NÚRIA- CARANÇA - THUÉS
Podríem qualificar aquesta travessa com la més espectacular i variada que es pot fer al Pirineu Oriental, per la varietat de paisatges: l’herbosa coma de Noucreus al vessant de Núria; el feréstec circ de Carançà, amb la vall lacustre, l’ampla vall del Ras de Carançà amb el seu refugi, la emboscada part baixa del riu i com a punt culminant de la travessa, el camí de l’estreta gorja que té trams equipats amb ponts penjats i passarel·les metàl·liques, ancorades a la roca, que passen literalment per sobre el riu de Carançà, creant passos plens d’emoció, per més endavant passar per un estret camí tallat a la roca d’una gran cinglera, conegut com la «cornisa»
Els camins pels que transcorre son ben fressats i les cruïlles senyalitzades. Tot i que es fa en dues jornades, és d’una duresa considerable per la seva llargària i fort desnivell. No hi ha punts exposats però a l’engorjat el pas pels ponts penjats, les passarel·les i sobretot la cornisa és molt aèria, malgrat que sempre hi ha un passamà d’assegurança i l’estat de conservació és bo, s’ha de anar amb compte.
Aquesta travessa hem de enllaçar el començament i el final del recorregut per mitjà ferroviari que suposa un al·licient afegit a l’excursió. Hem de agafar el Cremallera de Ribes de Freser a Núria, retornant amb el Tren Groc del Conflent i la Cerdanya, de Toès a Bourg Madame. (El seu final es La Tor de Querol i des de aquí empalma amb la Renfe, pro el temps de espera a La Tor de Querol era llar i varen decidir baixar a Bourg Madame i passar a Espanya per fer un bon dinar) Així dons ens arribàvem a peu fins la estació de Puigcerdà, per dinar a un restaurant de la zona i tornàvem a Ribes per la línea Puigcerdà-Barcelona.
Descripció de la ruta
1ª jornada
Sortim de l’estació del FC cremallera de Nuria (1) en direcció al final de les vies i passem per darrera la casa del control de l’estació d’esquí, fins trobar les marques del GR 11 i l’indicador (camí del Bosc, Noufonts, Noucreus, Eina). Deixem a l’esquerra, el camí que puja per la vall d´Eina i pugeu amunt seguint la coma de Noucreus,
A uns 30 minuts trobem a la nostra esquerra, sota una gran pedra, la font d’en Llorenç, i 10 minuts més, el pont de l’Escuder, que és una passera de fusta que es permet passar el torrent de Noucreus. A pocs metres amunt deixem a l’esquerra, els senyals del GR-11 que puja al Coll de Noufons per la coma del mateix nom.
Seguim pujant sense complicacions, resseguin el torrent per la coma de Noucreus, fen alguna llaçada entre l’herbei(2) i el pedruscall, fins al peus de la tartera. Aquí el camí puja cap a la dreta, fent continuades giragonses guanyant alçada ràpidament fins al coll (3).
Al coll hi ha deu (no nou) creus clavades a la roca, en record de deu romeus que moriren a causa del torb.
Des de el coll pugem al Puig de la Fossa del Gegant(4) que es veu com una petita elevació sense aparença de cim. En canvi cau verticalment sobre el vessant de la Coma de Vaca. Bona panoràmica sobre el Puigmal i el santuari de Núria, al fons de la vall i la capçalera de la Coma de Vaca amb el Balandrau i el Torreneules.
Al coll de Noucreus fen la foto de grup (5),un petit most i seguim la carena per la dreta fins el Coll de Carançà, aquí tenim una vista impressionant de la vall lacustre de Carança(6). Baixem al l’Estany Blau, situat a 2.583 m sota els vessants escarpats del pic de la Vaca, seguin per un corriol evident i una baixada sobtada.
De l’estany Blau, passem l’estany Negre i arribem a la riera de Carançà. Continuem avall passant a banda i banda del riu en cas de necessitat, fins arribar a l’Estany Gran de Carançà, o de Les Truites(7).
Es el més gran de la zona. A partir de aquí s’han acabat els vessants feréstecs dels pics de l’alta vall de Carançà. Girem la vista al circ, i contemplem la gran visió de pics i tarteres des de on venim. El camí continua avall entre prats i a prop del riu buscant el millor pas per la vall, amb algun que altre aiguamoll (8). El camí cobert d’herbassars contrasta fortament amb la fredor de las pedres de les tarteres.
Seguim baixant fins arribar a un bosc de pi negre aclarit amb matolls de ginebrons que travessem, sempre per la riba esquerra del riu, La vall cada cop es va obrint més, fins arribar als voltants del refugi del Ras de Carançà. Passem per els prats, al costat del riu i ja albirem el refugi.
Arribem al refugi de Ras de Carança després de 6 hores (9) i donem per acabada la primera jornada (temps per descans i conversar amb els companys). El refugi, guardat el juliol i l’agost, (nosaltres farem la travessa al setembre i escara eren els guardes). Es propietat de l’Ajuntament de Fontpedrosa, és obert tot l’any en règim lliure. Conservat en bon estat, Té una capacitat de 30 places, disposa de lliteres i flassades, llar de foc, taula, bancs i aigua a prop, al riu.
2ª jornada
Hems llevem d’hora (10) i continuem la travessa, seguim baixant, per on la vall comença a tancar-se. Travessem uns petits rierols i uns bosquets de pi negre. Ens topem amb un pòsters informatiu del camí fet i del que ens queda (11). El camí ara baixa molt fortament per un terreny molt sorrenc entre bedolls, fins a una cruïlla de camins que per l’esquerra aniríem al refugi lliure de Donapà, nosaltres continueu avall. Més tard travesseu una petita tartera, per continuant baixant la vall, fins passar per un magnífic bosc de ribera.
La vall definitivament s’ha tancat per totes bandes, formant les gorges de Carança, per on el riu baixa amb força. Com el camí no té lloc per continuar, s’han instal-lat una sèrie de palanques(12)(13) i ponts penjants (14) que transcorren per sobre el riu fent un trajecte molt emocionat. Anem de banda a banda per la riba del riu quan ho cregui convenient per avançar.
L’estretor d’aquests elements fa que la coincidència de persones en sentit invers de marxa pugui resultar com a mínim incòmode, sobretot si portem una motxilla voluminosa (imprescindible, d’altra banda, en una travessa de dos dies). Per això no és gens recomanable per a persones que pateixin vertigen o fòbia a l’alçada. I en qualsevol cas cal extremar totes les precaucions: una ensopegada podria resultar fatal per l’alçada de l’estimball per el que es transita, fins i tot al camí del Roc de la Madriu, alternatiu al de la “cornisa”.
En cas de no volgué passar per la “cornisa” hi ha, abans de arribar a la petita resclosa, una cruïlla a la dreta que es porta pel camí del Roc de la Madriu (riba dreta) ,suposa superar un major desnivell.
Arribem a la petita presa per a la captació d´aigua. Va construïr-se per la canalització de l’aigua a la central elèctrica de Toès. A partir d’ara, entrem en el camí anomenat”la cornisa” (15), el camí obert artificialment a la roca(16), baixa l’engorjat amb el riu cada cop més lluny. El camí no és gaire ample (1 metre) i ressegueix el cingle(17) per l’interior del qual passa el canal de la central elèctrica. Aquest pas és molt emocionant(18).
Al finalitzar la “cornisa”, ens topem amb una cruïlla, el camí a l’esquerra, va a la cambra d’aigües de la central elèctrica de Toès. Prenem el de la dreta que baixa per una esplèndida roureda amb alguna giragonsa fins arribar al llit del riu, passant per sobre un pont d’obra. Un camí a la dreta, puja per aquesta riba en direcció a la part dels ponts penjants. És el camí del Roc de la Madriu que abans hem anomenat. Nosaltres girem a l’esquerra i seguim un camí, ara molt més ample, a trossos arranjat amb ciment. És la part final de les Gorges de Carançà.
Arribem a l’ aparcament de les gorges de Toès(880 m.,amb 3h 35’). Força ampli. Hi ha servei d’informació i bar. Per arribar-nos a l’estació del Tren Groc ens cal prendre un carrer a mà dreta, pujar per un revolt fins al pas a nivell i seguir pel costat de la via uns quants metres fins al baixador. Les instal·lacions es redueixen a la via general amb una andana a la dreta(19), mirant sentit Vilafranca, que té una petita marquesina d'obra per tal d'aixoplugar els viatgers de les inclemències meteorològiques..... I esperant la arribada del tren, donem per acabada aquesta travessa tan espectacular i variada(20).
Desnivell acumulat: 848 m. de pujada i 1958 m. de baixada
Alçada mínima-màxima: 880 m. – 2808 m.
Distància aproximada: 24 km.
Temps total caminant : 9,30 hore
Ruta circular: si (una par a peu i l’altre amb mitjans ferroviaris)
Accessos: Hem de arribar a l’estació de tren de Ribes de Freser-Enllaç, a on deixem els cotxes al aparcament de l’estació.
Data de la sortida: 08 – setembre – 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, Je, Pep, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Pau, Mari Carmen, Manel i Qim
Podríem qualificar aquesta travessa com la més espectacular i variada que es pot fer al Pirineu Oriental, per la varietat de paisatges: l’herbosa coma de Noucreus al vessant de Núria; el feréstec circ de Carançà, amb la vall lacustre, l’ampla vall del Ras de Carançà amb el seu refugi, la emboscada part baixa del riu i com a punt culminant de la travessa, el camí de l’estreta gorja que té trams equipats amb ponts penjats i passarel·les metàl·liques, ancorades a la roca, que passen literalment per sobre el riu de Carançà, creant passos plens d’emoció, per més endavant passar per un estret camí tallat a la roca d’una gran cinglera, conegut com la «cornisa»
Els camins pels que transcorre son ben fressats i les cruïlles senyalitzades. Tot i que es fa en dues jornades, és d’una duresa considerable per la seva llargària i fort desnivell. No hi ha punts exposats però a l’engorjat el pas pels ponts penjats, les passarel·les i sobretot la cornisa és molt aèria, malgrat que sempre hi ha un passamà d’assegurança i l’estat de conservació és bo, s’ha de anar amb compte.
Aquesta travessa hem de enllaçar el començament i el final del recorregut per mitjà ferroviari que suposa un al·licient afegit a l’excursió. Hem de agafar el Cremallera de Ribes de Freser a Núria, retornant amb el Tren Groc del Conflent i la Cerdanya, de Toès a Bourg Madame. (El seu final es La Tor de Querol i des de aquí empalma amb la Renfe, pro el temps de espera a La Tor de Querol era llar i varen decidir baixar a Bourg Madame i passar a Espanya per fer un bon dinar) Així dons ens arribàvem a peu fins la estació de Puigcerdà, per dinar a un restaurant de la zona i tornàvem a Ribes per la línea Puigcerdà-Barcelona.
Descripció de la ruta
1ª jornada
Sortim de l’estació del FC cremallera de Nuria (1) en direcció al final de les vies i passem per darrera la casa del control de l’estació d’esquí, fins trobar les marques del GR 11 i l’indicador (camí del Bosc, Noufonts, Noucreus, Eina). Deixem a l’esquerra, el camí que puja per la vall d´Eina i pugeu amunt seguint la coma de Noucreus,
A uns 30 minuts trobem a la nostra esquerra, sota una gran pedra, la font d’en Llorenç, i 10 minuts més, el pont de l’Escuder, que és una passera de fusta que es permet passar el torrent de Noucreus. A pocs metres amunt deixem a l’esquerra, els senyals del GR-11 que puja al Coll de Noufons per la coma del mateix nom.
Seguim pujant sense complicacions, resseguin el torrent per la coma de Noucreus, fen alguna llaçada entre l’herbei(2) i el pedruscall, fins al peus de la tartera. Aquí el camí puja cap a la dreta, fent continuades giragonses guanyant alçada ràpidament fins al coll (3).
Al coll hi ha deu (no nou) creus clavades a la roca, en record de deu romeus que moriren a causa del torb.
Des de el coll pugem al Puig de la Fossa del Gegant(4) que es veu com una petita elevació sense aparença de cim. En canvi cau verticalment sobre el vessant de la Coma de Vaca. Bona panoràmica sobre el Puigmal i el santuari de Núria, al fons de la vall i la capçalera de la Coma de Vaca amb el Balandrau i el Torreneules.
Al coll de Noucreus fen la foto de grup (5),un petit most i seguim la carena per la dreta fins el Coll de Carançà, aquí tenim una vista impressionant de la vall lacustre de Carança(6). Baixem al l’Estany Blau, situat a 2.583 m sota els vessants escarpats del pic de la Vaca, seguin per un corriol evident i una baixada sobtada.
De l’estany Blau, passem l’estany Negre i arribem a la riera de Carançà. Continuem avall passant a banda i banda del riu en cas de necessitat, fins arribar a l’Estany Gran de Carançà, o de Les Truites(7).
Es el més gran de la zona. A partir de aquí s’han acabat els vessants feréstecs dels pics de l’alta vall de Carançà. Girem la vista al circ, i contemplem la gran visió de pics i tarteres des de on venim. El camí continua avall entre prats i a prop del riu buscant el millor pas per la vall, amb algun que altre aiguamoll (8). El camí cobert d’herbassars contrasta fortament amb la fredor de las pedres de les tarteres.
Seguim baixant fins arribar a un bosc de pi negre aclarit amb matolls de ginebrons que travessem, sempre per la riba esquerra del riu, La vall cada cop es va obrint més, fins arribar als voltants del refugi del Ras de Carançà. Passem per els prats, al costat del riu i ja albirem el refugi.
Arribem al refugi de Ras de Carança després de 6 hores (9) i donem per acabada la primera jornada (temps per descans i conversar amb els companys). El refugi, guardat el juliol i l’agost, (nosaltres farem la travessa al setembre i escara eren els guardes). Es propietat de l’Ajuntament de Fontpedrosa, és obert tot l’any en règim lliure. Conservat en bon estat, Té una capacitat de 30 places, disposa de lliteres i flassades, llar de foc, taula, bancs i aigua a prop, al riu.
2ª jornada
Hems llevem d’hora (10) i continuem la travessa, seguim baixant, per on la vall comença a tancar-se. Travessem uns petits rierols i uns bosquets de pi negre. Ens topem amb un pòsters informatiu del camí fet i del que ens queda (11). El camí ara baixa molt fortament per un terreny molt sorrenc entre bedolls, fins a una cruïlla de camins que per l’esquerra aniríem al refugi lliure de Donapà, nosaltres continueu avall. Més tard travesseu una petita tartera, per continuant baixant la vall, fins passar per un magnífic bosc de ribera.
La vall definitivament s’ha tancat per totes bandes, formant les gorges de Carança, per on el riu baixa amb força. Com el camí no té lloc per continuar, s’han instal-lat una sèrie de palanques(12)(13) i ponts penjants (14) que transcorren per sobre el riu fent un trajecte molt emocionat. Anem de banda a banda per la riba del riu quan ho cregui convenient per avançar.
L’estretor d’aquests elements fa que la coincidència de persones en sentit invers de marxa pugui resultar com a mínim incòmode, sobretot si portem una motxilla voluminosa (imprescindible, d’altra banda, en una travessa de dos dies). Per això no és gens recomanable per a persones que pateixin vertigen o fòbia a l’alçada. I en qualsevol cas cal extremar totes les precaucions: una ensopegada podria resultar fatal per l’alçada de l’estimball per el que es transita, fins i tot al camí del Roc de la Madriu, alternatiu al de la “cornisa”.
En cas de no volgué passar per la “cornisa” hi ha, abans de arribar a la petita resclosa, una cruïlla a la dreta que es porta pel camí del Roc de la Madriu (riba dreta) ,suposa superar un major desnivell.
Arribem a la petita presa per a la captació d´aigua. Va construïr-se per la canalització de l’aigua a la central elèctrica de Toès. A partir d’ara, entrem en el camí anomenat”la cornisa” (15), el camí obert artificialment a la roca(16), baixa l’engorjat amb el riu cada cop més lluny. El camí no és gaire ample (1 metre) i ressegueix el cingle(17) per l’interior del qual passa el canal de la central elèctrica. Aquest pas és molt emocionant(18).
Al finalitzar la “cornisa”, ens topem amb una cruïlla, el camí a l’esquerra, va a la cambra d’aigües de la central elèctrica de Toès. Prenem el de la dreta que baixa per una esplèndida roureda amb alguna giragonsa fins arribar al llit del riu, passant per sobre un pont d’obra. Un camí a la dreta, puja per aquesta riba en direcció a la part dels ponts penjants. És el camí del Roc de la Madriu que abans hem anomenat. Nosaltres girem a l’esquerra i seguim un camí, ara molt més ample, a trossos arranjat amb ciment. És la part final de les Gorges de Carançà.
Arribem a l’ aparcament de les gorges de Toès(880 m.,amb 3h 35’). Força ampli. Hi ha servei d’informació i bar. Per arribar-nos a l’estació del Tren Groc ens cal prendre un carrer a mà dreta, pujar per un revolt fins al pas a nivell i seguir pel costat de la via uns quants metres fins al baixador. Les instal·lacions es redueixen a la via general amb una andana a la dreta(19), mirant sentit Vilafranca, que té una petita marquesina d'obra per tal d'aixoplugar els viatgers de les inclemències meteorològiques..... I esperant la arribada del tren, donem per acabada aquesta travessa tan espectacular i variada(20).
Desnivell acumulat: 848 m. de pujada i 1958 m. de baixada
Alçada mínima-màxima: 880 m. – 2808 m.
Distància aproximada: 24 km.
Temps total caminant : 9,30 hore
Ruta circular: si (una par a peu i l’altre amb mitjans ferroviaris)
Accessos: Hem de arribar a l’estació de tren de Ribes de Freser-Enllaç, a on deixem els cotxes al aparcament de l’estació.
Data de la sortida: 08 – setembre – 2007
Integrants de la sortida: Loli, Carmen, Contxita, Je, Pep, Martí, Salvador, Toni, en Joan “Furnet”, Pau, Mari Carmen, Manel i Qim
