24 de gener del 2015



Tapis - Sant Cristòfol dels Horts - Castell de Bac Grillera - Castell del Bac -  Ermita del Fau-Sant  Pere dels Vilars
 



La serra de Bac Grillera









Ermita de Sant Cristòfol dels Horts



Magnífiques vistes





el grup al cim del Castell de Bac Brillera






la pujada al Castell del Bac






Ermita de la Mare de Déu del Fau






Ermita de Sant Pere dels Vilars




Mapa de la ruta




  Ruta feta segons GPS






Altimetria i quilometratge





Veure més fotos:
https://plus.google.com/photos/112934715530670458635/albums/6112406950802846145
  



Descripció de la ruta

Ruta feta el 24 de Gener de 2015, i vàrem necessitar 7 hores per realitzar.la.

A l'extrem nord-occidental de l'Alt Empordà hi trobem una zona de muntanyes escarpades que ens recorda la morfologia de l'Alta Garrotxa. De fet, passem per la zona límit entre l'Empordà, la Garrotxa i el Vallespir, seguint la Serra de Bac de Grillera que s'alça d'est a oest. L’indret és un espai inclòs a l'PEIN de l'Alta Garrotxa, tot i pertànyer a la comarca de l'Alt Empordà, aquesta zona és també coneguda com les Garrotxes de l'Empordà. Es troba a la capçalera de la vall de la Muga, entre Maçanet de Cabrenys i Albanyà,. La carena d'aquesta serra, que s'enfila per sobre dels 1000 metres, és escarpada i una mica aèria. Per la seva situació, ofereix unes vistes excel•lents cap al Massís de les Salines, Pirineus/Canigó, Bassegoda i tots els cims de l’Alta Garrotxa, l'Albera, la badia de Roses o el Cap de Creus, el Montgrí, etc.etc.etc.

Descripció de la ruta:
L’home del temps anunciava tramuntana als dos extrems del país pel cap de setmana, ja hem veus a mi “acollonit”...justament aquest cap de setmana que hem de fer la ruta de Tapis, al Alt Empordà...el país de la tramuntana!!!. El trajecte fins a Tapis el vaig passar mirant la punta dels arbres per si es bellugaven per el efecte del vent, i caram si es movien, cuejaven  de un costat al altre de la carretera...però al arribar a Tapis...miracle!!!, la tramuntana s’havia convertit en una suau brisa, freda això si, però molt tolerable.
Apart dels meus incondicionals companys de trescada, que mes, rere mes, m’acompanyen, per aquesta sortida hem tingut l’honor de caminar junts amb el Santi, en Pere i en Josep...Grans caminadors...benvinguts!!!.  
Sortim, dons, de Tapis, caminant uns metres per la carretera en direcció a Costoja(França) fins que trobem un camí a l’esquerra a la alçada de Can Xicó, passem davant de Cal Senyor, amb suau baixada fins la riera dels Horts. Ara el camí comença a pujar suaument, travessant varies vegades la riera fins arribar a un petit encreuament a la dreta amb marques de pintura color vermell/morat...es un costerut corriol que puja decididament per el Clot de la Cullera fins el Coll dels Horts, (també es pot seguint caminant per la pista i aniríem al Coll dels Horts però donant més volta).
        Al Coll dels Horts un pòster informatiu de la xarxa de senders Itinetannia, amb marques de pintura grogues ens conduiran durant la resta de trajecte fins arribar altra vegada a Tapis.
 Així dons seguim la traça direcció Sant Cristòfol dels Horts que arribem amb poca estona, però abans una imatge ens envaeix els ulls...el poble de Costoja (Vallespir) sobre un turó envoltat de muntanyes i com a fons el Costabona i les Esquerdes de Rojà, completament nevades...de postal!!!.
 L’ermita de Sant Cristòfol dels Horts, està documentada des de l'any 990. Actualment l'església, que és d'una nau i té absis semicircular amb porta a migdia, està molt enrunada sobretot al sector occidental de la nau, el qual es pot datar del segle XI. El tram de llevant de la nau i l'absis mantenen les voltes i els arcs apuntats que corresponen a una obra del segle XII, bastida amb grans carreus escairats.
Al costat de l’ermita i seguint un corriolet, arribem al mas dels Horts, un edifici força gran i que encara conserva alguna part de les seves estructures amb peus.
Ara caminem a solell entre alzines i roures i tot pujant arribem al Collet de la Fiola, magnífica plana assolellada e impressionant talaia de tota l’alta Garrotxa. Arrecerat per els contraforts de la Serra de Bac Grillera, es troba el mas de la Fiola, (be, les quatres parets exteriors i un parell de columnes interiors).
El camí el tenim a tocar el mas, pujant amb força desnivell per els Moixals de la Fiola, unes clarianes amb matolls. Al arribar a la zona boscosa, HEM DE ANAR MOLT EN COMPTE AMB LES MARQUES DE PINTURA, sobre una pedra hi ha unes que marquen dos direccions (Esquerra i Dreta), si agaféssim la de la dreta,  passaríem per sota el Castell de Bac Grillera i del Castell del Bac, arribant al Coll del Fau. Nosaltres hem de seguir a l’esquerra, “pujant amb ràbia” amunt fins el cim i punt geodèsic del Castell de Bac Grillera (1056 m), sostre de la sortida i cim més alt de la Serra. No cal dir que les vistes son impressionants,(quin dia més generós).Seguint la carena ens acostem al Castell del Bac (1017 m), segon cim del dia i al que accedim amb una curta grimpada i un tram equipat amb cadenes, la grimpada no és molt llarga però impressionant, aquí les vistes son de 360º 

Seguim carenat i abans de arribar al Coll del Fau, el caminoi ens endinsa dins una Diaclassa:  que és una fractura en les roques que no va acompanyada de lliscament dels blocs , que determina, no sent el desplaçament més que una mínima separació transversal. Es distingeixen així de les falles, fractures en què sí que hi ha lliscament dels blocs. Són estructures molt abundants. Són deformacions fràgils de les roques, hem de anar amb compte amb els furats existents.
El Coll del Fau es a tocar  i aquí un rètol ens indica el camí de l’ermita de la Mare de Déu del Fau, que tenim a pocs passos. L’ermita, ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV.  d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat al sud-est, que ha patit diverses reformes i refeccions al llarg del temps. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que la coberta de l'absis no es pot apreciar degut al gran retaule que ocupa tot l'espai. L'arc triomfal, és de perfil apuntat. Els murs laterals de la nau presenten una cornisa motllurada que ressegueix el perímetre. Sota d'aquesta, als laterals de l'absis, hi ha dos arcs de mig punt oberts als murs els quals no estan marcats en planta. Hi ha dues portes per accedir a l'interior. La del frontis és d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus desbastats i la llinda plana arrodonida, amb un arc de descàrrega superior bastit en pedra petita ben escairada. A l'extrem de llevant de la façana hi ha el campanar d'espadanya, d'un sol arc. Tot l’exterior a estat restaurat recentment.  Al costat de l'església hi ha l'antiga casa de l'ermità, pràcticament enderrocada i que actualment s’estan fent treballs de paleta.
Retornem al Coll del Fau i comença la llarga baixada fins Sant Pere dels Vilars, pel camí trobem dos Teixos monumentals (el segon, diuen, que fins i tot Mil•lenari) i dels Teixos a la font del Bac i la seva monumental alzina. Caminem per una pista adient per 4X4 fins la collada del Gessos, un paratge de pedra rogenca que sembla de un altra planeta, seguim pista fins que les marques de pintura ens fan davallar per el corriol del Gessos, amb forta pendent amb el terra ple de fullaca que ens fa anar amb compta de no tenir un accident.
Sortint del corriol ens topem de cares amb la barriada dels Vilars, un conjunt de masies al voltant de l’ermita de Sant Pere dels Vilars. Sant Pere és una esglesiola d'una nau amb absis trapezoïdal. L'absis correspon al període pre-romànic (s. VIII-IX); mentre la nau, notablement descentrada respecte a la capçalera, és d'època més tardana. La volta de la capçalera pre-romànica dels Vilars és quelcom ultrapassada. L'arc triomfal té la mateixa forma. És sostingut per pilars rectangulars i posseeix impostes en secció de bisell. Les dovelles són ben tallades; en els pilars o muntants hi ha carreus ben tallats. En el mur de llevant i en el de migdia d'aquest absis hi han sengles finestres de doble biaix; llurs arcs, de mig punt, són fets amb petites lloses”. Llàstima que era tancada i no la vàrem poder visitar.
El camí que ens ha de portar a Tapis ara es fa llarg i carregós, però l’aguantem pensant que a Tapis ens espera un bon dinar. Dinar que es va convertir amb una festa de molt bones intencions, convidant als companys a la propera sortida, que ben segur esperen amb candeletes.-   

Desnivell acumulat:  904 metres
Alçada mínima - màxima: 580 metres – 1053 metres
Distància aproximada: 17,44 Km.
 Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8780002

3 de gener del 2015

II Trobada de Wikilocquerus de les Gavarres i  l´Ardenya







Pedralta





El grup abans de sortir






Cova de la Tuna





pujada al Monclar





el grup al cim del Montclar








El Menhir d’Es Terme Gros





vistes de la plana


Mapa de la ruta



Ruta feta segons GPS




Altimetria i quilometratge






Veure més fotos:

Descripció de la ruta

Excursió organitzada dins del context del grup Wikilocquerus amb l’afany de posar cara a molts companys que només coneixem per el seu pseudònim a Wikiloc.  amb el següent itinerari al massís de l’Ardenya: Pedralta, Cova La Tuna, coll de Ceps, el Montclar, coll de Sant Baldiri, cova Doble Entrada o de l’Ombra, Puig de Cols (417m), Pedralta.
  
Per arribar a Pedralta, cal entrar a Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Santa Cristina d’Aro i a la tercera rotonda de la baixada a Sant Feliu hi ha un cartell indicador a mà dreta. De la important vila fins a Pedralta hi ha poca estona per una pista asfaltada.
Des de l’aparcament ja es veu la pedra basculant de Pedralta, considerada com la més gran d’Europa, està situada per sobre d’una altra que li fa de base, en la formació típica coneguda com “pedra cavallera”. Com tot el territori que l’envolta és formada de granit de biotita.
Al costat mateix del replà i al davant de la Pedralta, hi ha l’ermita de Pedralta.
Comencem a caminar passant pel costat de la pedra per agafar el corriol que hi ha a la seva dreta, baixem en direcció nord-oest cap el torrent de Molinets que separa la serreta de Pedralta i del Mirador de la muntanya de Can Creixell. És una baixada dreta, (hem de anar amb compte perquè el terra és de Sauló i en molt relliscós...)  tal com seran les nombroses pujades i baixades d’aquesta excursió. Des d’aquesta baixada anem veient més enllà els Carcaixells d’en Dalmau  A mida que anem baixant cap el torrent la temperatura comença a baixar i es nota el fred de la inversió tèrmica dels últims dies.  Arribem al punt més baix de la caminada (63m) a la riera del Vilar envoltats de densa vegetació i comencem a girar cap a sud-oest. Aviat toca tornar a pujar pe anar a visitar la Cova La Tuna. Sembla realment un forat fet per la mà de l’home, fins i tot amb el solc que es veu a la part inferior de l’entrada que indicaria l’existència d’una llosa circular que tancaria l’accés. 
Hem pujat una part de les Costes de Sant Baldiri per baixar i anar a buscar el Torrent del Montclar. Ara tenim a la nostra dreta els contraforts dels Carcaixells.  Seguim pujant fins arribar al coll de Ceps i d’aquest coll al collet del Montclar i als seus peus per començar a pujar. No és una pujada complicada encara que es facin servir les mans. De fet la roca, amb bon calçat, s’arrapa molt bé a les botes.
Dalt del cim hi ha un pal amb una senyera i una estelada, Fem les fotos de rigor i comencem a baixar, dons l’espai allà dalt és molt reduït i nosaltres som molta gent. Tornem al coll de Ceps des d’on hem començat a girar en direcció sud-est i passant pel coll de Sant Baldiri ens hem atansat fins al menhir Es Terme Gros. 
El Menhir d’Es Terme Gros, es troba al coll de l’Escurpi, aquí tenim dos opcions, una, seguir recte en lleuger descens per passar per la creu d’en Barraquer i d’aquí arribar-nos  fins a la cova de Dues Entrades o de l’Ombra. De la cova hem de refer el camí per dirigir-nos en direcció nord cap el sostre de l’Ardenya...el Puig de les Cols (417m) i una vegada fet el cim anar baixant passant per la Roca Verdera i arribant al Coll de Vidre (aquesta opció la varen fer la majoria de companys). .
Altra opció és, al Coll de l’Escurpi agafar un corriol en baixada fins el coll de vidre (aquesta opció serveix per reduir temps o si no es vol pujar al cim del Puig de les Cols, al ser una mica complicat de fer....jo portava els gossos , en Black i en Gin i vaig considerar que ja en tenien prou.)
Del coll de Vidre anem fent camí avall, seguint unes marques de pintura blava fins l’explanada de Pedralta a on tenim els cotxes, fent els últims comentaris, les últimes fotos de comiat i el desig de tornar a caminar tot plegats.    



Desnivell acumulat: 571 metres
Alçada mínima - màxima: 54 metres – 407 metres
Distància aproximada: 11.20 Km.
 Ruta circular: si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8644076

20 de desembre del 2014

Balmes de les Baconeres-Sant Miquel de Sorerols-Roques i cova de la Bora Fosca-Cova dels Teixidors 




 Ruta presidida per la boira





 cova de la Baconera





pas sota pedra



 balma gran de la Baconera





Sant Miquel de Sorerols





 Cova dels Teixidors



 foto de grup



 Mapa de la ruta     
 



Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge






Descripció de la ruta

Ruta feta el 20 de Desembre de 2014 i vàrem necessitar 6,15 hores per realitzar-la. 

La Vall de Sau (Collsacabra) conforma un altiplà singular, digne de ser admirat des de qualsevol perspectiva. Els cingles, les aigües abundants, els boscos frondosos i les viles boniques dibuixen un paisatge idíl•lic al llindar oriental d'Osona" Enlairant-se sobre la vall de Sau i la plana osonenca, les cingleres de Tavertet s’alcen imponents oferint un mirador privilegiat i, alhora, preservant els paisatges dels altiplans. No en va, aquest territori, molt poc poblat, ofereix un equilibri perfecte entre els valors naturals i els culturals. És un espai natural amb un gran valor paisatgístic, dominat per un mosaic de boscos, pastures i cingleres espectaculars entre les quals és fàcil veure grans aus rapinyaires.
Com sempre que tenim sortida, la nostra preocupació es el temps del cap de setmana i feia dies que “l’home del temps” predeia anticicló...i això  a aquestes contrades significa boira...malauradament, molta boira.
Així dons la part de la ruta referent al miradors sobre la Vall de Sau a quedat pendent per una altra sortida.
 Ruta extreta del Wikilocquero JEP BOIX: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6516930, molt ben explicada...gracies per penjar-la.
L’inici d’ aquesta ruta és al Pla de Can Codina, a la cruïlla de la carretera BV-5207 que hi ha al Km. 4,5, carretera de l'Esquirol a Tavertet i Cantonigrós, on hi ha una explanada per deixar el cotxe.
Caminem per la pista asfaltada que de seguida es bifurca, on seguim de dret. Deixant a la dreta la pista que baixa a Sant Bartomeu Sesgorgues. El quitrà el deixem un tros més enllà, quan trobem un trencant en forma de Y. Seguim la pista de terra de l'esquerra, deixem la granja de vaques i la casa de Tresserres a la dreta, mes endavant arribem a Can Tafura presidit per una enorme roure i una taula i bancs de pedra a la seva base. Seguim camí fins  un petit munt de rocs, que en aquest cas son les restes del dolmen de Can Tafura. Som a la carena de La Solella de Can Tafura entre els cingles de Sobirana a l'esquerra i el Serrat de Mierons a la dreta.
Continuen carena avall fins que trobem un turó al davant, seguim per l'esquerra uns metres més fins que, a la banda esquerra, unes fites ens fan baixar per un rocam escalat i net. si no fos per les fites, no es seguiria. Cal estar atent a les fites, deixem la baixada a les baumes per acostar-nos a unes roques penjades i amb unes curioses formes excavades sobre elles...son les anomenades Roques Llises. Tornem enrere fins la última fita i baixem a la cova i baumes de les Baconeres, indret molt feréstec i salvatge amb un caos de roques, penyes i amagatalls disseminats pel mig de la vegetació.
Baixem pel mig del rec que neix a sota la balma, per anar a trobar el torrent de les Valls que baixa per l'esquerra. Al torrent, travessem una gran roca per sota, (pas sota pedra) continuem torrent avall uns metres fins una clariana, on el torrent fa un petit salt. Seguim cap a l'esquerra i amunt per arribar a la segona de les balmes de les Baconeres.
No sabria dir quina és més impressionant de les dues. El que si és cert, és que estan en un indret d'una bellesa inusual. Per continuar, pugem cap a l'esquerra de la balma per agafar una petita escletxa a la roca on sembla impossible passar. Es una esquerda molt estreta que fa una “ese” (S) és un pas extraordinari. Passada l'esquerda pugem per un corriol fins trobar una pista que ens porta a l'ermita romànica del s. XI de Sant Miquel de Sorerols, bonic exemplar romànic datat al segle XI, situat dalt d'un turó.
Continuem carena avall, aquí trobem marques de pintura vermella que ens conduiran fins la Cova de la Bora Fosca. Avants  de baixar a la cova, ens acostem fins  els miradors de les roques de la Bora Fosca amb curioses i arrodonides formes. Després de fer una petita exploració (be, el que la boira ens deixava veure) baixem fins la cova de la Bora Fosca. A la cova hi ha una reixa amb cadenat i si es vol visitar s’ha demanar la clau al mas Sobiranes.
Saltem el marge on a sota trobem una pista que seguim cap a l'esquerra, (un xic bruta però el camí ben definit) Travessem el torrent de la Feu i ens enfilem de dret amunt pel bosc, sense camí, unes cintes de marcatge als arbres ens indicaven la direcció a seguir, fins a arribar a unes curioses roques que semblen bolets.
Ara caminem per un estret corriol que ens ateny  fins la cova dels Teixidors. En arribar a unes marques grogues, es baixen uns 50m i es pren una petita sendera que surt a la dreta, entre la boscúria de l'indret, en fort descens. L'entrada de la cova es troba a pocs metres. Bonica cova que es troba en la ribera esquerra del torrent de la Bora Fosca, just enfront de la famosa cavitat. Es tracta d'una cova, amb una sala principal bastant gran d'uns 50m de longitud i uns 10 d'amplària. Al fons la cavitat s'estreny molt i dona pas a un altra sala més petita.
Visitada la cova, tornem enrere fins el camí que portàvem i el seguim fins el paratge de Santa Cília i les seves cingleres on podíem haver contemplar en tota la seva magnitud el Pantà de Sau, el Puig de la Força, el Sot de Balà, el Morro de l’Abella, el Salt de Tirabous etc etc. Però com he explicat al principi de aquesta crònica, la obstinada boira ens va fer la “punyeta”
Seguim el camí que ens porta al Noguer, una impressionant masia i al costat d’ella una senyera amb una base de quatre cares de formigó amb versos dels països catalans incrustats a cada una de les seves cares.
El camí fineix a la carretera de Tavertet i la ruta ens feia pujar a les baumes de la Corbera i al castell de la Fossa, però vàrem decidir deixar aquesta part per un altra sortida amb més bona visibilitat i la resta de la ruta(2 km.) la vàrem fer per carretera, agafant els cotxes per anar a dinar al restaurant de la Devesa de Pruit i desprès de un bon àpat donar per finalitzada aquesta interesant ruta.    



Desnivell acumulat: 437 metres

Alçada mínima - màxima: 612 metres – 831,70 metres

Distància aproximada:16,36 Km.

 Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8620047