CELRÀ - mina del nen Jesus - castell de SANT MIQUEL

 Planol informatiu al començament de la ruta

Carregador de les mines del Nen Jesús

 Accés al carregador

 Galeria coneguda com “la barraca del tronero”

 Galeria principal del Nen Jesús

 Interior de la galeria

 Castell de Sant Miquel

 Foto de grup

Ruta feta segons GPS

Altimetria i quilometratge

Descripció de la ruta

Hola amics  “Wiki” i seguidors:

Fa mesos que, per problemes personals, no en fet cap sortida que valgui la pena de penjar-la al Wikiloc.

A finals d’any vaig escriure un comentari a raó de una sortida feta, al conegut company i ara també “Wiki”, en Santi Gavarres, que deia el següent:  

No he penjat res al Wikiloc ni al bloc dels hh perquè considero que el que hem fet fins ara, els diumenges, son unes passejades amb amics i amb dret a un bon esmorzar de forquilla i ganivet. Fa poc temps que els metges m’han donat una mica més de corda i ja hem veig amb ànims de fer unes caminades com cal (sense fer l’ase...).

Jo pensava que aquests 15 any que he passat sobre la bici de muntanya, molts dels quals, buscant nous camins i corriols (desconeguts per la majoria de nosaltres) i fen-me un tip de netejar-los, hem serviria per conèixer molt bé les Gavarres...ara veig que estava equivocat.

Escoltant al Toni i a tu o mirant el que fa el company Wikiloc, capita haddock o la cuca de llum o l’Emili...etc.etc.etc  m’he dono que no se rés de la historia de les nostres muntanyes.

Per això he decidit, contant amb el vostre suport i el meu agraïment, començar una sèrie de caminades, a prop de casa, amb l’objectiu de conèixer si s’escau més les gavarres i la seva gent.

La primera ruta de la meva llista és part de aquesta que acabes de penjar “les mines de Celrà i el castell de Sant Miquel”...ja os tindré informats... i com diu el capita haddock...

Salut i cames.

Així dons hem començat amb aquestes sèrie de descobertes de les Gavarres i l’Aldenya amb la sortida per visitar les mines del Nen Jesús i el castell de Sant Miquel, enllaçant amb les Mines Victoria a traves del camí de Sant Miquel. Hem esmorzat a la zona de pícnic, sota el castell, fins que ha aparegut la pluja i ens ha fet variar la ruta, així  dons, decidim deixar les mines Victoria per un altra dia i retallar dràsticament. Passem per la trinxera del tren de les mines Victoria i aprofitant l’emplaçament intentem trobar el mirador del Congost (no el tenia descarregat al GPS), sabia que en Toni i en Santi, dies abans i vàrem passar , malauradament no el vàrem trobar...( també queda pendent)

La ruta de les mines del Nen Jesús, molt be marcada no te pèrdua, tot seguint les marques del petit recorregut (blanques i verdes) situada a l’est de Sant Miquel en el lloc conegut com el Bac d’en Medinyà. En aquesta mina s’han trobat un total de 23 galeries obertes, de les quals 8 són de molt poca profunditat i probablement deurien haver servit com a prospecció de mineral. De les altres, dedicades a l’extracció de mineral, la més llarga té uns 105 m.

Al castell, molt bones vistes, tot i el mal temps que vàrem tenir. Una primera bona experiència amb la companyia de quasi tots els amics de caminades.

Salud i fins la propera.   

Desnivell acumulat:  400 m.
Alçada mínima – màxima: 81 m. – 396 m.
Distància: 11,74 km.
Ruta circular:  si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3931847

Accessos: comencen a caminar des de el mas el Castell de Celrà

Data de la sortida: 13 gener 2013

Temps empleat: 4:40 hores

BRUGUERA - SANT ARMAND - COLL DE JOU

  


Coll de Corones i Serra i cim de Sant Amand

 
 Collada de Corones o de Saltor










masia i l'església de Sant Julià de Saltor

El monumental Faig Gros

                                                                                                                                                               

La dreta- ruda xemeneia o “Garganta”











Creu i cim de Sant Amand












El grup al cim de Sant Amand










Mapa de la ruta
















Ruta feta segons GPS










Altimetria i quilometratge



VEURE MÉS FOTOS:  

:https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=112934715530670458635&target=ALBUM&id=5733929742905619233&authkey=Gv1sRgCIHMsKfMo-u8Bg&feat=email

Descripció de la ruta

La Serra de Sant Amand és una serra situada al municipi d'Ogassa a la comarca del Ripollès, amb una elevació màxima de 1.851,4 metres...Sant Amand. És una muntanya de característiques ben diferents, a les del Taga i Serra Cavallera, (no més prats). És com una fantàstica columna de pedra suspesa entre l’obaga atapeïda de vegetació i la blavor del cel.

La varietat del mantell forestal és notable, amb rouredes, fagedes i pinedes de pi roig i negre, quasi sempre en companyia de l’omnipresent boix, que conformen un paisatge a voltes idíl•lic, a voltes salvatge. També trobem petites incrustacions de prats de pastura i fonts, en altres anys, abundoses i fresques.

El nucli de Bruguera esta format per un conjunt de masies i d’antigues cases de pagès esparses seguin el camí d’arribada i a l’entorn de l’església romànica de Sant Feliu (datada al segle XII) La majoria d’aquestes cases estan restaurades amb molt bon gust i criteri, contribuint a la bellesa dels lloc i a la noblesa d’un passat agrícola i ramader no gaire llunyà, avui encara present: de tant en tant, un ramat de vaques camí de la pastura, vigilades per un gos d’atura i seguides pel seu amo, contribueixen a la idiosincràsia d’un lloc que es eminentment tranquil, quiet i bonic.

Així dons, comencem la ruta des de Bruguera, en direcció al veïnat del Serrat Roig (conjunt de tres masies) on continuem per una pista de terra. Poc després la deixem (un precari indicador de la “font Xica”, ens guia) i seguim a l’esquerra per un caminoi que puja, dretament, pel mig del bosc fins el coll de la portella a on trobem una pista que planeja per sobre la vall del torrent del Forn.(per aquest punt passarem de tornada, un cop feta la ruta).

Travessem el torrent del Forn que forma uns engorjats molt bonics i que és idoni per fer-hi barranquisme (Torrent de la Corba). Més endavant (Plan Rodon), deixem la pista i continuem per un camí que travessa un bosc de pins sota la cinglera de Sant Eloi i comença la pujada a “Les Portelleres”, Entrem a solell i amb vistes a la bonica fageda de Corones que tenim al davant, arribem al coll de Corones o de Saltor.

Seguim la pista que mena per sobre la masia de Saltor i l’església de Sant Julià de Saltor (actualment sense culte i en ruïnes), i a la alçada de l’església, seguim un caminoi senyalitzat amb pintura vermella que comença a enfilar-se enmig d’un bosc espès, travessant algun prat, seguint els senyals de pintura vermella (que ens portaran fins el Coll de Jou, passant per el cim de Sant Amand) trobem un corriol fressat que s’enfila en un fort pendent i que ens porta primer a un petit collet on trobem el monumental Faig Gros, estem davant un exemplar de faig d’un considerable envergadura, encara que la seva situació, envoltat de molta vegetació i en la pendent de la muntanya, fa difícil treure una bona fotografia d’aquesta arbre, i després a una canal estreta i amb força pendent, anomenada la Garganta o la Xemeneia, que cal pujar amb precaució. Dal la garganta trobem la Font del Pi i més amunt, en una cruïlla de camins, seguim el de la dreta fins al cim de Sant Amand, 1.851 m., magnífic mirador del Ripollès, amb una creu de ferro de gran alçada.

Baixem pel camí que segueix la carena, seguint, com fins aquí, les marques de pintura vermelles, i en aquest punt hem de fer un esmen a la llegenda del Comte Arnau i Sant Amand. Fem camí cap a les restes del hipotètic convent de Sant Amand. El camí que porta des del pla de Sant Amant cap al pla de Penna, passa per costat, havent-se perdut la costum d’indicar en aquest lloc la localització d’un dels elements bàsics de la llegenda arnaldiana. Del convent de Sant Amand hi havia aquesta poesia:

Las monjas de Sant Aimans Totes en finestra estan, Veuhen veni’ un jove galan “¿Galan, galan busqueu lloguer ¿De quinas feinas sabeu fer?... Quan vingué lo cap del any Dotse monjas, tretse... Y la priora el més galan.

Al costat mateix de les restes del suposat castell i convent, hi ha la mina del Comte Arnau, un enfonsament geològic, que també ha anat perdent amb els anys presència en el record dels molts excursionistes i boletaires que passen per l’indret. La mina comporta un camí del comte Arnau, el que aquest feia per anar des del forat de Sant Hou fins a les coves de Ribes i d’aquí a Sant Amand i, segons la llegenda reivindicada, cap el monestir femení de Sant Joan de les Abadesses.

Deixem enrere les llegendes i seguim baixant per boscos de pi roig i negre, en direcció a ponent, passant per el Pla de Pena i la fageda de Sant Eloi, abans de arribar als prats del Coll de Jou, situat entre les muntanyes del Taga i Sant Amand, on trobem una pista asfaltada que seguim en direcció a Bruguera uns, si fa o no fa, 200 metres fins a trobar un pòster informatiu del camí a seguir fins a Bruguera, es el camí que passa per el Bac de la Feixatella (ara les senyals de pintura son grogues de la xarxa itinerannia). El caminoi ens deixa a un revolt molt tancat de la pista asfaltada(paella) anomenant Serrat dels Oriols. Hem de caminar uns 200 metres per la pista asfaltada fins la propera corba on trobem un camí a l’esquerra que seguim i que ens porta al coll de la portella. Només ens queda baixar altre vegada al veïnat del Serrat Roig i arribar a Bruguera on dinem al Hostal Moliner.

Des de aquesta tribuna vull agrair la atenció rebuda per part de la gent del hostal i la enhorabona per els plats que vàrem menjars, un hostal totalment recomanable i que magnifica més si escau l’èxit de la sortida.

Desnivell acumulat: 466 metres

Alçada mínima – màxima: 1.160 metres – 1.851 metres

Distància: 13,06 quilometres

Ruta circular: si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2744380

Accessos: Hem de anar a Ribes de Freser. Passat la estació a ma esquerra gira cap a la dreta per el primer pont. Indicador de Bruguera 5 km.

Data de la sortida: dissabte 14 d’Abril

Temps empleat: temps amb parades de 5:30 hores

Integrants de la sortida:Loli, Carmen P, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Pep , Marti, l’avi Juan, Xevi M., Ramon, Josep V, Margarita, Cris i Joan R.

De COLLBATÓ a les ERMITES de MONTSERRAT per el camí de les FEIXADES

 La Salud

 Camí de les Feixades

La Santa Cova

 Santuari de Montserrat

  grup al Monestir de Montserrat

 Panoràmica de la regions de Tebes i Tebaida

 Sant Onofre

 Mapa de la ruta

 Ruta feta segons GPS

                                        

 Altimetria i quilometratge







Veure més fotos   :
 https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=112934715530670458635&target=ALBUM&id=5720917941742706449&authkey=Gv1sRgCObcwLPwo7OYrQE&feat=email

Descripció de la ruta

S’ha de dir, que per la orografia del terreny de la muntanya de Montserrat, es perd molt sovint la senyal del GPS amb els satèl•lits i això queda reflectit al track fen coses rares.

Espero que amb les indicacions i el track, podreu seguir sense cap mena de problema aquesta interesant ruta, feta el dissabte 10 de Març de 2012 amb un temps total de 6.20 hores.

Deixem els cotxes a la pista forestal situada a peu de muntanya, sortint de Collbató per la part alta i en direcció al Bruc. Pista anomenada: camí de la Vinya Nova i el punt és una cruïlla de camí amb un pòster indicatiu del camí vell de Collbató al Monestir. Aquesta serà la nostra tornada.

Ens dirigim a Collbató i caminem per l’últim carrer de la urbanització i al final del carrer, girem a la esquerra per el curt carrer “la Drecera” aquí agafem un corriol que ens deixa a la ermita de la Salud

Agafem el camí que surt de sobre la zona de lleure de la Salud (senyals de pintura del GR-5 i 172 , blanca i vermella) que ens porta a trobar la carretera que puja a la Cova del Salnitre. La seguim fins al seu aparcament i pugem les escales fins la entrada de la Cova, aquí el camí continua direcció est, i amb les senyals de pintura de GR , ara estem en el camí de les Feixades.

Es un camí ben fressat, que seguim fins trobar una cruïlla (pal indicador), prop del Torrent de la Bellasona. Aquí s’ajunta el camí que puja de Olesa per el GR-6 Continuem direcció nord, seguint el Torrent a una certa distància per la cara oest. Més amunt el creuarem i anirem per la cara est , fins el Coll de la Fita.

Després del Coll, trobem una cruïlla amb un pal indicador, seguim pel el que indica el camí de la Santa Cova. Primer anem a l'ermita de la Santa Cova per fer una petita visita i després retornem i fem tot el camí de la Santa Cova o del Rosari per arribar a Montserrat.

A Montserrat esmorzem a la zona de pícnic del mirador...fotos de rigor i continuem la ruta. Anem a l'extrem oest de les edificacions de Montserrat d'on surt el Camí del Viacrucis. Agafem el camí que passa per sobre d'un pont, direcció nord, amb senyals de pintura de GR-172. El seguim tot pujant per les escales i passant per el Pas del Francesos. En arribar a la primera cruïlla deixem el GR, que s’enfila a la dreta i agafem el PR-19 (senyals de pintura groga i blanca).

Passem per les restes de l'ermita de Santa Anna i comencem a pujar. En arribar a una cruïlla, anem per l’esquerra i pugem al camí que baixa de sant Jeroni, el seguirem (direcció nord-oest) fins trobar la primera cruïlla (pal indicador...Santa Magdalena 0,20 min.). Marxem pel costat de la Gorra Marinera a trobar les escales de Jacob de la cara nord, que ens porta al Coll de Santa Magdalena.

Aquí agafem el camí que ens puja a les restes de l'ermita de Santa Magdalena, fotos i retornem al Coll per començar a baixar, de seguida trobem les escales de Jacob de la cara sud. Un parell d’arbres caiguts sobre les escales ens fan la punyeta a l’hora de baixar.

Just acabades les escales ens trobem encastat a les roques i amb una barana de fusta, el camí de Sant Onofre, el seguim i visitem totes les restes del conjunt de Sant Onofre. En sortir per la cara oest trobem el camí que baixa a Sant Joan.

A Sant Joan una pista important ens portaria, si la seguíssim, al Pla de les Taràntules i al funicular de Sant Joan, nosaltres des de l’ermita de Sant Joan caminem uns 80m. aproximadament fins trobar una corba i la entrada de un corriol a mà dreta amb un pal indicador (Collbató 1.20 min.) El seguim, és un camí ben fressat amb moltes pedres al principi (té algunes senyals de pintura groga)....és el camí vell de Collbató al Monestir que ens deixa a on aviem començat la ruta. El camí de la Vinya Nova. Ens esperen els cotxes per anar al Bruc al restaurant de la Vinya Nova i fer un bon dinar per acabar aquesta interesant ruta

Desnivell acumulat: 925.60 metres
Alçada mínima – màxima: 278.90 metres – 1087.40 metres
Distància: 15.15 km.
Ruta circular: Si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2600842



Accessos: Agafem l’autopista AP-7 fins a Martorell que seguim per la N- A2, fins a Collbató
Data de la sortida: 10 de Març de 2012
Temps empleat: 6.20 hores

Integrants de la sortida:  Loli, Carmen P, Conxita, Salvador, Toni, Carmen C., Pep, Pastor, Ramon, Jose J. Josep V, Margarita, Cristobal, Pere, Carmen M, Ricardo, Mireia, Pitu G. Joan R.

RIELLS del FAI- PUIG GRACIOS- GAU MERCADER- SANT MIQUEL del FAI

        


Cingles de Bertí
                                                                                                 




Turó de les Onze Hores

 

 Santuari, Torre de telègraf i capelleta dePuiggraciós                                                                    











El Clascar












 Foto del grup a El Clascar












 Sant Pere de Bertí











 El grup a Sant Miquel del Fai






Mapa de la ruta










Ruta feta segons GPS








                                                                         Altimetria i quilometratge                                                                                                                                             









VEURE MÉS FOTOS: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/RiellDelFaiCinglesDeBerti?
authkey=Gv1sRgCOHpraSl0sq_4QE#

Descripció de la ruta

Interesant ruta que recorre el sector més ponentí dels Cingles de Bertí, a cavall entre el Montseny i el massís de Sant Llorenç del Munt. Partint de Riells del Fai, pujem a tocar el Turó de les Onze Hores, (El Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí, l'hora de la beguda), així, dons, pugem per la serra de can Tabola i les Costes d’en Quintana. Resseguin els cingles de Bertí, passem per el Collet de Can Tripeta i des de el coll ens arribem al santuari de Puig -Graciós, visitant també, al costat, la torre de Telègraf òptic, una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou, com reflex-en els Goigs. La imatge que es venera, i que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada.

Retornarem al Coll de Can Tripeta per pujar a dal la cinglera per el Grau Mercader, seguint les marques de pintura del PR blanques i grogues (Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puig-Graciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells. Conegut originàriament com a grau de Can Mestret, el grau Mercader rep aquest nom perquè servia per anar els dijous al mercat de Granollers i perquè l'utilitzaven els mercaders per comerciar amb els pagesos dels Cingles. Era el grau més important del poble de Bertí, ja que en el coll de can Tripeta (abans coll de l'Ampolla perquè hi havia una casa amb aquest nom) és on es creuen tots els camins: el de Puig-Graciós cap a l'Ametlla, el de Riells i el de Figaró).

Guanyat els cingle, el camí puja suaument i seguint les marques del PR, passem per el casalot del Clasclar (Antiga domus o casa forta, molt propera a Bertí, esdevinguda masia. hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S’ha identificat com l'antic castell de Bertí, L'edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral•leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab). Acabada la visita al Clasclar ens arribem al llogaret de Sant Pere de Bertí, punt més alt de la sortida. Passat el nucli de Sant Pere, ens topem amb la masia de Can Magre a la esquerra del camí i uns quants metres més enllà deixem la pista per agafar un corriol a mà esquerra amb senyals de pintura blanques i vermelles del GR-5 A partir de Sant Pere de Bertí el camí comença a baixar per anar a buscar el fil del Cingle fins arribar al Santuari de Sant Miquel del Fai.

Sant Miquel del Fai: Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l'església romànica construïda en una profunda balma. Es troba en un bell paratge natural, que el literat, historiador i polític Víctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901), un dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals, va definir com un lloc on "las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vejetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes".

Del santuari baixem per les Costes de Sant Miquel fins a Roca Roja i el caminoi colgat a mig cinglera anomenat Costes d’en Batlles fins la roca El Peller del Boll i baixada final a Riells del Fai a on dinem al restaurant de Can Oliveres, ben a prop del nucli antic...



Desnivell acumulat: 764.80 metres
Alçada mínima – màxima: 305.40 metres – 810 metres
Distància: 19.85 km.
Ruta circular: Si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2497825



Accessos: Riells del Fai des de l'Ametlla del Vallés per la BP-1432, desviament per la BV-1483 a Riells.
Data de la sortida: 11 de Febrer de 2012
Temps empleat: 6,30 hores

Integrants de la sortida: Loli, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Xevi M., Nuri, Ramon, Josep V, Jose S., Margarita, Cristobal, Manel, Laura, Joan R.

PUIG NEULOS des de LAROQUE des ALBÉRES ( Rosselló - FRANÇA ),

Panoràmica  Serra de l'Albera i  Puig Neulós

 Dolmen de la Balma del Moro

 La pujada segueix sent forta i sostinguda

 Panoràmica  plana del Rosselló ( des del Canigó a la Costa Vermella)

 El grup al cim del Puig Neulós

 Visitem el Pou de glaç del Neulós

 Zona de pícnic al coll de l’Ullat

 Mapa de la ruta

 Ruta feta segons GPS

 Altimetria i quilometratge

Veure més fotos
:https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/LarocaDesAlberesPuigNeulos?authkey=Gv1sRgCPXn1qWa__TpxwE#

Descripció de la ruta

Pujada al Puig Neulós, pic mes alt del massís de l’Albera, frontera entre Espanya i França, amb excel•lents vistes del Rosselló i el mar, els Pirineus al oest i l’Empordà al sud. També visitarem el Pou de Glaç en molt bon estat que hi ha als volta’ns del cim, passarem per el coll de l’Ullat amb un bosc de pins amb una altura impressionant i caminarem per boscos d’alzines, castanyers i les espectaculars fagedes.

Per arribar a Laroca d’Albera (Laroque-des-Albères), des de El Boulou, agafem la carretera D618 a Argelès, quan trobem el cartell de Laroque, deixem la carretera principal, a l’entrada del poble des del costat de Le Boulou, abans de travessar el riu, agafem el carrer (Rue de Roca Vella) a la dreta, seguim recta, sempre deixant el riu a la nostra esquerra, arribem a les ruïnes de Sant Fructuós de Roca Vella, on uns metres abans podem deixar el cotxe.

Seguim la pista, desprès de l’ermita un corriol molt fressat baixa cap al riu, en poc metres el travessem, el camí comença a pujar, no descansarem fins el cim.

A la alçada de un rètol indicatiu (Casot del Guardia o Dolmen-Puig Neulós), agafem aquest corriol que s’enfila a l’esquerra amb fort pendent, fins a una pista. La seguim a la dreta durant, si fa o no fa, 200 metres. La deixem al nivell de les ruïnes d’un mas, i ens enfilem a l’esquerra altra vegada per un corriol que tot travessant garrigues i castanyers, passa a prop del Dolmen de la Balma del Moro (a 50 metres a l’esquerra amb forta pujada), Val molt la pena visitar-lo.

Continuen la pujada fins a creuar una pista on s’ofereixen dues possibilitats: seguir aquesta pista a la dreta que passa a sota d’un rocam formant un abric natural(la balma Corba) i continuar la pista fins el Roc Planer...o el camí triat per nosaltres: agafar el caminoi que se enfila davant nostre que puja cap el coll de la Vaca Vella i havent travessat una fageda, arriben a la pista del Coll de l’Ullat-Tres Faig. La seguim a la dreta durant si fa o no fa 250 metres en direcció al coll de l’Ullat, i agafem a l’esquerra el corriol que, passant per la font del Puig Neulós, ens mena al cim.

Després d’esmorzar per recuperar forces, admirar el esplèndid paisatge i fer les fotos de rigor, comencem la que es pressuposa llarga baixada. Que fem seguint la carena, per el GR10 que ens duu al Coll de l’Ullar. (abans del roc dels tres termes, trobem l’inici d’una pista que baixa a la vessant sud, d’aquí un corriol ens porta en 150 metres fins al ben conservat pou de neu del Neulós, que val la pena visitar).

Al coll de l’Ullar el corriol de tornada s’inicia des de una zona de pícnic i una bonica font “la Reina de les Fonts”. Durant la llarga baixada, el corriol talla la pista quatre vegades. Un cop travessat el riu de la Roca, a la dreta trobem les restes d’un pou de neu.

El corriol ens porta fins les primeres cases de les afores de Laroque, ens queda travessar altre vegada el riu que creuarem al inici de la ruta, per arribar als cotxes i donar per acabada aquesta interessant sortida.

Desnivell acumulat: 900.90 metres
Alçada mínima – màxima: 117.90 metres – 1.257 metres
Distància: 16,36 km.
Ruta circular: Si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2416341



Accessos: Per arribar a Laroca d’Albera (Laroque-des-Albères), des de El Boulou, agafem la carretera D618 a Argelès, quan trobem el cartell de Laroque, deixem la carretera principal, a l’entrada del poble des del costat de Le Boulou, abans de travessar el riu, agafem el carrer (Rue de Roca Vella)

Data de la sortida: dissabte 14 de Gener de 2012

Temps empleat: 6,10 hores (tres hores de pujada i 2,15 hores de baixada efectives).

Integrants de la sortida: : Loli, Carmen P, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Pep , Marti, l’avi Juan, Ramon, Josep S. Jose J. Josep V., Margarita, Cristobal, Joan B, Laura, Pere, Carmen M.