HOSTALETS D´EN BAS - CABRERA - AIATS
La ruta comença als Hostalets d’en Bas. Deixem el cotxe a l’aparcament rere el restaurant l’Hostalets a on dinarem després de la sortida. Ens dirigim al carrer de Vic i enfilem direcció Olot fins sortir dels Hostalets. Just a la sortida trobarem un trencant a l’esquerra que ens porta al cementiri. Trobem un rètol informatiu indican que hem de girar per aquesta petita carretera. Ens dirigim cap a uns imponents cingles i, si mirem al cap d’amunt d’ells, veurem l’ermita de Sant Miquel de Castelló (1) . Seguim els senyals grocs, passem el petit cementiri i el Mas Teixidor, girem a la dreta just abans del Torrent del Pibernat i enfilem, a la nostra dreta, un corriol dins de bosc composat majoritàriament per alzina, , indicat amb un rètol (2) tot just després del trencant dels Vinyets.
Haurem de superar una forta pujada entre dos filats que en pocs metres ja ens deixa en el camí que ens porta al cingle. Només cal anar seguint els senyals grocs (senyals que ens guiaran força camí) i les fletxes vermelles. La pujada en ziga-zaga es continua i poc a poc veiem com, a mida que pugem, les espècies caducifòlies guanyen terreny a l’alzina fins trobar una bonica fageda poc abans d’arribar al cingle. A pocs metres per sota de la capella trobem un rètol que ens indica el camí cap a Joanetes a la dreta, nosaltres hem d’anar en direcció contrària i al moment trobem un pas estret molt bonic entre uns blocs de roques (3) en pocs minuts arribem a la capella de Sant Miquel de Castelló (4) Des d’aquest punt tenim una immillorable vista de la Vall d’en Bas (5), mes enllà les Preses i Olot, el Bassegoda i el Puigsacalm a tocar…
A la porta de la capella de Sant Miquel, una placa ens explica que l’ indret ha estat ocupat des de abans de l’arribada dels romans, primer com a poblat ibèric, mes tard com a temple romà, “oratorium” visigòtic, fortificació durant la marca hispànica i finalment castell que per unes i altres guerres va anar canviant de mans fins a la seva destrucció. Segur que si us heu aturat alguna vegada a la Vall d’en Bas haureu vist aquesta capella al damunt del que sembla un inexpugnable cingle a més de 450 metres per sobre de la Vall. Arribar-hi suposa una pujada d’una hora. Actualment també és un refugi de muntanya del GEiEG.
Tornem al camí que hem deixat tot just arribar al cap d’amunt del cingle i seguim els senyals grocs. Trobem una tanca, que tornem a tancar en passar, i un rètol que ens indica el camí a Cabrera i el Puigsacalm ( hem de prendre aquest camí).
Per aquesta zona, trobem algun arbre caigut al mig del camí, a causa de la gran nevada caiguda a primers d’any( val a dir que aquesta part del recorregut fora algun tronc d’arbre que ens obligava a saltar per sobre(6) , els corriols estaven bastant nets, no així la última par de la ruta).
Passem dins una bonica fageda, sota el Puig Satoies(7) , fins el coll d’Uran , de aquí al coll de la Faja a on tenim una bonica vista del massís de Aiats(8) i els plans de la Faja (9) a on creuem una pista que si la seguim per la dreta(nord) ens portaria a Sant Julia de Cabrera,per sota els cingles de Cabrera.
Ara hem de anar amb compte, perquè a l’altre costat del camí surt un corriol que en forta pujada, en porta fins l’Osca de Cabrera (un indicador a mig corriol ens confirma el camí(10)). Seguim trobant senyals amb pintura groga.
Des de l’Osca, tenim unes magnifiques vistes del Pirineus i el Pedraforca, aquí veiem per primer cop el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera amb la seva cinglera(11) , abans de arribar al santuari, passem el pla de Cabrera, pas estret al peu del penya-segats a on ens fem la foto de grup(12) i des de on tenim una bona perspectiva de la cinglera(13) Arribem per fi al Santuari de Cabrera.
El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera(14) està situat en un cingle a gaire bé 1300 metres d’alçada i la seva situació permet tenir unes bones vistes sobre la plana de Vic. El santuari actual és del 1611 - 1641 i a l’antiga casa dels ermitans hi ha restaurant i allotjament, al restaurant sempre hi ha gent per menjar , el menú és el mateix: amanides, arròs i carn a la brasa.
Tot seguit, agafem el camí que passa per darrera el Santuari i ens dirigim a les escales que ens fa baixar de valent per la cinglera(15) fins el collet de Cabrera(16)i des de aquí al Coll de Bram a on una placa indicativa ens senyala el camí a seguir cap a els Aiats(esquerra), anem resseguint la muntanya fins que una forta pujada ens deixa al Coll d’Aiats, ara tenim una molt bona vista del santuari de Cabrera(17). Som al Pla d’Aiats i tenim tot el Collsacabra al nostres peus (18). Cal travessa’l tot fins que arribem al final de la cinglera per baixar pel Baixant de Llop, aquí alerta: seguim una tanca fins a trobar la portella, baixem fins a la cabanya del Sant Crist, i fem pista que és part del GR-2, (19) fins a la carretera asfaltada, que porta a Falgars d’en Bas. La creuem abans d'un pont a l'esquerra i baixem pel camí de la Portallera (20) (aquí sens va complicar aquesta bonica sortida, dons tota aquesta zona no estava netejada dels arbres caiguts degut a les fortes nevades de primers d’any i barem patir de valent per sortir del bosc) Una vegada superat aquest tram, trobem la pista asfaltada de la Coromina que seguim de baixada fins que un indicador a la esquerra de la pista, ens senyala el camí de Hostalets per un corriol, i que ens porta al poble.
Val a dir que al restaurant l’Hostalet, ens van esperar fins arribar (les 4 h.) i es de agrair a part de dinar molt be.......Fins la pròxima sortida
Pujada acumulada: 1025 m.
Alçada mínima - màxima: 486 m. – 1299 m.
Distància aproximada: 21 km.
Temps amb parades : 6 hores (nosaltres varem tardar 8 hores degut a trobar-nos al tram final amb un bosc ple d’arbres caiguts al terra a causa de la nevada de primers d’any i ens va costar molt sortir de la zona)
Ruta circular: si
Accessos: la ruta comença a Hostalets d’en Bas
Data de la sortida: 07/03/09
Integrants de la sortida: Loli, Conxita, Je, l’avi Joan, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Alfred, Carmen C. , Jose, Fina, Xevi i Ramon
La ruta comença als Hostalets d’en Bas. Deixem el cotxe a l’aparcament rere el restaurant l’Hostalets a on dinarem després de la sortida. Ens dirigim al carrer de Vic i enfilem direcció Olot fins sortir dels Hostalets. Just a la sortida trobarem un trencant a l’esquerra que ens porta al cementiri. Trobem un rètol informatiu indican que hem de girar per aquesta petita carretera. Ens dirigim cap a uns imponents cingles i, si mirem al cap d’amunt d’ells, veurem l’ermita de Sant Miquel de Castelló (1) . Seguim els senyals grocs, passem el petit cementiri i el Mas Teixidor, girem a la dreta just abans del Torrent del Pibernat i enfilem, a la nostra dreta, un corriol dins de bosc composat majoritàriament per alzina, , indicat amb un rètol (2) tot just després del trencant dels Vinyets.
Haurem de superar una forta pujada entre dos filats que en pocs metres ja ens deixa en el camí que ens porta al cingle. Només cal anar seguint els senyals grocs (senyals que ens guiaran força camí) i les fletxes vermelles. La pujada en ziga-zaga es continua i poc a poc veiem com, a mida que pugem, les espècies caducifòlies guanyen terreny a l’alzina fins trobar una bonica fageda poc abans d’arribar al cingle. A pocs metres per sota de la capella trobem un rètol que ens indica el camí cap a Joanetes a la dreta, nosaltres hem d’anar en direcció contrària i al moment trobem un pas estret molt bonic entre uns blocs de roques (3) en pocs minuts arribem a la capella de Sant Miquel de Castelló (4) Des d’aquest punt tenim una immillorable vista de la Vall d’en Bas (5), mes enllà les Preses i Olot, el Bassegoda i el Puigsacalm a tocar…
A la porta de la capella de Sant Miquel, una placa ens explica que l’ indret ha estat ocupat des de abans de l’arribada dels romans, primer com a poblat ibèric, mes tard com a temple romà, “oratorium” visigòtic, fortificació durant la marca hispànica i finalment castell que per unes i altres guerres va anar canviant de mans fins a la seva destrucció. Segur que si us heu aturat alguna vegada a la Vall d’en Bas haureu vist aquesta capella al damunt del que sembla un inexpugnable cingle a més de 450 metres per sobre de la Vall. Arribar-hi suposa una pujada d’una hora. Actualment també és un refugi de muntanya del GEiEG.
Tornem al camí que hem deixat tot just arribar al cap d’amunt del cingle i seguim els senyals grocs. Trobem una tanca, que tornem a tancar en passar, i un rètol que ens indica el camí a Cabrera i el Puigsacalm ( hem de prendre aquest camí).
Per aquesta zona, trobem algun arbre caigut al mig del camí, a causa de la gran nevada caiguda a primers d’any( val a dir que aquesta part del recorregut fora algun tronc d’arbre que ens obligava a saltar per sobre(6) , els corriols estaven bastant nets, no així la última par de la ruta).
Passem dins una bonica fageda, sota el Puig Satoies(7) , fins el coll d’Uran , de aquí al coll de la Faja a on tenim una bonica vista del massís de Aiats(8) i els plans de la Faja (9) a on creuem una pista que si la seguim per la dreta(nord) ens portaria a Sant Julia de Cabrera,per sota els cingles de Cabrera.
Ara hem de anar amb compte, perquè a l’altre costat del camí surt un corriol que en forta pujada, en porta fins l’Osca de Cabrera (un indicador a mig corriol ens confirma el camí(10)). Seguim trobant senyals amb pintura groga.
Des de l’Osca, tenim unes magnifiques vistes del Pirineus i el Pedraforca, aquí veiem per primer cop el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera amb la seva cinglera(11) , abans de arribar al santuari, passem el pla de Cabrera, pas estret al peu del penya-segats a on ens fem la foto de grup(12) i des de on tenim una bona perspectiva de la cinglera(13) Arribem per fi al Santuari de Cabrera.
El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera(14) està situat en un cingle a gaire bé 1300 metres d’alçada i la seva situació permet tenir unes bones vistes sobre la plana de Vic. El santuari actual és del 1611 - 1641 i a l’antiga casa dels ermitans hi ha restaurant i allotjament, al restaurant sempre hi ha gent per menjar , el menú és el mateix: amanides, arròs i carn a la brasa.
Tot seguit, agafem el camí que passa per darrera el Santuari i ens dirigim a les escales que ens fa baixar de valent per la cinglera(15) fins el collet de Cabrera(16)i des de aquí al Coll de Bram a on una placa indicativa ens senyala el camí a seguir cap a els Aiats(esquerra), anem resseguint la muntanya fins que una forta pujada ens deixa al Coll d’Aiats, ara tenim una molt bona vista del santuari de Cabrera(17). Som al Pla d’Aiats i tenim tot el Collsacabra al nostres peus (18). Cal travessa’l tot fins que arribem al final de la cinglera per baixar pel Baixant de Llop, aquí alerta: seguim una tanca fins a trobar la portella, baixem fins a la cabanya del Sant Crist, i fem pista que és part del GR-2, (19) fins a la carretera asfaltada, que porta a Falgars d’en Bas. La creuem abans d'un pont a l'esquerra i baixem pel camí de la Portallera (20) (aquí sens va complicar aquesta bonica sortida, dons tota aquesta zona no estava netejada dels arbres caiguts degut a les fortes nevades de primers d’any i barem patir de valent per sortir del bosc) Una vegada superat aquest tram, trobem la pista asfaltada de la Coromina que seguim de baixada fins que un indicador a la esquerra de la pista, ens senyala el camí de Hostalets per un corriol, i que ens porta al poble.
Val a dir que al restaurant l’Hostalet, ens van esperar fins arribar (les 4 h.) i es de agrair a part de dinar molt be.......Fins la pròxima sortida
Pujada acumulada: 1025 m.
Alçada mínima - màxima: 486 m. – 1299 m.
Distància aproximada: 21 km.
Temps amb parades : 6 hores (nosaltres varem tardar 8 hores degut a trobar-nos al tram final amb un bosc ple d’arbres caiguts al terra a causa de la nevada de primers d’any i ens va costar molt sortir de la zona)
Ruta circular: si
Accessos: la ruta comença a Hostalets d’en Bas
Data de la sortida: 07/03/09
Integrants de la sortida: Loli, Conxita, Je, l’avi Joan, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Alfred, Carmen C. , Jose, Fina, Xevi i Ramon
