PUIGSACALM ( per la canal fosca fins a les Olletes )
Descripció de a ruta :
Ascensió de fort desnivell, ha on a la Canal Fosca o Nova ,(a la part final de la cinglera), ens hem de ajudar de ganxos i passamans de ferro clavats a la roca, més propis d’una via ferrata, per superar algun tram vertical que puja espectacularment. No és gens recomanable per a persones que pateixin vertigen o fòbia a l’alçada i perillós en cas d’haver-hi el terreny moll. Cal anar molt en compte amb la caiguda de pedres.
Sortim del aparcament del restaurant de Can Barris (1) i seguim la carretera direcció a Coll de Bracons durant mig quilòmetre, fins a trobar un corriol a la dreta marcat, que el seguim i que ens porta a la sortida del Joanetes, tenim al davant la cinglera que formen els cims del Puigsacalm, el Puig dels Llops, el Puig Corneli i les agulles de Santa Magdalena amb quasi 900 metres de desnivell (2). Ja veiem doncs, de quin mal hem de morir: encarar-nos en línia recta cap a la paret i després pujar per vés a saber on.
Ens topem amb un primer pòster informatiu, que no hem de seguir i que indica: Les Olletes i Santa Magdalena, per les Olletes. El segon pòster el trobem uns quants metres més endavant i aquest si és el que hem de seguir i que indica: Santa Magdalena i Les Olletes per Barret (3).Així dons , seguim aquesta pista fins arribar a Sant-Romà i passat el mas, deixem la pista, per continuar per un camí , senyalitzat amb marques de pintura vermelles i una fita al seu inici.
El camí, ben fressat i sense perdre les marques de pintura, s’enfila per boscos de roures i alzines(4) fent continues ziga-zagues fins al Puig del Soi (5). Aquí deixem els boscos enrere i continuem pel llom de la carena fins al peu de la cinglera (6), on una pedra de considerables dimensions amb una pintada ens indica que se anomena “el barret” (7)
Superem la roca per la dreta i trobem un primer passamà de ferro i una palanca metàl-lica, que no suposa cap perill (8). Aquí és troba un camí a la dreta que ressegueix la carena (el farem de tornada), hem de anar a l’esquerra i passar per sobre el “Barret”, el camí busca l’inici de la canal entre un bosc de boixos.
Un cop dins la canal, la inclinació augmenta(9) i ens haurem d’ajudar dels boixos i d’algun ganxo. Poc després trobem el tram més dificultós, amb un pas per una passarel-la metàl-lica que flanqueja la paret(10), per enfilar-se verticalment per uns ganxos molt ben ancorats a la roca(11). Algun pas amb ganxos més(12), ens porta a un punt a on surt un corriol a la dreta que va fins una espectacular aresta com una balconada enmig de la cinglera, i que algú es permet desafiar el vertigen per fer dentetes a casa amb alguna fotografia de la Vall d’en Bas(13) i a on trobem una campana anomenada “del escolà” (14) (l’esperit del escolà errant, fa acte de presencia i ens posseeix , fen-nos tocar la campana com a bojos).
Seguim pel fons de la canal que es va estrenyen cada cop més i una sèrie de passamans (15) ens permet arribar fins al collet entre les Agulles de Santa Magdalena i el Puig Corneli. D’aquí per l’esquerra, superant un altre pas amb ganxos(16) el camí puja per bosc fins a sortir als plans entre l’ermita i els repetidors(17).
Pugem al cim del Puig Corneli sense complicacions(18), passant per costat dels repetidors. Ara tenim el Puig dels Llops i el Puigsacalm sobre nostre(19). Baixem al Coll de Joanetes on un pòster informatiu ens indica el camí a seguir fins al Puigsacalm, passant per el Puig dels Llops amb un temps de 30 minuts.(creiem que el temps queda una mica curt).
Deixem la part solejada i ens endinsem a l’obaga, donant la volta per darrere del Puig dels Llops. Pugem per el camí anomenat “els allissais”, ens trobem de ple dins d’una fageda com
tantes d’aquesta zona, entre la Garrotxa i Osona(20). Després d’un fort desnivell ascendent, i ja a ple sol, ens enfilem pel llom estret del Puig dels Llops fins el cim(21).
Del Puig dels Llops i en 15 minuts arribem al cim del Puigsacalm, fem les fotos de rigor(22) i baixem per on hem pujat fins al coll de Joanetes, i des de aquí a l’ermita de Santa Magdalena.
Seguim la pista forestal que surt de la mateixa ermita i en 5 minuts trobem un altre pòster informatiu amb un munt de rètols(23). Seguim el camí que es indica a Sant Privat, a Les Olletes i a Joanetes. A continuació un preciós camí de bosc, amb moltes giragonses, per dintre el torrent de les Olletes, ens porta, en mitja hora fins a l'ermita de Nostra Senyora de les Olletes(24). Aquesta capella està excavada a la roca i tot i que el culte es anterior, l’actual capella és del 1895(25).Des de les olletes en avall, caminem uns 150 metres a peu pla, fins que a mà dreta hi ha una marca groga en un faig, costa una mica de veure, també hi ha una llosa allargada al marge del camí. El camí es evident un cop el seguim, passa pel coll del forn i voreja tot el cingle per sota. En algun punt és devé una mica perdedor pro, hem de tenir comte de anar seguint la cinglera per arribar al barret( és el camí que deixàvem a la dreta al principi de la canal Nova). A partir de aquí hem de desfer el camí de pujada fins a Joanetes.

Desnivell acumulat: 1422 metres
Alçada mínima-màxima: 543 m. – 1515 m.
Distància aproximada: 12 km.
Temps amb parades : 7 hores
Ruta circular: parcialment

Accessos: S’ha de arrivar a Joanetes que està situat a la comarca de La Garrotxa. Des del 1970 pertany al nou municipi de La Vall d'En Bas. Està situat al sector muntanyós que separa la plana d'en Bas de les valls de Vidrà i Torelló. Deixem els cotxes al ampli aparcament del restaurant Can Barris, ha on després dinarem.

Data de la sortida: 15 – març - 2008
Integrants de la sortida: Loli, Contxita, Carmen C. Fina, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Alfred, Jose, Manel i Xevi

PUIGSACALM ( desde coll de Bracons al salt del Sallent)

Descripció de la ruta Aparquem els cotxes a Sant Privat d’en Bas, davant el restaurant Carmelita a on dinarem i pugem tots a la “furgo” fins al Coll de Bracons. Aparquem i a la nostre dreta segons hem pujat s'enfila el camí pel un petit talús que hi ha just a la corba del coll (1). Seguirem (2) uns metres pel llom per continuar desprès seguint el camí que segueix ben fressat per la fageda (3). Al cap de poca estona de planejar, el camí s'enfila fins al coll de Sant Bartomeu, és en aquest punt on ens trobem amb un encreuament de 5 camins, nosaltres seguirem el que va per la nostra dreta en direcció Nord.
A partir d'aquí ens endinsem a una fageda(4) i seguint sempre el camí principal, en pocs metres arribem a la Font Tornadissa(5) . A partí de la font el camí deixa de ser fressat i s'enfila pels prats que hi ha a l'esquerra de la font i ens dirigim cap al llom de la carena i d'aquí seguirem a la nostra dreta fins als Rasos del Manter.
En arribar al filat que delimita els rasos de Manter (6) hem de seguir cap a la dreta (7). Veiem com guanyem vistes sobre el Santuari de Bellmunt i la població de Vidrà (situats ara a la nostra dreta). El camí guanya alçada de forma suau fins arribar a una porta de fusta que ens permet creuar el filat. En travessar-lo arribem en pocs minuts al Collet de Clivillers on un rètol ens indica el camí dels Burros a la dreta, hem de prendre el camí de l’esquerra (que també ens portaria al Puig dels Llops)
El camí continua un altre cop per una fageda. Passem pel costat d’un pessebre cobert per les arrels d’un arbre caigut i arribem al darrer rètol indicatiu i uns metres més enllà hi ha una farmaciola. El camí de la dreta ens porta directament al cim que ja tenim a tocar. Només cal fer la darrera pujada per tal d’arribar-hi (8).
Desprès de unes quantes fotos i un petit mos(9)(10), agafem la fageda que surt des de el mateix cim, que hem fort desnivell ens porta directament al Puig dels Llops, havem passat una cruïlla que ens venia de l’esquerra(des de el collet de Clivillers, abans esmenat)
Pugem fàcilment el llom del Puig (11) fins al cim presidit per una senyera, des de el cim (12) tenim (com des de el Puigsacalm)(13) unes vistes extraordinàries de la Vall d’ en Bas (14) i de la ermita de Santa Magdalena de Mont (15).
Des de el Puig dels Llops baixem per un corriol senyalitzat amb marques vermelles i blaves anomenat “els allisais” amb forta pendent i en algun tram trobem algun ganxo o graó artificial per superar el fort desnivell i els franquejos delicats d’alguna llosa de pedra. Arribem al coll de Joanetes i en dirigim a Santa Magdalena (16).
Des de l’ermita surt una pista forestal amb no masses bones condicions per transitar vehicles, que ven senyalitzada (17) ens portarà al salt del Sallent.
En arribar a la zona del Salt, ens costa una mica trobar el mirador, desprès de uns minuts amunt i avall i de molestar a un tranquil remat de vaques el trobem i barem gaudir d’una vista fantàstica del salt (18), Seguin el corriol i arribarem en poca estona al salt. Aquí, és un lloc ideal per fer una parada. Per anar a buscar el camí de les Escales, es dirigim cap un rètol informatiu “Mas de Sallent” tot seguin el filat fins arribar a una porta que en permet creuar aquest filat. A l’altre costat surt el camí que baixa de forma brusca pel grau. A mig descens el camí ens ofereix una de les vistes més espectaculars i vertiginoses del salt d’aigua (19), seguim la baixada fins a trobar el riu, que creuem, i ja donant l’esquena als salts, continuem el descens paral.lels a aquest i deixant.lo sempre a l’esquerra (20) fins que desemboquem a una pista més ampla. Seguim cap a la dreta fins arribar a una barrera pels cotxes. Continuem baixant fins arribar a una bifurcació de pistes. Si seguim la de la dreta aniríem al restaurant de Can Turró, nosaltres seguirem la pista de l’esquerra. Sense deixar la pista principal anirem a parar a la carretera que ens durà fins a Sant Privat d’en Bas.
En arribar al restaurant i mestres preparaven la comanda ens varem acostar amb un del cotxes a buscar la “furgo”al coll de Bracons( es l’inconvenient de aquesta ruta, que per l’altre banda es mereix).

Pujada acumulada: 383 m de pujada i 1015 de baixada
Alçada mínima-màxima: 625 m.-1515 m.
Distància aproximada: 12 km.
Temps amb parades : 6 hores
Ruta circular: no

Accessos:
Agafen la carretera que va de Joanetes a Sant Pere de Torelló, fins el coll de Bracons. Just a la corba del coll comença la ruta
Data de la sortida: 28 – 10 - 2006
Integrans: Loli (primera sortida), Carmen, Contxita, l’avi Joan, Salvador, Toni, Alfred, Cristian i en Joan “Furnet”