De COLLBATÓ a les ERMITES de MONTSERRAT per el camí de les FEIXADES

 La Salud

 Camí de les Feixades

La Santa Cova

 Santuari de Montserrat

  grup al Monestir de Montserrat

 Panoràmica de la regions de Tebes i Tebaida

 Sant Onofre

 Mapa de la ruta

 Ruta feta segons GPS

                                        

 Altimetria i quilometratge







Veure més fotos   :
 https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=112934715530670458635&target=ALBUM&id=5720917941742706449&authkey=Gv1sRgCObcwLPwo7OYrQE&feat=email

Descripció de la ruta

S’ha de dir, que per la orografia del terreny de la muntanya de Montserrat, es perd molt sovint la senyal del GPS amb els satèl•lits i això queda reflectit al track fen coses rares.

Espero que amb les indicacions i el track, podreu seguir sense cap mena de problema aquesta interesant ruta, feta el dissabte 10 de Març de 2012 amb un temps total de 6.20 hores.

Deixem els cotxes a la pista forestal situada a peu de muntanya, sortint de Collbató per la part alta i en direcció al Bruc. Pista anomenada: camí de la Vinya Nova i el punt és una cruïlla de camí amb un pòster indicatiu del camí vell de Collbató al Monestir. Aquesta serà la nostra tornada.

Ens dirigim a Collbató i caminem per l’últim carrer de la urbanització i al final del carrer, girem a la esquerra per el curt carrer “la Drecera” aquí agafem un corriol que ens deixa a la ermita de la Salud

Agafem el camí que surt de sobre la zona de lleure de la Salud (senyals de pintura del GR-5 i 172 , blanca i vermella) que ens porta a trobar la carretera que puja a la Cova del Salnitre. La seguim fins al seu aparcament i pugem les escales fins la entrada de la Cova, aquí el camí continua direcció est, i amb les senyals de pintura de GR , ara estem en el camí de les Feixades.

Es un camí ben fressat, que seguim fins trobar una cruïlla (pal indicador), prop del Torrent de la Bellasona. Aquí s’ajunta el camí que puja de Olesa per el GR-6 Continuem direcció nord, seguint el Torrent a una certa distància per la cara oest. Més amunt el creuarem i anirem per la cara est , fins el Coll de la Fita.

Després del Coll, trobem una cruïlla amb un pal indicador, seguim pel el que indica el camí de la Santa Cova. Primer anem a l'ermita de la Santa Cova per fer una petita visita i després retornem i fem tot el camí de la Santa Cova o del Rosari per arribar a Montserrat.

A Montserrat esmorzem a la zona de pícnic del mirador...fotos de rigor i continuem la ruta. Anem a l'extrem oest de les edificacions de Montserrat d'on surt el Camí del Viacrucis. Agafem el camí que passa per sobre d'un pont, direcció nord, amb senyals de pintura de GR-172. El seguim tot pujant per les escales i passant per el Pas del Francesos. En arribar a la primera cruïlla deixem el GR, que s’enfila a la dreta i agafem el PR-19 (senyals de pintura groga i blanca).

Passem per les restes de l'ermita de Santa Anna i comencem a pujar. En arribar a una cruïlla, anem per l’esquerra i pugem al camí que baixa de sant Jeroni, el seguirem (direcció nord-oest) fins trobar la primera cruïlla (pal indicador...Santa Magdalena 0,20 min.). Marxem pel costat de la Gorra Marinera a trobar les escales de Jacob de la cara nord, que ens porta al Coll de Santa Magdalena.

Aquí agafem el camí que ens puja a les restes de l'ermita de Santa Magdalena, fotos i retornem al Coll per començar a baixar, de seguida trobem les escales de Jacob de la cara sud. Un parell d’arbres caiguts sobre les escales ens fan la punyeta a l’hora de baixar.

Just acabades les escales ens trobem encastat a les roques i amb una barana de fusta, el camí de Sant Onofre, el seguim i visitem totes les restes del conjunt de Sant Onofre. En sortir per la cara oest trobem el camí que baixa a Sant Joan.

A Sant Joan una pista important ens portaria, si la seguíssim, al Pla de les Taràntules i al funicular de Sant Joan, nosaltres des de l’ermita de Sant Joan caminem uns 80m. aproximadament fins trobar una corba i la entrada de un corriol a mà dreta amb un pal indicador (Collbató 1.20 min.) El seguim, és un camí ben fressat amb moltes pedres al principi (té algunes senyals de pintura groga)....és el camí vell de Collbató al Monestir que ens deixa a on aviem començat la ruta. El camí de la Vinya Nova. Ens esperen els cotxes per anar al Bruc al restaurant de la Vinya Nova i fer un bon dinar per acabar aquesta interesant ruta

Desnivell acumulat: 925.60 metres
Alçada mínima – màxima: 278.90 metres – 1087.40 metres
Distància: 15.15 km.
Ruta circular: Si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2600842



Accessos: Agafem l’autopista AP-7 fins a Martorell que seguim per la N- A2, fins a Collbató
Data de la sortida: 10 de Març de 2012
Temps empleat: 6.20 hores

Integrants de la sortida:  Loli, Carmen P, Conxita, Salvador, Toni, Carmen C., Pep, Pastor, Ramon, Jose J. Josep V, Margarita, Cristobal, Pere, Carmen M, Ricardo, Mireia, Pitu G. Joan R.

RIELLS del FAI- PUIG GRACIOS- GAU MERCADER- SANT MIQUEL del FAI

        


Cingles de Bertí
                                                                                                 




Turó de les Onze Hores

 

 Santuari, Torre de telègraf i capelleta dePuiggraciós                                                                    











El Clascar












 Foto del grup a El Clascar












 Sant Pere de Bertí











 El grup a Sant Miquel del Fai






Mapa de la ruta










Ruta feta segons GPS








                                                                         Altimetria i quilometratge                                                                                                                                             









VEURE MÉS FOTOS: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/RiellDelFaiCinglesDeBerti?
authkey=Gv1sRgCOHpraSl0sq_4QE#

Descripció de la ruta

Interesant ruta que recorre el sector més ponentí dels Cingles de Bertí, a cavall entre el Montseny i el massís de Sant Llorenç del Munt. Partint de Riells del Fai, pujem a tocar el Turó de les Onze Hores, (El Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí, l'hora de la beguda), així, dons, pugem per la serra de can Tabola i les Costes d’en Quintana. Resseguin els cingles de Bertí, passem per el Collet de Can Tripeta i des de el coll ens arribem al santuari de Puig -Graciós, visitant també, al costat, la torre de Telègraf òptic, una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou, com reflex-en els Goigs. La imatge que es venera, i que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada.

Retornarem al Coll de Can Tripeta per pujar a dal la cinglera per el Grau Mercader, seguint les marques de pintura del PR blanques i grogues (Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puig-Graciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells. Conegut originàriament com a grau de Can Mestret, el grau Mercader rep aquest nom perquè servia per anar els dijous al mercat de Granollers i perquè l'utilitzaven els mercaders per comerciar amb els pagesos dels Cingles. Era el grau més important del poble de Bertí, ja que en el coll de can Tripeta (abans coll de l'Ampolla perquè hi havia una casa amb aquest nom) és on es creuen tots els camins: el de Puig-Graciós cap a l'Ametlla, el de Riells i el de Figaró).

Guanyat els cingle, el camí puja suaument i seguint les marques del PR, passem per el casalot del Clasclar (Antiga domus o casa forta, molt propera a Bertí, esdevinguda masia. hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S’ha identificat com l'antic castell de Bertí, L'edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral•leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab). Acabada la visita al Clasclar ens arribem al llogaret de Sant Pere de Bertí, punt més alt de la sortida. Passat el nucli de Sant Pere, ens topem amb la masia de Can Magre a la esquerra del camí i uns quants metres més enllà deixem la pista per agafar un corriol a mà esquerra amb senyals de pintura blanques i vermelles del GR-5 A partir de Sant Pere de Bertí el camí comença a baixar per anar a buscar el fil del Cingle fins arribar al Santuari de Sant Miquel del Fai.

Sant Miquel del Fai: Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l'església romànica construïda en una profunda balma. Es troba en un bell paratge natural, que el literat, historiador i polític Víctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901), un dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals, va definir com un lloc on "las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vejetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes".

Del santuari baixem per les Costes de Sant Miquel fins a Roca Roja i el caminoi colgat a mig cinglera anomenat Costes d’en Batlles fins la roca El Peller del Boll i baixada final a Riells del Fai a on dinem al restaurant de Can Oliveres, ben a prop del nucli antic...



Desnivell acumulat: 764.80 metres
Alçada mínima – màxima: 305.40 metres – 810 metres
Distància: 19.85 km.
Ruta circular: Si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2497825



Accessos: Riells del Fai des de l'Ametlla del Vallés per la BP-1432, desviament per la BV-1483 a Riells.
Data de la sortida: 11 de Febrer de 2012
Temps empleat: 6,30 hores

Integrants de la sortida: Loli, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Xevi M., Nuri, Ramon, Josep V, Jose S., Margarita, Cristobal, Manel, Laura, Joan R.

PUIG NEULOS des de LAROQUE des ALBÉRES ( Rosselló - FRANÇA ),

Panoràmica  Serra de l'Albera i  Puig Neulós

 Dolmen de la Balma del Moro

 La pujada segueix sent forta i sostinguda

 Panoràmica  plana del Rosselló ( des del Canigó a la Costa Vermella)

 El grup al cim del Puig Neulós

 Visitem el Pou de glaç del Neulós

 Zona de pícnic al coll de l’Ullat

 Mapa de la ruta

 Ruta feta segons GPS

 Altimetria i quilometratge

Veure més fotos
:https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/LarocaDesAlberesPuigNeulos?authkey=Gv1sRgCPXn1qWa__TpxwE#

Descripció de la ruta

Pujada al Puig Neulós, pic mes alt del massís de l’Albera, frontera entre Espanya i França, amb excel•lents vistes del Rosselló i el mar, els Pirineus al oest i l’Empordà al sud. També visitarem el Pou de Glaç en molt bon estat que hi ha als volta’ns del cim, passarem per el coll de l’Ullat amb un bosc de pins amb una altura impressionant i caminarem per boscos d’alzines, castanyers i les espectaculars fagedes.

Per arribar a Laroca d’Albera (Laroque-des-Albères), des de El Boulou, agafem la carretera D618 a Argelès, quan trobem el cartell de Laroque, deixem la carretera principal, a l’entrada del poble des del costat de Le Boulou, abans de travessar el riu, agafem el carrer (Rue de Roca Vella) a la dreta, seguim recta, sempre deixant el riu a la nostra esquerra, arribem a les ruïnes de Sant Fructuós de Roca Vella, on uns metres abans podem deixar el cotxe.

Seguim la pista, desprès de l’ermita un corriol molt fressat baixa cap al riu, en poc metres el travessem, el camí comença a pujar, no descansarem fins el cim.

A la alçada de un rètol indicatiu (Casot del Guardia o Dolmen-Puig Neulós), agafem aquest corriol que s’enfila a l’esquerra amb fort pendent, fins a una pista. La seguim a la dreta durant, si fa o no fa, 200 metres. La deixem al nivell de les ruïnes d’un mas, i ens enfilem a l’esquerra altra vegada per un corriol que tot travessant garrigues i castanyers, passa a prop del Dolmen de la Balma del Moro (a 50 metres a l’esquerra amb forta pujada), Val molt la pena visitar-lo.

Continuen la pujada fins a creuar una pista on s’ofereixen dues possibilitats: seguir aquesta pista a la dreta que passa a sota d’un rocam formant un abric natural(la balma Corba) i continuar la pista fins el Roc Planer...o el camí triat per nosaltres: agafar el caminoi que se enfila davant nostre que puja cap el coll de la Vaca Vella i havent travessat una fageda, arriben a la pista del Coll de l’Ullat-Tres Faig. La seguim a la dreta durant si fa o no fa 250 metres en direcció al coll de l’Ullat, i agafem a l’esquerra el corriol que, passant per la font del Puig Neulós, ens mena al cim.

Després d’esmorzar per recuperar forces, admirar el esplèndid paisatge i fer les fotos de rigor, comencem la que es pressuposa llarga baixada. Que fem seguint la carena, per el GR10 que ens duu al Coll de l’Ullar. (abans del roc dels tres termes, trobem l’inici d’una pista que baixa a la vessant sud, d’aquí un corriol ens porta en 150 metres fins al ben conservat pou de neu del Neulós, que val la pena visitar).

Al coll de l’Ullar el corriol de tornada s’inicia des de una zona de pícnic i una bonica font “la Reina de les Fonts”. Durant la llarga baixada, el corriol talla la pista quatre vegades. Un cop travessat el riu de la Roca, a la dreta trobem les restes d’un pou de neu.

El corriol ens porta fins les primeres cases de les afores de Laroque, ens queda travessar altre vegada el riu que creuarem al inici de la ruta, per arribar als cotxes i donar per acabada aquesta interessant sortida.

Desnivell acumulat: 900.90 metres
Alçada mínima – màxima: 117.90 metres – 1.257 metres
Distància: 16,36 km.
Ruta circular: Si

Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2416341



Accessos: Per arribar a Laroca d’Albera (Laroque-des-Albères), des de El Boulou, agafem la carretera D618 a Argelès, quan trobem el cartell de Laroque, deixem la carretera principal, a l’entrada del poble des del costat de Le Boulou, abans de travessar el riu, agafem el carrer (Rue de Roca Vella)

Data de la sortida: dissabte 14 de Gener de 2012

Temps empleat: 6,10 hores (tres hores de pujada i 2,15 hores de baixada efectives).

Integrants de la sortida: : Loli, Carmen P, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Pep , Marti, l’avi Juan, Ramon, Josep S. Jose J. Josep V., Margarita, Cristobal, Joan B, Laura, Pere, Carmen M.

VIDRÀ - PIC DE LES AGUILES - SALT DEL MOLÍ

 

   Vidrà, principi i final de la rutaBalma de la Vila


 L’Hort de Getzemani


 Balma de la Comassa


 El grup a Sant Bertomeu de Covildases


 El cim del Pic de les Àligues


 El Salt del Molí


 Mapa de la ruta


 Ruta feta segons GPS


 Altimetria i quilometratge

Veure més fotos: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/VidraPuigDeLesAliguesSaltDelMoli?authuser=0&authkey=Gv1sRgCKmK5Jn2ub24rgE&feat=directlink Descripció de la ruta Deixem el cotxes al aparcament del hostal Serrasolsas de Vidrà, al barri de la Creu de l’Arç, a on està el roure monumental de la Creu de l'Arç. Comencem a caminar just a tocar la fàbrica serradora, on un pòster informatiu ens indica el camí a seguir fins l’Hort de Getsemaní, tot seguint el GR (senyals blanques i vermelles)i el PL local (blanques i verdes), aquestes ens portaran fins a can Mic, passant per les baumes de la Vila i l’Hort de Getsemaní. El camí comença de baixada fins travessar la pista forestal de la Vila Vella i tot seguit a creuar el riu Ges. Enfilem ara una pista forestal per la part obaga i poc desprès arribem en una cruïlla de camins. Aquí hi veiem diversos rètols amb el nom de Bac dels Rònecs i Hort de Getzemaní. Seguim els senyals verds i blancs. Passem una tanca molt estreta i entrem al bosc. És un camí força estret que va vorejant la riera dels Rònecs. Anem guanyant alçada i seguidament arribem a una pista construïda per facilitar l’explotació forestal. Més endavant la abandonem i seguim per un corriol, que s’enfila decididament i anem a sortir al Collet de la Fenaiola a 1.004 m. Grans vistes sobre la Serra de Curull. Seguint els senyals ens porten, per un corriol ven fressat, (aquí vàrem perdre la senyal de GPS, i he tingut que retocar el trak en aquest punt), davant una cruïlla amb un rètol metàl•lic: Bauma de la Vila (esquerra) o bé L’Hort de Getsemaní i Rònecs (dreta). Seguim cap a l’esquerra fins arribar a la riera i al costat mateix i veiem la Bauma de la Vila. Aquesta balma està situada en un lloc molt humit i feréstec. Formada per varies cavitats i conserven encara parets i pilars. S’hi poden observar diferents estances, totes elles en ruïnes, La balma té 50 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d’alçada. Era habitada encara en el 1.880. Per anar a l’Hort de Getsemaní, cal desfer el camí fins arribar al rètol de nou. Seguim cap a l’esquerra. Travessem un torrent i tot seguit un filat i per un terreny assolellat en forta pujada arribem a unes antigues feixes on al damunt i situada en un terreny pla hi ha la casa dels Rònecs. Aquesta casa està enrunada però es conserven les parets i l’obertura de les portes. Els Rònecs va ser construïda en aquest lloc potser per aprofitar alguna de les grans roques com a paret d’algun corral o de la mateixa casa. Al costat mateix de la casa hi ha un pla i el lloc s’anomena: l’Hort de Getsemaní. El lloc és totalment feréstec i molt enfonyat. Un lloc ple de misteri i encant, encastat entre unes penyes enormes cobertes de vegetació. Aquest indret era l’hort de la casa dels Rònecs. Desprès d’observar tots el voltants, continuem seguint els senyals del PL i pujant en direcció cap a la carena arribem a una gran esplanada amb força vegetació. Deixem el PL en trobar una tanca de filferro a la dreta. Passem la tanca i entre boixos davallem cap a la casa de Can Mic. Can Mic és una masia deshabitada a 1.215m d’alçada. Situada enlairadament entre dues fondalades. Té al costat les ruïnes de la casa de Sant Tomàs, que deu el nom a un antic priorat de frares. Ara caminem per una pista, que en poca estona ens deixarà a la masia de Sant Bertomeu, però abans, trobem una font a ran de camí, que més de una font sembla un abeurador i just al darrera trobem la balma de la Comassa, aquesta sense vestigis humans però que cal la pena visitar. Tot seguit arribem a la masia de Sant Bertomeu i a l’ermita de Sant Bertomeu de Covildases a on esmorzem. Retornem fins la masia per agafar un camí que ens condueix directament al coll de Sant Bertomeu, per dins d’una exuberant fageda, el corriol passa per un seguit de colls, dins la Serra Curull: coll de Gallina, collet de la foradada, coll de Joan i coll de la Coma del Coll a on un indicador ens marca el camí a seguir per fer el cim del Puig de les Àguiles, Puig que assolim desprès de una curta però intensa pujada i una petita “grimpadeta”. Magnifiques vistes. Tornem fins el coll de la Coma del Coll, aquí tenim dos opcions: una es baixar per la baga de Curull fins la pista de Sant Bertomeu i l’altra és la que vàrem fer (passar per el mas de Salgueda) Seguim dons cap a l’esquerra per un corriol planer enmig de la fageda. En poca estona arribem al coll del Puig de Curull i seguim el traçat d’un corriol molt fresat en fort descens. El camí ressegueix el vessant de la muntanya entre boixos i una fantàstica fageda. Cal estar atents a les fites que es van trobant al llarg de la baixada; en força llocs és un xic perdedor. L’indret és molt emboscat i exuberant. Passem pel costat de la font de l’Abeurador a 1.120 m. Situada a la dreta del camí. Hi ha una pica que recull l’aigua que hi surt. El camí va seguint en fort descens fent llaçades. En alguna clariana enmig de la roureda podem veure la masia de la Salgueda. Arribem a Can Salgueda a 990 m. Important masia deshabitada i formada per tres edificacions. Dues en estat força precari i una tercera ben conservada. La casa llueix un escut i amb finestres ben treballades. Una mostra clara de la importància d’aquesta masia. Pel cantó de llevant surt una pista que marxa pel marge esquerre del torrent de Salgueda, i que seguim. Bon tros enllà canviem de marge creuant el torrent a gual. Ben aviat abandonem la pista per un corriol, fressat i evident, que s’enfila a mà dreta El corriol va virant a nord, endinsant-se pel marge esquerre del Riu Ges. A mesura que ens enfilem veiem a l’esquerra el Santuari de Bellmunt. Quan comencem a baixar per entre la fageda som al Clot del Pollastre. Quan per l’esquerra se’ns ajunta un camí i recuperem els senyals grocs i blancs del PR C-47, un rètol ens indica que som a l’alçada del Salt el Molí. Una curta i forta baixada ens menarà al toll. Un espectacle que no podem perdre’ns. El molí aprofitava dues vegades l’alçada del salt. Aquest salt està situat en un lloc espectacular. L’aigua es despenja des d’una alçada de 30 m. i rebot en una profunda gorja.. Recuperem el camí en direcció nord i al cap de poc arribem al Pont de Salgueda. Pont romànic d’àmplia arcada. A l’altre marge, deixem les marques de pintura del PR C-47 i prenem el camí de l’esquerra, en fort pendent fins a una torre de la xarxa elèctrica. Desprès, ja més planerament i per camí ben fressat, abastem l’estació depuradora. D’aquí continuem per pista anat a passar pel costat de la casa Cavaller de Vidrà i finalment retrobem la plaça del roure monumental de la Creu de l'Arç, a on dinem molt be (però una mica tard) al restaurant Serrasolsas Magnífica sortida amb una pila de llocs per visitar, sense gaires desnivells (fora el cim del Puig de les Àguiles), un xic llarga però que val la pena fer. Desnivell acumulat:  729.80 mts Alçada mínima – màxima: 813 mts. – 1332 mts. Distància: 20 km.    Ruta circular:  Si Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2312067 Accessos:  Vidrà, Accés per la carretera C-17 Barcelona-Puigcerdà, desviar-se a Sant Quirze de Besora direcció Vidrà. Estació ferrocarril a Barcelona i Puigcerdà a Sant Quirze de Besora, 13 km. Accés a la Garrotxa per pista transitable amb turisme. 22 Km. 45 min. Vidrà-Ciuret-St. Privat d'en Bas Data de la sortida: 10 – desembre - 2011 Temps empleat: 7.30 hores Integrants de la sortida: Loli, Carmen P, Conxita, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Carmen C., Pep , Marti, l’avi Juan, Pastor, Xevi M., Gregori, Ramon, Jose J. Gabi i Maribel

VOLTA AL CATLLARÀS

    

Serra del Catllaràs

 La Pobla de Lillet, principi i final de la ruta


 Santa Maria de Lillet


 Sant Miquel de Lillet


 Cim del Castell de Lillet


 Xalet del Catllaràs


 El grup al cim del Mirador del Roc de la Lluna


  Mapa de la ruta


 Ruta feta segons GPS


 Altimetria i quilometratge


Veure més fotos: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/VoltaAlCatllarasLaPoblaDeLillet?authuser=0&authkey=Gv1sRgCOqH2KPG1rqo6AE&feat=directlink

Descripció de la ruta

Aquesta ruta la vàrem tenir que escorçar degut a la pèrdua de temps a la carretera d’anar a la Pobla de Lillet, per un percaç de salut del company Josep, que afortunadament ja està solucionat.

La ruta l’iniciem tard, a dos quarts de deu des de la plaça de l’ajuntament pugem pel carrer del Regatell i el carrer de la Font fins al barri de les Coromines, al capdamunt del qual hi ha la capella de Sant Antoni. Aquí uns plafons informatius ens mena a seguint l’antic camí ral de la Pobla a Ripoll que ens porta fins al monestir de Santa Maria de Lillet. Les primeres notícies d’aquest monestir daten del segle IX. El conjunt actual és fruit de diverses construccions dels segles XI, XIV i XVIII. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat. Una mica més amunt, trobareu la petita església romànica rodona de Sant Miquel.

El camí senyalitzat comença a pujar cap a una penya on es veu una creu i restes d’uns murs. Són les restes de l’antic castell de la Pobla, construït durant el segle X i probablement abandonat al segle XIII. En arribar al coll de sota del castell, un petit sender puja fins al castell. La vista des d’aquí és magnífica: ofereix un panorama privilegiat de les serres del Berguedà i del Ripollès, amb la Pobla als vostres peus.

A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades.

Esmorzem i continuem cap al mirador del Roc de la Lluna, però no el fem per el corriol costerut que ens portaria al collet Fred, la marxa la seguint per pista ampla que, tot i que dóna més volta, ofereix dos avantatges: el pendent és més suau i permet visitar una de les bocamines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent metres per veure la bocamina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal retornar a la pista principal i continuar cap amunt.

El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud. Sota el mirador gran hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic.

Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota i el Pla del Catllaràs. Aquí vàrem retallar degut al inconvenient relatat al principi i seguírem per la pista passem per el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra.

La pista segueix per la Baga de Fontanals i el Clot de la Fou A partir d’aquí hem de seguir les marques de pintura vermelles i blanques del GR 4 . A l’esquerra marxa el GR 4.2 que ens portaria a Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, Bagà i Coll de Pal. Seguim en direcció al santuari de Falgars, que es veu davant, citat des del segle X, tot i que l’edifici actual sigui del segle XVII amb algunes restes romàniques. Hi ha una cova de la troballa on, segons diu la llegenda, es va trobar una figura de la verge. Aquesta cova queda una mica allunyada de la ruta. A part de l’església hi ha servei de menjar i allotjament. També hi ha instal•lacions per fer barbacoes.

Des del santuari reculem per reprendre el camí que ja baixa cap a la Pobla per la cresta. En aquest tram passem per tres graus o passos que permeten al camí salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com el camí salva aquests obstacles. Mostra la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota de l’últim o primer grau. El corriol segueix baixant passem per el marge del bosc de Ventaiola i finalment, arribem a la Pobla de Lillet, al punt on havíeu iniciat aquest itinerari.

Ruta feta el 12 de Novembre de 2011 amb una distancia de 19 km i un temps de 5,30 hores.

Desnivell acumulat:  940.10 mts
Alçada mínima – màxima: 727.90 mts – 1550 mts
Distància:  18.96 km.
Ruta circular:  si
Track ruta Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2242174

Accessos: Per arribar des de Barcelona: Agafar la C-16 fins a Guardiola de Berguedà, on s'ha d'agafar la carretera B-402, fins a La Pobla de Lillet. També es pot agafar la C-17 per Ripoll. Des de Ripoll: Per la C-26, fins a Berga, i des de Berga per la C-16 fins a Guardiola de Berguedà on agafarem la B-402 fins a La Pobla de Lillet. També és pot venir per la N-152, passant per Campdevànol i Gombrèn i continuar per la GI-401 i la B-402, fins a La Pobla de Lillet. Des de Puigcerdà: Per la N-260 i la C-16, passant pel túnel del Cadí. Des de La Seu d'Urgell: Per la N-260 i la C-16 pel túnel del Cadí o també per la LV-4008 a Cornellana, Josa i Gósol.

Data de la sortida: 12 - Novembre - 2011

Temps empleat: 5,30 hores

Integrants de la sortida: Salvador, en Joan “Furnet”, Carmen C.  Ramon, Marti, Pep, L’avi Juan, Margarita, Cristobal, Laura i Manel