17 de novembre del 2007
BALANDRAU- FONTLLETERA
Descripció de la rutaLa sortida, tot i ser a ple hivern la fem sense gota de neu a la muntanya, pro amb una fred intensa. La ruta comença més amunt de Tregurà de Dalt. Per arribar-hi cal travessar aquest veïnat i la carretera per la que hem pujat fins ara, és transforma en pista que hem de seguir amunt durant uns 6.5 km fins el Collet de la Gralla.
En arribar al Collet, prenem un camí que surt per la dreta i que té el indicador: "Fontlletera - Clot de la Congesta" (1) tot just a peu de pista i que és el punt de sortida de la nostra excursió.
Un altre rètol ens indica que si seguim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribarem a Pardines, i un tercer rètol ens indica que també podem anar al refugi de Coma de Vaca passant per el Coll Dels Tres Pics.
A finals de l’any 2000 (30/12/2000), es va produir una terrible tragèdia aquesta zona: 8 muntanyencs que intentàvem pujar al pic van perdre la vida per un brusc canvi de temps. En qüestió de minuts, amb un matí assolellat, després de una intensa nevada, va donar pas a un fort vent huracanat “El Torb” (de fins a 180 km/h), i la temperatura va descendir fins els -16ºC. Es van produir allaus i despreniments de plaques de glaç que sepultaren als muntanyencs.
Comencem la ruta per un camí ample que puja suaument(2) i que de seguida gira en direcció nord. En pocs minuts arribem a la Collada del Moro. El Puig de la Fontlletera, el Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles(3). En arribar a aquest punt veiem dos petits promontoris de roques anomenats Castell dels Moros(4), i una mica més amunt una bassa que estava ven glaçada (l’Avi, és passejava per sobre) (5). El camí per aquí es molt suau i agradable, i, com uns dels reptes de avui, és pujar al puig de la Fontlletera, i no ha hi a cap corriol marcat, decidim abans de arribar a la Collada de la Fotlletera, tirà per dret i que cada un passi per ha on cregui més convenient(6).La pujada és forta i sostinguda(7) fins al cim(8), pro per la vista que hi ha, ens a valgut la pena el esforç. Tenim als nostres peus, a 580 metres per sota el refugi del Coma de Vaca(9), que no fa gaires dies dinàvem a dintre, tota la Serra del Catllar a la nostre dreta, amb la coma del Freser i els pics de Bastiments, del Freser i de l’Infern. Més a l’esquerra el Puigmal i Fontalba,(10) al altra banda el Balandrau a la mateixa alçada nostra i fins i tot la plana de Vic amb el característics camps de núvols(11).Esmorzem ràpidament perquè” fa una fred que pela” i comencem la baixada amb molt de compte(12) cap el Coll del Tres Pics. El camí és molt dreter ut amb moltes giragonses i amb molt pedruscall fins al Coll(13).Al Coll del Tres Pics hi ha una caseta amb una antena i unes plaques solar, que ens serveix de paravents momentani(14).
Ens queda pujar en direcció a Tres Pins i fer el cim del Balandrau, que, desprès de fer la pujada de Fontlletera, el Balandrau no ens a sembrat gaire fort. Al cim ha hi a força gent i com elements de cim, tenim un bloc geodèsic(15) i una placa (sembla de escaiola amb relleu) sobre un petit pedestal(16). La vista des d’aquest cim és privilegiada i podem gaudir d’una àmplia panoràmica. Des de el cim, a més de la vista que teníem del Fontlletera, podem veure part del camí dels enginyers amb les gorgues del Freser, els Torreneules i alguns cims de la vall de Núria(17).
Desprès de la foto de rigor(18), decidim tornar per el Coll dels Llenyassers,(19) per la vessant sud-est del Balandrau. Camí entre prats amb una pendent considerable. Passem el coll de la Canya i busquem el camí més adient per baixar fins la pista forestal on havíem deixat el cotxe i que sempre la tenim a la vista . Tot travessant el torrent de Roques Blanques sortim a la pista per el Pla Comdal(20). Ara toca caminar per la pista durant una mitja hora fins arribar al cotxe i donar la sortida per acabada després de fer un bon dinar a Tregurà.
Desnivell acumulat: 1062 metres
Alçada mínima-màxima: 1924 m. – 2584 m.
Distància aproximada: 16 km.
Temps amb parades : 4 hores
Ruta circular: si
Accessos: Hem de arribar fins a Tregurà de Dalt, aquest nucli i el de més avall, (Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix) pertany al terme municipal de Vilallonga de Ter. Per tal d’arribar-hi només cal travessar la població de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases i girar al primer trencant a l’esquerra ( està perfectament indicada). Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista practicable amb qualsevol tipus de turisme anant amb compte.
Data de la sortida: 17 – Novembre - 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Salvador i Toni
Descripció de la rutaLa sortida, tot i ser a ple hivern la fem sense gota de neu a la muntanya, pro amb una fred intensa. La ruta comença més amunt de Tregurà de Dalt. Per arribar-hi cal travessar aquest veïnat i la carretera per la que hem pujat fins ara, és transforma en pista que hem de seguir amunt durant uns 6.5 km fins el Collet de la Gralla.
En arribar al Collet, prenem un camí que surt per la dreta i que té el indicador: "Fontlletera - Clot de la Congesta" (1) tot just a peu de pista i que és el punt de sortida de la nostra excursió.
Un altre rètol ens indica que si seguim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribarem a Pardines, i un tercer rètol ens indica que també podem anar al refugi de Coma de Vaca passant per el Coll Dels Tres Pics.
A finals de l’any 2000 (30/12/2000), es va produir una terrible tragèdia aquesta zona: 8 muntanyencs que intentàvem pujar al pic van perdre la vida per un brusc canvi de temps. En qüestió de minuts, amb un matí assolellat, després de una intensa nevada, va donar pas a un fort vent huracanat “El Torb” (de fins a 180 km/h), i la temperatura va descendir fins els -16ºC. Es van produir allaus i despreniments de plaques de glaç que sepultaren als muntanyencs.
Comencem la ruta per un camí ample que puja suaument(2) i que de seguida gira en direcció nord. En pocs minuts arribem a la Collada del Moro. El Puig de la Fontlletera, el Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles(3). En arribar a aquest punt veiem dos petits promontoris de roques anomenats Castell dels Moros(4), i una mica més amunt una bassa que estava ven glaçada (l’Avi, és passejava per sobre) (5). El camí per aquí es molt suau i agradable, i, com uns dels reptes de avui, és pujar al puig de la Fontlletera, i no ha hi a cap corriol marcat, decidim abans de arribar a la Collada de la Fotlletera, tirà per dret i que cada un passi per ha on cregui més convenient(6).La pujada és forta i sostinguda(7) fins al cim(8), pro per la vista que hi ha, ens a valgut la pena el esforç. Tenim als nostres peus, a 580 metres per sota el refugi del Coma de Vaca(9), que no fa gaires dies dinàvem a dintre, tota la Serra del Catllar a la nostre dreta, amb la coma del Freser i els pics de Bastiments, del Freser i de l’Infern. Més a l’esquerra el Puigmal i Fontalba,(10) al altra banda el Balandrau a la mateixa alçada nostra i fins i tot la plana de Vic amb el característics camps de núvols(11).Esmorzem ràpidament perquè” fa una fred que pela” i comencem la baixada amb molt de compte(12) cap el Coll del Tres Pics. El camí és molt dreter ut amb moltes giragonses i amb molt pedruscall fins al Coll(13).Al Coll del Tres Pics hi ha una caseta amb una antena i unes plaques solar, que ens serveix de paravents momentani(14).
Ens queda pujar en direcció a Tres Pins i fer el cim del Balandrau, que, desprès de fer la pujada de Fontlletera, el Balandrau no ens a sembrat gaire fort. Al cim ha hi a força gent i com elements de cim, tenim un bloc geodèsic(15) i una placa (sembla de escaiola amb relleu) sobre un petit pedestal(16). La vista des d’aquest cim és privilegiada i podem gaudir d’una àmplia panoràmica. Des de el cim, a més de la vista que teníem del Fontlletera, podem veure part del camí dels enginyers amb les gorgues del Freser, els Torreneules i alguns cims de la vall de Núria(17).
Desprès de la foto de rigor(18), decidim tornar per el Coll dels Llenyassers,(19) per la vessant sud-est del Balandrau. Camí entre prats amb una pendent considerable. Passem el coll de la Canya i busquem el camí més adient per baixar fins la pista forestal on havíem deixat el cotxe i que sempre la tenim a la vista . Tot travessant el torrent de Roques Blanques sortim a la pista per el Pla Comdal(20). Ara toca caminar per la pista durant una mitja hora fins arribar al cotxe i donar la sortida per acabada després de fer un bon dinar a Tregurà.
Desnivell acumulat: 1062 metres
Alçada mínima-màxima: 1924 m. – 2584 m.
Distància aproximada: 16 km.
Temps amb parades : 4 hores
Ruta circular: si
Accessos: Hem de arribar fins a Tregurà de Dalt, aquest nucli i el de més avall, (Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix) pertany al terme municipal de Vilallonga de Ter. Per tal d’arribar-hi només cal travessar la població de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases i girar al primer trencant a l’esquerra ( està perfectament indicada). Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista practicable amb qualsevol tipus de turisme anant amb compte.
Data de la sortida: 17 – Novembre - 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Salvador i Toni
Etiquetes de comentaris:
BALANDRAU ( descripció ruta)
Catalunya
17869 Vilallonga de Ter, Girona, España
20 d’octubre del 2007
NURIA - CAMI dels INGINYERS - COMA de VACA - GORGUES del FRESSER
Descripció de la ruta
La sortida de avui, comença a la Central elèctrica de Daió de Baix (1). Tot just passat el pont de fusta que travessa el Freser veiem un rètol que ens indica el camí de Núria pel camí de Daió. Aquest camí enllaça amb el camí vell de Núria i que hem de seguir, el camí és clar i no calen gaires senyals, passem per sobre el tub d’aigua de baixa de la central de Daió de Dalt (2) i arribem al Pont del Cremal (3), enllaça’n amb el camí vell de Núria (4).Seguim aquest camí fins a Núria sense cap complicació dons és ben fressat(5) i marcat amb el GR-11, passant ben a prop del riu de Núria, amb les gorges i salts d’aigua(6).
Arribant a Núria (7) tenim a desagradable sorpresa de que bufa basta’n la tramuntana i amés és molt freda,( fins aquest moment caminàvem a recés del vent) (8).
Esmorzem als porxos del Santuari i ens dirigim per la zona del Viacrucis fins sota el Alberg Pic de l’Àliga a on un rètol en informa del camí a seguir(9). Passem el Serrat de les pedrisses, tot indicat amb marques blanques i vermelles del GR-11.7, que va des de el Coll de la Marrana fins a Núria passant per Coma de Vaca. El terreny és força planer i podem veure el refugi pic de l’Àliga i el Puigmal “majestuós” resseguin els nostres passos (10), el Balandrau i part del Torreneules a la nostra esquerra i en front veiem el Taga, la Serra de Montgrony i fins i tot Ribes de Freser.
Una placa metàl-lica pintada a mà, ens indica que estem al GR-11.7 i que ens falten 2 hores per al refugi de Coma de Vaca. En poca estona passem per sota de la Cabana de Pedrisses (totalment en ruïnes) El camí és força planer fins arribar al torrent de Joan Déu (11), aquí cal passar per una zona més pedregosa tot i que sense cap mena de dificultat. Una mica més endavant s’han posat dos “ganxos” que fan d’esgraons per descendir un parell de metres per una roca (12) ( no tenen cap complicació). El camí ara només puja i baixa sobtadament(13), tot resseguin les parets del Torreneules. Estem a la part més agresta del camí dels enginyers
Arribem al Clot de Malinfern a on trobem un cable d’acer posat com a passamà per ajudar-nos en la baixada (14). es tracta d’un tram sense problemes, però en cas del terra moll o glaçat ens serveix al menys de punt de seguritat. Per tot el camí veiem isards que semblem acostumats a la gent, dons no fan gaire cas de nosaltres i podem gaudir de ven a prop de ells(15).
El camí va pujant fins al Coll dels Homes i uns quants metres més enllà el “mirador”, indicat amb una senyal vermella. És una balconada impressionat de uns 350 metres per sobre del Freser sense cap protecció, no apte per a gent amb vertigen, amb vistes de les Gorges del Freser i el camí de tornada serpentejant en descens cap el Freser, el Balandrau i el Planell de les Eugues amb la Serra del Catllar i els seus cims(16).
Una vegada que hem gaudit de les vistes seguim el camí avall, lluita’n amb la Tramuntana que en aquest tram de camí de baixada bufa amb molta força fins al refugi de Coma De Vaca, on entrem per dinar i escalfar-nos una mica.
Fem les fotos de rigor (17) i tornem a fer camí, travessem el Freser per una passera metàl·lica que hi ha a prop del refugi i seguim els punts vermells que ens posen sobre el camí de tornada. Hem de puja uns 55 metres des de el refugi, i passar per sobre de ell (18). A partir de aquí tot el camí serà de baixada(19).
La baixada és llarga, passant entre mig de pins i amb multitud de llaçades, en poca estona hem superat el tram més dret, arribarem a la mateixa alçada del Freser i el creuem per un pont de fusta. A partir d’aquí trobem senyals grogues. Som a la zona de la Paradella i el camí va ara paral·lel al Freser i en alguns punts passa molt a prop del riu on trobem bones gorgues. El camí baixa ràpidament. S' inicia la zona de bosc i el camí va perdent alçada entremig d'arbres i plans. Hem d'estar atents a una indicació a la pedra per visitar el Salt del Grill (20), a la dreta, al Torrent dels Fossos. És un salt d’aigua de 38 metres, i per veure’l cal que ens desviem del camí uns 10 metres tot just passat un petit pont. Val la pena.
Només ens queda un agradable corriol que, endinsant-se per avellaners, ens portarà en uns 15 minuts fins al Pont de la Central de Daió on hi han els cotxes, i donar per acabar aquesta espectacular, llarga i freda, sortida.
Desnivell acumulat: 1550 m
Alçada mínima - màxima: 1184 m. – 2134 m.
Distància aproximada: 24 km.
Temps amb parades : 9 hores, 40 minuts
Ruta circular: si
Accessos: Per arribar en cotxe fins a la central elèctrica de Daió, agafem la carretera que puja de Ribes de Freser a Queralbs i a la alçada del Alberg-refugi La Farga, prenent la desviació a la dreta des de el revolt (Indicador a Fustanyà, que es queda a la dreta. Hem de seguir recte per una carretera estreta cimentada que ressegueix el riu fins la central). El revolt de la carretera és molt pronunciat de esquerres que trobarem un quilòmetre abans d’arribar a Queralbs.
Data de la sortida: 20 – Octubre - 2007
Integrants de la sortida: Carmen, Loli, Contxita, Carmen C, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, Alfred, Jose i Manel
Descripció de la ruta
La sortida de avui, comença a la Central elèctrica de Daió de Baix (1). Tot just passat el pont de fusta que travessa el Freser veiem un rètol que ens indica el camí de Núria pel camí de Daió. Aquest camí enllaça amb el camí vell de Núria i que hem de seguir, el camí és clar i no calen gaires senyals, passem per sobre el tub d’aigua de baixa de la central de Daió de Dalt (2) i arribem al Pont del Cremal (3), enllaça’n amb el camí vell de Núria (4).Seguim aquest camí fins a Núria sense cap complicació dons és ben fressat(5) i marcat amb el GR-11, passant ben a prop del riu de Núria, amb les gorges i salts d’aigua(6).
Arribant a Núria (7) tenim a desagradable sorpresa de que bufa basta’n la tramuntana i amés és molt freda,( fins aquest moment caminàvem a recés del vent) (8).
Esmorzem als porxos del Santuari i ens dirigim per la zona del Viacrucis fins sota el Alberg Pic de l’Àliga a on un rètol en informa del camí a seguir(9). Passem el Serrat de les pedrisses, tot indicat amb marques blanques i vermelles del GR-11.7, que va des de el Coll de la Marrana fins a Núria passant per Coma de Vaca. El terreny és força planer i podem veure el refugi pic de l’Àliga i el Puigmal “majestuós” resseguin els nostres passos (10), el Balandrau i part del Torreneules a la nostra esquerra i en front veiem el Taga, la Serra de Montgrony i fins i tot Ribes de Freser.
Una placa metàl-lica pintada a mà, ens indica que estem al GR-11.7 i que ens falten 2 hores per al refugi de Coma de Vaca. En poca estona passem per sota de la Cabana de Pedrisses (totalment en ruïnes) El camí és força planer fins arribar al torrent de Joan Déu (11), aquí cal passar per una zona més pedregosa tot i que sense cap mena de dificultat. Una mica més endavant s’han posat dos “ganxos” que fan d’esgraons per descendir un parell de metres per una roca (12) ( no tenen cap complicació). El camí ara només puja i baixa sobtadament(13), tot resseguin les parets del Torreneules. Estem a la part més agresta del camí dels enginyers
Arribem al Clot de Malinfern a on trobem un cable d’acer posat com a passamà per ajudar-nos en la baixada (14). es tracta d’un tram sense problemes, però en cas del terra moll o glaçat ens serveix al menys de punt de seguritat. Per tot el camí veiem isards que semblem acostumats a la gent, dons no fan gaire cas de nosaltres i podem gaudir de ven a prop de ells(15).
El camí va pujant fins al Coll dels Homes i uns quants metres més enllà el “mirador”, indicat amb una senyal vermella. És una balconada impressionat de uns 350 metres per sobre del Freser sense cap protecció, no apte per a gent amb vertigen, amb vistes de les Gorges del Freser i el camí de tornada serpentejant en descens cap el Freser, el Balandrau i el Planell de les Eugues amb la Serra del Catllar i els seus cims(16).
Una vegada que hem gaudit de les vistes seguim el camí avall, lluita’n amb la Tramuntana que en aquest tram de camí de baixada bufa amb molta força fins al refugi de Coma De Vaca, on entrem per dinar i escalfar-nos una mica.
Fem les fotos de rigor (17) i tornem a fer camí, travessem el Freser per una passera metàl·lica que hi ha a prop del refugi i seguim els punts vermells que ens posen sobre el camí de tornada. Hem de puja uns 55 metres des de el refugi, i passar per sobre de ell (18). A partir de aquí tot el camí serà de baixada(19).
La baixada és llarga, passant entre mig de pins i amb multitud de llaçades, en poca estona hem superat el tram més dret, arribarem a la mateixa alçada del Freser i el creuem per un pont de fusta. A partir d’aquí trobem senyals grogues. Som a la zona de la Paradella i el camí va ara paral·lel al Freser i en alguns punts passa molt a prop del riu on trobem bones gorgues. El camí baixa ràpidament. S' inicia la zona de bosc i el camí va perdent alçada entremig d'arbres i plans. Hem d'estar atents a una indicació a la pedra per visitar el Salt del Grill (20), a la dreta, al Torrent dels Fossos. És un salt d’aigua de 38 metres, i per veure’l cal que ens desviem del camí uns 10 metres tot just passat un petit pont. Val la pena.
Només ens queda un agradable corriol que, endinsant-se per avellaners, ens portarà en uns 15 minuts fins al Pont de la Central de Daió on hi han els cotxes, i donar per acabar aquesta espectacular, llarga i freda, sortida.
Desnivell acumulat: 1550 m
Alçada mínima - màxima: 1184 m. – 2134 m.
Distància aproximada: 24 km.
Temps amb parades : 9 hores, 40 minuts
Ruta circular: si
Accessos: Per arribar en cotxe fins a la central elèctrica de Daió, agafem la carretera que puja de Ribes de Freser a Queralbs i a la alçada del Alberg-refugi La Farga, prenent la desviació a la dreta des de el revolt (Indicador a Fustanyà, que es queda a la dreta. Hem de seguir recte per una carretera estreta cimentada que ressegueix el riu fins la central). El revolt de la carretera és molt pronunciat de esquerres que trobarem un quilòmetre abans d’arribar a Queralbs.
Data de la sortida: 20 – Octubre - 2007
Integrants de la sortida: Carmen, Loli, Contxita, Carmen C, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, Alfred, Jose i Manel
Etiquetes de comentaris:
( Descripció ruta )NURIA- CAMI dels INGINYERS - COMA de VACA
Catalunya
17534 Queralbs, Girona, España
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
























