6 de desembre del 2008
MATAGALLS per Viladrau ( MONTSENY)
Itinerari dur, que transcorre pel vessant nord del Matagalls. Passant per la castanyeda Gran de Can Gat, Sant Segimon i la Creu de Matagalls, són indrets sorprenents, fent la baixada per l’escabrós “sot de les Cordes”que és espectacular. El paisatge rocós i encinglerat que cal travessar dóna un punt d’emoció a l’excursió.
Situats a la plaça Major de Viladrau, baixem per l’hostal Bofill, a on tenim reservada taula per dinar al acabar la ruta, prenem el carrer de Sant Segimon i baixem al fons de la vall (1) , a on un camí ens porta fins Can Torrent, mas bastit en el fons de la vall, al peu del torrent dels Vernets. La pista creua la riera i s’enlaira per l’obaga del serrat de Rosquelles, trobem una cruïlla a la dreta senyalitzada amb: la font de l’oreneta (2) , la travessem i agafem un camí, que avança per sobre la font, entre castanyers, pins i alzines.
A uns vint minuts de la sortida trobem el Molí de Baix, edifici en ruïnes al peu de la riera Major, que travessem per un pont de pedra, ara ens anem allunyant de aquesta riera i travessem la masia de els Molins (masia molt gran abandonada) (3).Seguim una pista forestal molt ampla i ven arrengada una bona estona fins trobar un camí a l’esquerra de desembosc, que prenem, aquest s’enlaira suau que passar entre roures fins el Sot de la Creu d’en Borrec.
Aquí seguim la pista que és ample, transcorre entre alzines (4) i comencem a trobar els primers castanyers grossos. Arribem a Can Bosc, gran masia al peu de la muntanya. La pista passa per mig del mas, i baixa suaument, deixem la pista que segueix a la dreta i baixa a Cal Gat i enfilem suaument a l’esquerra fins trobar el torrent de l’Erola.
Aquest torrent és força cabalós, que davalla del Sot de les Cordes. El creuem i continuem el camí per costat d’una bassa. A partir d’aquí comencem a veure forces castanyers. Arribem a la Mare de Déu de l’Erola(5), capella construïda en un replà, als peus del turó de Colldordials. Ja existia l’any 1571, i era la residència d’hivern dels ermitans de Sant Segimon.
El camí és devé pedregós i descarnat i s’endinsa de nou en el bosc, aviat ens topem amb uns castanyers gegantins(6), un dels quals és un dels més corpulents del Monseny.
Continuem la pujada i a l’entrada de la fageda, al peu d’uns boixos trobem la font de l’Or. Seguim pujant per la fageda (7) i al travessar una tartera el bosc ens deixa contemplar la vall, on destaquem els masos de Cal Gat, can Bosc i la Sala (casa nadiua del bandoler Serrallonga).
Passem davant de l’Oratori (8) , construït en un serradet que s’aboca al torrent de l’Oratori. Dedicat a Sant Camil de Lel.lis. Des de aquí són visibles Sant Segimon i l’ermita de Sant Miquel.
El corriol, pedregós avança en cerca el torrent de l’Oratori, rierol cabalós que davalla de la font de Matagalls, indret ombrívol i agradable. Ara el corriol emprèn una pujada forta i sostinguda, fen moltes ziga-zagues, aquest bonic tram s’anomena: les Marrades.
Un petit collet herbat , sota el camí, ens permet admirar tota la vall fins els Pirineus, estem al Collet de l’Estornell, Sant Segimon és 100 metres més amunt que arribem en 8 minuts.
Actualment Sant Segimon es troba en un estat ruïnós, però ja han començat las obres de restauració. Degut a aquet fet no barem poder entrar. Esta situat á 1.260 metres(9) .Segons la tradició el primer santuari hauria estat construït aprofitant coves naturals, en aquest primitiu santuari va fer penitència el rei de Borgonya Sant Segimon, entre els anys 516 i 520, que després de ser destronat es convertí en ermità i penitent i va donar nom a aquest temple muntanyenc.
Es té noticia documental del santuari, l'any 1290. L'actual santuari i hostatgeria pertany als segles XVII i XVIII quan els ermitans abandonaren definitivament les capelles a les coves de la cinglera. Amb la desamortització de bens eclesiàstics de Mendizábal, l'any 1837, va ser adquirit pels propietaris de la veïna masia de Can Gat.En els darrers anys, el santuari obria del 1 de maig al 31 d'octubre, data en que els ermitans es retiraven a l'ermita de l'Erola, a fi de no quedar isolats per la neu i el fred.
Des de Sant Segimon agafem la pista en direcció a Coll Formíc i de seguida arribem al coll de les Tres Creus a on esmorzem, un cop recuperat forces enfilem el camí a Sant Miquel de Barretons, que degut a les obres de Sant Segimon l’han desviat fins passat el coll de les tres Creus, a mà esquerra i amb unes pintades de color verd fluorescent (molt llampant). Un camí pedregós i descompost que remunta amb forta pendent fins la penya on s’alça la capella.
Sant Miquel dels Barretons, 1.300 metres(10) es una petita capella del segle XVI, construïda en el cim d’una agulla granítica, suspesa damunt de Sant Segimon (11) . El nom li ve dels barrets que penjaven a l’interior, que guarien el mal de cap a qui se’ls posava.
A partir d’aquí descobrim un nou paisatge, més obert, dominat pels lloms herbats, que va remuntant la serra a prop del llom, fins el pla dels Ginebres (12), que com el seu nom indica, és ple de matolls de ginebró. Ja s’albira la creu i cim del Matagalls i nosaltres anem seguin per el camí més curt per arriba-hi, deixant al collet de la font de Matagalls, el camí a la font que ens queda a l’esquerra. I per fi, arribem al cim del Matagalls (13) desprès de 4. Hores 20 minuts des de que varem començar a Viladrau.
Des de el cim, 1.697 m. tenim una molt bona vista de les Agudes (14) i de les Guilleries amb Viladrau presidint la vall (15).Fotos de rigor (16) i toca baixar, ara tot carenejant, deixem el camí de la font de Matagalls, que ens ve per l’esquerra i seguim per l’anomenada serra de Salaverds, sense camí, entre prats i ginebrons.
Anem girant sempre a la dreta, per anar a passar per dins una fageda, tot flanquejant el vessant del turó del Mig (17).En assolir un contrafort rocós es descobreix l’amfiteatre de cingles que conformen el Sot de les Cordes. El rierol s’esmuny a gran fondària, barem tenir la sort de veure’l tot glaçat, era impressionant!!! (18) . Al davant, el contrafort del turó Gros, per on llisca una llarga tartera.
El corriol passa enfilat sobre les timbes del torrent (anem amb compte en aquest punt) i segueix a diferents nivells i amb força pedruscall, fins arribar a una fageda que baixa amb fortes i ràpides giragonses, fins el pla de Malataup(19).Girem a la dreta per arribar al corral d‘en Pujol i d’aquí a El Pujol de Muntanya, masia important que travessem, sortint de la masia, deixem el camí principal i ven fressat que ens portaria a cal L’Aremany, agafem un camí estret a l’esquerra, que baixa a buscar la riera Major i que va seguin el curs del riu fins al pont del Noguer.
Del bonic pont de pedra del Noguer, enfilem la pista que passa davant el important casal d’ el Noguer, en 4 minuts més arribem al Pla de Montfalcó. Som a la perifèria residencial de Viladrau, entrem dins la urbanització i enfilem ja en descens, fins al nucli urbà.
Ara resta dinar a l`Hostal Bofill i............fins la pròxima sortida.
Desnivell acumulat: 1.259 m.
Alçada mínima - màxima: 749 m.-1.697 m.
Distància aproximada: 18,21 km.
Temps amb parades : 7 hores, 20 minuts
Ruta circular: Si
Accessos: Deixem els cotxes al aparcament municipal de Viladrau, darrera l’església, abans de la plaça major.
Data de la sortida: 06/12/2008
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, l’avi Joan, Pep, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C.
Itinerari dur, que transcorre pel vessant nord del Matagalls. Passant per la castanyeda Gran de Can Gat, Sant Segimon i la Creu de Matagalls, són indrets sorprenents, fent la baixada per l’escabrós “sot de les Cordes”que és espectacular. El paisatge rocós i encinglerat que cal travessar dóna un punt d’emoció a l’excursió.
Situats a la plaça Major de Viladrau, baixem per l’hostal Bofill, a on tenim reservada taula per dinar al acabar la ruta, prenem el carrer de Sant Segimon i baixem al fons de la vall (1) , a on un camí ens porta fins Can Torrent, mas bastit en el fons de la vall, al peu del torrent dels Vernets. La pista creua la riera i s’enlaira per l’obaga del serrat de Rosquelles, trobem una cruïlla a la dreta senyalitzada amb: la font de l’oreneta (2) , la travessem i agafem un camí, que avança per sobre la font, entre castanyers, pins i alzines.
A uns vint minuts de la sortida trobem el Molí de Baix, edifici en ruïnes al peu de la riera Major, que travessem per un pont de pedra, ara ens anem allunyant de aquesta riera i travessem la masia de els Molins (masia molt gran abandonada) (3).Seguim una pista forestal molt ampla i ven arrengada una bona estona fins trobar un camí a l’esquerra de desembosc, que prenem, aquest s’enlaira suau que passar entre roures fins el Sot de la Creu d’en Borrec.
Aquí seguim la pista que és ample, transcorre entre alzines (4) i comencem a trobar els primers castanyers grossos. Arribem a Can Bosc, gran masia al peu de la muntanya. La pista passa per mig del mas, i baixa suaument, deixem la pista que segueix a la dreta i baixa a Cal Gat i enfilem suaument a l’esquerra fins trobar el torrent de l’Erola.
Aquest torrent és força cabalós, que davalla del Sot de les Cordes. El creuem i continuem el camí per costat d’una bassa. A partir d’aquí comencem a veure forces castanyers. Arribem a la Mare de Déu de l’Erola(5), capella construïda en un replà, als peus del turó de Colldordials. Ja existia l’any 1571, i era la residència d’hivern dels ermitans de Sant Segimon.
El camí és devé pedregós i descarnat i s’endinsa de nou en el bosc, aviat ens topem amb uns castanyers gegantins(6), un dels quals és un dels més corpulents del Monseny.
Continuem la pujada i a l’entrada de la fageda, al peu d’uns boixos trobem la font de l’Or. Seguim pujant per la fageda (7) i al travessar una tartera el bosc ens deixa contemplar la vall, on destaquem els masos de Cal Gat, can Bosc i la Sala (casa nadiua del bandoler Serrallonga).
Passem davant de l’Oratori (8) , construït en un serradet que s’aboca al torrent de l’Oratori. Dedicat a Sant Camil de Lel.lis. Des de aquí són visibles Sant Segimon i l’ermita de Sant Miquel.
El corriol, pedregós avança en cerca el torrent de l’Oratori, rierol cabalós que davalla de la font de Matagalls, indret ombrívol i agradable. Ara el corriol emprèn una pujada forta i sostinguda, fen moltes ziga-zagues, aquest bonic tram s’anomena: les Marrades.
Un petit collet herbat , sota el camí, ens permet admirar tota la vall fins els Pirineus, estem al Collet de l’Estornell, Sant Segimon és 100 metres més amunt que arribem en 8 minuts.
Actualment Sant Segimon es troba en un estat ruïnós, però ja han començat las obres de restauració. Degut a aquet fet no barem poder entrar. Esta situat á 1.260 metres(9) .Segons la tradició el primer santuari hauria estat construït aprofitant coves naturals, en aquest primitiu santuari va fer penitència el rei de Borgonya Sant Segimon, entre els anys 516 i 520, que després de ser destronat es convertí en ermità i penitent i va donar nom a aquest temple muntanyenc.
Es té noticia documental del santuari, l'any 1290. L'actual santuari i hostatgeria pertany als segles XVII i XVIII quan els ermitans abandonaren definitivament les capelles a les coves de la cinglera. Amb la desamortització de bens eclesiàstics de Mendizábal, l'any 1837, va ser adquirit pels propietaris de la veïna masia de Can Gat.En els darrers anys, el santuari obria del 1 de maig al 31 d'octubre, data en que els ermitans es retiraven a l'ermita de l'Erola, a fi de no quedar isolats per la neu i el fred.
Des de Sant Segimon agafem la pista en direcció a Coll Formíc i de seguida arribem al coll de les Tres Creus a on esmorzem, un cop recuperat forces enfilem el camí a Sant Miquel de Barretons, que degut a les obres de Sant Segimon l’han desviat fins passat el coll de les tres Creus, a mà esquerra i amb unes pintades de color verd fluorescent (molt llampant). Un camí pedregós i descompost que remunta amb forta pendent fins la penya on s’alça la capella.
Sant Miquel dels Barretons, 1.300 metres(10) es una petita capella del segle XVI, construïda en el cim d’una agulla granítica, suspesa damunt de Sant Segimon (11) . El nom li ve dels barrets que penjaven a l’interior, que guarien el mal de cap a qui se’ls posava.
A partir d’aquí descobrim un nou paisatge, més obert, dominat pels lloms herbats, que va remuntant la serra a prop del llom, fins el pla dels Ginebres (12), que com el seu nom indica, és ple de matolls de ginebró. Ja s’albira la creu i cim del Matagalls i nosaltres anem seguin per el camí més curt per arriba-hi, deixant al collet de la font de Matagalls, el camí a la font que ens queda a l’esquerra. I per fi, arribem al cim del Matagalls (13) desprès de 4. Hores 20 minuts des de que varem començar a Viladrau.
Des de el cim, 1.697 m. tenim una molt bona vista de les Agudes (14) i de les Guilleries amb Viladrau presidint la vall (15).Fotos de rigor (16) i toca baixar, ara tot carenejant, deixem el camí de la font de Matagalls, que ens ve per l’esquerra i seguim per l’anomenada serra de Salaverds, sense camí, entre prats i ginebrons.
Anem girant sempre a la dreta, per anar a passar per dins una fageda, tot flanquejant el vessant del turó del Mig (17).En assolir un contrafort rocós es descobreix l’amfiteatre de cingles que conformen el Sot de les Cordes. El rierol s’esmuny a gran fondària, barem tenir la sort de veure’l tot glaçat, era impressionant!!! (18) . Al davant, el contrafort del turó Gros, per on llisca una llarga tartera.
El corriol passa enfilat sobre les timbes del torrent (anem amb compte en aquest punt) i segueix a diferents nivells i amb força pedruscall, fins arribar a una fageda que baixa amb fortes i ràpides giragonses, fins el pla de Malataup(19).Girem a la dreta per arribar al corral d‘en Pujol i d’aquí a El Pujol de Muntanya, masia important que travessem, sortint de la masia, deixem el camí principal i ven fressat que ens portaria a cal L’Aremany, agafem un camí estret a l’esquerra, que baixa a buscar la riera Major i que va seguin el curs del riu fins al pont del Noguer.
Del bonic pont de pedra del Noguer, enfilem la pista que passa davant el important casal d’ el Noguer, en 4 minuts més arribem al Pla de Montfalcó. Som a la perifèria residencial de Viladrau, entrem dins la urbanització i enfilem ja en descens, fins al nucli urbà.
Ara resta dinar a l`Hostal Bofill i............fins la pròxima sortida.
Desnivell acumulat: 1.259 m.
Alçada mínima - màxima: 749 m.-1.697 m.
Distància aproximada: 18,21 km.
Temps amb parades : 7 hores, 20 minuts
Ruta circular: Si
Accessos: Deixem els cotxes al aparcament municipal de Viladrau, darrera l’església, abans de la plaça major.
Data de la sortida: 06/12/2008
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, l’avi Joan, Pep, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)