25 d’abril del 2015



La Cabanya del Mir-Santuari de Bellmunt-Salt del Mir







 El restaurant de La Cabanya del Mir...principi i final de la ruta





 la resclosa del molí del Mir


pontet sobre la riera de la Foradada






Collet de Borquellet



Puig de Serragrenyada






 Santuari de Bellmunt









el salt del Mir



 Mapa de la Ruta



Ruta feta segons GPS


Altimetria i quilometratge









Enllaç per veure la pel·lícula de la sortida:


Descripció de la ruta

Ruta feta el 25 d’Abril de 2015 amb un temps per realitzar-la de 6 hores 15 minuts amb parades

A l’extrem nord d’Osona, tot just fent de límit amb el Ripollès, hi ha la subcomarca del Bisaura. Una nova barrera muntanyenca de la qual vull cantar les excel•lències. No deixeu pas de fer-hi cap, i més ara a la primavera, quan esdevé un paradís humit i exuberant. I ho dic perquè és fàcil passar-hi de llarg. Endinsant-s’hi des de Sant Quirze de Besora, tindrem l’oportunitat de fer una immersió progressiva en paisatges rurals de gran bellesa: Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà… Tot en aquestes terres sembla fet per a la foto. Perquè de postal són els prats on pasturen plàcidament vaques i ovelles, i d’autèntica postal és la natura que s’hi deixa veure, bona part de la superfície de la qual forma part de l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i encara una altra part del Parc del Castell de Montesquiu.
L’aigua és present pertot. El bosc (en què destaca la fageda) cobreix tot el recorregut. I la primera cirereta d’aquest pastís és el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt i el seu esplèndid mirador, un dels més amplis de la Catalunya Central, des d’on es pot observar tot el massís del Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Pedraforca, la serra del Cadí, el Puigmal, el Canigó…, a banda de la Plana, amb Sant Pere de Torelló als nostres peus.  (“l’ermita al cel suspesa” com deia Jacint Verdaguer) es troba en el punt més alt de la serra de Bellmunt , a 1.246 m d'altitud sobre el nivell del mar. Aquesta serra, orientada d'est a oest, pertany als primers contraforts del Prepirineu català.
Passat 1 km. escàs de Santa Maria de Besora, un trescant a la dreta, ens portarà per una pista de terra acta per turismes, al restaurant de la Cabanya del Mir. Aquí aparquem els cotxes i, agafem direcció cap a la Resclosa del Molí del Mir, un estret pontet de fusta que ens serveix per creuar la Riera de la Foradada.
A la cruïlla dels molins, deixem per la tornada la visita al Salt del Moli i agafem el caminet de l’esquerra que comença a enfilar.se decididament fins el Collet de Bosquetell, amb unes vistes fantàstiques de Santa Maria de Besora, el Castells de Besora, Llaés i Milany, la serra de Bufadors, així com del Pirineu.
Al Collet hem de passar a l’altre banda de un fil pastor per un pas habilitat i hem baixar fins el Clot de Bosquetell, travessant el torrent de Bosquetell per començar a caminar per una ample pista (camí de Bosquetell al Coll d’Hi-era-de massa), fins a trobar un corriol a l’esquerra que ens pujarà fins a la Serra Grenyada, per el Collet de la Balma de Migó. Caminem per tota la carena, passant pel Puig de la Serragrenyada, Collet del Cabrit, Collet de les Alades fins arribar al Santuari de Bellmunt
Actualment, el santuari, cridat en la comarca "de Bellmunt" o "Bellmunt" a seques, alberga un petit hostal i un restaurant, i es pot accedir des de Sant Pere de Torelló, terme municipal al que pertany, per una carretera asfaltada construïda entre 1975 i 1985.
Esmorzem, visitem la capella, admirem el paisatge (avui una mica encalitjat), fem un munt de fotografies i tirem avall pel camí al costat de la font, que ens portarà al Coll d’Hi-era-de massa.
Coll amb un munió de camins...esquerra al Bosquetell, dreta...La Tosca dels Degollats-Vidrà i a davant, Coll de Vidrà. Nosaltres ens encaminem per aquest últim, fins que a 200 metres ens topem amb un altre cruïlla, ara girem a l’esquerra, camí de Santa Maria de Besora, fins que tanquem el cercle al Collet de Bosquetell. Aquí ens toca baixar aquell costerut corriol, que abans amb molt d’esforç hem pujat, fins la cruïlla indicada de... Molins.
   El primer que trobem és una escletxa impressionant rere una petita porta, suposo que per canalitzar l’aigua fins el rodet del molí. De camí al Salt ens parem a  veure els molins i els mecanismes que feien  moure les moles. L’aigua de la riera era retinguda en una bassa a la part superior del salt i s’enviava a través d’unes comportes i una canal cap al primer dels molins, on la força de l’aigua feia girar les pales que a través d’engranatges movien les moles de pedra. Encara s’hi pot veure part del mecanisme.
El salt del Mir, de 35 m d’alçada, és un paratge d’una gran bellesa. L’indret és espectacular, especialment si porta una bona quantitat d’aigua. Convé destacar el cúmul de calç sota el salt.
Només dos valents foren capaços de banyar-se...en Santi i l’avi, caram quina enveja, però que aigua  mes freda...no més de pensar-lo hem ve pell de gallina.
Després  de acabar amb tot el “carret” de fotos, en aquet meravellós recó, encetem el camí de retorn fins la Cabanya del Mir ha on, com sempre fem un bon àpat amb molta gresca i bona avinença...ja estem preparats per la següent sortida!!!  

Desnivell acumulat: 685 metres

Alçada mínima - màxima: 898 metres-1235 metres

Distància aproximada:13,58 km.

 Ruta circular: si


Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9587953


18 d’abril del 2015

Via Ferrata de les Gorges de Saleny






el grup que la vàrem fer








el pou de les goges i via ferrata








pas equipat




Ressalt de la Murtra 






pont








 pont






franqueig





  gorg del salt del llop









  pont del Salt del Llop









                                             



traçat amb GPS









Veure més fotos: 

Enllaç per veure la pel·lícula de la sortida:

Descripció de la ruta

Ruta feta el 18 d’Abril de 2015 i vàrem necessitar un temps de 2 hores per realitzar.la

Per accedir a la via ferrata venint de Platja d’Aro (La Bisbal d’Empordà) Agafem direcció Llagostera, i girem a la cruïlla que ens portaria a Romanyà de la Selva, (la G-6612),  passat el Km 4 a 500 metres a la dreta tenim un trencall i la zona d’aparcament.
Trobem l’aparcament ple de cotxes de gent que ,com nosaltres, també han vingut a fer-la.
Una vegada col•locats els arnesos comencem l’aproximació, caminant pista avall fins que un pal indicatiu de camins ens mena a agafar un corriol a ma dreta fins la font de Panedes.   L’aigua de la font de Panedes és picant i ferruginosa. S’accedeix per unes escales que baixen dins una modesta estructura que fa d’aixopluc i restaurada recentment.
Passat el paratge de la font que conforma una placeta, seguim pista amunt una curta estona, fins que un corriol a la nostre dreta, amb pal indicatiu ens mena avall a les gorges de Saleny i escrit a mà...ferrata de Saleny.
Així dons, baixem fins la riera de Saleny. Aquí trobem un petit pont de fusta que travessem amb moltes ganes de arribar al Gorg o Pou dels Goges a on comença la ferrata.
Es tracta d'una ferrata curta i fàcil, amb una mica de tot, ideal per persones que es vulguin iniciar en aquesta modalitat. Situada en un lloc ombrívol i atapeït de vegetació, propici fel.la després de dies plujosos... es espectacular.
Aquesta ferrada fou construïda a l'any 2002, per Albert Gironès, creador de varies ferrades, (Agulles Rodones, Cala del Molí), consta de tres trams ben diferenciats:
Pou dels Goges, (així s’anomena també a les Bruixes bones o Fades). Preciós paisatge enmig d'un un engorjat molt estret
Ressalt de la Murtra: Amb canvi constant de d'una riba a l’altra de la riera amb ajuda de uns quants ponts tibetans, de 8 metres, 11 metres, 13 metres, 13 metres, 25 metres.
Salt del Llop: amb 60 metres de desnivell és el tram més llarg. Pont Himàlaia, pont tibetà, pont de fusta. Aquesta part final de la ferrada és la més espectacular. A partir de l'últim pont nepalí, la via pren altura per sobre de la riera, anàrem flanquejant, per anar a buscar el pont tibetà que podrem observar per sobre nostre. Aquest pont no presenta cap dificultat, així podrem practicar per prendre habilitat davant de ponts més compromesos.
El pont ens portarà al final de la via ferrada, molt a prop d'on hem deixat el cotxe
Per sortir després de l'últim pont prenem camí que ens allunya del riu. En una pineda girem esquerra fins GR amb marques blanques i vermelles i no l'abandonem fins al cotxe, donant per acabada aquesta interesant sortida, que si be no hem caminat gaire, de ben segur que haurem agafat més “agulletes” que si es tractés de una llarga caminata. 


Desnivell acumulat: 86 metres
Alçada mínima - màxima: 78 metres-170 metres
Distància aproximada:2,04 metres
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc:   http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9587595

28 de març del 2015

Viladrau - Montseny...Fonts, fagedes i castanyers






el grup a Viladrau a punt de sortida








Font de les paitides





 font del Noi Gran






paratge del Castanyer de les Nou Branques




el grup al Castanyer de les Nou Branques





Font de Llops




Font Rupitosa






Mapa de la ruta     



Ruta feta segons GPS




Altimetria i quilometratge









Veure més fotos: 


Enllaç per veure la pel·lícula de la sortida: 



Descripció de la ruta
Ruta feta el 28 de Març de 2015 amb un temps per realitzar-la de 6 hores

El Montseny és una de les Reserves de la Biosfera més importants i amb més biodiversitat del nostre planeta. La seva configuració geològica li permet de tenir nombroses fonts i aigua abundant. A Viladrau, l’aigua és un dels elements singulars del poble. Si troben quasi 200 fonts catalogades i situades dins aquest terme o als seus límits. Les fonts, per si soles, són el millor pretext per fer una excursió. Les històries i poesies que les ambienten, i viure i trepitjar un país ric en natura i patrimoni, són uns grans valors culturals que cal preservar.
Amb aquesta sortida hem visitat algunes de les fonts més importants, com alguna de dins a Viladrau...la font de l’Erola, Can Jep Sabater, d’en Miquel, del Sot de Can Rosell i sortint del poble, fonts boscanes com la font de Les Paitides, del Noi Gran, de Ferro, de Les Tres Roses, de l’Amistat, del Llop, de l’Avet Brau, Llibertat, Xiri, , Rupitosa, del Cristall i MasMolins.
No tan sols, hem anat a la recerca de fonts. Aquesta ruta te guardades algunes sorpreses, com els boscos de faigs amb algun exemplar considerable i com no podia ser d’altra manera, trobar-nos al Montseny, veurem algun exemplar monumental de castanyer.
Val a dir que aquesta ruta estava dissenyada per Associació Excursionista de Viladrau kd 1/2 h. i que any rere any, organitzen una marxa popular per passar per  altres i aquestes fonts abans esmentades, Jo, però, la he modificat per poder anar a veure, el que potser es el element més important de Viladrau (apart de l’aigua)... Sortint de la població, els camins ens portaran entremig de conreus i antigues masies fins a arribar a un paratge idíl•lic on senyoreja el Castanyer de les 9 Branques.
 El Castanyer de les 9 branques és un dels arbres més emblemàtics del Montseny. La seva edat, el seu port i la seva forma en canelobre, el fan ser un arbre veritablement espectacular. Dues de les branques més grosses van ser esberlades per les fortes ventades de l’any 1987. L’esquerda produïda magnifica, encara més, la seva originalitat. Altres sorruts castanyers quasi tan vells com ell, que l’envolten al mateix prat, conformen una clariana al mig del bosc de singular bellesa.
L’any 2012 el Castanyer de les 9 Branques va ser escollit per a identificar el nou escut del poble de Viladrau.
Aquesta variació de la ruta vers la oficial dels amics  de la Associació Excursionista de Viladrau kd 1/2 h. com he dit, ens ha portat a veure el castanyer de les nou branques i la font de les Tres Roses. Val a dir que fins la font el camí és força transitat. Passat la font hem tingut un tram al qual hem hagut d’improvisar per trobar el camí correcte, travessant un parell de torrents i pujant “a quatres grapes” una pendent amb molt desnivell, per incorporar-nos al camí que ens hauria, a la fi, de portar-nos a la font dels Llops i poder resseguir la resta de la ruta de les fonts de Viladrau.
No explico  el recorregut de la ruta per ser una, amb la qual, has de posar atenció al GPS, per els innombrables camins i canvis de sentit que existeixen. No obstant considero aquesta ruta magnífica per el patrimoni i la natura que hem trepitjat.
Feta la ruta hem anat a dinar al restaurant del Molí de la Barita, ha on ens han atès i hem dinat molt be i ha on hem celebrat ( amb molta farra) la sortida nº 100

Fins la propera sortida. 
 
Desnivell acumulat: 680 metres 
Alçada mínima - màxima: 794 metres-1244 metres
Distància aproximada:16,62 Km.
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9291460

28 de febrer del 2015

Hostal de la Vall del Bac-Bodelquer - El Talló -

Sant Andreu de Porreres - Sant Miquel de la Torre




Foto del grup abans de començar a caminar






Pas del Bodelquer i cingles de Tremolers





Coll Sagordi


els cims de l’Alta Garrotxa





Faig monumental abans de coronar el Talló





el grup al cim del Talló






el grup a Sant Andreu de Porreres



Mapa de la ruta



Ruta feta segons GPS


Altimetria i quilometratge








Descripció de la ruta

Ruta feta el 28 de Febrer del 2015, i vàrem necessitar un temps de 6,10 hores per realitzar-la

Avui hem anat a caminar a un indret recòndit, ha on la solitud i el silenci no interromp la meravellosa banda sonora del bosc. Hem caminat pel cor de la Vall del Bac i hem pujat a un dels seus dos cims més emblemàtics, El Talló, tot i que la seva alçada és de poc més de 1200 m presenta unes vistes magnífiques sobre tot el Pirineus, sobre la Vall del Bac, la Vall de Carrera, i sobre una bona part de l'Alta Garrotxa. visitant, a més, dos de les seves ermites romàniques, la de Sant Andreu de Porreres i la de Sant Miquel de La Torre.
 Antigament aquesta vall havia estat un formiguer de carros, traginers i ramaders, ja que formava part del la carrerada de marina que anava d'Olot a Camprodon, unint les muntanyes del Ripollès (pastures d'estiu) amb l'Empordà (pastures d'hivern). Des del 2003, la vall del Bac gaudeix de la carretera asfaltada que comunica Sant Pau amb Castellfollit, però aquesta no l'utilitza pràcticament cap vehicle, fora els caçadors i els bojos per les muntanyes com nosaltres.  L'obertura de la carretera per la vall de Bianya i la desaparició d'aquests tradicionals oficis, va fer caure aquesta menudeta vall en el més absolut oblit.
El punt de referència històric de aquesta Vall, és l'hostal de la Vall del Bac. Aquest fou un dels hostals més antics de Catalunya (consta com a hostal ja al segle XVII) i punt de parada obligat per a traginers i ramaders. A més va esdevenir una referència en cuina de muntanya. Va romandre obert fins a mitjans de la primera dècada d'aquest segle, amb l'Anna Barluenga, la darrera hostalera. Diuen que s'hi podia menjar de primera. (Llàstima que ja no hi hem arribat a temps).
L'itinerari l’iniciem al ja comentat l’Hostal de la Vall del Bac, , on tenim un ampli espai on aparcar i també una font on podrem agafar aigua abans de començar la nostra ruta. Prenem la pista de terra que passa just per darrera l’hostal i girem a l’esquerra, en direcció a la masia de Cal Ferrer (les antigues escoles de la Vall del Bac), a la dreta podem observar les masies de la Coromina i Can Biel. Seguim un munt de marques de pintura...les del GR83,(Mataró-Canigó) Grogues de la xarxa Itinerannia, verd i vermell de les rutes de l’Alta Garrotxa i al Seguer de Pera, ens deixa la GR83 i s’uneix les blanques i grogues del PR186.
 Seguim el sender que s'obre a mà dreta de Cal Ferrer i, a través del lateral d'un prat, sortim a les gorges del molí de la Coromina amb poca aigua, passat la porta de ferro que serveix com a tanca arribem al molí de la Coromina, reformat i en força bon aspecte. Seguint les marques, baixem les escalinates del costat del molí i travessem un rierol sec. A partir d'aquí s'inicia el esplèndid corriol que endinsarà a l'estret de Bodelquer, camí molt ben treballat, enmig d'un encisador alzinar, aquest, va prenent alçada i es va arrapant a les parets de l'estret. Davant nostre les espectaculars cingleres dels Tremolets els contraforts del Puig Montmajor (Bo de la Creu). Arribem a un punt en que les marques ens indiquen un gir brusc a l'esquerra. Això és degut a que l'antic camí es va perdre per una forta esllavissada, l'any 1989. Som  al mirador de la Miranda, cal acostar-nos al caire de les roques per veure una esplèndida vista del Montmajor, de la fondalada de la riera d'Oix i de les Planes del Seguer. Retornats a la cruïlla del gir brusc, tirem decididament amunt. Passem per la font del Seguer,  transformada en antic safareig o obi i avui completament eixuta. Uns quants minuts ens separen de la masia del Seguer de Pera, mas abandonat als anys 60, i que actualment torna a estar habitat.
 Aquí, un pal indicador de la xarxa Itinerannia i la del GR83, ens indiquen la direcció a seguir  "Camprodon a 5:50 hores", per la pista que surt a l'esquerra de la casa. També trobem les marques grogues i blanques del PR-186 (com ja vaig fer esment abans). Seguim la pista una bona estona i arribem al Mas del Cortal, edifici en runes i més amunt al Coll Sagordi amb una magnífica explanada. Aquí un altra pal informatiu ens indica el camí a seguir fins al Talló amb unes marques de pintura verd i vermell?? Potser son de la xarxa de rutes del consorci d’Alta Garrotxa..., també tenim les grogues de la Itinerannia i les grogues i blanques del PR186...com per perdre’ns!!!.
Seguim a l'esquerra fins a un petit prat (la collada del Cortal), on abandonem la pista per seguir les marques a través d'un esplèndid sender , que entre boixos i alzines ens dur a través de les feixes abandonades del Camp de la Solana. Les vistes comencen a ser fantàstiques sobre la riera d'Oix i les muntanyes que l’envolten. Uns passos per sobre les cingleres de la Màniga , del pujant del Matxo i pujant del Burro, ens fan enlairar ràpidament i sense dificultat ja que, si bé són costeruts, es troben ben empedrats i treballats.  Entre roures monumentals sortim del bosc, som als solanets de Llonganya. Girem a mà dreta per un camí amb forta pujada, però ràpidament ens du a una pista superior. La prenem a mà dreta, i no abandonarem les marques de PR. Ens trobem als plans de Resclusanys.
 Hem de anar amb comte de trobar la entrada a un corriol a l’esquerra del camí que agafem i ens porta al coll del Faig. A partir d'aquí, abandonem el PR, i sense un camí massa marcat, tirem amunt per una bonica i densa fageda amb dos espectaculars faigs monumentals que hi trobem abans de fer el cim. Seguim amunt, fins que trobem un sender carener que ja ens dur fins al cim del Talló.

És l’hora de esmorzar i de gaudir de aquestes meravelloses vistes que ens ofereix el cim. Tothom vol endevinar el que des de aquesta impressionant talaia herbada es veu... Oix, Castellar, Bianya, d'en Bas, Molló, Rocabruna... els pics de l’Alta Garrotxa: Montmajor, Comanegra, Puig de les Bruixes, Bestracà, Ferran, Bassegoda, Guitarriu, el Mont i els Pirineus  des del Taga i la serra Cavallera, Puigmal, Balandrau, Bastiments, Gra de Fajol, Costabona  Canigó etc.etc...Formidable.

Foto de grup i reprenem el nostre camí  creuant els prats fins la collada de Resclusanys, seguim el camí (de Resclusanys a Oix) direcció al Puig Ou uns 300 metres, ha on girem a l’esquerra, canviant completament el sentit de la marxa, caminant per un camí que deixem a la primera corba ( 130 metres) per baixar a la font de Resclusanys convertida també en safareig. Seguim un llarg corriol que passa just entre el puig del Talló i del puig Ou, seguint el Torrent de Porreres  i que desemboca al mas Triadur en runes, com molts masos de la zona. Aquí hem trobat uns cavalls salvatges guapíssims  pasturant.
Seguim camí fins el Collet del Triadur. A la dreta del coll, veiem l’església de Sant Andreu de Porreres. El camí fa 200 metres en baixada (que hem de tornar pujar) L’església romànica es va edificar durant el segle XII. La primera referència documentada és de l'any 946. De la seva estructura és important l'absis semicircular i la porta d'entrada. Ha estat recentment restaurada i  fa goig de veure. 
Tornem a pujar fins el Collet del Triadur i seguim el camí avall fins trobar la estructura de una casa ven acabada de façana, que sembla fan servir els cavalls per dormir als baixos. Aquí el camí es torna corriol costerut i pedregós que ens fa baixar de valent per el Serrat d’en Guilla. Hem de anar amb comta de no passar-nos una cruïlla a l’esquerra, que es el camí que es porta a la Torre i que passa per el torrent de la Garfera. Al torrent observem les curioses formacions de la roca en aquest punt: els gours, petits dics naturals escalonats formats per precipitació de carbonat càlcic. Del torrent sortim a uns prats ha on els cavalls de la Torre campen lliurament . Passem davant el cementiri i arribem a l’ermita de Sant Miquel de La Torre, última fita d’avui.  Sant Miquel de la Torre, és una Església que també rep el nom de Sant Miquel d'Avellanacorba, Sant Miquel de Vellanacorba i Sant Miquel de Sacorba. Es troba situada just a tocar de la masia coneguda com la Torre de la Vall del Bac, nom que per si sol ja evoca l'origen de l'edifici: un vell castell medieval que fou patrimoni de la família Bac. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És d'estil romànic de finals del segle XII inici del XIII tot i que va tenir alguna reforma el segle XVIII. És un senzill temple d'una sola nau amb campanar d'espadanya sense diferenciació pel que fa a l'absis o capçalera.
Feta la visita tornem al camí que baixa fins a travessar la riera de la Vall del Bac, just a Cal Ferrer, agafem els cotxes a l’hostal de la Vall del Bac, que ens espera una cerveseta ven freda i un bon dinar a Can Bundancia, amb el bon rollo que ens caracteritza i parlant de la propera, que ja està a tocar.
Salud companys.  



Desnivell acumulat:  861 metres
Alçada mínima - màxima: 532 metres – 1283 metres
Distància aproximada: 16,13 Km.
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9067080

22 de febrer del 2015

 Sortida/esmorzar de tardor dels hh - 2015 -

La carbonera de Forallac




 foto del grup abans de començar a caminar





Santa Maria de Fonteta





el grup caminant





el grup caminant





l’equip de festes preparant l’esmorzar





entaulats




la foto de tot el grup



Mapa de la ruta



 Ruta feta segons GPS



Altimetria i quilometratge






Veure mes fotos :


Descripció de la ruta

Ruta feta el 22 de Febrer de 2015 i vàrem necessitar un temps de 5,00 hores per realitzar-la
incloent l’esmorzar.

Aquesta es, ja una de les nostres clàssiques sortides, que any rere any, realitzem perquè puguin venir a caminar amb nosaltres, tothom qui vulgui.
Com diu un refrany popular... mai és tard si la dita és bona. i això ens ho hem d'aplicar a nosaltres, perquè aquesta sortida sempre l’hem fet a la tardor (octubre/novembre) i ara a finals del hivern hem aconseguit un “forat” a la nostra agenda per poder realitzar la sortida, 

Teníem clar de fer una caminada fàcil i no lluny de La Bisbal, Així doncs, vaig pensar que un lloc adient per esmorzar seria al paratge de la Carbonera, situat a les terres del Mas Frigola de Sant Climent de Peralta (Forallac).
Be, buscada la ruta i triat el lloc per esmorzar, faig la convocatòria i...renoi!!! quines ganes de caminar 30, 40 50, 60...fins a 65 companyes i companys que em confirmen que vindran...quin èxit, grâcies a tots per aquest dia.

La ruta surt del aparcament municipal de Fonteta, camí del cementeri, Can Deulofeu, casa de colònies de can Ametller, resclosa de la riera de Fonteta, Clot del Parat, Muntanya Alta, camí de Fonteta a Fitor, Can Vidal i la Carbonera, a on el fantàstic equip de festes ja ho tenien preparat tot, sobre la llarga taula, porrons plens de vi, coques de la fleca de Palau Sator, allioli acabat de fer, i els plats a punt de emplenar amb les mongetes amb botifarra de perol estripada i un parell de xuies de Can Fita, de postres unes coques de poma de Can Massó  i els cafès...renoi quin esmorzar.
Amb la panxa plena , en Santi en recorda que hem de fer una foto de grup i que convidi a la gent a agrupar-se al front de la barraca carbonera per immortalitzar el moment.
Ens queden uns 5 km. molt planers per arribar a Fonteta, així dons comencem a tirar passant rere Can Frigola, Can Revetlla, Can Nicolau, Mas Patiràs, Cal Rector i Fonteta, donant per finalitzada aquesta trobada d’amics...fins la propera.          



Desnivell acumulat:  284 metres
Alçada mínima - màxima: 41 metres – 193 metres
Distància aproximada: 13,34 Km.
 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9065191