21 de maig del 2007

MONTSERRAT ( de Santa Cecilia a Sant Geroni )







1: Deixem la carretera i agafem les escales direcció al canal de la llum












2: la canal de la Llum i el Coll del migdia amb les Talaies vist des de el principi de la ruta











3: Impressionants parets de Montserrat vista des de el camí de pujada










4: Cruïlla a on deixem el GR i enfilem la canal de la Llum













5: La font de la Llum, amagada entre lloses de roques







6: El camí esdevé costerut










7: Pòster informatiu del Torrent del Migdia










8: Vista de les Talaies











9: Els Plecs del Llibre i el Montgròs










10: Pas sense complicacions entre roques





11: El grup al cim de l’Albarda Castellana










12: l’ermita de Sant Jeroni










13: El cim de Sant Jeroni











14: Travessant el Torrent de Santa Maria











15: El Pas dels Francesos





16: Baixant per les escales fins al Monestir










17: Vista del Monestir de Montserrat










18: Dins el recinte










19: El camí dels Degotalls










20: Despreniments deguts al aiguats del juny del 2000


MONTSERRAT ( de Santa Cecilia a Sant Geroni)

Diuen que aquesta es la manera d’arribar al cim, totes les altres son postisses i poc elegants.
Sortim de l’aparcament que hi ha al davant de l’ermita de Santa Cecília en direcció Can Maçana, tot seguint la carretera, fins que arribem en uns minuts a unes escales a l’esquerra(1) i un cartell que ens indica el canal de la Llum. Aquí enllacem amb el GR-172 fàcilment reconeixible pels senyals blancs i vermells. Seguim el GR en direcció a la nostra dreta, des de el camí de pujada veiem clarament en front nostre la canal de la Llum amb el coll del Migdia i les Talaies(2) i a la dreta las impressionants parets de la “Muntanya Màgica(3).El camí va guanyant alçada i arribem a un punt on un rètol ens indica que cal girar a l’esquerra i abandonar el GR per tal de seguir cap el Canal de la Llum (4), seguim corriol amunt. A punt de entrar a la canal, trobem un camí a la nostra dreta el seguim un centenar de metres per arribar a la font de la Llum (5), amagada darrere d’una llastra de roca despresa, cal entrar uns 4 ó 5 metres per tal d’arribar a la font. Si anem justos d’aigua ja cal que aprofitem l’ocasió ja que no tornarem a trobar aigua en tot el nostre recorregut.
Tornem per on hem vingut i anem a trobar el camí que hem deixat fa un moment per seguir pujant per la canal de la Llum. Ara el camí ja comença a ser més costerut(6) i caldrà que ens ajudem de les mans en algun punt per tal de passar per algun gran bloc de pedra o per agafar-nos a algun arbre del corriol, fins el coll del Migdia.
Una vegada al coll veiem un pal indicador que ens comunica que estem al “Torrent del Migdia a 995 m. de alçada” (7) ja que en aquest coll neix un torrent (ara sec excepte en moments de pluja) que devalla fortament. El nostre camí, sempre entre arbres i força ombrívol, segueix aquest torrent. Tot baixant comencem a veure algun senyal blanc i mes avall algun de groc.. Seguim el camí fins arribar a un altre pal indicador que ens indica: “Torrent del Migdia 995 m. El Camell de Sant Jeroni 0,950 m.”.i que cal seguir, desviar-nos a l’esquerra per tal d’anar direcció al Camell de Sant Jeroni. Seguim doncs aquesta desviació on els senyals blancs-grocs i grocs ja son mes evidents. Ens topem en un cartell que ens anuncia “Els Plecs del Llibre” i una clariana al bosc que ens deixa veure aquesta meravella de roques.
Fem petites pujades i baixades i no trobem cap cruïlla en lloc, fins arribar al coll del Carmell de Sant Jeroni, des de aquí girem els ulls a la carena i tenim a la vista la canal del Migdia amb Les Talaies a la dreta (8), El Gegant i el Montgròs al centre i els Plecs del Llibre a l’esquerra (l’espectacle és impressionant) (9).Al coll girem a l’esquerra i al poc trobem un camí que ens arriba de la dreta, que no agafem i continuem pujant, cap al NE sense deixar-lo, fins a sortir a la carena i al lloc anomenat “les Pinases”
Des de el coll arrenca un corriol, a la dreta, amb marques de pintura blaves que segueix la cresta cap el sud amb un parell de passos no gaire complicats en roca (10) que ens porta al cim comarcal del Baix Llobregat anomenat l’Albarda Castellana (11).
Fotos de rigor i tornem al lloc on érem, “les Pinases”, seguim la carena fins a trobar una cruïlla amb dos camins, el de l’esquerra puja fen drecera cap Sant Jeroni, nosaltres agafàvem el de la dreta i de seguida ens topem amb un camí cimentat i ens unim a la munió de gent que, provinents del Monestir o del funicular de Sant Joan, van cap al cim de Sant Jeroni. Fins aquí el camí ha estat prou solitari, però això ja no és possible, a partir d’aquest punt trobaven gent per tots el recons, ( es un perill perquè no estem vacunats contra les multituds)
Passem per l’ermita de Sant Jeroni (12) i pugem per unes escales que ens portaran fins el cim de Sant Jeroni, ni que dir de la quantitat de gent al cim, fer les fotos del grup al cim (13)admirem el paisatge que ens brinda aquesta talaia privilegiada i ràpidament ens posem en marxa per camins menys concorreguts, (si pot ser).
Baixem per el camí cimentat fins a trobar un rètol informatiu que ens indica el camí del Monestir o el funicular de Sant Joan, evidentment agafem el del Monestir a l’esquerra (que es el camí vell de Sant Jeroni). Passem per el torrent de Santa Maria (14), pla dels escurçons, el pla dels ocells i el Pas dels Francesos (pas estret entre roques) (15). Surtin del torrent de Santa Maria, el camí es un mai acabar de esglaons de diferents formes i alçades (16) que ens van masegant els genolls fins arribar al Monestir (17).Travessem el Monestir(18) fins agafar, a la sortida del recinte, un camí a l’esquerra anomenat camí Magnificat o dels Degotalls (19). El seguim una bona estona fins que ens trobem, en un punt del camí, un pas barrat per obres que no fem gaire cas. Uns quants metres mes enllà ens topem en el punt a on se estan arranjant, per las esllavissades produïdes per las inundacions del juny del 2000, aquesta part de la muntanya es convertit en una tartera nua de matolls i arbres amb un pas molt estret que ens permet travessar-lo (20). Aquest camí desemboca a la carretera que en poc mes de 2 km. ens deixa a Santa Cecília per acabar la sortida.

Desnivell acumulat: 500 m.
Alçada mínima-màxima: 680 m.-1237 m.
Distància aproximada: 12 km.
Temps amb parades : 5,30 hores
Ruta circular: si
Accessos: Pugem de Monistrol de Montserrat cap el monestir (carretera BP-1121), fins a trobar la cruïlla a Can Maçana i el Bruc (carretera BP-1103), que agafem fins arribar al refugi Santa Cecilia o Bartomeu Puiggròs, amb un ampli aparcament i centre de nombroses excursions.
Data de la sortida: 21 - Abril - 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carles i Cristian

12 de maig del 2007

CAP DE CEUS (travessa Port de la Selva - Cadaques)






1: La sortida al carrer del Mar de Port de la Selva











2: Vista de la Badia del Port de la Selva










3: El Monestir de Sant Pere de Rodes











4: Cala La Tamariua










5: Pal informatiu del camí a seguir





6: Sant Baldiri de Taballera










7: Sant Baldiri de Taballera









8: Gorg al Rec Talabre











9: Corriol de baixada a la cala Taballera











10: La Cala Taballera





11: La Cala Taballera arran d’aigua










12: Remuntant el corriol de Cala Taballera cap a el Mas Sa Birba











13: Mas Sa Birba










14: Desviació secundaria i una mica amagada











15: La carretera de Cadaqués al Far del Cap de Creus (s’albira el far)

16: El Camell (curioses formes erosives i colors de les roques del Cap de Creus )


17: Tenim el far del Cap de Creus a tocar


18: Camí antic del Cap de Creus



19: Entrant a Port-Lligat








20: Remullada a las aigües de Port-Lligat
Tavessia pel CAP de CREUS
Descripció de la rutaAquesta ruta no és circular, per tan, caldrà deixar algun cotxe a Cadaqués, per després de fer la ruta, anar a buscar la resta de cotxes a Port de La Selva.
El sender surt del poble d’ El Port de La Selva, al carrer del Mar (1) (, en front del port, per el carrer que va a la cala la Tamariua(4) i que es continua per una carretera que puja tot contemplant el mar que queda a l’esquerra.
Es voreja la punta de la Creu (des de aquí tenim una bona vista de la Badia de Port de la Selva(2) i fin i tot del Monastir de Sant Pere de Rodes (3), anem seguim la carretera asfaltada que s’endinsa en una urbanització que queda per sobre el poble fins que s’acaba el asfalt i comença una pista de terra, la seguim fins una bifurcació amb un pal informatiu (5), es puja cap a la dreta (tot el camí es marcat amb les marques blanques/vermelles del GR-11), pro hem de anar amb conte perquè la senyalització està feta amb poca traça i en algun punt es devé perdedor.
Passat uns 45 minuts es troba a l’esquerra l’accés al mas Puignau, en ruïnes. Ben aviat s’acabarà la pista i seguirem per corriol en baixada fins a les ruïnes de Sant Baldiri de Tavellera (6) (ara en restauració) (7). Desprès el camí fa marrada i un gir molt tancat per salvar el Rec Talabre, amb un bonic gorg d’aigua, que en “Ron” va aprofitar per fer una banyota (8) . Serà del pocs llocs amb aigua que trobarem durant tot el camí.
Passat el torrent arribem a una pista. Els senyals del GR menen a la dreta i un cartell indica per l’esquerra a Cala Tavellera i Cap de Creus. Pel GR passaríem pel Mas d’en Paltré i aniríem a parar més enllà del Mas de Sa Birba, sota el Serrat del Camp Nou. Caminaríem menys però perdríem passar per la cala (en aquest punt es a on la senyalització es feta amb tant mala fortuna i forma que hi ha profusió de pintura a llocs on el camí resulta evident.
Prenem la pista a esquerra i marxem arran de costa. Pel camí trobem restes de pintura de l’antic GR. Per baixar a la cala prenem un corriol ben evident (9). En creua la cala (10) i, a l’altre costat del rec de Tavallera ens aturem a esmorzar i algú, remullar els peus(11).
Després de “la parada tècnica” enfilem el corriol evident entre mig de roques(12) fins a retrobar la pista que ens porta a passar pel costat del Mas de Sa Birba(13). Poc més enllà recuperem els senyals del GR i seguim per pista en direcció l’esquerra. Uns 10 minuts més tard deixem la pista i prenem una desviació secundària a l’esquerra(14) que durant uns minuts passa per costat d’una conducció elèctrica. En poca estona passem per costat de un pi solitari a on girem a la dreta, travessem una tanca metàl-lica i en poc més de 20 minuts passem pel costat d’unes ruïnes que varem suposar que eren els Rabassers de Dalt, en 5 minuts més arribem al mas Rabassers de Baix, aquest ven conservat.
Al costat trobem un encreuament de camins, i agafem el de davant que en 5 minuts ens porta a la carretera de va de Cadaquès al Cap de Creus(15).Ens cal trepitjar quitrà la resta del camí fins al Cap de Creus. En aquest tram tenim l’ocasió per contemplar de ben a prop les curioses formes erosives i colors de les roques del Cap de Creus que son un dels seus atractius(16).
Al arribar sota el Far (17), als peus de cala Jugadora, surt un corriol que passa sobre la cala, (és el camí antic del Cap de Creus) (18), ben fressat i evident que marxa, entre parets, contraforts i tres ponts de pedra seca, durant uns tres kilòmetres i escaig fins a sortir a una pista de terra, poc abans de Cala Guillola.
Cal seguir la pista a mà esquerra i prendre desprès un corriol a la dreta Des de la cruïlla del camí del Cap de Creus amb la pista, per anar a Cadaqués cal seguir-la a la dreta durant uns centenars de metres fins que un altre corriol, a mà esquerra (hi ha un cartell indicador) baixa cap a una torrentera, fins a Portlligat. Sortirem diversos cops a la carretera i caldrà seguir algun tram per quità. Finalment ens enfilarem fins abastar els darrers carrers de la urbanització de s’Alqueria. Cal estar atent als cartells indicadors dons passem per entremig d’aquesta urbanització i pot resultar perdedor (19).
Finalment passem per la llera d’un torrent sec que el seguim, i ens deixa a la platja de Porlligat a on es remuguem els peus (20) . Desprès pugem rere la casa- museu d’en Dalí fins la carretera de Cadaqués a Port-Lligat per finalment arribar al pavelló municipal “ Es Quatre Camins”, a on tenim els cotxes que barem deixar a primera hora.
Ja només es queda, m’entres ens preparen el dinar al restaurant, anar a buscar els cotxes que deixarem a Port de La Selva.

Desnivell acumulat: no calculat
Alçada mínima-màxima: 0 m. – 140 m.
Distància aproximada: 23 km.
Temps amb parades : 6 hores
Ruta circular: no

Accessos: Arribem a Cadaqués i agafem la carretera a Port-Lligat fins al pavelló municipal “Es Quatre Camins”, al carrer del mateix nom. Deixem un parell de cotxes al aparcament del pavelló i reculem per agafar la carretera de Port de la Selva fins al carrer del Mar de aquesta població, enfront del port, (En acabar la sortida tornarem a buscar els cotxes).

Data de la sortida: 12 – Maig - 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, Je, Laura, Pep, Salvador, Toni, en Joan “Furnet” i Pau