CANIGÓ
Descripciò de la ruta
Del poble de Castell seguim en vehicles per una pista enquitranada i ben senyalitzada que ens pocs quilòmetres ens deixa al Coll de Jou, on hi ha un aparcament. A partir d’aquí una pista forestal, força ample i apte per a tot tipus de vehicles, en pocs quilòmetres més ens porta fins al refugi de Merialles.
l’itinerari.-
Sortim del collet sobre mateix del refugi de Merialles (1), prenent el camí de l’esquerra, ben senyalitzat per un cartell i amb les marques del GR 10. En lleugera baixada seguint pel marge esquerra del Rec de la Llipodera i, en arribar a la seva alçada, el creuem per un pont de fusta. Ja no deixarem aquesta direcció fins a creuar el riu de Cadí. El camí descriu una gran llaçada per a salvar la profunda vall i els salts d’aquest riu que ara seguim des de dalt, pel seu marge esquerra.
A partir del pont el camí s’enfila de forma continua però suaument per la falda del Puig dels Set Homes. Desprès travessem el torrent del mateix nom i arrivem al coll Verd. En aquest tram haurem trobat diverses tanques pel bestiar, que creuarem, tenint cura de deixar-les tancades. Perdem ara una mica d’alçada per buscar la llera del riu.El passem Igual i ens tornem a enfilar, ara en direcció nord-oest. Aviat trobem una cruïlla: per l’esquerra, seguint el GR, pel Coll de Segalers, voltariem el Pic de Gasamir i passant pel refugi de la Bonaigua, arribaríem al de Cortalets, a la cara nord del Canigó. Nosaltres prenem el corriol de la dreta, ara pel marge dret del riu i guiats per senyals de pintura groga i estaques que ens acompanyaran fins a la pica.
Seguim guanyant alçada de forma progressiva i moderada i arribem a la cabana Aragó. (2.123 m).Condicionat novament pel CAF de Prada el 1975, és un antic refugi de petites dimensions amb capacitat per a 5 persones. Té matalassos, taula, llar de foc i llenya . Aquí hi ha una font.
Hem deixat el bosc i ara trepitxarem matolls i mes endavant, els prats. El camí marxa ara en direcció als Plans de Cadí (2).
Ja podem veure la paret i la Pica del Canigó tancant la vall, amb el Gasamir a l’esquerra i el Barbet a la dreta. Quan s’acaba el prat, el camí comença a descriure amples llaçades per a salvar el desnivell. És un corriol ben conservat, amb contraforts de paret seca.Hem de salvar algun tram de blocs de pedra i tartera; Sense gaire complicació, abastem la Bretxa Durier (2.649 m).
Aquesta esquerda a la roca, obre el pas superior de la canal entre la cresta del Barbet i la del Canigó (3) Ara hem de fer el tram més divertit: ens cal salvar els 135 metres de desnivell, grimpant per la canal coneguda com “la Xemeneia”. És una grimpada fàcil, on les marques grogues ens ajuden a escollir els millors passos. La canal ens deixa directament al capdamunt de la pica (2.784 m)(4) des de on podem admirar un paisatge formidable(en dies clars com els que en tingut).
Mirant a migdia, per sobre la llarga cresta dels Puig de Set Homes, s’albira la plana de l’Alt Empordà i el Golf de Roses. A ponent, la vall del Tet amb la plana de l’alta Cerdanya al capdamunt, el massís del Carlit i les alçades del Ripollès, amb les esquerdes de Rojà a primer terme i tot el regelim de cims entre el Bastiments i el Puigmal.
No és un cim gaire ample, sinó un grup de roques, amb una taula d’orientació i una gran creu de ferro.
Esmorzem i continuem cap al refugi de Costalets.
Comença el tram de baixada per la cara nord-oest de la muntanya,per una sèrie de llargues, però còmodes llaçades, per un terreny molt arreglat. El camí segueix la moderada baixada per sobre la Vall de les Conques, destacant el poble de Vernet al fons, fins arribar a una elevació de terreny, que no té caràcter de cim, anomenada Roc dels Isards,(5) tractant-se d’un monticle rocós des de on es tenen unes vistes espectaculars de les parets verticals del Pic Barbet, i de la glacera del Canigó. Continuem la baixada i passem just els peus del Pic Jofre, 2.362 m. Nosaltres seguim per unes curtes llaçades fins a trobar un encreuament de camins,on es troba la Font de la perdiu, en el que recuperem el GR10 que, per l’esquerreens portaria al refugi de la Bonaigua,mentre que nosaltres haurem de seguir per la dreta cap a Pla dels Estanyols (6)( antiga cubeta glacial de grans dimensions,al mig del cual hi ha un petit estany que rep les aigües que baixen de l’esmentada glacera)(7) i des de aquí arribem ràpidament al Xalet-refugi de Cortalets,2,150 m.(8)
Hem empleat per fer aquesta excursió 7 hores amb parades .
Aquesta excursió es necessari el suport del transport, doncs ens han de acostar al refugi de Mirialles i ens han de recollir al de Cortalets. Per arribar a Cortalets accedim per una pista forestal interminable de 20 km. que comença al poble de Villerac, a prop de Prades de Conflent)
Alçada mínima-màxima: 1720 m.-2784 m
Distància aproximada: 13 km
Temps amb parades : 7h
Ruta circular: no
Accessos:
Hem de anar fins a Perpinya (França) i agafar la carretera direcció Andorra, passem Prades de Conflent i a Vilafranca de Conflent trenquem a l’esquerra direcció Vernet Els Banys. D’aquí a Castell i coll de Jou
Data de la sortida: 23 juliol 2005
Integrants Carmen, l’avi Joan, Salvador, Toni, en Joan “Furnet” Pau i Cristian
Descripciò de la ruta
Del poble de Castell seguim en vehicles per una pista enquitranada i ben senyalitzada que ens pocs quilòmetres ens deixa al Coll de Jou, on hi ha un aparcament. A partir d’aquí una pista forestal, força ample i apte per a tot tipus de vehicles, en pocs quilòmetres més ens porta fins al refugi de Merialles.
l’itinerari.-
Sortim del collet sobre mateix del refugi de Merialles (1), prenent el camí de l’esquerra, ben senyalitzat per un cartell i amb les marques del GR 10. En lleugera baixada seguint pel marge esquerra del Rec de la Llipodera i, en arribar a la seva alçada, el creuem per un pont de fusta. Ja no deixarem aquesta direcció fins a creuar el riu de Cadí. El camí descriu una gran llaçada per a salvar la profunda vall i els salts d’aquest riu que ara seguim des de dalt, pel seu marge esquerra.
A partir del pont el camí s’enfila de forma continua però suaument per la falda del Puig dels Set Homes. Desprès travessem el torrent del mateix nom i arrivem al coll Verd. En aquest tram haurem trobat diverses tanques pel bestiar, que creuarem, tenint cura de deixar-les tancades. Perdem ara una mica d’alçada per buscar la llera del riu.El passem Igual i ens tornem a enfilar, ara en direcció nord-oest. Aviat trobem una cruïlla: per l’esquerra, seguint el GR, pel Coll de Segalers, voltariem el Pic de Gasamir i passant pel refugi de la Bonaigua, arribaríem al de Cortalets, a la cara nord del Canigó. Nosaltres prenem el corriol de la dreta, ara pel marge dret del riu i guiats per senyals de pintura groga i estaques que ens acompanyaran fins a la pica.
Seguim guanyant alçada de forma progressiva i moderada i arribem a la cabana Aragó. (2.123 m).Condicionat novament pel CAF de Prada el 1975, és un antic refugi de petites dimensions amb capacitat per a 5 persones. Té matalassos, taula, llar de foc i llenya . Aquí hi ha una font.
Hem deixat el bosc i ara trepitxarem matolls i mes endavant, els prats. El camí marxa ara en direcció als Plans de Cadí (2).
Ja podem veure la paret i la Pica del Canigó tancant la vall, amb el Gasamir a l’esquerra i el Barbet a la dreta. Quan s’acaba el prat, el camí comença a descriure amples llaçades per a salvar el desnivell. És un corriol ben conservat, amb contraforts de paret seca.Hem de salvar algun tram de blocs de pedra i tartera; Sense gaire complicació, abastem la Bretxa Durier (2.649 m).
Aquesta esquerda a la roca, obre el pas superior de la canal entre la cresta del Barbet i la del Canigó (3) Ara hem de fer el tram més divertit: ens cal salvar els 135 metres de desnivell, grimpant per la canal coneguda com “la Xemeneia”. És una grimpada fàcil, on les marques grogues ens ajuden a escollir els millors passos. La canal ens deixa directament al capdamunt de la pica (2.784 m)(4) des de on podem admirar un paisatge formidable(en dies clars com els que en tingut).
Mirant a migdia, per sobre la llarga cresta dels Puig de Set Homes, s’albira la plana de l’Alt Empordà i el Golf de Roses. A ponent, la vall del Tet amb la plana de l’alta Cerdanya al capdamunt, el massís del Carlit i les alçades del Ripollès, amb les esquerdes de Rojà a primer terme i tot el regelim de cims entre el Bastiments i el Puigmal.
No és un cim gaire ample, sinó un grup de roques, amb una taula d’orientació i una gran creu de ferro.
Esmorzem i continuem cap al refugi de Costalets.
Comença el tram de baixada per la cara nord-oest de la muntanya,per una sèrie de llargues, però còmodes llaçades, per un terreny molt arreglat. El camí segueix la moderada baixada per sobre la Vall de les Conques, destacant el poble de Vernet al fons, fins arribar a una elevació de terreny, que no té caràcter de cim, anomenada Roc dels Isards,(5) tractant-se d’un monticle rocós des de on es tenen unes vistes espectaculars de les parets verticals del Pic Barbet, i de la glacera del Canigó. Continuem la baixada i passem just els peus del Pic Jofre, 2.362 m. Nosaltres seguim per unes curtes llaçades fins a trobar un encreuament de camins,on es troba la Font de la perdiu, en el que recuperem el GR10 que, per l’esquerreens portaria al refugi de la Bonaigua,mentre que nosaltres haurem de seguir per la dreta cap a Pla dels Estanyols (6)( antiga cubeta glacial de grans dimensions,al mig del cual hi ha un petit estany que rep les aigües que baixen de l’esmentada glacera)(7) i des de aquí arribem ràpidament al Xalet-refugi de Cortalets,2,150 m.(8)
Hem empleat per fer aquesta excursió 7 hores amb parades .
Aquesta excursió es necessari el suport del transport, doncs ens han de acostar al refugi de Mirialles i ens han de recollir al de Cortalets. Per arribar a Cortalets accedim per una pista forestal interminable de 20 km. que comença al poble de Villerac, a prop de Prades de Conflent)
Alçada mínima-màxima: 1720 m.-2784 m
Distància aproximada: 13 km
Temps amb parades : 7h
Ruta circular: no
Accessos:
Hem de anar fins a Perpinya (França) i agafar la carretera direcció Andorra, passem Prades de Conflent i a Vilafranca de Conflent trenquem a l’esquerra direcció Vernet Els Banys. D’aquí a Castell i coll de Jou
Data de la sortida: 23 juliol 2005
Integrants Carmen, l’avi Joan, Salvador, Toni, en Joan “Furnet” Pau i Cristian
