NURIA - CAMI dels INGINYERS - COMA de VACA - GORGUES del FRESSER
Descripció de la ruta
La sortida de avui, comença a la Central elèctrica de Daió de Baix (1). Tot just passat el pont de fusta que travessa el Freser veiem un rètol que ens indica el camí de Núria pel camí de Daió. Aquest camí enllaça amb el camí vell de Núria i que hem de seguir, el camí és clar i no calen gaires senyals, passem per sobre el tub d’aigua de baixa de la central de Daió de Dalt (2) i arribem al Pont del Cremal (3), enllaça’n amb el camí vell de Núria (4).Seguim aquest camí fins a Núria sense cap complicació dons és ben fressat(5) i marcat amb el GR-11, passant ben a prop del riu de Núria, amb les gorges i salts d’aigua(6).
Arribant a Núria (7) tenim a desagradable sorpresa de que bufa basta’n la tramuntana i amés és molt freda,( fins aquest moment caminàvem a recés del vent) (8).
Esmorzem als porxos del Santuari i ens dirigim per la zona del Viacrucis fins sota el Alberg Pic de l’Àliga a on un rètol en informa del camí a seguir(9). Passem el Serrat de les pedrisses, tot indicat amb marques blanques i vermelles del GR-11.7, que va des de el Coll de la Marrana fins a Núria passant per Coma de Vaca. El terreny és força planer i podem veure el refugi pic de l’Àliga i el Puigmal “majestuós” resseguin els nostres passos (10), el Balandrau i part del Torreneules a la nostra esquerra i en front veiem el Taga, la Serra de Montgrony i fins i tot Ribes de Freser.
Una placa metàl-lica pintada a mà, ens indica que estem al GR-11.7 i que ens falten 2 hores per al refugi de Coma de Vaca. En poca estona passem per sota de la Cabana de Pedrisses (totalment en ruïnes) El camí és força planer fins arribar al torrent de Joan Déu (11), aquí cal passar per una zona més pedregosa tot i que sense cap mena de dificultat. Una mica més endavant s’han posat dos “ganxos” que fan d’esgraons per descendir un parell de metres per una roca (12) ( no tenen cap complicació). El camí ara només puja i baixa sobtadament(13), tot resseguin les parets del Torreneules. Estem a la part més agresta del camí dels enginyers
Arribem al Clot de Malinfern a on trobem un cable d’acer posat com a passamà per ajudar-nos en la baixada (14). es tracta d’un tram sense problemes, però en cas del terra moll o glaçat ens serveix al menys de punt de seguritat. Per tot el camí veiem isards que semblem acostumats a la gent, dons no fan gaire cas de nosaltres i podem gaudir de ven a prop de ells(15).
El camí va pujant fins al Coll dels Homes i uns quants metres més enllà el “mirador”, indicat amb una senyal vermella. És una balconada impressionat de uns 350 metres per sobre del Freser sense cap protecció, no apte per a gent amb vertigen, amb vistes de les Gorges del Freser i el camí de tornada serpentejant en descens cap el Freser, el Balandrau i el Planell de les Eugues amb la Serra del Catllar i els seus cims(16).
Una vegada que hem gaudit de les vistes seguim el camí avall, lluita’n amb la Tramuntana que en aquest tram de camí de baixada bufa amb molta força fins al refugi de Coma De Vaca, on entrem per dinar i escalfar-nos una mica.
Fem les fotos de rigor (17) i tornem a fer camí, travessem el Freser per una passera metàl·lica que hi ha a prop del refugi i seguim els punts vermells que ens posen sobre el camí de tornada. Hem de puja uns 55 metres des de el refugi, i passar per sobre de ell (18). A partir de aquí tot el camí serà de baixada(19).
La baixada és llarga, passant entre mig de pins i amb multitud de llaçades, en poca estona hem superat el tram més dret, arribarem a la mateixa alçada del Freser i el creuem per un pont de fusta. A partir d’aquí trobem senyals grogues. Som a la zona de la Paradella i el camí va ara paral·lel al Freser i en alguns punts passa molt a prop del riu on trobem bones gorgues. El camí baixa ràpidament. S' inicia la zona de bosc i el camí va perdent alçada entremig d'arbres i plans. Hem d'estar atents a una indicació a la pedra per visitar el Salt del Grill (20), a la dreta, al Torrent dels Fossos. És un salt d’aigua de 38 metres, i per veure’l cal que ens desviem del camí uns 10 metres tot just passat un petit pont. Val la pena.
Només ens queda un agradable corriol que, endinsant-se per avellaners, ens portarà en uns 15 minuts fins al Pont de la Central de Daió on hi han els cotxes, i donar per acabar aquesta espectacular, llarga i freda, sortida.
Desnivell acumulat: 1550 m
Alçada mínima - màxima: 1184 m. – 2134 m.
Distància aproximada: 24 km.
Temps amb parades : 9 hores, 40 minuts
Ruta circular: si
Accessos: Per arribar en cotxe fins a la central elèctrica de Daió, agafem la carretera que puja de Ribes de Freser a Queralbs i a la alçada del Alberg-refugi La Farga, prenent la desviació a la dreta des de el revolt (Indicador a Fustanyà, que es queda a la dreta. Hem de seguir recte per una carretera estreta cimentada que ressegueix el riu fins la central). El revolt de la carretera és molt pronunciat de esquerres que trobarem un quilòmetre abans d’arribar a Queralbs.
Data de la sortida: 20 – Octubre - 2007
Integrants de la sortida: Carmen, Loli, Contxita, Carmen C, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, Alfred, Jose i Manel
Descripció de la ruta
La sortida de avui, comença a la Central elèctrica de Daió de Baix (1). Tot just passat el pont de fusta que travessa el Freser veiem un rètol que ens indica el camí de Núria pel camí de Daió. Aquest camí enllaça amb el camí vell de Núria i que hem de seguir, el camí és clar i no calen gaires senyals, passem per sobre el tub d’aigua de baixa de la central de Daió de Dalt (2) i arribem al Pont del Cremal (3), enllaça’n amb el camí vell de Núria (4).Seguim aquest camí fins a Núria sense cap complicació dons és ben fressat(5) i marcat amb el GR-11, passant ben a prop del riu de Núria, amb les gorges i salts d’aigua(6).
Arribant a Núria (7) tenim a desagradable sorpresa de que bufa basta’n la tramuntana i amés és molt freda,( fins aquest moment caminàvem a recés del vent) (8).
Esmorzem als porxos del Santuari i ens dirigim per la zona del Viacrucis fins sota el Alberg Pic de l’Àliga a on un rètol en informa del camí a seguir(9). Passem el Serrat de les pedrisses, tot indicat amb marques blanques i vermelles del GR-11.7, que va des de el Coll de la Marrana fins a Núria passant per Coma de Vaca. El terreny és força planer i podem veure el refugi pic de l’Àliga i el Puigmal “majestuós” resseguin els nostres passos (10), el Balandrau i part del Torreneules a la nostra esquerra i en front veiem el Taga, la Serra de Montgrony i fins i tot Ribes de Freser.
Una placa metàl-lica pintada a mà, ens indica que estem al GR-11.7 i que ens falten 2 hores per al refugi de Coma de Vaca. En poca estona passem per sota de la Cabana de Pedrisses (totalment en ruïnes) El camí és força planer fins arribar al torrent de Joan Déu (11), aquí cal passar per una zona més pedregosa tot i que sense cap mena de dificultat. Una mica més endavant s’han posat dos “ganxos” que fan d’esgraons per descendir un parell de metres per una roca (12) ( no tenen cap complicació). El camí ara només puja i baixa sobtadament(13), tot resseguin les parets del Torreneules. Estem a la part més agresta del camí dels enginyers
Arribem al Clot de Malinfern a on trobem un cable d’acer posat com a passamà per ajudar-nos en la baixada (14). es tracta d’un tram sense problemes, però en cas del terra moll o glaçat ens serveix al menys de punt de seguritat. Per tot el camí veiem isards que semblem acostumats a la gent, dons no fan gaire cas de nosaltres i podem gaudir de ven a prop de ells(15).
El camí va pujant fins al Coll dels Homes i uns quants metres més enllà el “mirador”, indicat amb una senyal vermella. És una balconada impressionat de uns 350 metres per sobre del Freser sense cap protecció, no apte per a gent amb vertigen, amb vistes de les Gorges del Freser i el camí de tornada serpentejant en descens cap el Freser, el Balandrau i el Planell de les Eugues amb la Serra del Catllar i els seus cims(16).
Una vegada que hem gaudit de les vistes seguim el camí avall, lluita’n amb la Tramuntana que en aquest tram de camí de baixada bufa amb molta força fins al refugi de Coma De Vaca, on entrem per dinar i escalfar-nos una mica.
Fem les fotos de rigor (17) i tornem a fer camí, travessem el Freser per una passera metàl·lica que hi ha a prop del refugi i seguim els punts vermells que ens posen sobre el camí de tornada. Hem de puja uns 55 metres des de el refugi, i passar per sobre de ell (18). A partir de aquí tot el camí serà de baixada(19).
La baixada és llarga, passant entre mig de pins i amb multitud de llaçades, en poca estona hem superat el tram més dret, arribarem a la mateixa alçada del Freser i el creuem per un pont de fusta. A partir d’aquí trobem senyals grogues. Som a la zona de la Paradella i el camí va ara paral·lel al Freser i en alguns punts passa molt a prop del riu on trobem bones gorgues. El camí baixa ràpidament. S' inicia la zona de bosc i el camí va perdent alçada entremig d'arbres i plans. Hem d'estar atents a una indicació a la pedra per visitar el Salt del Grill (20), a la dreta, al Torrent dels Fossos. És un salt d’aigua de 38 metres, i per veure’l cal que ens desviem del camí uns 10 metres tot just passat un petit pont. Val la pena.
Només ens queda un agradable corriol que, endinsant-se per avellaners, ens portarà en uns 15 minuts fins al Pont de la Central de Daió on hi han els cotxes, i donar per acabar aquesta espectacular, llarga i freda, sortida.
Desnivell acumulat: 1550 m
Alçada mínima - màxima: 1184 m. – 2134 m.
Distància aproximada: 24 km.
Temps amb parades : 9 hores, 40 minuts
Ruta circular: si
Accessos: Per arribar en cotxe fins a la central elèctrica de Daió, agafem la carretera que puja de Ribes de Freser a Queralbs i a la alçada del Alberg-refugi La Farga, prenent la desviació a la dreta des de el revolt (Indicador a Fustanyà, que es queda a la dreta. Hem de seguir recte per una carretera estreta cimentada que ressegueix el riu fins la central). El revolt de la carretera és molt pronunciat de esquerres que trobarem un quilòmetre abans d’arribar a Queralbs.
Data de la sortida: 20 – Octubre - 2007
Integrants de la sortida: Carmen, Loli, Contxita, Carmen C, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, Alfred, Jose i Manel
