23 de febrer del 2014

Juià - Castell de Juià - Santuari de Els Àngels - castell de Palagret - Sant Joan de Saern






 Juià, començament i final de ruta






 el enrunat castell de Juià





la castanyeda Gatell





Santuari dels Àngels





el grup al Santuari





  El castell de Palagret o de Mabarrera





  El castell de Palagret o de Mabarrera





Santuari de Sant Joan de Salern



Ruta feta segons GPS




Altimetria i quilometratge






Veure més fotos .


Descripció de la ruta
Sortida de muntanya, la feta aquest cap de setmana, pujant als Àngels, des de Juià.
Deixem els cotxes a l’aparcament habilitat per aqueta funció a l’entrada del poble de Juià i comencem a caminar passant davant la església de Sant Pere, travessant el poble en direcció al veïnat del mas Nadal ha on canviem el asfalt per el camí de terra, arribant en poca estona a la primera fita de avui: el castell de Juià, que està situat al cim d'un serrat a vora del veïnat de Mas Nadal
El castell formava part d'un seguit de fortaleses, entre els quals hi havia el castell de Palagret, el castell de Celrà i el castell de Barbavella, que pertanyien al bisbat de Girona.
L'edifici tenia una planta rectangular. El mur septentrional, el més ben conservat, té uns 7 m del 11 m que devia tenir. La longitud de l'edifici devia ser d’uns 18 m de nord a sud. El gruix del mur nord és de 120 cm i actualment se’n conserva una alçada de 5 m. Els carreus de l'angle nord-est són grossos, de 25 cm x 40 cm units amb morter de qualitat. A cada 80 o 100 cm d'alçada hi ha un rengle horitzontal de forats, segurament per les bastides, i en les cares exteriors hi veiem pedres petites i còdols de 5 cm x 10 cm que formen un gruix de 20 cm a banda i banda. Entremig, uns 60 cm de fang rogenc. Per les seves característiques, aquesta construcció que era un castell o una casa forta, es dataria fins i tot anterior a l'any 1000.
Visitat les restes de aquest castell, continuem la marxa fins a can Noves. Aquí un encreuament de camins ens fa dubtar entre anar per Can Valldemia o per la castanyeda Gatell i com per la castanyeda no havíem passat mai decidim pujar per aquí. És un camí amb una suau però sostinguda pujada que desemboca a l’ampla pista de Sant Martí Vell, passant per la castanyeda Gatell. Una estona més de pujada i arribem al encreuament de can Valldemia i la font Pixarella que ens queda a la nostre esquerra i a la dreta la forta rampa que seguim per arribar a la carretera dels Àngels. Ja i som a tocar, ens resta passar davant la zona de pícnic i pujar les escales del  Santuari i hostaleria, a on fem parada per fer un suculent esmorzar.    
El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels. És al cim del Puig Alt al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès). El santuari té un espaiós cambril, un petit orgue i una dependència per a l'exposició dels nombrosos exvots que ofereixen els pelegrins. Des del santuari es gaudeix d'una bona visió sobre l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva i limiten el seu horitzó els Pirineus, el Montseny i la mar.
Recuperades les forces, emprenem el camí i el fem per la banda de Girona arribant i passant per la urbanització del Puig d’en Batet? (si es pot dir de alguna manera, per l’estat de abandonament i deteriori que es troba). Just al Puig d’en Batet es troba un encreuament que ens senyala que per la dreta aniríem a Juià i Celrà, nosaltres girem a l’esquerra per caminar per una llarga pista amb força desnivell per deixant-se just al castell de Palagret, que visitem.     
El castell de Palagret o de Mabarrera és en plena vall de Palagret, al cim d'un petit turó, a 178 m d'altura, als contraforts més septentrionals del massís de les Gavarres al sud-est del nucli de Celrà i al sud-oest del de Juià. Estratègicament situat per a controlar el camí d'època romana que permetia l'accés a Girona des del Baix Empordà a través de les Gavarres. Del castell es conserven importants vestigis medievals dels murs de llicorella d'una construcció de planta rectangular com també elements preromànics. És probable que la fortificació es construís quan Almansor va arribar a Barcelona el 985, i es manà la construcció de fortificacions als llocs més estratègics
Acabada la visita al castell, travessem el rierol de les Alzinetes  que tenim a la dreta del camí, per seguir un magnífic corriol i que ens deixa a la cruïlla del malauradament enrunat  Santuari de Sant Joan de Salern. La capella és situada al sud del poble de Juià, on cal prendre un corriol que porta a les restes del monestir en uns minuts
La capella de Sant Joan de l'Erm, o Salerm podria ser l'antiga seu d'un monestir femení, iniciat pel segle XIII, com una comunitat de donades sota la regla de sant Benet. El 1368 es va fusionar amb el de Santa Margarida de Roses i el de Santa Coloma de Matella, per mor de la seva decadència i pèrdua de la comunitat.
Tornats altre vegada a la cruïlla, ens resten uns minuts marxant per un camí més ample per arribar al mas Suardell i a Juià.
Definitivament les Gavarres mai ens deixen indiferents, facis la ruta que facis, afortunadament, sempre ens persegueix la historia, a banda de una impressionant naturalesa...i com no, de bons llocs per gaudir de la bona gastronomia(encara  que sigui per l’esmorzar)
fins la propera sortida

Desnivell acumulat:  669 metres
Alçada mínima - màxima: 15 metres – 537 metres
Distància aproximada: 15,52 Km.
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6212590

16 de febrer del 2014

Peratallada-Llabià-Ullastret-Peratallada




Peratallada, començament i final de ruta





Carrers de Peratallada





la porta del Fossat de Peratallada




l’església de Sant Esteve de Peretallada



l’estany de Ullastret i Llabià sobre el turó




el pont romà que formava part de l'antic camí d'Empúries que es dirigia a Ullastret




La ciutat ibèrica d'Ullastret




L’església d’Ullastret



Ruta feta segons GPS










Veure més fotos:
 https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/5996312324786053425



Descripció de la ruta
L’home del temps, predeia per aquest cap de setmana, pluges abundants, per això, hem decidit fer una caminada tranquil•la amb vistes de que si l’encertava no tinguéssim problemes per recular rebent la mínima aigua possible...
Així dons, deixem els cotxes a Peratallada,  ha on només s’hi pot entrar caminant. Afortunadament, el cotxe s’ha d’aparcar abans de creuar les portes de la vila. Carrerons estrets, de pedra, façanes amb heures, patis interiors, queden protegits per les muralles i el fossat que els envolten. En els darrers anys han proliferat els restaurants, les terrasses i les botigues de productes artesanals, però respectant l’arquitectura medieval. És un bon lloc per a una passejada romàntica i un bon sopar.
Sortim de Peratallada per la porta del Fossat i passem a l’altra banda de la carretera per arribar   davant l’església de Sant Esteve de Peretallada. Sant Esteve és l’església romànica protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Forallac.
Al costat de l’Església seguim un camí que passa davant Can Mosca amb una suau pujada fins l’alçada del puig Mosca i a on el camí planeja, passant  per la masia de la barraca d’en Vinyoles i arribant a la carretera que va de Palau Sator a Ullastret. Tenim al davant la granja Coll a on temps enrere, (afortunadament), criaven i sacrificaven visons per aprofitar les seves pells per fer abrics...
Estem dins el que se anomenava l’Estany d’Ullastret. Alimentat per les aigües del Daró i per altres recs i torrents de la seva conca, l'estany d'Ullastret tenia una superfície aproximada de d'uns 3 km quadrats. S'estenia al peu de l'antic poblat ibèric de la tribu dels indigets, el "Puig de Sant Andreu", situat a 53 m d'altura màxima sobre el nivell del mar. Les excavacions i recerques han comprovat que comunicava amb el mar a través d'un seguit d'embassaments litorals i que hi havia dues illes al llac, L’Illa d'en Reixac", situada a 400 m al nord-est del Puig de Sant Andreu i a 13 m d'altura màxima, era un segon poblat ibèric. L'existència de l'estany assegurava l'aigua, la caça i la pesca als habitants dels poblats. L'altra illa, l'actual "Puig d'en Serra", esdevingué la necròpolis o cementiri dels dos poblats dels ibers. Igual que altres zones humides de Catalunya, l'estany d'Ullastret fou dessecat entre el final del segle XVIII i el segle XIX amb un sistema de canals. L'antiga conca lacustre fou convertida en camps de conreu. Malgrat això encara avui, en èpoques de fortes pluges, l'extensa àrea que ocupava l'antic llac es torna a omplir d'aigua.
 Ara el camí és totalment planer, caminant per sota i paral•lel al camí de Peratallada a Llabià, dins l’estany, fins al Llogaret de Llabià, una entitat de població del municipi de Fontanilles Enfilat dalt d'un turó, entre Serra de Daró i Gualta, és el millor punt de guaita sobre l'antic estany, des del mirador s'hi pot distingir Sant Iscle d'Empordà, Serra de Daró, Parlavà, Ullastret i el seu poblat ibèric al puig de Sant Andreu per una banda i  Torroella de Montgrí, Ullà, Bellcaire, Albons, Roses, Sant Pere Pescador..per l’altra. Els colors dels camps conreats i l'harmonia dels mateixos són un relaxant per al cos i la ment. Si la vista que ofereix Llabià és excepcional, el poble també té el seu encant, A la plaça de Catalunya, un rellotge de sol marca l'hora (solar), Podem arribar-nos fins a la placeta de l'Església de Sant Romà.. església edificada entre els segles XII o XIII, si bé anteriorment aquest joc ja apareix citat en alguns documents, el que fa pensar que va existir un temple anterior.  Té una única nau acabada en un absis semicircular. Aquesta nau està coberta amb volta apuntada. Com succeeix en la majoria de temples de l'Empordà, va ser sobrealçat i fortificat tardanament, com es pot observar clarament en l'absis.  Passem pel carrer del Mar (un dels més estrets). Al final d'aquest hi ha una plaça-aparcament. A la sortida del poble direcció Serra de Daró ens dóna la benvinguda amb un poema de mossèn Pere Ribot:
LLABIÀ
 Poema al peu de la Creu de Terme
 Dolç i obert com una mà
 el poblat de Llabià
 us dóna la seva imatge:
 suavitat del paisatge
 i l’ajut de sant Romà,
 l’església i el repòs
 de l’esperit i del cos.
 Cor obert com una brasa
 de servei d’amor us diu,
 Primavera, hivern i estiu:
 -Entreu, que ja sou a casa.
 Mn. Pere Ribot
El camí segueix avall fins a mig camí de la baixada, que tombem a l’esquerra per arribar al mas de la Bomba... Al mas de la Bomba hi ha la maquinària que permetia el drenatge de l'estany, podia tardar més d'un mes en treure-la. El rec Traient és el que permet la dessecació de l'estany ja que està situat al centre de la conca i porta les aigües cap al mas de la Bomba.
Seguint el camí la ruta ens permet observar el pont romà que formava part de l'antic camí d'Empúries que es dirigia a Ullastret. Al costat del pont hi ha la font de la Roqueta que brolla per un canot prou gruixut. L'entorn ha estat condicionat.
Seguim el camí que ens ha de portar a Ullastret i en poca estona arribem a l’entrada del poblat ibèric... La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu, és el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibèrica dels indigets. La seva gestió depèn del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El 2012 el govern de Catalunya inicià el procediment per a declarar-ne la zona bé cultural d'interès nacional.
Un camí a la sortida del poblat ibèric, ens deixa en un tres i no rés a Ullastret. Unes muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d'un castell actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats. Aquest es el nostre destí per fer un bon most... el restaurant can Quel, un bon entrepà, regat amb bon vi, un cafetó i algun “xupito” per treure’ns la fred.
Ens queda travessar la carretera de La Bisbal a Serra de Daró y passar per el barri de la Fontsanta, per caminar per el fons de la vall direcció Peratallada que arribem en poc menys  d’una hora, i sense caure ni una gota d’aigua...caram!! amb el home del temps...donant per finalitzada aquesta cultural sortida.
  

Desnivell acumulat:  195 metres
Alçada mínima - màxima: 1 metre – 95 metres
Distància aproximada: 14,55 Km.
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6165155

9 de febrer del 2014

Monells-Millás-Planils-Corçà






 Palanca sobre el Rissec a Monells





 el estanyol de Cal Carbó a Millars






la curiosa fita de pedra dels tres termes,( Madremanya-Pubol-Corçà),   






el bosc de Planils





 pou de glaç



 veïnat de Santa Cristina de Corçà






 ermita de Santa Cristina de Corçà






els magnífics carrerons de Monells




Ruta feta segons GPS
Altimetria i quilometratge


Veure més fotos : https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/5996303206681546305


Descripció de la ruta
Plàcida sortida per la zona de Monells, Millars, Cassà de Pelràs, Planils i Corçà.
Hem deixat els cotxes al costat del Rissec a Monells, avui la sortida la hem fet tota seguida, acabant  força tard per l’esmorzar...  La ruta a transcorregut per camins amples, on la conversa fluïa sense parar i on els bassals de l’aigua caiguda en aquests dies ens feien fer alguna exhibició de verticalitat, i com no podia ser d'altra manera, també hem caminat per estrets senders, alguns de les quals l’hem trepitjat per primera vegada, (sempre hi ha algun per descobrir).
Hem visitat el estanyol de Cal Carbó a Millars. Al wikipedia hem parla un xic d’aquest bassal i del que fos antigament:  El nom del lloc de Millars, situat a un quilòmetre escàs de Madremanya, va tenir diverses denominacions: «Villa Miliasa» (881),«Milars» (1065), «Mias» i «Milliare»(1279).Segons Jaume Marquès Casanovas (professor del seminari de Girona i canonge de la catedral): «el fons del vall fou antigament un llac, el qual fou dessecat pels volts del segle X i a partir d'aleshores va ser construït el castell de defensa i l'església de la seva dependència, Sant Iscle i Santa Victòria, de la qual hi ha notícies l'any 1387 sobre el modest temple que es trobava aleshores arruïnat.  
 Hem passat també per la curiosa fita de pedra dels tres termes,( Madremanya-Pubol-Corçà),  hem caminat pel bosc de Planils, un bosc de pins bastant alts... El grup de cases i masos que es troben al camí de Corçà a Cassà de Pelràs, allà on neix el Rodonell, es coneix com el veïnat de Planils... És característic d’aquest indret l’ús de la pedra basàltica, grisa i negra, per a la construcció. Una pedra com la que s’ha extret molts anys de la pedrera de Terra Negra--- En aquesta zona hi ha una colada volcànica provinent del Montori de Rupià que, en l'àmbit geològic, forma part de la zona volcànica de la Garrotxa. Una mostra  d’aquestes construccions la trobem en dues antigues masies molt properes entre si, el  mas Martí del segle XVIII a Cassà de Pelràs i el mas Savalls a Planils, aquest últim , és una masia fortificada i declarada com a bé cultural d'interès nacional. També foren aixecats amb pedra volcànica els masos de can Llobet, el mas Mascarós o al mas Pons, tots ells dels segles XV-XVI. És en aquest mateix barri on hi ha una construcció singular, el safareig públic conegut com el Biber, construït el 1894 i reformat l’any 1919, avui dia en desús.
Continuada la marxa, passem per un pou de glaç just al costat de la font de Lilou al nucli de masies de Anyells (Corçà) i com a colofó, abans d'arribar a Monells i esmorzar al restaurant de el Roure Blanc, hem visitat la petita ermita dedicada a Santa Cristina. És d’estil romànic del segle XII. Consta d’una nau acabada en un absis semicircular. A la part frontal hi ha una porta d’arc de mig punt  amb grans dovelles, una finestra en espitllera i acaba amb la base d’un campanar d’espadanya.  Al lateral hi ha una segona porta rectangular. Les restes trobades fan pensar que fou construïda damunt d’un temple anterior del temps dels romans.
Una vegada esmorzats/dinats per l`hora de fer-lo, agafem els cotxes tornant a la Bisbal per donar per finalitzada aquesta ruta.

Desnivell acumulat:  260 metres
Alçada mínima - màxima: 33 metres – 163 metres
Distància aproximada: 12,32 Km.
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6126960

2 de febrer del 2014

Als Metges per corriols (Sant Cebrià de Lledó)


  






La font de l’Alzina, començament de la ruta








El Daró







 les ginyes dels carros marcades sobre la roca







Corriol de Can Boulida







Can Boscanya nou





La església dels Metges des de Can Boscanya nou




La església dels Metges





el grup al mas de  can Torrent




Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge












Descripció de la ruta

Feia més d’un any que no pujava als Metges i ja en tenia ganes. Pujar sempre m’ha suposar buscar o fer una ruta diferent a les que hem anat fent fins ara o si més no, algun camí o corriol acabat de netejar. Avui no buscàvem res més que saludar i esmorzar amb en Ramón dels metges.
Així dons, deixem els cotxes a la font de l’alzina (km 14 de la carretera de La Bisbal a Cassa de la Selva) i caminem per aquesta carretera (direcció Cassa) uns 600 metres fins la entrada del ample camí de can Boscá que queda a la nostra dreta, aquí un camí (esquerra)mena fins el Daró, que agafem i travessem, alguns amb més traça que altres. Caminem per un corriol seguint el Daró amunt fins el pont de Can Vilademarc. Aquí deixem el Daró  i seguim amunt la riera de Can Vilademarc, per un corriol molt bonic de passar i que la nevada del 2010 el va fer  impossible d’accedir, però fa menys d’un any que el vàrem netejar per passar la marxa amb BTT “conca del Daró”, aquest caminoll sempre l’hem anomenat: el corriol de Can Boulida.       
A la part baixa,  aquest camí es fusiona més d’una vegada amb el curs de la riera i ens fa anar molt en compte de no fer cap relliscada, també podrem veure, les ginyes dels carros marcades sobre la roca. Han d'haver passat molts de carros carregats per fer aquesta mossa a la pedra viva.
A l’arribar al final del corriol, un camí més ample ens feia passar per el mas enrunat de Can Boulida, però, fa poc, han obert un camí just al costat amb força desnivell i amb un últim tram molt brut, però transitable, que ens deixa just per darrera de la Creu Vergèlia. Ara caminem per una pista més ample uns 3oo metres fins agafar el camí que tenim a la nostre esquerra i que ens porta fins a Can Boscanya nou (Can Cama segons el mapa del ICC), des de el mas s’albira la torre de la església de Sant Cebrià que la tenim a tocar. Visita del mas força enrunat i seguim camí avall per un sender amb força pedra fins a tocar els prats dels Metges, sota Can Martí, aprofitem per visitar el immens Toll de Can Martí i per fi arribem a Sant Cebrià de Lladó...
Sant Cebrià de Lledó és un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, a uns 300 m. de alçada. Al seu minúscul nucli urbà hi ha la parròquia i el Mas Aldrich de la plaça, (el restaurant dels Metges). A 200 m. a ponent, a la vora de l'antic Camí Reial de Sant Sadurní, es troba el Mas Martí Vell. Al voltant d'aquest nucli hi ha nombrosos prats (antics camps de conreu) i es gaudeix d'una bona panoràmica sobre la plana del Ter i del Daró, des del cap Norfeu fins a Begur, passant pel golf de Roses, el massís del Montgrí i les Illes Medes.
A l'església parroquial es veneraven els sants metges Cosme i Damià, motiu pel qual el lloc es popularment més conegut pel nom de "Els Metges". A més de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la universitat del poble, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals ajuntaments. Té la nau romànica però al segles XVI-XVII es va construir l'actual campanar, l'absis poligonal i les capelles laterals. La porta actual es frontal i porta la data 1588 a la seva llinda. S'hi accedeix des del cementiri
Bon esmorzar, bona tertúlia i avall que és hora. Agafem el camí que passa per sota la rectoria i que ressegueix alguns del prats abans citats, per desembocar al Mas de Can Torrent , visita, fotos del grup i amunt fins la pista que puja de Can Pericai als Metges. Aquí ens aturem una estona per visitar la balma del colomar d’en Torrent, una sèrie de roques que serveixen de magnífica talaia  amb una petita bauma.
Agafem ara, la pista que baixa decididament fins la font de l’Alzina a on tenim els cotxes per donar per finalitzada aquesta interesant sortida.                  

Desnivell acumulat:  446 metres
Alçada mínima - màxima: 92 metres – 357 metres
Distància aproximada: 11,18 Km.
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6097460