enllacem amb el GR-172 fàcilment reconeixible pels senyals blancs i vermells. Seguim el GR en direcció a la nostra dreta, des de el camí de pujada veiem clarament en front nostre la canal de la Llum amb el coll del Migdia i les Talaies(2) i a la dreta las impressionants parets de la “Muntanya Màgica” (3).El camí va guanyant alçada i arribem a un punt on un rètol ens indica que cal girar a l’esquerra i abandonar el GR per tal de seguir cap el Canal de la Llum (4), seguim corriol amunt. A punt de entrar a la canal, trobem un camí a la nostra dreta el seguim un centenar de metres per arribar a la font de la Llum (5), amagada darrere d’una llastra de roca despresa, cal entrar uns 4 ó 5 metres per tal d’arribar a la font. Si anem justos d’aigua ja cal que aprofitem l’ocasió ja que no tornarem a trobar aigua en tot el nostre recorregut.
Tornem per on hem vingut i anem a trobar el camí que hem deixat fa un moment per seguir pujant per la canal de la Llum. Ara el camí ja comença a ser més costerut(6) i caldrà que ens ajudem de les mans en algun punt per tal de passar per algun gran bloc de pedra o per agafar-nos a algun arbre del corriol, fins el coll del Migdia.
Una vegada al coll veiem un pal indicador que ens comunica que estem al “Torrent del Migdia a 995 m. de alçada” (7) ja que en aquest coll neix un torrent (ara sec excepte en moments de pluja) que devalla fortament. El nostre camí, sempre entre arbres i força ombrívol, segueix aquest torrent. Tot baixant comencem a veure algun senyal blanc i mes avall algun de groc.. Seguim el camí fins arribar a un altre pal indicador que ens indica: “Torrent del Migdia 995 m. El Camell de Sant Jeroni 0,950 m.”.i que cal seguir, desviar-nos a l’esquerra per tal d’anar direcció al Camell de Sant Jeroni. Seguim doncs aquesta desviació on els senyals blancs-grocs i grocs ja son mes evidents. Ens topem en un cartell que ens anuncia “Els Plecs del Llibre” i una clariana al bosc que ens deixa veure aquesta meravella de roques.
Fem petites pujades i baixades i no trobem cap cruïlla en lloc, fins arribar al coll del Carmell de Sant Jeroni, des de aquí girem els ulls a la carena i tenim a la vista la canal del Migdia amb Les Talaies a la dreta (8), El Gegant i el Montgròs al centre i els Plecs del Llibre a l’esquerra (l’espectacle és impressionant) (9).Al coll girem a l’esquerra i al poc trobem un camí que ens arriba de la dreta, que no agafem i continuem pujant, cap al NE sense deixar-lo, fins a sortir a la carena i al lloc anomenat “les Pinases”
Des de el coll arrenca un corriol, a la dreta, amb marques de pintura blaves que segueix la cresta cap el sud amb un parell de passos no gaire complicats en roca (10) que ens porta al cim comarcal del Baix Llobregat anomenat l’Albarda Castellana (11).
Fotos de rigor i tornem al lloc on érem, “les Pinases”, seguim la carena fins a trobar una cruïlla amb dos camins, el de l’esquerra puja fen drecera cap Sant Jeroni, nosaltres agafàvem el de la dreta i de seguida ens topem amb un camí cimentat i ens unim a la munió de gent que, provinents del Monestir o del funicular de Sant Joan, van cap al cim de Sant Jeroni. Fins aquí el camí ha estat prou solitari, però això ja no és possible, a partir d’aquest punt trobaven gent per tots el recons, ( es un perill perquè no estem vacunats contra les multituds)
Passem per l’ermita de Sant Jeroni (12) i pugem per unes escales que ens portaran fins el cim de Sant Jeroni, ni que dir de la quantitat de gent al cim, fer les fotos del grup al cim (13)admirem el paisatge que ens brinda aquesta talaia privilegiada i ràpidament ens posem en marxa per camins menys concorreguts, (si pot ser).
Baixem per el camí cimentat fins a trobar un rètol informatiu que ens indica el camí del Monestir o el funicular de Sant Joan, evidentment agafem el del Monestir a l’esquerra (que es el camí vell de Sant Jeroni). Passem per el torrent de Santa Maria (14), pla dels escurçons, el pla dels ocells i el Pas dels Francesos (pas estret entre roques) (15). Surtin del torrent de Santa Maria, el camí es un mai acabar de esglaons de diferents formes i alçades (16) que ens van masegant els genolls fins arribar al Monestir (17).Travessem el Monestir(18) fins agafar, a la sortida del recinte, un camí a l’esquerra anomenat camí Magnificat o dels Degotalls (19). El seguim una bona estona fins que ens trobem, en un punt del camí, un pas barrat per obres que no fem gaire cas. Uns quants metres mes enllà ens topem en el punt a on se estan arranjant, per las esllavissades produïdes per las inundacions del juny del 2000, aquesta part de la muntanya es convertit en una tartera nua de matolls i arbres amb un pas molt estret que ens permet travessar-lo (20). Aquest camí desemboca a la carretera que en poc mes de 2 km. ens deixa a Santa Cecília per acabar la sortida.
Desnivell acumulat: 500 m.
Alçada mínima-màxima: 680 m.-1237 m.
Distància aproximada: 12 km.
Temps amb parades : 5,30 hores
Ruta circular: si
Accessos: Pugem de Monistrol de Montserrat cap el monestir (carretera BP-1121), fins a trobar la cruïlla a Can Maçana i el Bruc (carretera BP-1103), que agafem fins arribar al refugi Santa Cecilia o Bartomeu Puiggròs, amb un ampli aparcament i centre de nombroses excursions.
Data de la sortida: 21 - Abril - 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carles i Cristian
Diuen que aquesta es la manera d’arribar al cim, totes les altres son postisses i poc elegants.
Sortim de l’aparcament que hi ha al davant de l’ermita de Santa Cecília en direcció Can Maçana, tot seguint la carretera, fins que arribem en uns minuts a unes escales a l’esquerra(1) i un cartell que ens indica el canal de la Llum. Aquí enllacem amb el GR-172 fàcilment reconeixible pels senyals blancs i vermells. Seguim el GR en direcció a la nostra dreta, des de el camí de pujada veiem clarament en front nostre la canal de la Llum amb el coll del Migdia i les Talaies(2) i a la dreta las impressionants parets de la “Muntanya Màgica” (3).El camí va guanyant alçada i arribem a un punt on un rètol ens indica que cal girar a l’esquerra i abandonar el GR per tal de seguir cap el Canal de la Llum (4), seguim corriol amunt. A punt de entrar a la canal, trobem un camí a la nostra dreta el seguim un centenar de metres per arribar a la font de la Llum (5), amagada darrere d’una llastra de roca despresa, cal entrar uns 4 ó 5 metres per tal d’arribar a la font. Si anem justos d’aigua ja cal que aprofitem l’ocasió ja que no tornarem a trobar aigua en tot el nostre recorregut.
Tornem per on hem vingut i anem a trobar el camí que hem deixat fa un moment per seguir pujant per la canal de la Llum. Ara el camí ja comença a ser més costerut(6) i caldrà que ens ajudem de les mans en algun punt per tal de passar per algun gran bloc de pedra o per agafar-nos a algun arbre del corriol, fins el coll del Migdia.
Una vegada al coll veiem un pal indicador que ens comunica que estem al “Torrent del Migdia a 995 m. de alçada” (7) ja que en aquest coll neix un torrent (ara sec excepte en moments de pluja) que devalla fortament. El nostre camí, sempre entre arbres i força ombrívol, segueix aquest torrent. Tot baixant comencem a veure algun senyal blanc i mes avall algun de groc.. Seguim el camí fins arribar a un altre pal indicador que ens indica: “Torrent del Migdia 995 m. El Camell de Sant Jeroni 0,950 m.”.i que cal seguir, desviar-nos a l’esquerra per tal d’anar direcció al Camell de Sant Jeroni. Seguim doncs aquesta desviació on els senyals blancs-grocs i grocs ja son mes evidents. Ens topem en un cartell que ens anuncia “Els Plecs del Llibre” i una clariana al bosc que ens deixa veure aquesta meravella de roques.
Fem petites pujades i baixades i no trobem cap cruïlla en lloc, fins arribar al coll del Carmell de Sant Jeroni, des de aquí girem els ulls a la carena i tenim a la vista la canal del Migdia amb Les Talaies a la dreta (8), El Gegant i el Montgròs al centre i els Plecs del Llibre a l’esquerra (l’espectacle és impressionant) (9).Al coll girem a l’esquerra i al poc trobem un camí que ens arriba de la dreta, que no agafem i continuem pujant, cap al NE sense deixar-lo, fins a sortir a la carena i al lloc anomenat “les Pinases”
Des de el coll arrenca un corriol, a la dreta, amb marques de pintura blaves que segueix la cresta cap el sud amb un parell de passos no gaire complicats en roca (10) que ens porta al cim comarcal del Baix Llobregat anomenat l’Albarda Castellana (11).
Fotos de rigor i tornem al lloc on érem, “les Pinases”, seguim la carena fins a trobar una cruïlla amb dos camins, el de l’esquerra puja fen drecera cap Sant Jeroni, nosaltres agafàvem el de la dreta i de seguida ens topem amb un camí cimentat i ens unim a la munió de gent que, provinents del Monestir o del funicular de Sant Joan, van cap al cim de Sant Jeroni. Fins aquí el camí ha estat prou solitari, però això ja no és possible, a partir d’aquest punt trobaven gent per tots el recons, ( es un perill perquè no estem vacunats contra les multituds)
Passem per l’ermita de Sant Jeroni (12) i pugem per unes escales que ens portaran fins el cim de Sant Jeroni, ni que dir de la quantitat de gent al cim, fer les fotos del grup al cim (13)admirem el paisatge que ens brinda aquesta talaia privilegiada i ràpidament ens posem en marxa per camins menys concorreguts, (si pot ser).
Baixem per el camí cimentat fins a trobar un rètol informatiu que ens indica el camí del Monestir o el funicular de Sant Joan, evidentment agafem el del Monestir a l’esquerra (que es el camí vell de Sant Jeroni). Passem per el torrent de Santa Maria (14), pla dels escurçons, el pla dels ocells i el Pas dels Francesos (pas estret entre roques) (15). Surtin del torrent de Santa Maria, el camí es un mai acabar de esglaons de diferents formes i alçades (16) que ens van masegant els genolls fins arribar al Monestir (17).Travessem el Monestir(18) fins agafar, a la sortida del recinte, un camí a l’esquerra anomenat camí Magnificat o dels Degotalls (19). El seguim una bona estona fins que ens trobem, en un punt del camí, un pas barrat per obres que no fem gaire cas. Uns quants metres mes enllà ens topem en el punt a on se estan arranjant, per las esllavissades produïdes per las inundacions del juny del 2000, aquesta part de la muntanya es convertit en una tartera nua de matolls i arbres amb un pas molt estret que ens permet travessar-lo (20). Aquest camí desemboca a la carretera que en poc mes de 2 km. ens deixa a Santa Cecília per acabar la sortida.
Desnivell acumulat: 500 m.
Alçada mínima-màxima: 680 m.-1237 m.
Distància aproximada: 12 km.
Temps amb parades : 5,30 hores
Ruta circular: si
Accessos: Pugem de Monistrol de Montserrat cap el monestir (carretera BP-1121), fins a trobar la cruïlla a Can Maçana i el Bruc (carretera BP-1103), que agafem fins arribar al refugi Santa Cecilia o Bartomeu Puiggròs, amb un ampli aparcament i centre de nombroses excursions.
Data de la sortida: 21 - Abril - 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carles i Cristian
