(14)Entrada a a la bonica fageda "les colomates"
(13)El puig Neulós Nevat
(15) fageda " les colomates"
12 de gener del 2008
(18)La torre de la Massana
(19) Le Rimbau( França)
(20) Travessant "el Ravaner "
El camí de l ´aigüa ( ALBERA)
FOTOS : 1-2: Coll de Vallauria, França………..principi i fí de la ruta 3: La Torre de Madaloc 4: Font de les Vernedes 5: entrada al túnel de l’Aigua 6-7-8 : dins el tunel 9-10: sortin del tunel 11: La Costa Vermella francesa (Argelès-Sur-Mer al primer terme) 12: Coll d’en Verderol i la torre de la Massana 13: El Puig Neulós nevat 14-15-16: Entran a la boníca fageda de les Colomates 17: Refugi del Puig Rodon 18: La Torre de la Massana 19: Le Rimbau-França 20: Travessant el Ravaner 21: Arribant a Rimbau 22: Camps de vinyes
Descripciò de la ruta :Descobrim el “camí de l’aigua”, sender que segueix la canalització que portava l’aigua a Portvendres, construïda al segle XIX, travessant la fageda de la Reserva de la Massana i la seva torre, segle XIII………Deixem el cotxe al coll de Vallauria, 430 m. (1-2)A la nostra dreta tenim la torre de Madeloc (3)que no la perdrem de vista en tot el recorregut.........Començem a caminar cap l’esquerra per una pista de baixada que molt aviat l’haurem de deixar per agafar un corriol també a l’esquerra, tot seguin el GR10 (marques vermelles i blanques), corriol que hem de seguir fins una cruïlla amb un rètol informatiu que indica a l’esquerra el GR10, Pic de Sallfort i Puig dels Quatre Termes. Nosaltres hem de seguir el camí de l’aigua a la dreta, i aviat trobem els punts de captació d’aigua.Primer punt de captació d’aigua: La Font de les Vernedes.(4) Segon punt: La Font d’en Vergés.A l’esquerra del corriol, hi ha el túnel de conducció de l’aigua (5). O bé hi passem (s’ha de preveure un llum frontal) (6-7-8-9-10), o bé el rodegem. Les dues vies s’ajunten a la sortida. Aquí tenim una magnifica vista de la Costa vermella françesa(11) Seguim fins al tercer punt de captació d’aigua: La Font d’en Cassanyes.A partir de aquí el corriol travessa una fageda abans de desembocar al Coll d’en Verderol, (12) situat en una clariana que assenyala l’accés a la Reserva Natural de la Massana (rètol informatiu). Agafem el caminet de la dreta, que s’endinsa dins la fageda de les Colomates (14-15-16), i la travessem. Passem sota el Puig Neulós qui avui esta nevat (13) Dins la fageda i trobem una cabana que serveix de refugi en cas de mal temps (17).Arribem al Coll de la plaça d’Armes, un corriol a l’esquerra puja fins a la torre de la Massana (18) (anar i tornar 40 min.). Al coll agafem a la dreta el corriol que ajunta la pista al roc del Corb. La seguim durant 100 m. i baixem a la dreta per un corriol que talla moltes vegades una pista forestal. Faldejant la muntanya, continuem fins una torre d’alta tensió. Aquí s’albira el veïnat del Rimbau (19).Seguim baixant pel corriol fins a travessar el rierol del Ravaner per un pas de ferro (20), i per una curta pro forta pendent arribem a le Rimbau (21-22)Agafem la carretera que puja cap a la dreta una mica abans de la primera casa i que més amunt es transforma en pista. La seguim fins a un pas canadenc. El travessem i una mica més enllà passem de nou el riu Ravaner. Agafem la pista de l’esquerra, que voreja el riu per la riba esquerra, durant prop d’1km. Passem de nou el riu i pugem seguint la pista fent giravolts, fins al coll de Vallauria a on tenim els cotxes i donem per acabada la ruta.
Pujada acumulada:
Alçada mínima-màxima: 125 m.-793 m
Distància aproximada: 16 km
Temps amb parades : 5h
Ruta circular: Si
Accessos:
Accessos:
Per la N-II direcció França fins la altura de Els Cellers de Pont de Molíns, A la cruïlla de Sant Climent Sescebes i accedim, Passem Vilarnadal, Masarac, Sant Climent i Espolla. Aquí travessem el poble per el carrer Banyuls fins empalmar una estreta carretera que ens portarà al Coll de Banyuls. Al arribar al coll, em de seguir una pista forestal que pren a l’esquerra fins al coll de Vallauria (gran esplanada per aparcar)
Data de la sortida: 12 Gener de 2008
Integrants: Loli, Carmen, Contxita, Je, Paula, Mavi, l’avi Joan, Pep, Martí, Salvador, Toni, Alfred i en Joan “Fornet”
15 de desembre del 2007
BASSEGODA ( ALTA GARROTXA )
(1) Pont nou de fusta a la zona del Golerà
(2) Riera de sant Aniol.
(3) L´ultim pas de la riera
(4) En Pep i el Puig d´en Coll, 1028 m.
(5) la tarera del coll Roig
(6) El mas de can Principi
BASSEGODA
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Sortim en cotxe del camping de Sadernes per la pista que passa a tocar la capella de Santa Cecilia, i que resegueix el Llierca, al poc passem el Pont de Valentí, a la nostre esquerra, deixem el cotxe al quart aparcament i veurem que tot just al seu davant surt una pista que baixa cap a l’esquerra, barrada amb una cadena. Seguim per aquesta pista avall i creuem la riera. Passem pel costat de La Farga i del Molí de Riu (unes ruïnes a esquerra i dreta de la pista). Una mica més avall del Molí ,veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquestes marques ens indiquen que travessant el riarol a la dreta de la pista i al costat de un rètol informatiu, ens endinsem en un corriol. Aquest pas es opcional (podem seguir per la pista), però si us agrada més caminar per corriols que per pistes no cal que us ho penseu gaire ja que aquest corriol s’endinsa al bosc i fa el recorregut molt agradable. Quan portem uns 25 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània. El camí que seguirem esta situat a la nostra dreta remuntan la riera de Sant Aniol. Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí ple de pedres. El camí està arranjat, ja que s’ha fet un pas de fusta nou per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu a la zona del Goleró. Ara aquí han fet un pont penjat de cables i fustes per pasar(1). Abans hi havia un fràgil pont fet amb dos troncs (força insegur). Ja ens acostem al GR11( 2 ) i passem per una zona mes oberta, fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera, anomenada “el Prat”( 3 ). Caminem una estona mes i arrivem al Coll del Molí on trobem uns rètols que ens indiquen un munt de destins que podem escollir (França, Sadernes, , Montagut, Oix Tortellà, Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Bassegoda). Ara només cal tombar a la nostra dreta i seguir els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. A poca distància del rètol que hem esmentat el GR11 gira a la nostra dreta i travessa la riera per començar a pujar tot fent ziga-zagues. El pendent del camí comença a ser fort (tot i que de bon fer) i comencem a guanyar alçada tot caminant pel bosc. A la nostra esquerra apareix el agrest perfil del Puig d’en Coll (4), que pot contemplar-se perfectament des de la tartera que hem de travessar (5). No cal que ens preocupem per la tartera, al menys en temps sec és fàcil de creuar ja que el camí que hem de seguir estar molt marcat i les pedres d’aquesta part estan ben asentades. Seguim el corriol sense pèrdua i arribem al Coll Roig. Aquí ens aturem a fer un petit mos i refer forçes , una mica més enllà trobem el mas de Can Principi (6). La pujada es suavitza i ja tenim a la nostra dreta, una vista en primer terme del cim del Bassegoda. El camí es torna a endinsar al bosc i la pujada es fa més intensa, al final de la pujada sortim a una pista on un rètol ens indica el camí a seguir (Mare de Déu del Mont, Sadernes i Albanyà a la dreta). En direcció contrària (cap a França) el Canigó és ja visible. Estem al Coll del Principi (7) …Seguim la pista a la dreta fins al coll de Bassegoda a on trobem una placa en memória d’en Fonsu de Lliurona, “el darrer trovador de la Garrotxa” i un pal indicador del últim tram abans de arribar al cim, caminem una estona i arribem al Pla de la Bateria (8) des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó… mentre que a la nostra esquerra es fa evident la pujada final (i forta) al Bassegoda. Cal que girem a l’esquerra i comencem a pujar sense presa…. però sense pausa.En arribar a dalt de tot només cal seguir les fletxes verdes pintades a les roques i arribarem a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 15 metres en total. No té cap dificultat, ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes (10-11-12-13). El cim el podem considerar el Balcó de l’Alta Garrotxa, i el panorama és tan espledorós com imaginàvem .A més el cim està plé d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…(14-15). Després de gaudir del paisatge i menjar una mica, ens disposem a baixar pel vessant sud. Per això hem de desfer la grimpada i girar cap a la nostra dreta en acabar i seguir un corriol que s’endinsa en la tartera.(16-17). El camí de baixada de la tartera és ben marcat i assenyalat amb fites. Tot i això la baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. (18) En arribar al Coll de Riu enllacem amb una pista, hem de pendre la pista de baixada, en direcció oest segons el rètol que hi ha,cap a Sant Jaume de Llierca.Seguint la pista aball trobarem un rètol a la dreta que ens fa entrar a un corriol que s’endinsa al bosc per tal d’arribar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Agulles (romànica del s.XII) (20). El camí torna a endinsar-se al bosc i continua descendint fins arribar al Collet del Vinardell, un bonic prat al mig dels arbres, cal seguir les fites que trobem entre la catifa d’herba per sortir poc després als prats que envolten Can Agustí, un bonic mas als peus del Martanyà (21). Seguim la pista que s’endinsa per la castanyeda de Can Agustí i continua baixant, arribem a un punt on un rètol ens indica que si deixem la pista per seguir un camí a la nostra esquerra podem arribar a Sant Feliu de Riu. Nosaltres seguim la pista que ara és ja emporlanada en molts punts fins arribar al aparcament a on tenim el cotxe………….
Pujada acumulada: 1190 m
Alçada mínima-màxima: 343-1373 m
Distància aproximada: 17,30 km
Temps amb parades: 7h 15m
Ruta circular: Si
Accessos:Per la A-26 des de Besalú, abans de Castellfollit en dirigim a Montagut i Sadernes, seguir per la pista fins el pla de Riu (pista apta per turismes amb molt de compte), Data de la sortida: 15 desembre de 2007
Integrants: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí i Salvador
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Sortim en cotxe del camping de Sadernes per la pista que passa a tocar la capella de Santa Cecilia, i que resegueix el Llierca, al poc passem el Pont de Valentí, a la nostre esquerra, deixem el cotxe al quart aparcament i veurem que tot just al seu davant surt una pista que baixa cap a l’esquerra, barrada amb una cadena. Seguim per aquesta pista avall i creuem la riera. Passem pel costat de La Farga i del Molí de Riu (unes ruïnes a esquerra i dreta de la pista). Una mica més avall del Molí ,veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquestes marques ens indiquen que travessant el riarol a la dreta de la pista i al costat de un rètol informatiu, ens endinsem en un corriol. Aquest pas es opcional (podem seguir per la pista), però si us agrada més caminar per corriols que per pistes no cal que us ho penseu gaire ja que aquest corriol s’endinsa al bosc i fa el recorregut molt agradable. Quan portem uns 25 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània. El camí que seguirem esta situat a la nostra dreta remuntan la riera de Sant Aniol. Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí ple de pedres. El camí està arranjat, ja que s’ha fet un pas de fusta nou per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu a la zona del Goleró. Ara aquí han fet un pont penjat de cables i fustes per pasar(1). Abans hi havia un fràgil pont fet amb dos troncs (força insegur). Ja ens acostem al GR11( 2 ) i passem per una zona mes oberta, fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera, anomenada “el Prat”( 3 ). Caminem una estona mes i arrivem al Coll del Molí on trobem uns rètols que ens indiquen un munt de destins que podem escollir (França, Sadernes, , Montagut, Oix Tortellà, Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Bassegoda). Ara només cal tombar a la nostra dreta i seguir els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. A poca distància del rètol que hem esmentat el GR11 gira a la nostra dreta i travessa la riera per començar a pujar tot fent ziga-zagues. El pendent del camí comença a ser fort (tot i que de bon fer) i comencem a guanyar alçada tot caminant pel bosc. A la nostra esquerra apareix el agrest perfil del Puig d’en Coll (4), que pot contemplar-se perfectament des de la tartera que hem de travessar (5). No cal que ens preocupem per la tartera, al menys en temps sec és fàcil de creuar ja que el camí que hem de seguir estar molt marcat i les pedres d’aquesta part estan ben asentades. Seguim el corriol sense pèrdua i arribem al Coll Roig. Aquí ens aturem a fer un petit mos i refer forçes , una mica més enllà trobem el mas de Can Principi (6). La pujada es suavitza i ja tenim a la nostra dreta, una vista en primer terme del cim del Bassegoda. El camí es torna a endinsar al bosc i la pujada es fa més intensa, al final de la pujada sortim a una pista on un rètol ens indica el camí a seguir (Mare de Déu del Mont, Sadernes i Albanyà a la dreta). En direcció contrària (cap a França) el Canigó és ja visible. Estem al Coll del Principi (7) …Seguim la pista a la dreta fins al coll de Bassegoda a on trobem una placa en memória d’en Fonsu de Lliurona, “el darrer trovador de la Garrotxa” i un pal indicador del últim tram abans de arribar al cim, caminem una estona i arribem al Pla de la Bateria (8) des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó… mentre que a la nostra esquerra es fa evident la pujada final (i forta) al Bassegoda. Cal que girem a l’esquerra i comencem a pujar sense presa…. però sense pausa.En arribar a dalt de tot només cal seguir les fletxes verdes pintades a les roques i arribarem a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 15 metres en total. No té cap dificultat, ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes (10-11-12-13). El cim el podem considerar el Balcó de l’Alta Garrotxa, i el panorama és tan espledorós com imaginàvem .A més el cim està plé d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…(14-15). Després de gaudir del paisatge i menjar una mica, ens disposem a baixar pel vessant sud. Per això hem de desfer la grimpada i girar cap a la nostra dreta en acabar i seguir un corriol que s’endinsa en la tartera.(16-17). El camí de baixada de la tartera és ben marcat i assenyalat amb fites. Tot i això la baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. (18) En arribar al Coll de Riu enllacem amb una pista, hem de pendre la pista de baixada, en direcció oest segons el rètol que hi ha,cap a Sant Jaume de Llierca.Seguint la pista aball trobarem un rètol a la dreta que ens fa entrar a un corriol que s’endinsa al bosc per tal d’arribar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Agulles (romànica del s.XII) (20). El camí torna a endinsar-se al bosc i continua descendint fins arribar al Collet del Vinardell, un bonic prat al mig dels arbres, cal seguir les fites que trobem entre la catifa d’herba per sortir poc després als prats que envolten Can Agustí, un bonic mas als peus del Martanyà (21). Seguim la pista que s’endinsa per la castanyeda de Can Agustí i continua baixant, arribem a un punt on un rètol ens indica que si deixem la pista per seguir un camí a la nostra esquerra podem arribar a Sant Feliu de Riu. Nosaltres seguim la pista que ara és ja emporlanada en molts punts fins arribar al aparcament a on tenim el cotxe………….
Pujada acumulada: 1190 m
Alçada mínima-màxima: 343-1373 m
Distància aproximada: 17,30 km
Temps amb parades: 7h 15m
Ruta circular: Si
Accessos:Per la A-26 des de Besalú, abans de Castellfollit en dirigim a Montagut i Sadernes, seguir per la pista fins el pla de Riu (pista apta per turismes amb molt de compte), Data de la sortida: 15 desembre de 2007
Integrants: Loli, Carmen, Contxita, l’avi Joan, Pep, Martí i Salvador
Subscriure's a:
Missatges (Atom)