Balma de la Vila
L’Hort de Getzemani
Balma de la Comassa
El grup a Sant Bertomeu de Covildases
El cim del Pic de les Àligues
El Salt del Molí
Mapa de la ruta
Ruta feta segons GPS
Altimetria i quilometratge
Veure més fotos: https://picasaweb.google.com/112934715530670458635/VidraPuigDeLesAliguesSaltDelMoli?authuser=0&authkey=Gv1sRgCKmK5Jn2ub24rgE&feat=directlink
Descripció de la ruta
Deixem el cotxes al aparcament del hostal Serrasolsas de Vidrà, al barri de la Creu de l’Arç, a on està el roure monumental de la Creu de l'Arç. Comencem a caminar just a tocar la fàbrica serradora, on un pòster informatiu ens indica el camí a seguir fins l’Hort de Getsemaní, tot seguint el GR (senyals blanques i vermelles)i el PL local (blanques i verdes), aquestes ens portaran fins a can Mic, passant per les baumes de la Vila i l’Hort de Getsemaní.
El camí comença de baixada fins travessar la pista forestal de la Vila Vella i tot seguit a creuar el riu Ges.
Enfilem ara una pista forestal per la part obaga i poc desprès arribem en una cruïlla de camins. Aquí hi veiem diversos rètols amb el nom de Bac dels Rònecs i Hort de Getzemaní.
Seguim els senyals verds i blancs. Passem una tanca molt estreta i entrem al bosc. És un camí força estret que va vorejant la riera dels Rònecs.
Anem guanyant alçada i seguidament arribem a una pista construïda per facilitar l’explotació forestal. Més endavant la abandonem i seguim per un corriol, que s’enfila decididament i anem a sortir al Collet de la Fenaiola a 1.004 m. Grans vistes sobre la Serra de Curull. Seguint els senyals ens porten, per un corriol ven fressat, (aquí vàrem perdre la senyal de GPS, i he tingut que retocar el trak en aquest punt), davant una cruïlla amb un rètol metàl•lic: Bauma de la Vila (esquerra) o bé L’Hort de Getsemaní i Rònecs (dreta). Seguim cap a l’esquerra fins arribar a la riera i al costat mateix i veiem la Bauma de la Vila.
Aquesta balma està situada en un lloc molt humit i feréstec. Formada per varies cavitats i conserven encara parets i pilars. S’hi poden observar diferents estances, totes elles en ruïnes, La balma té 50 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d’alçada. Era habitada encara en el 1.880.
Per anar a l’Hort de Getsemaní, cal desfer el camí fins arribar al rètol de nou. Seguim cap a l’esquerra. Travessem un torrent i tot seguit un filat i per un terreny assolellat en forta pujada arribem a unes antigues feixes on al damunt i situada en un terreny pla hi ha la casa dels Rònecs. Aquesta casa està enrunada però es conserven les parets i l’obertura de les portes. Els Rònecs va ser construïda en aquest lloc potser per aprofitar alguna de les grans roques com a paret d’algun corral o de la mateixa casa. Al costat mateix de la casa hi ha un pla i el lloc s’anomena: l’Hort de Getsemaní.
El lloc és totalment feréstec i molt enfonyat. Un lloc ple de misteri i encant, encastat entre unes penyes enormes cobertes de vegetació. Aquest indret era l’hort de la casa dels Rònecs.
Desprès d’observar tots el voltants, continuem seguint els senyals del PL i pujant en direcció cap a la carena arribem a una gran esplanada amb força vegetació. Deixem el PL en trobar una tanca de filferro a la dreta. Passem la tanca i entre boixos davallem cap a la casa de Can Mic.
Can Mic és una masia deshabitada a 1.215m d’alçada. Situada enlairadament entre dues fondalades. Té al costat les ruïnes de la casa de Sant Tomàs, que deu el nom a un antic priorat de frares.
Ara caminem per una pista, que en poca estona ens deixarà a la masia de Sant Bertomeu, però abans, trobem una font a ran de camí, que més de una font sembla un abeurador i just al darrera trobem la balma de la Comassa, aquesta sense vestigis humans però que cal la pena visitar.
Tot seguit arribem a la masia de Sant Bertomeu i a l’ermita de Sant Bertomeu de Covildases a on esmorzem.
Retornem fins la masia per agafar un camí que ens condueix directament al coll de Sant Bertomeu, per dins d’una exuberant fageda, el corriol passa per un seguit de colls, dins la Serra Curull: coll de Gallina, collet de la foradada, coll de Joan i coll de la Coma del Coll a on un indicador ens marca el camí a seguir per fer el cim del Puig de les Àguiles, Puig que assolim desprès de una curta però intensa pujada i una petita “grimpadeta”. Magnifiques vistes.
Tornem fins el coll de la Coma del Coll, aquí tenim dos opcions: una es baixar per la baga de Curull fins la pista de Sant Bertomeu i l’altra és la que vàrem fer (passar per el mas de Salgueda) Seguim dons cap a l’esquerra per un corriol planer enmig de la fageda. En poca estona arribem al coll del Puig de Curull i seguim el traçat d’un corriol molt fresat en fort descens. El camí ressegueix el vessant de la muntanya entre boixos i una fantàstica fageda. Cal estar atents a les fites que es van trobant al llarg de la baixada; en força llocs és un xic perdedor. L’indret és molt emboscat i exuberant. Passem pel costat de la font de l’Abeurador a 1.120 m. Situada a la dreta del camí. Hi ha una pica que recull l’aigua que hi surt. El camí va seguint en fort descens fent llaçades. En alguna clariana enmig de la roureda podem veure la masia de la Salgueda.
Arribem a Can Salgueda a 990 m. Important masia deshabitada i formada per tres edificacions. Dues en estat força precari i una tercera ben conservada. La casa llueix un escut i amb finestres ben treballades. Una mostra clara de la importància d’aquesta masia.
Pel cantó de llevant surt una pista que marxa pel marge esquerre del torrent de Salgueda, i que seguim. Bon tros enllà canviem de marge creuant el torrent a gual. Ben aviat abandonem la pista per un corriol, fressat i evident, que s’enfila a mà dreta
El corriol va virant a nord, endinsant-se pel marge esquerre del Riu Ges. A mesura que ens enfilem veiem a l’esquerra el Santuari de Bellmunt. Quan comencem a baixar per entre la fageda som al Clot del Pollastre. Quan per l’esquerra se’ns ajunta un camí i recuperem els senyals grocs i blancs del PR C-47, un rètol ens indica que som a l’alçada del Salt el Molí. Una curta i forta baixada ens menarà al toll. Un espectacle que no podem perdre’ns. El molí aprofitava dues vegades l’alçada del salt.
Aquest salt està situat en un lloc espectacular. L’aigua es despenja des d’una alçada de 30 m. i rebot en una profunda gorja..
Recuperem el camí en direcció nord i al cap de poc arribem al Pont de Salgueda. Pont romànic d’àmplia arcada. A l’altre marge, deixem les marques de pintura del PR C-47 i prenem el camí de l’esquerra, en fort pendent fins a una torre de la xarxa elèctrica. Desprès, ja més planerament i per camí ben fressat, abastem l’estació depuradora. D’aquí continuem per pista anat a passar pel costat de la casa Cavaller de Vidrà i finalment retrobem la plaça del roure monumental de la Creu de l'Arç, a on dinem molt be (però una mica tard) al restaurant Serrasolsas
Magnífica sortida amb una pila de llocs per visitar, sense gaires desnivells (fora el cim del Puig de les Àguiles), un xic llarga però que val la pena fer.
|
