TOUBKAL ( MARROC)
L’ ascensió a El Toubkal, de 4.167 metres, representa per a molts aficionats a la muntanya, l’ oportunitat d’aconseguir un cim superior als 4.000 metres. El Toubkal està envoltat de serralades de 3000 metres i està considerat el “sostre del Marroc”. És anomenat Adrar N'Dern pels berbers.
Per aquesta ascensió no es requereixen coneixements d’alpinisme però sí cal tenir
experiència en trèkkings d’alçada.
La nostra aventura comença a les 8 hores del matí al aparcament del hotel Kenzi Farah de Marrakech, a on “en Lahcen”, guia que hem contractat, ens ve a buscar amb la seva “fragoneta” i ens porta fins a Imlil (1).
El viatge a Imlil dura una hora i mitja. La carretera és raonablement bona fins a Asni i no tan bona en el darrer tram, però s'hi arriba bé. Imlil es troba ja en terreny bereber, el que suposa un notable canvi (a millor) en el tracte amb les persones. La amabilitat i l'honradesa dels berebers és un tret que mereix ser destacat.
Imlil a 1740 m. de alçada, per alguns, descrit com el Chamonix de Marroc. I es veritat que, salvant les distancies, Imlil es un petit camp base per aquells que volen intentar el Toubkal, o algun altre del tants quatre mils que hi ha per la zona, Marroc te 14 cims per sobre dels 4000 m (alguns bastant més tècnics que el Toubkal), o simplement fer un trek per la zona.
Com tants llocs -Chamonix, Benasc, Zermatt,....- una muntanya ha donat protagonisme i riquesa a un poble. En aquest cas, Imlil ofereix tot tipus de facilitats. Llocs on dormir i/o menjar, lloguer de mules per el transport de càrregues, ja sigui durant l'estiu o durant l'hivern. Ja sigui per fer un cim en concret o per un extens trek de 3, 4, 5........ dies.
La “fragoneta”, ens deixa al final de un carrer a on comença una pista de terra en forta pujada, que fem a peu fins al alberg (Auberge Lepiney) (2), propietat del germà d’en Lahcen. Val a dir que el tracte amb tots el guies va ser extraordinari, recomano sincerament aquest grup de gent. Si voleu contactar amb ells, la adreça electrònica és: bouredda@hotmail.com, i el telf. +212 24 48 56 07 – Telf/fax: +212 24 48 56 88. Son molt honestos.
Prendrem uns te amb menta i unes galetes a la terrassa/pati del alberg, que per ser...se estava de “coña” (3) i un “chic” més tard un dinar molt suau, mentre els guies carregàvem a les mules, totes las motxilles els estris de cuinar i el dinar. A les 11,30 en Mohammed, el guia que ens portarà al cim, dona el tret de sortida (4) i comencem a caminar fins al refugi de Neltner (3207 m). el desnivell, 1500 quan surts d'Imlil és major que el del segon dia on poc menys de 1000 et porten del refugi al cim.
Seguim la pista de terra, apta per vehicles motoritzats, que en poc més de 30 minuts i un desnivell de 300 metres, ens porta al poble d'Aremd o Around (2000 m) (5).
A partir d'aquí travessem el llit de un riu molt ample i sec (6) per continuar pel vessant est de la vall on es va guanyant alçada per un bon camí amb pujada suau i constant. En Mohammed ens porta a un ritme molt lent i sempre ens recorda que la ruta és llarga i no cal anar massa de presa(sempre atén a la cua de la expedició)
Durant aquest primer tram es succeeixen les caravanes de turistes que, ja sigui per fer el Toubkal o algun trek de la zona, van blindats amb tot tipus de personal: Guies, cuiners, "muletiers" amb les seves mules.... espectacular. Ve......com nosaltres!!! (7).Val a dir que la major par de gent en aquest primer tram, son gent de la zona que arriben fins al santuari de Sidi Chamharouch, 2310 m. (8) a passar el dia. Aquest santuari té una gran roca blanca característica.
A partir de Chamharouch, (9) el camí s'enfila i vàrem anar seguint la vall pel vessant oest fins arribar al refugi Neltner a 3207 metres als volts de les 16.00 després d'haver superat un desnivell de 1500 metres.
Val a dir que en aquest tram que hem pujat i trobem nombrosos “chiringuitos” (10) que ens ofereixen diferents refrescos , aigües fresques i sucs de taronges exprimits al moment.
Des de Chamharouch fins al refugi, el tràfec de gent i mules, continua sen força elevat, pro ara tots son excursionistes. (11)
El refugi (12) és molt gran, acollidor i net, varem passar la tarda, entre te amb menta i galetes, descoberta dels voltants, inspeccionant el primer coll que hem de superar l’endemà (13), bona tertúlia(14) i un bon sopar al vespre (el menú: sopa de Harira, Tajine de xai i safata de fruita fresca. Humm............boníssim. ( a propòsit era el aniversari de la Carme ...... felicitats!!!!. (15)
Al endemà en llevem d’hora (les 5 hores), en Mohammed i el cuiner ens han preparat un bon esmorzar i comencem a caminar per intentar fer el cim......
El camí surt de l'esplanada de davant del refugi per unes escaletes i sembla quedar tallat per una paret rocosa d'uns 5 metres d'alçada a la vora d'un rierol. Aquí ens enfilem cap a l'esquerra i anem pujant amb fort pendent fins al coll que es veu des del refugi, Encara és negra nit (16) Aquest coll acaba essent un d'aquells típics falsos colls on sempre vas veient un coll més enllà. Doncs cal anar buscant sempre el coll més llunyà, fins arribar a la aresta des de a on es veu per primer cop la piràmide que es indica el cim. (19)El tram fins la aresta te molta pendent,(17) es tracta d'una tartera bastant desagradable de pujar, (18) alguns del grup varen tirar recte amunt per retallar camí i varem patir de valent, per superar una altra tartera. La resta del grup anaven guanyant alçada resseguint la aresta per terreny menys dret, anant a cercar pràcticament el final de l'aresta i la conquesta del cim, son les 9 h. (20)
Aquest és un dels pocs cims en els que hi hem estat una bona estona, hem de gaudir del primer 4000. El dia convidava a estar-se allà. ens hi vàrem estar 45 minuts menjant, fent fotos, gaudint del paisatge i prenent el sol. (21)Ara resta baixar per el mateix lloc de pujada, pro la baixada es debe molt perillosa, dons las tarteres en algun punt tenen poca pedra i llisquen molt, més de un acabà amb el cul per terra (22) (ens recorda la baixada per la tartera de la enforcadura del Pedraforca). (23)-(24)
Finalment, arribem al refugi al voltant de les 11:45 on vàrem fer el te corresponent i un bon dinar a base de pasta, reposar un xic i a baixar, que avui en total cal baixar 2500 metres de desnivell i ja hem pujat 1000 i hem baixat els mateixos 1000!
Arribem al Auberge Lepiney (camp base dels guies), al voltant de les 16.00, i com era de esperar ens posàvem per berenar, unes creps amb diferents melmelades i com no!!! més TE amb menta.........
Ens fem las fotos de rigor amb el nostre amic el guia Mohammed, els “muleros” i el cuiner (el sonrisitas), (25) pugem un altre cop a la “fragoneta” que ens a de portar a Marrakech per donar per acabada aquesta sortida.......fins la proxima.
Desnivell acumulat pujada: 2458 m. – baxada . 2459 m.
Alçada mínima - màxima: 1741 m. – 4167 m.
Distància aproximada: 29 km.870 m.
Ruta circular: si
Accessos: hem de arribar fins a Imlil
Data de la sortida: 19/20-08-2008
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, Je, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Alfred, Pau, Oscar i Diego
L’ ascensió a El Toubkal, de 4.167 metres, representa per a molts aficionats a la muntanya, l’ oportunitat d’aconseguir un cim superior als 4.000 metres. El Toubkal està envoltat de serralades de 3000 metres i està considerat el “sostre del Marroc”. És anomenat Adrar N'Dern pels berbers.
Per aquesta ascensió no es requereixen coneixements d’alpinisme però sí cal tenir
experiència en trèkkings d’alçada.
La nostra aventura comença a les 8 hores del matí al aparcament del hotel Kenzi Farah de Marrakech, a on “en Lahcen”, guia que hem contractat, ens ve a buscar amb la seva “fragoneta” i ens porta fins a Imlil (1).
El viatge a Imlil dura una hora i mitja. La carretera és raonablement bona fins a Asni i no tan bona en el darrer tram, però s'hi arriba bé. Imlil es troba ja en terreny bereber, el que suposa un notable canvi (a millor) en el tracte amb les persones. La amabilitat i l'honradesa dels berebers és un tret que mereix ser destacat.
Imlil a 1740 m. de alçada, per alguns, descrit com el Chamonix de Marroc. I es veritat que, salvant les distancies, Imlil es un petit camp base per aquells que volen intentar el Toubkal, o algun altre del tants quatre mils que hi ha per la zona, Marroc te 14 cims per sobre dels 4000 m (alguns bastant més tècnics que el Toubkal), o simplement fer un trek per la zona.
Com tants llocs -Chamonix, Benasc, Zermatt,....- una muntanya ha donat protagonisme i riquesa a un poble. En aquest cas, Imlil ofereix tot tipus de facilitats. Llocs on dormir i/o menjar, lloguer de mules per el transport de càrregues, ja sigui durant l'estiu o durant l'hivern. Ja sigui per fer un cim en concret o per un extens trek de 3, 4, 5........ dies.
La “fragoneta”, ens deixa al final de un carrer a on comença una pista de terra en forta pujada, que fem a peu fins al alberg (Auberge Lepiney) (2), propietat del germà d’en Lahcen. Val a dir que el tracte amb tots el guies va ser extraordinari, recomano sincerament aquest grup de gent. Si voleu contactar amb ells, la adreça electrònica és: bouredda@hotmail.com, i el telf. +212 24 48 56 07 – Telf/fax: +212 24 48 56 88. Son molt honestos.
Prendrem uns te amb menta i unes galetes a la terrassa/pati del alberg, que per ser...se estava de “coña” (3) i un “chic” més tard un dinar molt suau, mentre els guies carregàvem a les mules, totes las motxilles els estris de cuinar i el dinar. A les 11,30 en Mohammed, el guia que ens portarà al cim, dona el tret de sortida (4) i comencem a caminar fins al refugi de Neltner (3207 m). el desnivell, 1500 quan surts d'Imlil és major que el del segon dia on poc menys de 1000 et porten del refugi al cim.
Seguim la pista de terra, apta per vehicles motoritzats, que en poc més de 30 minuts i un desnivell de 300 metres, ens porta al poble d'Aremd o Around (2000 m) (5).
A partir d'aquí travessem el llit de un riu molt ample i sec (6) per continuar pel vessant est de la vall on es va guanyant alçada per un bon camí amb pujada suau i constant. En Mohammed ens porta a un ritme molt lent i sempre ens recorda que la ruta és llarga i no cal anar massa de presa(sempre atén a la cua de la expedició)
Durant aquest primer tram es succeeixen les caravanes de turistes que, ja sigui per fer el Toubkal o algun trek de la zona, van blindats amb tot tipus de personal: Guies, cuiners, "muletiers" amb les seves mules.... espectacular. Ve......com nosaltres!!! (7).Val a dir que la major par de gent en aquest primer tram, son gent de la zona que arriben fins al santuari de Sidi Chamharouch, 2310 m. (8) a passar el dia. Aquest santuari té una gran roca blanca característica.
A partir de Chamharouch, (9) el camí s'enfila i vàrem anar seguint la vall pel vessant oest fins arribar al refugi Neltner a 3207 metres als volts de les 16.00 després d'haver superat un desnivell de 1500 metres.
Val a dir que en aquest tram que hem pujat i trobem nombrosos “chiringuitos” (10) que ens ofereixen diferents refrescos , aigües fresques i sucs de taronges exprimits al moment.
Des de Chamharouch fins al refugi, el tràfec de gent i mules, continua sen força elevat, pro ara tots son excursionistes. (11)
El refugi (12) és molt gran, acollidor i net, varem passar la tarda, entre te amb menta i galetes, descoberta dels voltants, inspeccionant el primer coll que hem de superar l’endemà (13), bona tertúlia(14) i un bon sopar al vespre (el menú: sopa de Harira, Tajine de xai i safata de fruita fresca. Humm............boníssim. ( a propòsit era el aniversari de la Carme ...... felicitats!!!!. (15)
Al endemà en llevem d’hora (les 5 hores), en Mohammed i el cuiner ens han preparat un bon esmorzar i comencem a caminar per intentar fer el cim......
El camí surt de l'esplanada de davant del refugi per unes escaletes i sembla quedar tallat per una paret rocosa d'uns 5 metres d'alçada a la vora d'un rierol. Aquí ens enfilem cap a l'esquerra i anem pujant amb fort pendent fins al coll que es veu des del refugi, Encara és negra nit (16) Aquest coll acaba essent un d'aquells típics falsos colls on sempre vas veient un coll més enllà. Doncs cal anar buscant sempre el coll més llunyà, fins arribar a la aresta des de a on es veu per primer cop la piràmide que es indica el cim. (19)El tram fins la aresta te molta pendent,(17) es tracta d'una tartera bastant desagradable de pujar, (18) alguns del grup varen tirar recte amunt per retallar camí i varem patir de valent, per superar una altra tartera. La resta del grup anaven guanyant alçada resseguint la aresta per terreny menys dret, anant a cercar pràcticament el final de l'aresta i la conquesta del cim, son les 9 h. (20)
Aquest és un dels pocs cims en els que hi hem estat una bona estona, hem de gaudir del primer 4000. El dia convidava a estar-se allà. ens hi vàrem estar 45 minuts menjant, fent fotos, gaudint del paisatge i prenent el sol. (21)Ara resta baixar per el mateix lloc de pujada, pro la baixada es debe molt perillosa, dons las tarteres en algun punt tenen poca pedra i llisquen molt, més de un acabà amb el cul per terra (22) (ens recorda la baixada per la tartera de la enforcadura del Pedraforca). (23)-(24)
Finalment, arribem al refugi al voltant de les 11:45 on vàrem fer el te corresponent i un bon dinar a base de pasta, reposar un xic i a baixar, que avui en total cal baixar 2500 metres de desnivell i ja hem pujat 1000 i hem baixat els mateixos 1000!
Arribem al Auberge Lepiney (camp base dels guies), al voltant de les 16.00, i com era de esperar ens posàvem per berenar, unes creps amb diferents melmelades i com no!!! més TE amb menta.........
Ens fem las fotos de rigor amb el nostre amic el guia Mohammed, els “muleros” i el cuiner (el sonrisitas), (25) pugem un altre cop a la “fragoneta” que ens a de portar a Marrakech per donar per acabada aquesta sortida.......fins la proxima.
Desnivell acumulat pujada: 2458 m. – baxada . 2459 m.
Alçada mínima - màxima: 1741 m. – 4167 m.
Distància aproximada: 29 km.870 m.
Ruta circular: si
Accessos: hem de arribar fins a Imlil
Data de la sortida: 19/20-08-2008
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Conxita, Je, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Alfred, Pau, Oscar i Diego
