EQUIP HH

12 de novembre del 2011

VOLTA AL CATLLARÀS

Serra del Catllaràs

La Pobla de Lillet, principi i final de la ruta

Santa Maria de Lillet

Sant Miquel de Lillet

Cim del Castell de Lillet

Xalet del Catllaràs

El grup al cim del Mirador del Roc de la Lluna

Mapa de la ruta

Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge

Veure més fotos: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/VoltaAlCatllarasLaPoblaDeLillet?authuser=0&authkey=Gv1sRgCOqH2KPG1rqo6AE&feat=directlink

Descripció de la ruta

Aquesta ruta la vàrem tenir que escorçar degut a la pèrdua de temps a la carretera d’anar a la Pobla de Lillet, per un percaç de salut del company Josep, que afortunadament ja està solucionat.

La ruta l’iniciem tard, a dos quarts de deu des de la plaça de l’ajuntament pugem pel carrer del Regatell i el carrer de la Font fins al barri de les Coromines, al capdamunt del qual hi ha la capella de Sant Antoni. Aquí uns plafons informatius ens mena a seguint l’antic camí ral de la Pobla a Ripoll que ens porta fins al monestir de Santa Maria de Lillet. Les primeres notícies d’aquest monestir daten del segle IX. El conjunt actual és fruit de diverses construccions dels segles XI, XIV i XVIII. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat. Una mica més amunt, trobareu la petita església romànica rodona de Sant Miquel.

El camí senyalitzat comença a pujar cap a una penya on es veu una creu i restes d’uns murs. Són les restes de l’antic castell de la Pobla, construït durant el segle X i probablement abandonat al segle XIII. En arribar al coll de sota del castell, un petit sender puja fins al castell. La vista des d’aquí és magnífica: ofereix un panorama privilegiat de les serres del Berguedà i del Ripollès, amb la Pobla als vostres peus.

A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades.

Esmorzem i continuem cap al mirador del Roc de la Lluna, però no el fem per el corriol costerut que ens portaria al collet Fred, la marxa la seguint per pista ampla que, tot i que dóna més volta, ofereix dos avantatges: el pendent és més suau i permet visitar una de les bocamines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent metres per veure la bocamina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal retornar a la pista principal i continuar cap amunt.

El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud. Sota el mirador gran hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic.

Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota i el Pla del Catllaràs. Aquí vàrem retallar degut al inconvenient relatat al principi i seguírem per la pista passem per el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra.

La pista segueix per la Baga de Fontanals i el Clot de la Fou A partir d’aquí hem de seguir les marques de pintura vermelles i blanques del GR 4 . A l’esquerra marxa el GR 4.2 que ens portaria a Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, Bagà i Coll de Pal. Seguim en direcció al santuari de Falgars, que es veu davant, citat des del segle X, tot i que l’edifici actual sigui del segle XVII amb algunes restes romàniques. Hi ha una cova de la troballa on, segons diu la llegenda, es va trobar una figura de la verge. Aquesta cova queda una mica allunyada de la ruta. A part de l’església hi ha servei de menjar i allotjament. També hi ha instal•lacions per fer barbacoes.

Des del santuari reculem per reprendre el camí que ja baixa cap a la Pobla per la cresta. En aquest tram passem per tres graus o passos que permeten al camí salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com el camí salva aquests obstacles. Mostra la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota de l’últim o primer grau. El corriol segueix baixant passem per el marge del bosc de Ventaiola i finalment, arribem a la Pobla de Lillet, al punt on havíeu iniciat aquest itinerari.

Ruta feta el 12 de Novembre de 2011 amb una distancia de 19 km i un temps de 5,30 hores.

Desnivell acumulat: 940.10 mts
Alçada mínima – màxima: 727.90 mts – 1550 mts
Distància: 18.96 km.
Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2242174

Accessos: Per arribar des de Barcelona:

Agafar la C-16 fins a Guardiola de Berguedà, on s'ha d'agafar la carretera B-402, fins a La Pobla de Lillet.

També es pot agafar la C-17 per Ripoll.

Des de Ripoll:

Per la C-26, fins a Berga, i des de Berga per la C-16 fins a Guardiola de Berguedà on agafarem la B-402 fins a La Pobla de Lillet.

També és pot venir per la N-152, passant per Campdevànol i Gombrèn i continuar per la GI-401 i la B-402, fins a La Pobla de Lillet.

Des de Puigcerdà:

Per la N-260 i la C-16, passant pel túnel del Cadí.

Des de La Seu d'Urgell:

Per la N-260 i la C-16 pel túnel del Cadí o també per la LV-4008 a Cornellana, Josa i Gósol.

Data de la sortida: 12 - Novembre - 2011

Temps empleat: 5,30 hores

Integrants de la sortida: Salvador, en Joan “Furnet”, Carmen C. Ramon, Marti, Pep, L’avi Juan, Margarita, Cristobal, Laura i Manel

8 d’octubre del 2011

VOLTA A LA SERRA CAVALLERA

La Serra Cavallera

Forta pujada fins la carena

Panoràmica dels Pirineus desde el cim

Panoràmica de l’Alta Garrotxa

Carenat tota la serra

un dels cims de la serra

Foto del grup

Mapa de la ruta

Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge

Veure més fotos:

https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=112934715530670458635&target=ALBUM&id=5664125513352574049&authkey=Gv1sRgCJ7_t7yC0vKTPw&feat=email

Descripció de la ruta

Estem tips de veure la Serra Cavallera, des de la zona de Sant Joan de les Abadesses i cap a Camprodon, sortint del túnels de Collabòs, quan passem amb el cotxe i sempre ens quedem admirats de contemplar-la. El dissabte dia 8 d’octubre però la vàrem trepitjar, sortint de Llanars direcció Camprodon fins al Coll de Pal. Primer seguint les marques de pintura groga de la xarxa Itinerannia PR C-189 fins el coll Gener i arribant al coll seguint el PR C-190. Durant tota l'estona cal seguir aquesta carena que gairebé travessa la comarca. Això si, cal suar una mica ja que arranquem d'uns 940 metres per arribar als 1.900 de la Pedra dels Tres Bisbes. De seguida que sortim comencem a pujar metres, primer plens de vegetació i mica en mica l'anem deixant. Amb un kilòmetre arribem al coll del Gener i ja hem passat els 1.100 metres. Anirem vorejant primer els termes de Camprodon a l'esquerra i Llanars a la dreta. Llavors Vilallonga de Ter i més endavant a l'esquerra Ogassa. No cal dir que les vistes son impressionants, tot el Pirineu, el Canigó, Coll d'Ares, el Comanegra, el Bassegoda ... una vista de 360 graus. I també podem anar veient tots els pobles de la zona. Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter (Abella, Tregurà) i més amunt Sant Joan de les Abadesses, Pardines i Planoles. La carena segueix pujant i a estones ens farà baixar una mica i tornar a pujar. Al Serrat dels Evangelis punt geodèsic. Ens resten 15 minutets més per assolit la pedra dels Tres Bisbes que fa referència al punt d'unió que antigament marcava els tres bisbats de la zona: el de Girona, el de Vic i el de l'Urgell. Aquí per fi s’acaba la pujada. (Ull, nosaltres vàrem vorejar el cim de la Pedra dels tres Bisbes i per tan sense arribar al Coll del Pal, decidirem tirar pel dret i baixar el Tarter de Pòrtoles fins el pla de l’Estevenet, cal dir que la baixada va ser molt bestia amb un desnivell de vertigen). Una vegada al pla de l’Estevenet i la Collada Verda ens topem altra vegada amb el PR C-189,(Pal informatiu R99-Font dels Ocells), el camí passa per els Plans, lloc de pastures amb un gran nombre de vaques i cavalls pasturant. .

Poc després prendrem una pista que baixa fins el poble de l'Abella (1210m.). i d’aquí, seguint un camí paral•lel a la carretera ens porta a La Roca (1070m.), travessem el poble i al fons hi trobem la baixada per agafar el camí que porta a Llanars (995m) a on donem per acabada aquesta entretinguda sortida amb un bon dinar.

Desnivell acumulat: 876.20 metres
Alçada mínima – màxima: 942.20 metres – 1900 metres
Distància aproximada: 19.23 km.
Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2127300

Accessos: La ruta surt i finalitza des de Llanars (Carretera de Camprodon a Setcases)

Data de la sortida: 8 d’Octubre de 2011

Temps empleat: 7 hores

Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C. Ramon, Josep J, Gregori, Marti, Xevi M, l’Avi Joan i la Isa

17 de setembre del 2011

El tres cims per assolir

Dins les bores d’en Masallera

Carenant cap a la Agullola de la Tuta

Cim de la Agullola de la Tuta amb al seu llogater...una cabra

Panoràmica dels Aiats

Grau de l’Escaleta

El grup al Santuari de Cabrera

Mapa de la ruta

Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge

Veure més fotos: https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=112934715530670458635&target=ALBUM&id=5656749967037125569&authkey=Gv1sRgCKum9PeSz-7M7wE&feat=email

Descripció de la ruta

Ruta feta el dissabte 17 de setembre, per pujar als cims més emblemàtics del Cabrerès... aquest impressionant racó de Catalunya.

Sortim del santuari de Sant Julia de Cabrera per enfilar el camí al Coll del Bram per el Grau Nou, El camí comença a pujar amb força, fent marrades, i en pocs minuts ens deixa al coll, més tard tornarem a passar gairebé pel mateix punt. Ara seguim l'evident camí a la dreta que comença a resseguir els cingles direcció sud, ens dirigim a la Agullola de la Tuta, (primer dels cims a assolir), però abans de arribar a la Agullola, ens topem amb una de les atraccions més interessants de la sortida, les Bores d’en Masallera. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós. Una gran berla de roca està separada del nucli principal de la cinglera, com si es volgués esbalçar marges avall. De fet mirant des de baix, la franja on hi ha les Bores, les roques extraplomen. Així doncs entre la gran berla de roca separada i la resta del cingle s'ha format un estret passadís d'uns 60 o 70 metres d'alçada, amb alguns punts tancats per grans blocs de roques que han anat caient. En alguns punts estem dins d'una cova, i en altres tot i que també ho sembli, si mirem cap amunt veiem el cel. És un lloc realment espectacular i difícil de definir.

Passat les Bores enfilem la Agullola de la Tuta per un senderó estret i aeri, aquí trobem un llogater ven estrany: una cabra que fa anys que va decidir instal•lar-se al costat de la creu i senyera. Seguim tot carenat fins el Morral de Caselles des de on tenim unes vistes extraordinàries del Cabrerès. Reculem uns 50 metres per agafar un corriol des de on baixem al pla amb forta pendent de baixada. Sortim al pla a tocar el mas de Caselles i per la pista arribem al mas de Aiats a on comencem la duríssima pujada fins al pla d’Aiats per el grau de Escaleta, pas entre la cinglera que ens obligarà a ajudar-nos amb les mans, tot seguint marques de pintura braves. Al cim, (segon cim) travessem el pla d’Aiats fins retornar altre cop al coll del Bram, per pujar al santuari de Cabrera per les escales(tercer cim). Del santuari resseguim tota la serra i cingles de Cabrera passant per el pas equipat amb passamans i grapes per ajudar-nos a baixa de l’Osca de Cabrera, per arribar altre cop al santuari de Sant Julia de Cabrera, per el camí de la Serrica.

Ruta curta que té una distancia de 13 km, però amb molt desnivell que ens va tenir entretinguts 7 hores, temps total amb parades i esmorzar

Desnivell acumulat: 909 metres
Alçada mínima – màxima: 902 metres – 1307 metres
Distància aproximada: 12.97 km.
Ruta circular: Si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2040921

Accessos: Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C- 153 i aproximadament en el km. 22 deixem aquesta crta. a l’alçada del pont de les Perxes. Agafem la pista forestal en cimentada (hi ha senyal indicador) i seguim uns 4 km fins a Sant Julià de Cabrera a 925 m. d’alçada.

Data de la sortida: 17 setembre 2011

Temps empleat: 7 hores

Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C. L’Avi Joan, Jose S. Pep, Manolo, Laura, Gregorio, Xevi, Fina, Ricardo, Xevi M. Je, Cris, Margarita i Carmen M.