BASSEGODA
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Sortim en cotxe del camping de Sadernes per la pista que passa a tocar la capella de Santa Cecilia, i que resegueix el Llierca, al poc passem el Pont de Valentí, a la nostre esquerra, deixem el cotxe al quart aparcament i veurem que tot just al seu davant surt una pista que baixa cap a l’esquerra, barrada amb una cadena. Seguim per aquesta pista avall i creuem la riera. Passem pel costat de La Farga i del Molí de Riu (unes ruïnes a esquerra i dreta de la pista). Una mica més avall del Molí ,veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquestes marques ens indiquen que travessant el riarol a la dreta de la pista i al costat de un rètol informatiu, ens endinsem en un corriol. Aquest pas es opcional (podem seguir per la pista), però si us agrada més caminar per corriols que per pistes no cal que us ho penseu gaire ja que aquest corriol s’endinsa al bosc i fa el recorregut molt agradable. Quan portem uns 25 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània. El camí que seguirem esta situat a la nostra dreta remuntan la riera de Sant Aniol. Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí ple de pedres. El camí està arranjat, ja que s’ha fet un pas de fusta nou per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu a la zona del Goleró. Ara aquí han fet un pont penjat de cables i fustes per pasar(1). Abans hi havia un fràgil pont fet amb dos troncs (força insegur). Ja ens acostem al GR11( 2 ) i passem per una zona mes oberta, fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera, anomenada “el Prat”( 3 ). Caminem una estona mes i arrivem al Coll del Molí on trobem uns rètols que ens indiquen un munt de destins que podem escollir (França, Sadernes, , Montagut, Oix Tortellà, Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Bassegoda). Ara només cal tombar a la nostra dreta i seguir els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. A poca distància del rètol que hem esmentat el GR11 gira a la nostra dreta i travessa la riera per començar a pujar tot fent ziga-zagues. El pendent del camí comença a ser fort (tot i que de bon fer) i comencem a guanyar alçada tot caminant pel bosc. A la nostra esquerra apareix el agrest perfil del Puig d’en Coll (4), que pot contemplar-se perfectament des de la tartera que hem de travessar (5). No cal que ens preocupem per la tartera, al menys en temps sec és fàcil de creuar ja que el camí que hem de seguir estar molt marcat i les pedres d’aquesta part estan ben asentades. Seguim el corriol sense pèrdua i arribem al Coll Roig. Aquí ens aturem a fer un petit mos i refer forçes , una mica més enllà trobem el mas de Can Principi (6). La pujada es suavitza i ja tenim a la nostra dreta, una vista en primer terme del cim del Bassegoda. El camí es torna a endinsar al bosc i la pujada es fa més intensa, al final de la pujada sortim a una pista on un rètol ens indica el camí a seguir (Mare de Déu del Mont, Sadernes i Albanyà a la dreta). En direcció contrària (cap a França) el Canigó és ja visible. Estem al Coll del Principi (7) …Seguim la pista a la dreta fins al coll de Bassegoda a on trobem una placa en memória d’en Fonsu de Lliurona, “el darrer trovador de la Garrotxa” i un pal indicador del últim tram abans de arribar al cim, caminem una estona i arribem al Pla de la Bateria (8) des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó… mentre que a la nostra esquerra es fa evident la pujada final (i forta) al Bassegoda. Cal que girem a l’esquerra i comencem a pujar sense presa…. però sense pausa.En arribar a dalt de tot només cal seguir les fletxes verdes pintades a les roques i arribarem a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 15 metres en total. No té cap dificultat, ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes (10-11-12-13). El cim el podem considerar el Balcó de l’Alta Garrotxa, i el panorama és tan espledorós com imaginàvem .A més el cim està plé d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…(14-15). Després de gaudir del paisatge i menjar una mica, ens disposem a baixar pel vessant sud. Per això hem de desfer la grimpada i girar cap a la nostra dreta en acabar i seguir un corriol que s’endinsa en la tartera.(16-17). El camí de baixada de la tartera és ben marcat i assenyalat amb fites. Tot i això la baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. (18) En arribar al Coll de Riu enllacem amb una pista, hem de pendre la pista de baixada, en direcció oest segons el rètol que hi ha,cap a Sant Jaume de Llierca.Seguint la pista aball trobarem un rètol a la dreta que ens fa entrar a un corriol que s’endinsa al bosc per tal d’arribar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Agulles (romànica del s.XII) (20). El camí torna a endinsar-se al bosc i continua descendint fins arribar al Collet del Vinardell, un bonic prat al mig dels arbres, cal seguir les fites que trobem entre la catifa d’herba per sortir poc després als prats que envolten Can Agustí, un bonic mas als peus del Martanyà (21). Seguim la pista que s’endinsa per la castanyeda de Can Agustí i continua baixant, arribem a un punt on un rètol ens indica que si deixem la pista per seguir un camí a la nostra esquerra podem arribar a Sant Feliu de Riu. Nosaltres seguim la pista que ara és ja emporlanada en molts punts fins arribar al aparcament a on tenim el cotxe………….
Pujada acumulada: 1190 m
Alçada mínima-màxima: 343-1373 m
Distància aproximada: 17,30 km
Temps amb parades: 7h 15m
Ruta circular: Si
Accessos:Per la A-26 des de Besalú, abans de Castellfollit en dirigim a Montagut i Sadernes, seguir per la pista fins el pla de Riu (pista apta per turismes amb molt de compte), Data de la sortida: 15 desembre de 2007
Integrants: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí i Salvador
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Sortim en cotxe del camping de Sadernes per la pista que passa a tocar la capella de Santa Cecilia, i que resegueix el Llierca, al poc passem el Pont de Valentí, a la nostre esquerra, deixem el cotxe al quart aparcament i veurem que tot just al seu davant surt una pista que baixa cap a l’esquerra, barrada amb una cadena. Seguim per aquesta pista avall i creuem la riera. Passem pel costat de La Farga i del Molí de Riu (unes ruïnes a esquerra i dreta de la pista). Una mica més avall del Molí ,veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquestes marques ens indiquen que travessant el riarol a la dreta de la pista i al costat de un rètol informatiu, ens endinsem en un corriol. Aquest pas es opcional (podem seguir per la pista), però si us agrada més caminar per corriols que per pistes no cal que us ho penseu gaire ja que aquest corriol s’endinsa al bosc i fa el recorregut molt agradable. Quan portem uns 25 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània. El camí que seguirem esta situat a la nostra dreta remuntan la riera de Sant Aniol. Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí ple de pedres. El camí està arranjat, ja que s’ha fet un pas de fusta nou per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu a la zona del Goleró. Ara aquí han fet un pont penjat de cables i fustes per pasar(1). Abans hi havia un fràgil pont fet amb dos troncs (força insegur). Ja ens acostem al GR11( 2 ) i passem per una zona mes oberta, fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera, anomenada “el Prat”( 3 ). Caminem una estona mes i arrivem al Coll del Molí on trobem uns rètols que ens indiquen un munt de destins que podem escollir (França, Sadernes, , Montagut, Oix Tortellà, Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Bassegoda). Ara només cal tombar a la nostra dreta i seguir els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. A poca distància del rètol que hem esmentat el GR11 gira a la nostra dreta i travessa la riera per començar a pujar tot fent ziga-zagues. El pendent del camí comença a ser fort (tot i que de bon fer) i comencem a guanyar alçada tot caminant pel bosc. A la nostra esquerra apareix el agrest perfil del Puig d’en Coll (4), que pot contemplar-se perfectament des de la tartera que hem de travessar (5). No cal que ens preocupem per la tartera, al menys en temps sec és fàcil de creuar ja que el camí que hem de seguir estar molt marcat i les pedres d’aquesta part estan ben asentades. Seguim el corriol sense pèrdua i arribem al Coll Roig. Aquí ens aturem a fer un petit mos i refer forçes , una mica més enllà trobem el mas de Can Principi (6). La pujada es suavitza i ja tenim a la nostra dreta, una vista en primer terme del cim del Bassegoda. El camí es torna a endinsar al bosc i la pujada es fa més intensa, al final de la pujada sortim a una pista on un rètol ens indica el camí a seguir (Mare de Déu del Mont, Sadernes i Albanyà a la dreta). En direcció contrària (cap a França) el Canigó és ja visible. Estem al Coll del Principi (7) …Seguim la pista a la dreta fins al coll de Bassegoda a on trobem una placa en memória d’en Fonsu de Lliurona, “el darrer trovador de la Garrotxa” i un pal indicador del últim tram abans de arribar al cim, caminem una estona i arribem al Pla de la Bateria (8) des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó… mentre que a la nostra esquerra es fa evident la pujada final (i forta) al Bassegoda. Cal que girem a l’esquerra i comencem a pujar sense presa…. però sense pausa.En arribar a dalt de tot només cal seguir les fletxes verdes pintades a les roques i arribarem a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 15 metres en total. No té cap dificultat, ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes (10-11-12-13). El cim el podem considerar el Balcó de l’Alta Garrotxa, i el panorama és tan espledorós com imaginàvem .A més el cim està plé d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…(14-15). Després de gaudir del paisatge i menjar una mica, ens disposem a baixar pel vessant sud. Per això hem de desfer la grimpada i girar cap a la nostra dreta en acabar i seguir un corriol que s’endinsa en la tartera.(16-17). El camí de baixada de la tartera és ben marcat i assenyalat amb fites. Tot i això la baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. (18) En arribar al Coll de Riu enllacem amb una pista, hem de pendre la pista de baixada, en direcció oest segons el rètol que hi ha,cap a Sant Jaume de Llierca.Seguint la pista aball trobarem un rètol a la dreta que ens fa entrar a un corriol que s’endinsa al bosc per tal d’arribar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Agulles (romànica del s.XII) (20). El camí torna a endinsar-se al bosc i continua descendint fins arribar al Collet del Vinardell, un bonic prat al mig dels arbres, cal seguir les fites que trobem entre la catifa d’herba per sortir poc després als prats que envolten Can Agustí, un bonic mas als peus del Martanyà (21). Seguim la pista que s’endinsa per la castanyeda de Can Agustí i continua baixant, arribem a un punt on un rètol ens indica que si deixem la pista per seguir un camí a la nostra esquerra podem arribar a Sant Feliu de Riu. Nosaltres seguim la pista que ara és ja emporlanada en molts punts fins arribar al aparcament a on tenim el cotxe………….
Pujada acumulada: 1190 m
Alçada mínima-màxima: 343-1373 m
Distància aproximada: 17,30 km
Temps amb parades: 7h 15m
Ruta circular: Si
Accessos:Per la A-26 des de Besalú, abans de Castellfollit en dirigim a Montagut i Sadernes, seguir per la pista fins el pla de Riu (pista apta per turismes amb molt de compte), Data de la sortida: 15 desembre de 2007
Integrants: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí i Salvador
