PEDRAFORCA
Descripciò de la ruta
(1)La ruta comença al _Mirador del Gresolet_. Per tal d’arribar-hi hem de seguir la carretera de Saldes a Gòsol i girar a la dreta al primer trencant passat el poble de Saldes,seguint la carretera fins a la seva finalització uns 6 km aproximadament. Nosaltres varem seguir la pista que segueix on finalitza la carretera fins que veiem una petita caseta destinada a guardar llenya.
Des d’aquest punt surt a la nostra esquerra un camí (senyalitzat) que ens permet pujar fins el refugi _Lluís Estasen
(2) molt ràpidament. Un rètol
(3) al costat del refugi ens indica que hi ha dos camins per pujar des d’aquí al Pedraforca: per la tartera (no gaire recomanable) o pel Coll del Verdet. Nosaltres seguirem el del Coll del Verdet. El camí no té cap problema d’orientació indicat amb senyals grocs i blancs i l’iniciem deixant el refugi a la nostra dreta.
El camí continua pel bosc de pins tot apropant-se a la Canal de Riambau. Una vegada travessada la canal i un parell de canals secundàries, comença a pujar amb més força
(4-5).
El camí passa després per una zona de penya-segats
(6-7) des d’on tenim una bona vista de la vall formada per la riera de Gresolet i dels cingles del mateix nom. Tot seguit el camí arriba a la Canal del Coll de Verdet i s’enfila muntanya amunt tot seguint-la i sortint del bosc.
Ara la pujada es fa més forta, però en pocs minuts assolim una zona més planera on podem distingir la cara sud de la serralada del Cadí (el Comabona és visible)
(8). Passat aquest tram el camí torna a guanyar pendent, ara ja fortament i ens enfila ja cap al *Coll del Verdet*.
En pocs metres sortim ja definitivament del bosc i el camí transcorre per una zona força aèria. Cal dir que el camí en els últims metres abans d’arribar al Coll del Verdet està format per una pedra força petita, cal mirar bé on es posen els peus.
En arribar al *Coll del Verdet*
(13) podem veure Gósol als nostres peus
(9-10) i també la cara sud de la Serralada del Cadí. Seguim el camí a l’esquerra i pugem ja en direcció a la roca nua que es presenta al davant. En pocs minuts arribem a la paret que hem de grimpar. La grimpada no té cap mena de dificultat si la pedra és seca
(11-12). Cal tenir en compte que es tracta de la cara nord i que en algunes èpoques de l’any no hi toca el sol en tot el dia. Es una grimpada llarga però que es fa ràpidament.
En finalitzar-la veurem la carena que cal seguir durant uns metres (ja sense pendent) fins la base de cim. Aquí tenim la segona grimpada i la possibilitat de diferents vies de pujada. Tot i això, està senyalitzada i no hem de tenir problemes.
En arribar a l’avantcim veiem una gran fita i el Pollegó superior és ja a tocar, el camí fins a ell ja només comporta petites grimpades. Ja som al cim
(14) i la vista des d’ell és realment impressionant, aprofitem per esmorzar, i ens preparem per la baixada.
Iniciem el descens
(15) dirigint-nos cap a la l’Enforcadura només cal seguir els senyals grocs que hem seguit des del Coll de Verdet. El descens també es fa per roca, però no arribem a patir massa, doncs és un corriol molt ben marcat excepte potser en alguns punts molt específics que sí ens obliguen a posar mans i el cul a terra.
Una vegada arribats a *l’Enforcadura* veiem gent que puja direcció oest (a la nostra dreta). Aquest és el camí de Gósol, nosaltres hem de baixar cap a l’est (a la nostra esquerra) tot anant a cercar la immensa tartera que hi ha entre el Pollegó Superior i l’Inferior.
Pocs metres després de passar l’Enforcadura s’inicia la *tartera*
(16). El començament pot ser la part més delicada ja que està composta de pedres molt petites i amb poca quantitat el que fa que sigui molt senzill relliscar.
Mes avall el gruix de pedres es més gran. Una vegada a sobre d’aquest “coixí” podem baixar corrent
(17) , en tot cas sempre amb passes llargues que ens permeten tenir el cos inclinat enrere per evitar caigudes
(18). Aquesta forma de descens és la més pràctica ja que descendir poc a poc per aquesta tartera pot ser totalment esgotador, doncs la tartera té més de 500 m de desnivell i 1.5 km de llargària.
Una vegada finalitzada la tartera, aquesta passa a ser un corriol que s’endinsa al bosc i només cal seguir-lo per tal d’arribar en 15 minuts al _refugi Lluís Estasen
(19) des d’on donem la sortida per finalitzada. Mapa de la ruta
(20)
*
Pujada acumulada: *1150 m.
*
Alçada mínima-màxima :* 1568 m.-2506 m
*
Distància aproximada: *8.6 km
*
Temps amb parades : *5’30 h
*
Ruta circular: *Si
*
Accessos*:Per arribar hem de seguir la carretera de Guardiola de Berguedà a Gòsol i pendre el primer trencant a la dreta passat Saldes (no cal entrar a Saldes)
http://maps.google.es/maps?f=d&source=s_d&saddr=&daddr=Saldes&hl=ca&geocode=&mra=ls&sll=42.518,2.455225&sspn=0.001886,0.003428&ie=UTF8&ll=42.228926,1.735597&spn=0.015158,0.027423&t=h&z=15
*
Data de la sortida: *3-Juny-2006
*
Integrants:* Carmen , l’avi Joan , Salvador , Toni , Magí , Carlos , Dani , Cristian , Manel i Gerard
